Dreceres

dissabte, 24 de novembre del 2012

Sortida per les muntanyes de Prades

Dissabte 24 de novembre, amb moltes ganes de fer una sortida després d'alguns dies que no hem pogut fer la nostra pedalada per causes meteorològiques, abans de les 8 del matí ja estem tots al Parc Central, amb les bicis carregades i a punt per emprendre la ruta cap a Cornudella per poder gaudir d'un dia especial i conèixer i admirar paisatges diferents dels de la nostra comarca.
A les 9 del mati els dotze que em pogut desplaçar-mos fins a Cornudella, Carles S.-Ignasi A.-Joel B.-Joan Carles C.-Josep M.-JuanLu A.-Miquel B.-Ramon V.-Salvador T.-Sergi A.-Sergi U.-Xavi A., hem començat a pedalar després d'encomanar lloc per poder dinar, abans que res cuidar la intendència.

De sortida de Cornudella pensàvem que a l'anar a veure el pantà de Ciurana i passejar nos per la seva riba seria una passejada tranquil·la i bucòlica, però res d'això, ja de bon començament eren un seguit de rampes cara amunt i avall, passant rieretes i pujant colls que després de 6 km sense haver guanyat cota ja havíem fet un desnivell positiu de prop de 400 m.
Vàrem enfilar per una sendera tot espenyent la bici fins un nou camí per on varem agafar la carretera que puja a Siurana, amb forta pendent, tot plegat en vàrem guanyar l'esmorzaret que ens varem engolir tot veient les esplèndides vistes que s'aprecien des d'aquesta atalaia natural amb la vall del Siurana als peus.
Un cop refets i repassat el poble emprenem el camí de Prades, sempre cap amunt amb una pujada factible però constant que després d'uns km va desgastant les forces, però el paisatge s'ho val, el bosc no és del tot tancat, encara que és prou dens, amb pi primordialment, el que fa que hi hagi una gran quantitat de boletaires amb cistells buits i alguns que ja tornaven amb una certa quantitat de rovellons al seu interior. Nosaltres no vàrem ser menys i el Ramon V. i el Sergi U. també varen participar de la festa i es van endur algun exemplar cap a casa.
Quan ja varem coronar el coll del Vidrier, en Carles S. ens pega l'enredada i ens diu que el Pla de la Guàrdia esta a prop, tal com marca la indicació i que es veu una vista de Prades molt bonica, tot cert, però el que no ens diu es que hi ha una pujada del copo i arribem a dalt tos desmanegats. La vista és molt maca.
Quan arribem altra vegada al coll del Vidrier ens trobem amb una baixada amb una gran quantitat de pedra solta, perillosa per la inestabilitat que implica, i més tard amb aigua i fang al camí que el fa quasi intransitable, però al final el pla de Prades i el poble amb la seva magnífica plaça tan entranyable i amb la seva font que tot ho presideix. Foto i a còrrer que es fa tard. Agafem un tram de carretera per avançar una mica més, fins que trobem altra vegada la ruta prevista una vegada passat el coll de Forcals, agafem el camí de Segalassos per un semi pla amb un bosc totalment diferent del que acostumem a passejar, aquí tot son alzines. Al coll dl mas d'en Pepet ens desviem a l'esquerra fins que trobem el sender que ve de Vilanova de Prades i que ens portarà a Albarca. És un sender molt bonic, que demana una certa tècnica i habilitat, però fàcil de fer i divertit. Quan arribem al barranc de l'Eixut, resulta que baixa aigua i ho tenim de fer com podem, alguns a peu i altres mullant-mos els peus però travessant-lo a cavall de la bici que així també es renta.
Quan estem al Pla de les Bassetes comencem a veure que el temps se'ns està tirant al damunt, pel que tornem a agafar la carretera fins a Albarca i allí després d'un conclave i donar alegria a la gran majoria ens deixem caure de forma directa fins a Cornudella.

IBP = 145

Ens hem deixat per a una altra vegada tota la sendera per la falda del Montsant, però això serà un altre cop, ara el que ens ve més de gust es recuperar forces i fer-la petar tots plegats, cosa que ho fem llargament tot dinant.
Crec que tots coincidim en que el dia ha estat d'allò més bo, el temps perfecte, el paisatge preciós, l'autoestima molt amunt i amb totes les ganes de seguir trobant nous indrets per on poder perdre'ns i admirar el seus racons més recondits.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada