Dreceres

dissabte, 22 de setembre de 2012

Els boscos de Tarragona



Si tinguéssim de definir la sortida d'avui pels voltants de Tarragona crec que estaríem tots d'acord en dir que ha estat distreta, divertida, tranquil·la, tècnica, complerta i sobretot meravellosa.
Ja la darrera vegada que vàrem estar per aquesta zona ens va deixar sobtats la quantitat de bosc que hi ha encerclant Tarragona, avui potser el que ens ha sorprès més ha estat la quantitat de corriols, senders i camins que hi ha per dins d'aquests boscos.
Avui ens ha traçat el recorregut el nostre amic Joan Carles i el hem acompanyat 10 dels habituals de les sortides fora terme: Carles, Dani, Ignasi, Josep, JuanLu, Miquel, Salvador, Sergi, Sergi U. i Xavi.



Per descarregar el track

Tan d'hora hem començat ja ens hem posat per senders, de sortida pràcticament 5 km seguits d'un sender molt bonic que ha passat pel damunt d'un esglaó de 50 m d'alçada amb una privilegiada vista sobre la vall del Francolí. Hem baixat bruscament al comellar del mas del Frare, que l'hem deixat a dalt, per arribar al mas d'en Garrot, on hi havien un grup de cavalls que ens feien pensar que estàvem en ple Pirineu. La font d'en Garrot és un lloc entranyable on molts tarragonins venien a menjar la mona en aquest lloc tan proper en la distància i tant llunyà de la frenètica activitat de la ciutat.
Tot seguit hem passat pel parc de l'aqüeducte de Tarragona, altrament dit el Pont del Diable. Com impressiona observa aquesta magnífica obra civil que fa ja 2.000 anys que es va construir i encara conserva tot el seu esplendor. Quan veus aquestes obres et meravelles contemplant-les i pensant com les varen portar a terme amb la tecnologia del moment. El servei que feia tenir una ciutat amb aigua corrent portada des de tan lluny. Aquí hem tingut de començar a començar a empènyer la bicicleta cap amunt, sempre per camins amb lliseres aflorant, divertits i tècnics, guanyant alçada poc a poc, passant pel mas dels Arcs, l'antiga bodega de Puig i Valls i el mas del Pastor per tornar-nos molt a prop d'on havíem sortit.
No, no hem acabat. Encara ens queda molt recorregut per endavant i un bon esmorzar, així que seguim pujant progressivament per a que després de passar prop d'una de les moltes urbanitzacions properes a Tarragona, l'autopista, la nova presó que han construït i que encara no funciona, assolir el punt culminant del recorregut, el Gurugú, 174 m, i poder contemplar l'amplia vista dominant el mar.
Com no pot ser d'altre, ja que estàvem al punt més alt del Tarragonès, iniciem un llarg descens, amb trams fàcils però que requereixen una certa habilitat, passem per la vora de construccions molt boniques de pedra seca, sempre pel mig del bosc, solament ens manca una mica d'humitat i l'olor de bolets que tindria de fer per aquesta època de l'any, però la tranquil·litat que es respira és suprema.
Com la gana ja està feta ens hem arribat al bar, on hi ha una multitud de ciclistes, per reposar i prendre forces per al que ens queda. Temps de fer petar la xerrada i compartir una bona estona amb tots els companys.
Amb les forces renovades continuem baixant per uns senders entranyables pel mig del bosc fins que trobem la carretera del Catllar, que seguim fins creuar l'autopista i l'autovia, passem per la urbanització de l'Escorpí i ens tornem a endinsar en el bosc, gaudint d'un tram molt tranquil, fàcil, amb una pendent negativa constant que ens porta per la vora de més urbanitzacions sense acabar d'entrar-hi, fins a la part més baixa del recorregut. Arribem a sentir passar el tren però no el mar, déu estar tan tranquil com nosaltres.
Tornem a saltar les autopistes i passem per la vora de la pedrera del Mèdol, que no visitem (únic punt negatiu que es pot posar a l'amfitrió, ja que hauria completat el recorregut cicloturista de la sortida) per iniciar el retorn cap als cotxes. Estem a nivell de mar així que tot el que ve ara és costa amunt, sort que les pujades aquí no són molt fortes.
El mas del Cosidor deixa veure la importància que havia tingut, del que en dona fe la imponent torre que encara es manté en peu.
A poc a poc i sense pausa anem guanyant alçada, travessem altra vegada la carretera del Catllar, passem per la urbanització Bonaigua, un tram més de bosc, una altra urbanització i final de trajecte, on l'amfitrió ens ofereix unes begudes i un pica-pica que entren amb delícia.


