Un començament de matí fred però amb una previsió de molt bon temps durant tot el matí i s'ha complert. a les 9 pensàvem que no en seriem gaires, ja que a les 9 solament estàvem dues persones, però en 2 minuts han aparegut tots els altres, devien estar a casa calentets esperant que toquessin les 9 per sortir. Així que Carles, Cristina, Ignasi, Josep, Oliver, Miquel B., Miquel P., Ramon, Salvador i Sergi A. hem decidit acontentar als trialeros o fer pràctiques de senders tots plegats, així que ens hem encaminat cap a la part entre Miravet i el Pinell de Brai per seguir un sender que encara no havíem resseguit mai i per tant inèdit per a nosaltres, el del Barranc d'Eixurigueres i a veure que ens trobem.
Començament plàcid cap a Móra d'Ebre, sortida per la Catatxora, on en poc tros per poc dos cotxes sens enduen, i seguim pel camí de la ratlla de terme fins al Coll de Peçols on continuem pel camí de Salvaterres fins los Quatre camins.
Aquí ja es començava a veure que el dia seria bo i el fred ja l'havíem deixat enrera. Hem continuat cap a la divisòria de les comarques de la Ribera i la Terra Alta pel mas de Futxo fins trobar la carretera que va al Pinell.
Després de travessar-la ha començat la diversió, primer per pistes ràpides amb descensos i alguna que altra pendent pronunciada fins arribar al cap d'amunt del barranc d'Eixugueres per on ens hem endinsat. Al principi el sender era ràpid i divertit però després s'ha anat complicant, primer solament eren uns passos complicats i que els més experts encara ho passaven, però a mida que el sender seguia el fons del barranc, bastant estret i per cert molt bonic, era tot un seguit de pedra que sortia cap a totes les direccions i que feia molt complicada mantenir la verticalitat damunt de la bici, així que molts ens hem tingut de resignar a fer un bon tros a peu.
Cap al final hi ha una rampa que et porta a un mirador del barranc per enfonsar-se altre cop cap al seu interior i una vegada allí ja hem pogut tornar a pujar a la bici i tornar a pedalar alegrement fins a trobar camps conreats.
Com això ens ha semblat poca cosa, al arribar a prop de Miravet hem decidit pujar al Castell, per molts també una ascensió inèdita, i poder admirar les magnifiques vistes del pas de Barrufemes. El descens, com no, per la sendera que et porta directament a Miravet, amb un tram també complicat pel roquam que emergeix.
El retorn cap a Móra per la via fàcil, la carretera fins abans de Benissanet on hem pres la Senda fins Móra d'Ebre.
Fotos del dia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada