Dreceres

dissabte, 23 de febrer de 2013

Pedalada per la neu

Son 2/4 de vuit del matí, es sent el vent xiular a la finestra però no ploure. Al mirar per la finestra es veu el cel sense núvols, i de sobte amb la poca claror que hi ha s'intueix la Picossa més clara del que és habitual, pot ser que hagi nevat?
El termòmetre marca 2ºC, farà fred i si el vent s'engresca ens quedarem congelats. Avui, segurament, serem altre cop poca gent els que ens atrevirem a sortir, però estava esperant aquest dissabte per cremar el delit que porto esperant-lo per poder pedalar una estona. Així que cap a vestir-me, esmorzar i preparar la bici per passar fred i sobretot passar una bona estona.
Al sortir de casa m'adono, ara amb molta més llum, que les muntanyes estan blanques, nevades, tot està amb una llum intensa com el fred que amb el vent encara es nota molt més.
Sorpresa, avui som una gentada, ningú s'ha volgut perdre la possibilitat d'anar a trepitjar neu, fet inèdit per a molts de nosaltres, i fer-ho amb la bici i per aquestes contrades encara molt més inèdit. Així que decidim anar cap a Tivissa per poder fer una passejada per damunt de la neu i, si convé, fer alguna que altra patinada.
14 Ciclistes: Alex, Carles, Cristina, Gerard, Guillem, Ignasi, Joaquin, Joel, JuanLu, Oliver, Ramon, Salvador, Sergi A, Sergi U.
Decidim anar a Tivissa per Darmós, on arribem pel camí de Bauló. Solament passar la granja comencem a trobar una mica de neu als camps i ja ens comença la diversió passejant pel seu damunt, algú tira boles i altres suem amb les primeres rampes que ens porten a la sequia i després als plans de Tivissa, per la plana d'Escoda.
El camí el trobem bastant net, a rogles el terra està molt tou i la bici s'hi clava el que dificulta encara més la pujada. El paisatge està canviat, passem pels llocs ja trepitjats mil vegades però aquest cop badem amb el mantell blanc que ho cobreix tot.
Al arribar als plans no ens en podem estar de rodar pel mig del camp i enfarinar les rodes. Es una sensació que quasi bé ningú havia viscut abans, trepitjar neu verge és difícil i fer-ho amb bici força estrany.
Per arribar a Tivissa ho fem travessant el barranc Fondo, la capa de neu és més dobla, el camí està enfarinat i sabem que hi han moltes pedres soltes, el que fa que la precaució sigui sempre poca, però tots passem i les sensacions són totalment diferents, fins i tot les cames no van igual que sempre, el fred ens posa els músculs garratibats i costa moure'ls.
Tot d'una, abans d'arribar a la carretera, s'aixeca un fort vent i amb ell la neu que fa que quasi bé desaparegui el camí dins de la boira. A les fotos no cal que simulem riure, ja tenim la rialla del fred posada a la cara constantment.
La tornada ha estat pel molí del Rei i després per la sendera que ens baixa al barranc de l'Enagàs. Si, aquella pista negra, mai millor dit en aquest dia de neu. La realitat ha estat molt millor del que ens pensàvem, el terra estava tou però compacte i la roda s'arrapava perfectament, sense enganxar-se quasi gens de fang. Les imatges que ens anaven passant pel davant amb tot el sotabosc ple de neu eren impressionants i el silenci del bosc solament era trencat pel vent i el nostre pas.
El pitjor ha estat l'arribada al poble des del Molló, ja que el camí, que havia estat remogut per unes obres, estava totalment enfangat i les rodes s'han començat a carregar i amb elles tota la bici ha quedat coberta de terra.
Els dits dels peus no ens el sentíem, les orelles eren de vidre, les cares colorades i nosaltres teniem l'esperit refet amb tanta joia.

Recorregut: 32 km
Desnivell positiu acumulat: 770 m
IBP: 65, si les condicions haguessin estat les normals

dissabte, 16 de febrer de 2013

La senda perduda de Garcia

Feia molt temps que es parlava d'una senda a Garcia, per anar al Molar, que anava per la cresta de la serra i al final avui hem anat.

Ciclistes: Cristina, Guillem, Ignasi, Jordi, Josep, Lluís R, Miquel, Oliver, Ramon, Salvador, Sergi, Xavier.

Hem anat a Garcia per la granja de Carlos, baixant per la sendera que ens porta la pont de Garcia. Una vegada allí hem pujat per una camí fins a la cresta de la serra, la hem seguida per arribar a la carretera quasi bé al coll que ens porta al Molar.
Hem intentat baixar per un nou camí cap al Ciurana, però com no ho hem vist clar, s'ha decidit tornar enrere i baixar cap al camí de l'ermita de Garcia, per prendre la sendera que va cap al cementiri, però baixant després al fons del barranc.
De tornada hem pujat als plans per una vegada al camp de tir baixar directament cap al pas a nivell i el camí de Darmós.

Distància: 34 km
Desnivell acumulat: 680 m
IBP: 51

dissabte, 9 de febrer de 2013

Hemi Delta Nord

Ens llevem quan encara és fosc, ja s'intueix que el dia serà sense cap nuvol però quan es va al Delta lo més temut és el vent i d'això en tenim la seguretat que en tindrem, l'única esperança és que sigui suportable i això ja ho veurem.
Ens trobem vuit amb ganes de passar un dia agradable i quan arribem a l'Ampolla d'on hem de sortir, rebem una trucada de Joel que no ens localitza, li indiquem on som i mentre ens acabem de preparar ja hi és, al final farem la sortida: Carles, Ignasi, Joel, Josep, JuanLu, Miquel, Salvador, Sergi A i Sergi U.
Sortim de l'Ampolla seguint la platja de l'Arenal, voregem la bassa de les Olles on ens arribem a un mirador i no veiem cap ocell, és que no n'hi han?, quan seguim per la platja del Golero ens trobem una explosió d'ocells, ramats de flamencs pasturant lo mar, ànecs a dojo, Bernats pescaires per tot arreu, Cames llargues,... el sol està baix el temps és tranquil i els ocells dibuixen les seves siluetes al cel i nosaltres badant amb aquesta explosió de natura salvatge idíl·lica,.........
Tenim de seguir la ruta i malgrat ens pesi deixar aquests quadres enrere i ho fem seguint la costa amb la seva olor salada fins passat el port d'Illa de mar amb els bombejos dels desaigües de Florença i Unió. Una vegada passat el bombeig del desaigüe del Rompent deixem la platja i ens endinsem pel Delta per poder anar cap a la boca principal del riu. Cal anar fent un seguit de trencants per poder salvar la bassa de l'Estella, situada entre la platja de la Marquesa i la desembocadura del riu Ebre. En aquesta part, segons com està orientat el tram, ja comencem a notar l'efecte del vent i el que ja el coneixem sabem que quan pedales i notes calma, a la tornada toca patir, segur que el vent t'està espenyen.
Ens trobem trams tallats i no podem arribar al mirador del Canal Vell sobre la bassa de l'Illot, suposem conflictes d'interessos de propietaris i administradors, al final un mirador preciós on no es pot arribar.
Continuem fins a la platja de la Bassa d'Arena i ja som a Riumar, lloc per fer un mosset i reprendre forces, ja veiem clarament que tindrem vent de dalt de tornada, sort que encara no és massa fort.
Aquí tenim la sensació que el terra té vida tot contemplant com les dunes s'han menjat literalment les passarel·les que porten a la platja, tot d'una sut un estel voleiant i després un altre, son un grup que es preparen per fer surf amb estel, que divertit que ha de ser aquest esport...
Continuem cap al mirador del Garxal, no hi han aus tampoc, altres vegades hi havíem vist ramats de flamencs i moltes aus, avui en canvi res, serà el vent que ha bufat tota aquesta darrera temporada...? Ens arribem a la Piràmide observatori de la desembocadura del riu on hi pugem i ens fem les fotos de rigor tot contemplant aquest magnífic paisatge que tenim al nostre voltant. Que tranquil que està tot en aquest temps de fred, sense tanta gent arreu com a l'estiu, ara tot està sense activitat i pots gaudir d'aquest entorn quasi en estat natural. 
El riu que baixa tan cabalós per Móra, aquí esta imponent, tranquil de saber-se al final del seu recorregut, abocant al mar grans quantitats d'aigua regeneradora de la principal obra seva, el Delta.
a partir d'aquí la ruta continua en direcció Ponent o Nord, es a dir, en contra del vent de dalt i per tant vol dir pedalar amb força si volem avançar. Ens queda doncs una pujada bastant llarga per endavant, total uns 20 o 30 Km.
Anem remuntant el riu fins el lloc on hi ha el transbordador de la Illa de Buda, ara més conegut com a punt de sortida de gran quantitat d'embarcacions que et porten pel riu fins que es troba amb el mar. aquí hem de deixar-lo per poder arribar a La Cava pel canal, per tornar al riu i seguir el gran passeig fluvial que han obert, ha estat incorporar el riu a la vida del poble, tot un encert. Passem per sota el pont del Passador, veiem la Illa de Gràcia, i deixem lo riu al final de Jesus i Maria, per emprendre el retorn pel Lligallo del Ganguil, Camarles i el seu balco del Delta i el final de ruta a l'ampolla.
Aquest és un tram dur, el vent ens ve de cara o costat, i Joel i l'Ignasi ens estiren una mica més del que ens vindria de gust, el que fa que tinguem de pedalar amb força per seguir el ritme que ens imposen, al final els hi tenim de dir que siguin benèvols i ens deixin respirar una mica.
Paradeta final a Camarles per fer unes fotos i menjar quatre avellanes, i recta final fins a l'Ampolla, on després de canviar-nos i guardar les bicis, ens anem a fer un arròs amb llamàntol que ens deixa com a nous.
Sabem que el Delta no és cap fita esportiva, però una passejada per aquest indret et retorna la pau tan pel paisatge com pel cansat que acabes. Hi tornarem.