Potser cert aquest IBP? deu ser que el bosc ha fet que els satèl·lits no es captin del tot bé i per això la fiabilitat no és tan bona, però algú de nosaltres ha arribat tocat i comentava que havia estat molt dura.


Moltes gràcies Joan Carles per aquesta sortida que ens has organitzat, tan diferent de les que normalment fem, no solament pel paisatge si no que també pel tipus de camins, senders, per on hem passat. Fins la propera.

Les fotos del dia

dissabte, 1 de setembre de 2012

Cabaces: de Cavaloca a la Foradada

Tal com teníem decidit avui ens allarguem fins Cabacés, allí està el Carles i ens ensenyarà una part d'aquelles contrades, esperem tenir un bon dia i que puguem acabar la ruta que ens proposi sense que ens mullem.

De sortida una cosa ja és diferent, la calor que fins aquesta setmana hem patit ha desaparegut per complert i quan arribem a Cabacés el dia està tapat i fa més aviat fred, 14ºC, una mica d'aire sense arribar a vent, es a dir un dia ideal per fer la ruta dura que de segur ens ha preparat. De fet per aquest voltants de Cabacés i del Priorat, per extensió, les pujades sempre són molt exigents, però cal fer-les per poder gaudir de les boniques panoràmiques que després contemplem.

Avui en som 13, Carles – Dani – Joan – Joan Carles – Josep – Jordi – JuanLu - Lluís – Lluís S. - Salvador – Sergi – Toni – Xavier, i a 2 quarts de nou ja ens posem en marxa.




Sortim des de l'aparcament que hi ha abans d'entrar al poble i comencem a pujar ja des de l'inici, 3 km de pujada forta, un 10% de mitjana, fins al coll de Cavaloca. El fred ja ha desaparegut, mentre pujàvem, però els que esperen per fer l'agrupament es queixen que l'aire és fresquet. Al davant tenim la zona que es va cremar en el darrer incendi en el mes de juny, es una taca marro entre el pinar de la Canaleta, es pot dir que encara es va tenir sort de poder-lo controlar a temps.
Tenim un petit descens per tornar a pujar un tram de 1,5 km també al 10% de mitjana, però amb rampes més dures. En aquest coll ja podem contemplar els espadats de la serra Major del Montsant. D'aquí a Mas Deu és ràpid i allí descansem una mica tot i veient la enorme vista que hi ha de tot el Priorat i fins i tot de la Ribera. Hi passem una estona reconeixent tos els pobles que es veuen, la Morera, Poboleda, Torroja, la Vilella Alta i Baixa, Gratallops, Falset, Bellmunt, Lloà, la Figuera, Masroig, ... i Tivissa.
Quan arribem a la cabana del Creuetes, tota feta de pedra seca, iniciem una llarga sendera, amb trams ràpids però tota ella amb molta pedra solta i per tant tota ella requereix molta atenció per no patir cap ensurt. Es passa entre dos barrancs profunds, molt verticals, fins que es baixa per un corriol cap a la cruïlla del camí de Cabacés a la Vilella Baixa. Girem a la dreta i enseguida arribem al pont medieval del barranc de Cavaloca, sorprenent, al mig del no res, en un lloc tan aspre i solitari.
Tenim de remuntar les bicicletes fins al camí de mas Roger on descendim fins a la carretera i seguim el riu Montsant per la seva riba esquerra, per un camí bo al començament però que al arribar al moli del Moliner es va enherbant i tot i que sempre es veu marcat arriba un moment que sembla que s'hagi perdut del tot per la invasió d'esbarzers, canyes, fonolls i gram. A la fi arribem a una zona de roca on hi ha uns tolls, ara secs per la manca d'aigua al riu, que deixa entreveure la seva bellesa i tranquilitat de la zona.
Aquí comença una nova remuntada fins al mas de les Vinyes i la carretera que ens ha portat a Cabacés per prendre-la per arribar-nos al pont medieval sobre el riu Montsant, en un punt que el riu fa un gran gorg sobre el que s'alça imponent.
El retorn a Cabacés el fem pel camí de la Foradada, que s'inicia amb una pujada constant, però que tal com ens havia avisat el Carles té unes rampes molt dures, concretament uns 300 m del 20% que ens ha deixat a tots fosos. Sort que ja era la darrera rampa del trajecte.
Contemplem la Foradada i l'amplia panoràmica de Cabacés per tot seguit baixar per un camí molt ràpid i que cal fer amb compte de no sortir per la tangent, però sempre divertit per les derrapades que es fan amb el terra solt del camí.
Una vegada arribats, carregades les bicis i eixuts anem a prendre un refresc i unes patates per comentar tos plegats la sortida que malgrat la seva exigència ens ha sorprès de descobrir el que tenim tan a prop del lloc on vivim i que desconeixíem.