Dreceres

dissabte, 2 de març del 2013

Parc eòlic de Móra

Després d'un dia de pluja ve la calma, però queda el fang. Així que el recorregut ha de ser per lloc dur, en tots el sentits, per a que no s'embruti massa la bici i per a preparar-nos per a la propera setmana, que caldrà estar forts.
al final decidim anar al Parc eòlic de Mora d'Ebre-Ascó, pujant per darrera de Sant Geroni i tornant pel camí de Sirga.
Ciclistes: Carles, Cristina, Guillem, Ignasi, Josep, JuanLu, Miquel, Ramon, Salvador, Sergi A i Sergi U.
Sortim de Móra d'Ebre per la Catatxora, per anar pel camí de fi de terme, aprofitant les senderes que hi han, ara ja les cataloguem com a molt senzilles però recordo com alguns encara baixaven en alguns trossos.
El seguim fins al camí de la vall de la Torre, on anem cap a la carretera per emprendre el camí de la vall de Lladres. Abans però hem tingut de travessar el riu Sec, que aquesta vegada no feia honor al seu nom, que baixava amb un bon cabdal i al travessar-lo, aquesta vegada no ha caigut ningú, ens hem quedat amb els peus ben mullats.
Pel camí de vall de Lladres hem anat bastant bé però al emprendre la carrerada del coll de Padellàs, que estava totalment enfangada, per poc tenim un accident al intentar evitar un toll per poc cau un per un marge alt, no ha estat res però un bon ensurt. La pujada s'ha començat a fer pesada doncs les bicis cada cop pesaven més i més, i les rampes ara ja eren fortes.
Malgrat tot, quan hem arribat al coll podríem dir que ha començat el pitjor al encarar les fortes rampes que ens porten fins al parc eòlic i les que hi ha dintre del parc tot seguint la carena. Les bones vistes que es podien veure des de dalt de la carena han fet que l'esforç fos recompensat.
Després de refer-mos amb una mica d'esmorzar hem emprés la baixada per l'autopista de la vall de Cigales per agafar el camí de la vall de Barbers fins a Santa Paulina. seguim baixant fins al camí de Sirga, abans gaudim de la vista del Pas de l'Ase, preciós amb el riu exuberant com està ara.
La caminada pel pas de l'Ase se'ns fa sempre pesada, estem massa acostumats a anar damunt de la bici i no tenir d'empènyer-la, potser caldria reivindicar que s'acabés d'arranjar una mica, sense massa cost per ningú, però dignificant-lo per a poder ser mínimament practicable fins i tot per al que hi passen caminant.
L'arribada a casa ha estat com si a algú se li estés cremant l'arròs, ha estat una veritable cursa, ja em pensava que no quedaven forces però veig que sempre en queden per quan s'arriba a casa i sobretot si tal com hem dit anem a fer una canya, que això si que tots estem assedegats.
Fins la propera, que serà dura-dura.
Fotos del dia i més fotos i encara més fotos
IBP = 103
Desnivell de pujada acumulat = 1209 m
Distància = 40 km

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada