Dreceres

diumenge, 17 de setembre de 2017

Riba-roja d'Ebre

Primera sortida mensual de la campanya 2017/18 un cop acabat el període de vacances de la majoria. S'ha notat amb una gran afluència de ciclistes: Ramon C, Josep, Carles, Ignasi A, Sergi U, Miquel, Xavier N, Ramon L, Sergi A, Jordi R, José Luis, Xavi A, Gerard, Sergi E, Cristina G i Simon.
track del dia
Quan arribem a Riba-roja d'Ebre abans de 2 quarts de 9 del matí fa fresca, sembla que ja l'estiu hagi marxat i tothom anem amb jaqueta i fins i tot alguns amb pantalons llargs. De fet quan comencem a pedalar o a córrer tenim veritable fred ja que sense fer gens d'escalfament la baixada sortint de Riba-roja ens deixa amb moltes ganes de començar realment a pedalar per poder entrar en calor.
Tan d'hora agafem la carretera que puja cap a la Fatarella per la vall de Ribes tot canvia, ja no notem fred, ara la temperatura és nota molt agradable i sense gens d'aire el que dona ganes de seguir pedalant. Pugem 4 km per la carretera on trobem rampes força fortes, indicat entre el 12 i el 14% de desnivell, superades sense cap problema, encara estem frescos, i al cap de 4 km a l'alçada de les Modorres, la deixem i sortim per l'esquerra per ara ja agafa la pista de terra que ens ha de pujar als Montserrats.
Aquí les rampes ja son més fortes, superant en algun tram el 20%, i ens comencem a allargar, cadascú puja al seu ritme amb tranquil·litat i gaudint encara d'un bon paisatge, amb finques d'oliveres intensives al fons de la vall de les Modorres que deixen dibuixades les corbes de nivell de la vall.
A mitja pujada ens trobem a Ramon Puig que ens està esperant per ensenyar-nos un forn d'oli de ginebrer que hi ha a la vora del camí. Ens dona un seguit d'explicacions molt interessant de com extreien en el passat l'oli de la fusta del ginebrer femella mitjançant una destil·lació en sec. Ha estat una estona de descans que ens ha anat de meravella per emprendre la resta de pujada que sabem que serà duríssima.
Els 2 darrers km de pujada són realment excepcionals, mai havíem fet unes rampes tant i tant dures, amb pendents superiors al 30%! i continuades!, que han fet que tothom hagi tingut de descansar o continuar a peu per poder culminar la remuntada. Ningú s'ha queixat de la duresa i és que tots tenim les ganes de superar els reptes que ens proposem i de fet la majoria de cares al arribar a dalt són alegres malgrat l'esforç realitzat que reflecteixen.
Es l'hora de reposar forces, esmorzar, beure i sobretot comentar la proesa realitzada a mida que els ciclistes anem arribant. Un cop ja refets és l'hora del gaudi i iniciem el descens per una sendera que ja havíem fet al juny del 2014, la de l'Hedra, i que és força practicable llevat de dues rampes molt llargues que per prudència la majoria fem a peu.
A mig recorregut es poden veure unes vistes molt amplies sobre el pantà de Flix i tota la Ribera Alta que fa que ens hi aturem una estona a contemplar-les.
Al final de la sendera tots arribem sense cap problema i tornem a sortir a la carretera per pujar un tros curt per sortir per un camí no gaire transitat, per l'herba que hi ha, que ens pujarà als Valencians.
Aquesta segona pujada del dia, tot i ser forta, és molt més pedalable que l'anterior i tothom la puja més o menys lentament, ja que el terra segueix tenint molta pedra solta que obliga a treure a tothom la seva perícia per a remuntar-la.
Ara solament queda ja baixar a la vall de la ermita de Sant Francesc de la Fatarellla per una pista ampla, amb pendent molt uniforme que fa que agafem força velocitat tot i que amb la graveta que hi ha fa que tinguem d'extremar les precaucions per a no patir cap caiguda. Al arribar al fons de la vall la pista està asfaltada i en un no res ja som a l'ermita que ja em visitat en altres sortides.
Continuem en baixada, ara amb molta menys pendent fins a la carretera on ja tenim la cua d'un braç del pantà de Riba-roja amb una bonica estampa de les barques amarrades al moll del càmping.
Per carretera ens arribem, tot contemplant les diferents raconades, fins a la presa on ens tornem a trobar a Ramon que ens espera acompanyat per un altre amic per ensenyar-nos el centre de maquetes de preses i estudi hidràulic que hi ha una mica més avall.
Passem la presa i fem la visita que també resulta molt interessant observant les maquetes de la presa de Mequinensa, Riba-roja, la Baells, ....
Amb les visites i les pujades que hem fet ja s'ha fet tard i continuem per la pista asfaltada fins al pont del riu i directe cap al cotxe.
Ruta amb la pujada més exigent que hem fet fins ara, amb vistes amplies de la cubeta nord de la Ribera i de les valls de la Fatarella en el seu extrem nord. Dia magnífic en que tothom a gaudit.
Distància del recorregut: 33 km
Desnivell acumulat: 950 m

divendres, 1 de setembre de 2017

PROGRAMACIÓ CAMPANYA 2017/18

16 Setembre: Riba-roja d'Ebre
14 Octubre: Tossal d'Engrilló
22 Octubre: Trobada FÏRA
11 Novembre: Cornudella
2 Desembre: Batea
16 Desembre: Esmorzar de fi d'any
13 Gener: Tarragona
10 Febrer: Ermites cubeta Sud
10 Març: Ermites cubeta Nord
14-15 Abril: (2 dies) Maestrat
12 Maig: Altorricó
9 Juny: Mora – Mar
7-8 Juliol: (2 dies) Pirineu

diumenge, 9 de juliol de 2017

La Torreta d'Orri


Al segon dia de l'estada al Pirineu ens dirigim cap a Portainé amb la fita principal de culminar un pic de muntanya de més de 2.400 m, la Torreta d'Orri.

track del dia
Quan arribem al parking de l'estació d'esquí de Portainé 1675 l'Ignasi s'adona que s'ha deixat les sabates de la bici a l'hostal i no li queda cap més remei que tornar a recollir-les, quedem que pujarà fins a Portainé 2000 i tots els altres anirem pujant mentrestant pedalant i allí dalt ens trobarem tots per iniciar l'ascensió final al pic.
Sortim doncs tots plegats del parking de Portainé 1675 per la carretera asfaltada que puja a l'hotel i estació superior a 2000 m, estem al mig del bosc i la pista pujada de forma continuada amb una forta pendent constant, la vista és amplia cap al nord, la vall de Montenartró als peus, més enllà tota la vall del Noguera Pallaresa que s'enfila cap a Esterri d'Aneu i ben marcada també veiem la vall del Cardós que es desvia cap a la nostra dreta des de Llavorsí.
Quan arribem a la cota 2000 l'Ignasi encara no ha tornat, som ràpids pujant! i no ho sembla o es que era lluny Sort i no troba les sabates. Al poc de ser-hi adivinem el seu cotxe que està pujant i l'anem seguint pel camí que ja hem fet, quan arriba tot està en ordre, li preparem la bici mentre ell es calça i en poc temps tots ja estem a punt per fer la foto inicial i començar la conquesta de la Torreta que la tenim al nostre davant, impressionant, i amb molt de respecte comencem a pedalar desitjant poder completar-ho amb èxit tots els que hi som.
Les primeres pedalades son fàciles per una zona planosa però de seguida, quan passem a l'altre costat de la coma, la pendent s'incrementa força i veiem una rampa que ens espanta per que creiem que serà infranquejable, però quan ja estem al seu inici ens adonem que la pista de pujada gira a la dreta i amb una pendent més assequible ens permet anar guanyant alçada.
ara deixem la coma de l'estació d'esquí i ens anem desviant cap a ponent per dintre de bosc encara fins arribar als rasos de l'Orri on els arbres s'acaben i al girar un revolt pronunciat ja veiem la nostra fita a dalt de tot. Anem remuntant pel crestall divisori d'aigues i poc a poc ens anem apropant gairebé com disimulant per a no espantar-la i quan no ens adonem ja hi som, Pic de l'Orri CONQUERIT!!!!!.
Estem a 2.430 m i la panoràmica és molt amplia, a l'est veiem la vall del Segre, al sud la serra de Boumort, a l'oest i nord la vall del Noguera Pallaresa amb els cims més emblemàtics de Catalunya, el monteixo, la Pica d'Estats, el Montroig, ... a sota veiem les pistes d'esqui i el punt des d'on hem sortit. ara ens adonem de tot el que hem fet i ens sentim feliços, sens nota a tots a la cara amb un somriure que reflexa la felicitat interior.
Des d'aquí sabem que ja tot es fàcil, comencem a baixar camp a través, pel mig del prat, fins a trobar el camí que cap a llevant ens portarà a Sant Joan de l'Erm.
Estava preparat per trobar un camí en mal estat però contrariament al previst trobem una pista força bona, amb pendent que fa que les bicis volin, sobretot les de la gent jove que gaudeixen amb la velocitat.

Ràpidament estem ja a la cruïlla de la pista que va cap a la coma de Rubió però que nosaltres seguim en direcció contrària per anar al nostre destí. A mig camí ens parem en un mirador des d'on veiem la seu d'Urgell al fons de la vall i ens preparem per tornar a entrar al bosc per anar cap a Sant Joan.
En arribar al coll de la Culla ens dividim ens dos grupets, uns quants segueixen per la pista i seguin el track fins a Sant Joan, la majoria volem una mica de sendera i sabem que des d'aquí es pot baixar directament a Sant Joan pel mig del bosc per un corriol que no sabem com serà però que esdevé molt fàcil, ràpid i molt divertit, sortejant arbres, arrels,... tot ell molt net i de bon fer el que fa que en un no res arribem a Sant Joan i tinguem d'esperar a la resta per anar a dinar.

Després de menjar el temps ha canviat, està fosc i sembla que pot ploure en qualsevol moment. Sortim pel camí que ens durà a Sant Joan de l'Erm vell que en un principi és pla, que que gairebé no hi ha diferència de cota fins al punt des d'on hem sortit al matí i podriem dir que així és encara que ens trobem fortes rampes que ens fan apretar forts els pedals però en general podem gaudir del bosc espès que hi ha en aquesta vessant nord de la muntanya.

Sant Joan de l'Erm vell resulta ser unes ruïnes que solament deixen entreveure la importància que podeia tenir en un passat.

Fem aquest flanqueig del massís muntanyos amb certa facilitat i rapidesa, entrant i sortint segons les diverses valls o barrancs fins trobar la carretera que hem pujat al matí i que cal que remuntem un parell de km fins arribar al punt sortida i final de la jornada.
Distància recorreguda: 33 km
Desnivell acumulat: 900 m

Podriem dir que aquesta jornada ha estat del tot diferent de la d'ahir ja que hem anat pràcticament sempre per dins del bosc, hem fet un cim i hem vist diverses valls. En general aquesta estada ens ha resultat més asequible que la de l'any passat, serà que estem més forts? serà que les pendents no eren tant pronunciades? serà que feia una tempertura més suau?... el que ha estat és una estada magnifica en que tots els que hem participat ens ho hem passat d'allò més bé, amb una harmonia perfecta, formant un grup molt compacte. 
SENSACIONAL!!!!


dissabte, 8 de juliol de 2017

La vall d'Àssua

Segona estada al Pirineu, aquest any al Pallars Sobirà, que des de Sort fem les dues valls que hi ha al seu voltant. Aquest any som 11 els que ens hem apuntat: Ramon C, Carles, Ignasi A, Miquel, Xavier N, Sergi A, Sergi E, Lluís, Cristina G, Ignasi B i Jordi F.
El primer dia anem cap a la vall d'Àssua per veure, si el temps ens deixa, unes amplies panoràmiques de tot el Pirineu, per la pista més llarga per sobre dels 2000 m.
Pugem amb els cotxes fins a Sorre on comencem la pedalada que ens ha de portar al cap damunt de les antigues pistes d'esquí de Llessui.
track del dia
Sortim del poble que esta a una alçada de 1070 m i iniciem l'ascenció per la carretera que porta a Llessui, el dia és tranquil i la pendent és força factible, anem pujant i amb 5 km ja som al poble a una alçada de 1400 m.

