Dreceres

dissabte, 30 de març de 2013

Senders de Móra i Garcia

La sortida d'aquest dissabte ha estat per un seguit de senderes pel nostre terme i per Garcia
Ciclistes: Cristina, Ignasi, Josep, JuanLu, Oliver, Ramon i Sergi U.
track del dia
Avui hem resseguit molts corriols que hi han pel nostre terme, començant pel Coscoller, Barranc de Noya, Diumenges, baixada a Garcia, i per Garcia el que hi ha després del cementiri.
La tornada tranquil·la pel camí de Subarrec després de travessar pel pont del tren a Garcia.
Distància: 32 km
Desnivell de pujada acumulat: 560 m
IBP: 48

Fotos del dia

divendres, 29 de març de 2013

de Perles a Santa Magdalena

Sortida del divendres sant en la que han participat alguns que no havien pogut venir mai amb la resta del grup.
Ciclistes: Albert, Cristina, David G, David M, Eugeni V, Francesc, Gerard, Ignasi, Joel
Track del dia
La sortida ha estat per la part de Móra d'Ebre, remuntant tot el barranc de Perles, per anar al cim del de Roianos, per anar a Perles tot espenyen la bici per la senda que travessa la cresta entre les dues valls.
Després varen anar cap a Sant Jeroni i Santa Magdalena, per poder seguir fent unes quantes senderes més, com la caragolera i la baixada de l'ermita de Santa Magdalena.
Distància: 33 km
Desnivell de pujada acumulat: 737 m
IBP: 61

Fotos del dia

dissabte, 23 de març de 2013

La Fou de Capçanes

Hi havien noticies que el barranc de la Fou baixava a l'ample i ja hem tingut un objectiu per fer la sortida d'aquest dissabte, fer una passejada pel terme de Capçanes-
Ciclistes: Àlex, Àngel, Carles, David, Ferran, Guillem, Hector, Ignasi, Joaquin, Josep, JuanLu, Miquel, Oliver, Ramon, Salvador, Sergi U i Xavi
track del dia
L'anada l'hem fet per Darmós, la Serra d'Almos i Capçanes, pujant a la Fou pel camí de Mas Collet. La tornada de la Fou l'hem fet per la senda que va pel damunt de del barranc de la Fou, Capçanes, els Guiamets i Darmós.
La senda que hem fet de retorn de la Fou és molt bonica, tan pel barranc molt profund que tens als teus peus com per que és totalment pedalable, amb roca, trams de pujada, escalons i ample i net. Una senda que segur que farem cada vegada que pugem a la Fou.
Ens hem fet un fart de travessar rius d'aigua i els peus ens han quedat totalment xops, en alguns trams eren prou fondos com per sucar-los a cada pedalada.
Distància: 45 km
Desnivell de pujada acumulat: 1232 m
IBP: 104

dissabte, 16 de març de 2013

La Ribera florida

Quan avui ens hem trobat molts ho teniem clar, volíem contemplar l'esclat de flors que hi ha a la Ribera d'Ebre i, per tant, calia anar a un dels millors miradors de la Ribera, El castellet de Banyoles, que ja els Ibers varen descobrir que des d'allí es contempla tota la cubeta de la Ribera Sud.
Ciclistes: Àngel, Carles, Cristina, Guillem, Ignasi, Joaquín, JuanLu, Lluís S, Oliver, Ramon, Salvador, Sergi A i Sergi U
Malgrat avui ens pensàvem que seria una sortida de passeig per llocs ja transitats mil vegades, com és pujar a Darmós i la Serra d'Almos, el que no ens pensàvem era passar per unes senderes que molts hem descobert avui.
Parlem, doncs, de la sendera que l'Ignasi ens parlava que baixa de la plana del Garrofer fins al mas de Bot. Es tracta d'un camí quasi ja perdut, però que amb poca feina es pot recuperar i que pràcticament és completament pedalable. A l'inici és pràcticament pla, pel mig d'un bosc de pins, un tram molt bonic i tranquil. Posteriorment s'inclina una mica, fins que arribem a una doble paella, primer a esquerra i després a dreta, per continuar baixant. En aquest tram que ve tot seguit els que varen abancalar a la part inferior varen rascar tan la muntanya que fa perillós anar damunt de bici durant uns 20 m, ja que si caus et pots fer molt mal. Llevat d'això, la baixada és molt bonica i segur que ens caldrà anar a acabar de netejar-la per poder gaudir d'aquesta sendera moltes més vegades.
La pujada pel mas d'en Prior segueix sent tant forta com sempre la recordàvem, amb aquest darrers dies el camí s'ha tornat a deteriorar una mica, però nosaltres seguim passant perfectament.
La sendera que hem fet per baixar del castellet de Banyoles fins a la carretera de Tivissa no crec que la repetim, a l'inici cal travessar tot un camp d'ametllers per baixar per una costa molt inclinada per acabar baixant marges fins arribar a un mas, després cal saltar dues cadenes que tallen el camí.
Distància: 33 km
IBP: 69
Desnivell de pujada acumulat: 850 m
Fotos de la sortida

dissabte, 9 de març de 2013

Vandellòs

Portem una setmana amb molta inquietud doncs hi ha comentaris que la ruta que tenim de fer és molt dura, de fet tant els indicadors de desnivell de pujada acumulat com el IBP del projecte són una bestiesa pel que venim fent, així que, vulguis o no, es palpa un cert nerviosisme entre tots els que comencem la ruta, més capficats en si la podrem fer que en si passarem per llocs que ens agradin.
A les 8 del matí ens trobem al parc central amb ganes de començar a gaudir del dia, que per cert, tal com estava previst es presenta amb un temps estable, sense vent ni núvols i amb una temperatura idònia per anar amb bici.


Ciclistes: Carles, Ignasi, Joaquin, Josep, JuanLu, Lluís S, Ramon V, Salvador, Sergi A i Sergi U.

Sortim de Vandellòs pel camí de Masdevalentí i no més sortir tenim de travessar a gual el riu Llastres dues vegades. La segona vegada es travessa per un lloc més ample i ple de grava que fa que molts ja ens mullem els peus tot just començar, esperem que no sigui preludi de res més greu.
De seguit el camí s'enfila muntanya amunt, tal com havíem previst, les rampes són tranquil·les a l'inici, anem seguin el barranc de Borrià, per després enfilar-se una mica més quan arribem a l'estret de Pedral, primer racó que ens crida l'atenció i el soroll de l'aigua que s'escola ens dona una bona dosis de placidesa. En aquest punt iniciem un flanqueig que ens porta al Coll de Lleixares, on apreciem una vista panoràmica de la vall que hem remuntat amb el mar al fons. Fins ara hem passat per entre camps conreats, a partir d'aquí entrem en un bosc de pinar.
Al passar pel llogaret on sabíem que hi ha un poblat ibèric tenim una petita decepció, no esta indicat per enlloc i pràcticament no s'aprecia cap resta, pel que pràcticament ni ens parem a contemplar-ho. Acabem de remuntar fins al coll on hi ha instal·lat una antena de telefonia. Al poc veiem les muntanyes de Tivissa per la cara que no estem acostumats i ens sorprèn la Mola de Genesies, talment com si fos un flam.
Descendim un tram seguin el barranc de Vilaplana, fins al racó d'en Perdigó, formació que fa un tram estret del barranc amb una gran balma a sota un penya-segat. Seguim per la serra d'en Pentinat fins trobar el barranc dels Taixos. Hem baixat pràcticament tot el que havíem pujat, el que vol dir que ens tocarà tornar a pedalar fort per arribar a les antenes que hem vist des de Vandellòs.
Que bonic que es veu aquest rotlle, entrem en un bosc d'alzines bastant espès, tenim de travessar a gual el barranc, altre cop els peus mullats, però que agradable que és passar per aquests indrets que els sabem molt aspres amb aquesta abundància d'aigua, es noten les pluges d'aquesta setmana.
La pendent aquí es forta, cal pedalar amb força, el terra però és bastant bo i amb paciència anem pujant de nivell. Passem prop del racó d'en Perdigó que ens queda a l'esquerra amb les seves parets imponents. Seguim pujant, la pendent a estones segueix sent forta, però passem per una obaga frondosa que ens sorprèn, poc ens esperàvem trobar aquest bosc d'alzines tan espès en un terra tan rocallós. Veiem el racó que forma el barranc d'en Perdigó a l'esquerra, amb les seves parets totalment inaccessibles. Ja veiem les antenes, lluny però ja no gaire més amunt que nosaltres, per tant la pendent s'ha d'endolcir aviat doncs encara queda, segons el llibre de ruta, uns quants Km per arribar-hi.
En un petit tram de descens tenim una avaria important, al Salvador se li ha travat el canvi i la roda i ha fet una destrossa, sort que ràpidament han aparegut els mecànics, han desmuntat tot el canvi, a cops de pedra ho han deixat altra vegada tot alineat, canvi de cargol fent un nyap però que una vegada tot a lloc ha permès poder continuar i completar tota la ruta. Bravo pel mecànics, Sergi A i Ramon V.
L'arribada a la zona de les antenes és espectacular, sobretot avui que tenim aquest dia clar que ens permet veure fins més enllà de Tarragona, la línia de costa perfectament perfilada, Vandellòs als peus, la serra de Llaberia, el Mont-Redó i la Miranda al fons, amb un imponent racó de la Dòvia amb els seus penya-segats que el tanquen completament. Un regal per a la vista, aprofitem per reposar forces i menjar una mica, i així guanyar temps admirant aquest paisatge que no et cansaries mai de mirar-lo per poder-te'l endur cap a casa en el teu record.
Ara ens tocarà un bon descens ja que ja hem fet el cim. Anem pels Dedalts, mig planejant cap al sur, fins situar-nos al cap damunt de la vall de la Barrancada. Des del coll veiem la zona del parc eòlic del Perellò, Caro i el mar, i allò que hi ha en el mar que és, és el Delta! veiem la desembocadura, la illa de Buda,... Com ens ho estem passant, tornarem buits de forces però plens d'aquests paisatges que ens estan deixant bocabadats.
Ens llencem vall avall, el camí arriba a posar-se a la llera del barranc i aquest tram esdevé una mica més tècnic, res de l'altre mon, però cal anar amb compte i ja tenim la petita trialera del dia. Fem via fins que ens toca tornar a remuntar el coll de les Portes, ultima ascensió important del dia. A la dreta tenim les obagues de l'Irla i les crestes de la Portella i el Molló Puntaire, imponents. Sempre tenim al davant el mar amb la costa retallada perfectament, amb el cap de Salou que surt com un dit dins l'agua.
El descens que continua és vertiginós, els frens s'escalfen, però cal parar per poder contemplar els Guixars, formacions rocoses que, en part, recorden les muntanyes de Montserrat en petit.
Un cop a baix cal remuntar una mica per envoltar la Punta de Pallars, per tornar a baixar fins trobar el riuet de la Barrancada, aquí fluint ja tranquil·lament. El bosc ara ja és de pi, molt més dens del que ens imaginàvem. Veiem les crestes on hem estat al damunt i malgrat les forces ser ja justes ens cal fer el darrer esforç per remuntar fins el llogaret de Castelló. Solament faltava trobar que estaven preparant una calçotada per adonar-nos que la gana ja ens apreta.
Seguim flanquejant una mica per baixar ràpidament cap a Vandellòs.
Ha estat realment una sortida dura, i la seva duresa encara fa que valorem més el gaudi que ens ha proporcionat. Racons que ens han gratament sorprès i que ens ha deixat moltes ganes de tornar per seguir descobrint-los.