dissabte, 2 de febrer de 2013

del Mollò al moli de la Bleda

Teniem alerta per vent i s'ha encertat el pronòstic. Ens hem despertat amb un vent violent i suposo que aquest ha estat el motiu pel que molts pocs han acudit a la cita setmanal, o potser era per que es reservaven per a la sortida del Delta?
Ruta del dia

Ciclistes: Carles, Ignasi, Salvador i Sergi
Els que hi hem acudit hem pensat que aquesta vegada ens endinsaríem per barrancs a cercar una mica de recer i si anàvem per algun lloc exposat que ens vingués el vent per l'esquena. Així doncs hem decidit anar cap al barranc del Molló, per pujar als plans amb el vent a favor, retornant a casa pel mas d'Alerany, el moli de la Bleda, les Olles, la sendera del barranc de l'Ull de l'Asmà i Darmós.
Hem tingut un dia amb sensacions estranyes  ja que les pujades es feien suaus, el que coneixíem com pla, igual era baixada com un altre era com un port de categoria especial i per acabar podríem dir que hem pujat de Darmós a Móra la Nova, ja que ens ha calgut pedalar de valent per poder seguir circulant.
Malgrat tot no ha estat tant malament com ens pensàvem que podria ser, el més dolent es que no hem pogut descansar gens, ni a les baixades. El paisatge ja comença a despertar-se i ens hem trobat un camp d'ametllers florits que era una delícia.

Distància: 40 km
IBP = 84 (avui 120 com a mínim)

Fotos del dia