Al sortir del poble ens trobem que la pista continua asfaltada i gairebé plana fins que arribem al que devia ser el parking de les pistes d'esquí on s'acaba l'asfalt i comença la pujada per pista amb el terra força bo que ens permet anar pujant tranquil·lament però sense deixar-nos descansar gens ja que la pendent ascendent és constant. Després d'un flanqueig llarg trobem 5 paelles enllaçades que ens remunten 200 m per continuar per un altre flanqueig i 4 corbes més que ens deixen ja gairebé als 1800 m d'alçada per amb 2 trams llargs assolir els 1950 m on hi ha les instal·lacions abandonades del l'estació d'esquí. Just abans d'arribar-hi ens trobem un ramat de vaques que no ens deixem passar i hem de travessar per poder continuar.

Just quan arribem en aquest punt comencen a sonar trons i es veu que ve una tronada cap a nosaltres pel que decidim refugiar-nos a l'interior de les instal·lacions i esperar que passi. Ha estat una bona decisió ja que després d'una hora, que hem  aprofitat per descansar i menjar, el cel es comença a obrir i podem continuar sense haver-nos mullat encara que si que estem molt freds ja que la temperatura es força baixa.

Ara la pendent és molt més suau i podem anar pedalant amb facilitat tot gaudint d'unes vistes amplies ja que els núvols són alts i la visibilitat és força bona. Als nostres peus tenim 600 m d'una vessant gairebé vertical on es formen grans barrancs tot ratllant els prats que hi ha cobrint tota la superfície.

Ens apropem a veure el coll del Triador a 2200 m per contemplar la vista sobre la vall Fosca i el poble d'Espui al nostres peus, senzillament espectacular.
ara ja el trajecte es molt suau, primer amb lleuger descens, una petita remuntada i seguim en lleugera pendent favorable fins a la raconada de Mainera.
Després de contemplar el salt i el riu que ve dels llacs continuem ara en ascensió fins al colletó de la Portella a 2250 m, el punt més alt de la jornada.

Des d'aquí fins a Caregue tenim un descens de més de 1000 m que fa la delícia dels baixadors. Al començament i mentre anem per la pista principal el terra és força uniforme fins que al prendre la pista que ens ha de portar de retorn la pendent és molt més forta i hi ha escòrrecs al camí que cal anar salvant amb compte, malgrat la velocitat esdevé frenètica per a la majoria i la rialla es marca als llavis.
Son 15 km de baixada continuada, que solament la deixem un moment per anar a veure l'ermita de la Mare de Deu de la Muntanya i continua fins a Caregue.

A l'arribar al poble ja entrem en asfalt continuant baixant fins al pont de Berasti on comença una remuntada de 70 m en 1 km que a aquestes hores ens sembla ja una paret.
Arribem a la carretera on hem començat i tot seguit ja som a Sorre.
Distància del recorregut: 48 km
Desnivell acumulat e pujada: 1.450 m

dissabte, 10 de juny de 2017

Xerta al Toscar per senderes

Serà un dia de forta calor, sense núvols, pel que ens llevem d'hora i a les 7 del matí ja ens trobem: Ramon C, Josep, Carles, Ignasi, Sergi U, Xavier N, JuanLu, Ramon L, Sergi A, Sergi E i Jordi F, per marxar cap a Xerta on ens esperen moltes senderes.
Deixem els cotxes a l'estació de la via verda i després de travessar el poble sortim per la vora del canal i al arribar a l'àrea de lleure ens desviem a la dreta per començar tot seguit a pujar pel barranc dels Fornets per un camí ample que aviat es torna sender de gairebé 2 km de llarg amb un desnivell positiu de 100 m, que ens obliga a treballar força salvant algun que altre escaló i sempre espenyen la bici per a que avances.
Arribem al canal de Xerta al Sènia que el seguim cap a l'esquerra travessant un pont i tot seguit tornem a pujar a l'esquerra per un camí que ens porta amb 3 km més fins al pi del Perillo. Per arribar-hi hem tingut de superar alguna rampa forta però el camí es prou bo i ha facilitat el recorregut.
A la sortida fem una petita sendera de baixada fins al camí que remunta tot el descens altre cop per empalmar amb una nova sendera de 0,5 km amb pendent molt pronunciada i diversos girs tancats, amb el terra pedregós que ens fa treure força de les habilitats per superar-la amb èxit.
Seguim una pista que després de passar pel costat d'una gran bassa de reg enfilem a la dreta la pista que ens pujarà fins a l'àrea de la Font Nova que amb 1300 m ens fa pujar 160 m de desnivell, ha estat un tram exigent amb rampes força dures, més del 10% de pendent mitjana.
Aprofitem per descansar una mica, beure aigua i menjar alguna cosa, ja fa 2 h que hem sortit i solament hem fet encara no 10 km, el que demostra la duresa del recorregut. Acabem de pujar fins al refugi de Font Nova i sortim tot seguit per sendera llarga, de 2600 m, amb fort desnivell i molt pedregosa que ens obliga a molts a fer algun tram a peu i a treure el millor de cadascú per poder-la salvar. 
Entrem ara a una pista que tot baixant ens porta ràpidament fins a Alfara de Carles que el deixem a dalt per anar a trobar la carretera que després de superar un petit coll en baixarà fins l'inici de la pista que pujar al Toscar que amb 4 km ens fa pujar més de 200 m, amb rampes fortes sobretot al passar per l'àrea recreativa de Sant Julià i prop del castell de Carles, que amagat que ho tenia el Carles que tenia un poble i un castell!!!!!
La pujada fins al Toscar ha resultat dura sobretot per la forta calor que feia, sort que hi trobem abundància d'aigua i molta ombra que ens recuperar totalment.