Recorregut: 35 Km
Desnivell de pujada acumulat: 1278 m
IBP: 135

dissabte, 2 de març de 2013

Parc eòlic de Móra

Després d'un dia de pluja ve la calma, però queda el fang. Així que el recorregut ha de ser per lloc dur, en tots el sentits, per a que no s'embruti massa la bici i per a preparar-nos per a la propera setmana, que caldrà estar forts.
al final decidim anar al Parc eòlic de Mora d'Ebre-Ascó, pujant per darrera de Sant Geroni i tornant pel camí de Sirga.
Ciclistes: Carles, Cristina, Guillem, Ignasi, Josep, JuanLu, Miquel, Ramon, Salvador, Sergi A i Sergi U.
Sortim de Móra d'Ebre per la Catatxora, per anar pel camí de fi de terme, aprofitant les senderes que hi han, ara ja les cataloguem com a molt senzilles però recordo com alguns encara baixaven en alguns trossos.
El seguim fins al camí de la vall de la Torre, on anem cap a la carretera per emprendre el camí de la vall de Lladres. Abans però hem tingut de travessar el riu Sec, que aquesta vegada no feia honor al seu nom, que baixava amb un bon cabdal i al travessar-lo, aquesta vegada no ha caigut ningú, ens hem quedat amb els peus ben mullats.
Pel camí de vall de Lladres hem anat bastant bé però al emprendre la carrerada del coll de Padellàs, que estava totalment enfangada, per poc tenim un accident al intentar evitar un toll per poc cau un per un marge alt, no ha estat res però un bon ensurt. La pujada s'ha començat a fer pesada doncs les bicis cada cop pesaven més i més, i les rampes ara ja eren fortes.
Malgrat tot, quan hem arribat al coll podríem dir que ha començat el pitjor al encarar les fortes rampes que ens porten fins al parc eòlic i les que hi ha dintre del parc tot seguint la carena. Les bones vistes que es podien veure des de dalt de la carena han fet que l'esforç fos recompensat.
Després de refer-mos amb una mica d'esmorzar hem emprés la baixada per l'autopista de la vall de Cigales per agafar el camí de la vall de Barbers fins a Santa Paulina. seguim baixant fins al camí de Sirga, abans gaudim de la vista del Pas de l'Ase, preciós amb el riu exuberant com està ara.
La caminada pel pas de l'Ase se'ns fa sempre pesada, estem massa acostumats a anar damunt de la bici i no tenir d'empènyer-la, potser caldria reivindicar que s'acabés d'arranjar una mica, sense massa cost per ningú, però dignificant-lo per a poder ser mínimament practicable fins i tot per al que hi passen caminant.
L'arribada a casa ha estat com si a algú se li estés cremant l'arròs, ha estat una veritable cursa, ja em pensava que no quedaven forces però veig que sempre en queden per quan s'arriba a casa i sobretot si tal com hem dit anem a fer una canya, que això si que tots estem assedegats.
Fins la propera, que serà dura-dura.
Fotos del dia i més fotos i encara més fotos
IBP = 103
Desnivell de pujada acumulat = 1209 m
Distància = 40 km