Un cop ben hidratats i refets, sabent-nos ja al t punt més alt del recorregut, continuem per camí que esdevé aviat  en la sendera més llarga del dia, 3,5 km, que va per la carena de la muntanya amb unes vistes espectacular tant dels Ports com de la vall per on hem pujat fins al Toscar.
 És una sendera treballosa, amb algun punt que cal fer a peu i algun que altre tram força pedregós, però que en general és força factible de fer anant amb compte i fent servir molta habilitat. Gaudir de les vistes que hi trobem ens compensen l'esforç esmerçat.
Al arribar al coll del Prat, el del fons a l'esquerra, agafem la pista que amb molta pendent ens baixa fins al fons de la vall Cervera, on el riu està sec però baixa aigua per una sèquia que seguim per un nou sender que segueix el fons del barranc.
Al trobar el camí de sortida ara ja solament queda fer km, primer en baixada fins trobar el canal d'abans, que el seguim gairebé 5 km que els fem ràpids ja que comencem a tenir ganes d'arribar al final, sobretot per la forta calor que aquí baix es fa sentir encara més. Quan ens aturem per reagrupar-nos semblem un ramat de xais tots a l'ombra d'un pi de tant agrupats que ens posem.
Ara solament queda per fer una nova sendera de 2000 m de llarg que resulta ser molt bona, ràpida, molt neta i amb el terra molt bo que és la delícia de molts i ens deixa un agradable gust de la sortida.
Fem un petit enllaç fins a Xerta per la via verda i s'ha fet tant tard que ni tan sols ens parem a fer un veure. Carreguem les bicis i tot seguit cap a casa a dinar.
Sortida entretinguda, amb exigència física i sobretot amb molta exigència d'habilitat per poder fer les senderes, aquestes senderes que en els contraforts dels Ports sempre són complicades i molt pedregoses, tot en un dia ardent amb molta insolació.
Distància recorreguda: 44 km
Desnivell positiu acumulat: 1000 m








dissabte, 6 de maig de 2017

La ruta del Cister

A les 7 del matí ens trobem: Carles, Ignasi, Sergi U. i Roger per anar a fer la ruta del Císter en 2 dies, a Montblanc ens hem de trobar amb el Xavier N i el Lluís que ens acompanyaran i el Jordi i la Montse R. que s'afegiran a Santes Creus, també venen per fer el primer dia de ruta en Josep, Ramon L. i José Luis. El pronòstic del temps és que el primer dia farà una mica de vent de cerç però el segon serà tranquil i amb calor.

Després de deixar les bosses amb roba al lloc on dormirem a Montblanc i esmorzats ens dirigim fins a Rocafort de Queralt per iniciar la ruta. A les 9 ja estem tots a punt i amb ganes de començar a conèixer aquestes comarques per on transcorre el nostre recorregut: Conca de Barberà, Alt Camp i Urgell.
track del 1r dia
El recorregut comença costa avall fins al fons d'un del braços que formen el riu Vallverd, que rep el nom just després de Rocafort, i tot seguit ja comencem a pujar suaument cap a Montbrió de la Marca, que no hi passarem per dins però el voregem. Tot seguit passar el poble comença la pujada continuada cap al coll de Maldà, amb pujada constant i rampes fortes de tant en tant que ens obliguen a treure el millor de cadascú tant en força com en tècnica, ja que el terra està bastant desfet i hi ha molta pedra solta.
La darrera rampa abans d'arribar al coll de Maldà està força desfeta amb una pendent molt forta el que obliga a la gran majoria a fer-la a peu per manca d'adherència a la roda, però un cop superada podem gaudir d'una vista magnífica ja que bufa una mica de vent de cerç que manté una visibilitat idònia, Podem veure el Pirineu amb una mica de neu, el mar a l'altre costat, Les muntanyes de Montserrat i les de Vandellòs a l'altre extrem, una vista amplia que ens omple la vista.


Quan arribem just al Puig de Comaverd, ratllant els 900 m d'altitud, comença el descens, primer suaument fins que trobem una forta rampa que fa que es torni ràpid gairebé vertiginós, tant que a algú li sembla que s'ha quedat sense pastilles per que gairebé no hi havia forma de frenar, que ens deixa al coll de Valls on girem a la dreta per continuar baixant fort fins al torrent de Collmagí, sec en aquest moment. Ha estat una baixada força divertida, en alguns trams semblava una sendera dels escòrrecs que tenia el camí.

Anem entre camps de cereal, verds, onejant amb el vent, per un recorregut suau, solament trobem una mica de pujada per poder superar l'estret del Palatí per a continuar baixant fins a Pont d'Armentera. Tenim un petit incident quan tot d'una al Lluís se li clava un tros de vareta de ferro a la roda que la forada per dos punts, impossible de solucionar, sort que porta una càmera i la instal·lem i a pedalar altre cop.
En seguida arribem a Pont d'Armentera, que el passem pel mig, em sorprèn el pont sobre el Gaia que forma un estret molt vertical en aquest punt. D'aquí al monestir de Santes Creus el camí va paral·lel a la vall mantenint la cota fins al mateix monestir.

El monestir de Santes Creus està totalment reformat, havent millorat la seva imatge des del darer cop que hi havia estat, està molt bonic i ja comences a endevinar l'esplendor que en el seu dia havia de tenir, hi fem una visita ràpida, mentre que uns esmorzen i tots bevem un refresc.


Al sortir de Santes Creus travessem el riu Gaia i remuntem per un camí amb forta pendent fins trobar l'altiplà de l'altre costat que ens portarà fins el Pla de Santa Maria. Hauria estat un passeig si no haguéssim tingut el vent de cara, aquell mateix que ens ha ajudat a pujar el coll de Maldà, però que ara ens ve totalment en contra i encara que no és extraordinàriament fort ens fa sirgar de valent i encara sort que al arribar a Figuerola del Camp quedem al recer de la muntanya i deixa de molestar.
Ara tenim la darrera ascensió del dia, són 300 m de desnivell que tenim de superar, la pista esta força bé i la pujada és força progressiva fins al coll de Coloma, no hi ha cap rampa dura tot i que té un 10% de desnivell mitjà pel que cal pedalar fort durant aquest 3 km per poder gaudir altre cop d'una vista magnifica sobre l'Alt Camp i la Conca de Barberà. A prop veiem les antenes del tossal de la Somerota damunt de Miramar, lloc on vam pujar a la sortida de Picamoixons.

Quan ja hi som tots comencem un ràpid i divertit descens, per una pista ampla, encara que en algun tram esdevé com un sender, també a causa dels escòrrecs i pedres soltes que hi ha, fins arribar a Prenafeta on ens desviem per un sender fins un nou camí que transcórrer entre vinyes i cereal fins a Montblanc.


Tenim de fer una altra parada tècnica per inflar una roda que ha perdut aire i aprofitem per veure l'ermita de Santa Anna i després de passeig fins a Montblanc on entrem tot travessant el pont vell sobre el Francolí.


La imatge de Montblanc és preciosa amb aquest pont medieval i les seves muralles molt recuperades que ens donen la benvinguda a una ciutat gairebé medieval ja que encara conserva restes de la darrera festa de Sant Jordi que han fet fins el cap de setmana passat.
Ara ja solament desitgem donar-nos una bona dutxa i a sopar que ja ens el hem guanyat, encara alguns tenim temps de donar un tomb pel meravellós casc urbà d'aquesta vila.
Han estat 55 km amb un desnivell acumulat de 1100 m

track del 2n dia
A les 9 en punt ja estem tots preparats per començar a pedalar, avui el dia està encalmat i la temperatura ja es bona pel que esperem un dia amb molt de sol i bona visibilitat que ens faci gaudir de valent. 

Sortim de Montblanc tot fen la volta a les muralles i iniciem tot seguit el camí cap a Poblet. Esperàvem que seria un trajecte suau amb lleugera pendent però ens hem trobat que tot i ser suau en general hi ha unes fortes rampes que ens han fet treure de bon matí totes les forces. 

Quan hem arribat a Poblet la Montse i el Jordi han decidit de tallar el recorregut i anar directe cap a Rocafort, el altres després de visitar el monestir fins la porta d'entrada on ja s'endevina la seva majestuositat i la riquesa que s'hi guarda, continuem cap a Vallbona.
Des de Monestir de Poblet ens dirigim a l'Espluga del Francolí on passem per la font Major, on es reconeix el naixement del riu Francolí,
i continuem cap a la serra del Tallat, la primera ascensió del dia, on culminarem al santuari. El recorregut va ascendint progressivament sense gaires rampes dures, cada cop però es veu més a prop la serra i sembla que el tram final serà molt dur, però tot d'una flanquegem la serra
fins trobar una pista asfaltada que ens puja fins al Cap del Coll on seguim carenant la serra fins un altre collet on no coincideix el track que seguim amb les indicacions del pals i sense adonar-nos fem dos grups, el primers han seguit el track i ens esperen als altres a la cruïlla de l'hostal del Tallat mentre que els altres seguim les indicacions dels pals i anem per un camí que ens fa fer un sifó i pujar per una sendera molt empinada per que ens porta per un camí més curt fins el santuari del Tallat, total que els que anàvem al darrera arribem abans al santuari i tenim de dir als altres que pugin, de fet ja es pensaven que ens havia passat alguna cosa per que trigàvem massa.

Des del santuari, gens ben conservat i solament queden poques parets, la vista es molt bona i es un mirador privilegiat de l'Urgell i la plana de Lleida.
Ara fins a Vallbona de les Monges ja esperem que sigui una baixada continua però a Montblanquet ens adonem que hem de fer un flanqueig de vall que ens fa remuntar fins a Coll Roig per prendre ja la baixada definitiva fins a Vallbona on arribem per una sendera amb uns quants escalons però en general molt divertida de fer.

El monestir de Santa Maria de Vallbona també esta habitat i es veu amb bon estat de conservació encara que arribem a una hora que no es visitable pel que ens hem de conformar de veure'l per fora i anar a dinar, que les forces ja estan justes.
Després de dinar ens toca tornar a pedalar fort, durant els 3 primers km cal remuntar la serra fins arribar a un fals pla que sempre pica de pujada per anar carenant deixant vallades conreades a ambdós costats. Passem per sobre de Rocallaura que la veiem al fons d'una vall i arribem a Belltall per pistes sempre en perfecte estat.

A Belltall prenem el camí asfaltat que va a Forés tot seguim un parc eòlic i per la vora de la caiguda de la vessant cap a la Conca de Barberà, amb unes vistes espaterrants.
Just abans d'arribar-hi el camí deixa la pista asfaltada per seguir una sendera que en un inici es molt bonica però tot d'una, just quan hem divisat el poble de Forés, la pendent s'incrementa i el terra so'omple de pedres soltes cantelludes que ens fa treure tota l'habilitat de que disposem per poder fer aquest tram sense cap incident. Ha estat una pujada final d'adrenalina que no ens la esperàvem.

Ara si que solament queda passar Forés, seguir una mica la pista d'un altre parc eòlic per arribar a l'inici de la gran baixa fins a Rocafort, aquesta molt ràpida amb un terra força bo que fa que en un no res ens presentem a Rocafort entrant pels rentadors i una darrera rampa per acabar la jornada.
Han estat 2 dies de compartir una ruta força exigent i amb unes vistes amplies amb un paisatge verd variat i amb tres monestirs esplendorosos que segur van tenir una forta  influència sobre tots els seus veïns.
Avui han estat 65 km amb un desnivell acumulat de 1200 m