Dreceres

dissabte, 25 de maig de 2013

Senderes de Garcia

Fa vent fort i fresca, demà ja la cursa de Xerta i molta gent es reserva però encara ens hem ajuntat un bon grapat amb ganes de pedalar.
Ciclistes: Arturo, Carles, Cristina, Ferran, Joel, Josep, JuanLu, Lluís R, Miquel, Salvador, Sergi
La proposta avui ha estat anar cap a la Figuera i fer la sendera que porta al Lloar, però quan hem estat a Garcia hem dit de pujar al Molar per la sendera de la cresta, que té molt bones vistes i encara que té un tram que s'ha de fer a peu, és molt divertida.
Hem resseguit tota la sendera fins la cruïlla de la carretera amb el camí que puja des del camí de l'ermita de Garcia. de tornada hem seguit la sendera que baixa per la vall que segueix la carretera cap a Garcia.
al final quasi bé hem fet 30 km, però molts d'ells han estat per senderes que caldria que algun dia anéssim a acabar de netejar-les.
Km: 28 km
Desnivell de pujada acumulat: 730 m
IBP: 68

dissabte, 18 de maig de 2013

Coll de Maula

16 Ciclistes: Angel, Carles, David E, David G, Gerard, Jose Luis, Josep, JuanLu, Oliver, Miquel, Montse, Salvador, Sergi, Toni, Xavier.
Matinada fresca amb pluja recent, el que feia preveure que ens trobaríem amb fang i aigua als camins. Proposta pujar el coll de Maula, per molts desconegut i després baixar per la sendera del barranc de Pena-roja.
Pujada a Tivissa per les Atarosses, camí dels Magrells fins la carretera de la Serra i Tivissa. Alguns han preferit fer el barranc al arribar a la carrasca de Guixo i ens hem trobat altra vegada abans de Tivissa.
El coll de Maula sempre és costós de pujar però sense més dificultats hem arribat a dalt on hem fet un mos. Bones vistes es dominaven amb un aire transparent.
La sendera que ens porta al barranc de Pena-roja ens ha estat molt complicada a la part superior, amb fort desnivell i molta pedra, tant solta com lliseres que sortien del terra, el que ha fet que molts ho haguem de haver fet a peu, però quan la pendent ja ha esdevingut més suau llavors ja hem pogut rodar i ha resultat ser una sendera ràpida, atractiva i a rotlles divertida.
Quan la sendera ha esdevingut camí hem tingut una caiguda molt còmica, un a caigut de cap dins un toll, semblava com si s'hagués tirat a la piscina. Ens hem fet un fart de riure i a continuar.
El retorn l'hem fet per Biscorn i les planes de Ginestar fins la carretera i cap a casa amb un bon ritme.
Hem acabat amb un dia perfecte tot i que els núvols feien preveure el xàfec que ha fet més tard.
Distància: 39 km
Desnivell de pujada acumulat: 780 m
IBP: 73

dissabte, 11 de maig de 2013

Les Obagues del Riucorb

On és això?
Aquesta ha estat la pregunta més freqüent que s'ha fet per saber on anàvem. 
És que forma part de la Catalunya desconeguda, aquell racó que ningú hi va mai, i com ens van dir la gent del territori, potser ha estat aquest fet el que fa que s'hagi mantingut en la seva puresa.
Terra situada a l'extrem nord de la Conca de Barberà, sota l'Urgell i la Segarra, terra àrida, freda a l'hivern, secà d'allò més a l'estiu, altiplà elevat a uns 800 m sobre el mar, amb valls fondes que el solquem, on les vessant són boscos de pins, roures, alzines,...
El pobles són esquifits, amb cases fetes amb els elements naturals, façanes de pedra, ara perfectament acabats, amb un aspecte immillorable, poca gent o simplement deshabitats. Durant tot el recorregut hem tingut una forta sensació de soledat, tranquil·litat, pau.
Ciclistes: Carles, Josep, Juan Carles, Salvador i Xavier.
A les 9 en punt estem a Guimerà, poble preciós, com si estigués llençant des de dalt del vessant i s'hagués esparpallat per tota la pendent, cases de pedra, antigues, amb racons que s'endevinaven que calia visitar.
Fa una mica de fresca amb un cert cercet, que just començar ve de cara i encara ens fa venir més fresca, però al poc canviem l'orientació del recorregut, girem cap a sud i comencem a pujar i per tant la temperatura ja no ens tornar a molestar en tot el dia. Remuntem una vall amb cereal, amb trams de forta pendent fins assolir l'altiplà, aquí situat ja prop del 700 m sobre el mar. 
De seguida trobem el primer llogaret, la Pobla de Ferran, quatre cases i un castell. Al poc tenim el poble de Passanant, amb el seu corresponent castell, espectacular església i ajuntament, una plaça major amb un racó molt acollidor, respirant tot una tranquil·litat desbordant. Seguim per l'altiplà cap als llogarets de la Glorieta i la Sala de Comalats, cadascú amb castell inclòs i cap habitant visible. Lloc entranyables amb un recorregut que el descriuen com de salut.
Seguim camí cap a Fonoll, que el descobrim, tot d'una, situat als nostres peus, al fons d'una vall, 200 m sota nostre, el que implica un ràpid descens per després haver de tornar a remuntar per una vall lateral preciosa, amb un bosc frondós, fins a l'ermita de Sant Pere de Savella. Quina preciosa vista que dominem des d'aquí dalt, Forés a l'horitzó, dalt d'un turó. Vista amplia amb el camps verds del cereal i el silenci es personifica en aquest dia clar. 
Després de culminar l'ascensió vora el 900 m, iniciem un joc de descensos i ascensos dins del bosc que és un delícia, senderons per dintre del bosc, amb un terra totalment llis que fa que sense esforç puguis gaudir d'aquests racons amb tota tranquil·litat. Estem rodant per les Obagues del Riu Corb, bosc espès de pins i roures tot envoltat per carrascars.
Jugant entre els boscos, descendim fins el llogaret de Saladern un mas gran amb el seu castell, travessem el rierol Seniol i altre cop cap a munt fins a Segura. Aquí comentem que sort que em vingut en aquest temps, doncs la pujada és per un solà que ens fa suar fort, pensem que a l'estiu ens haguessin ensordit les cigales.
Segura el trobem també deshabitat, amb una esplendor de cases de pedra restaurades, torre de defensa i església desproporcionada per al llogaret i amb unes vistes amplies sobre tot l'altiplà.
Solament queda baixar i és el que fem amb molta rapidesa, la pista és bona i comencem a tenir gana, el que vol dir que cames ajudeu-me i avall va fins al balneari de Vallfogona de Riucorb, conjunt de balneari, hotel i xalets, travessats pel riu Corb, amb una frondositat que quasi no s'adiu per l'entorn.
Ara solament queda seguir la vall fins a Guimerà, que ho fem per la seva part solana després de remuntar un petit escaló per seguir una pista o sendera a mitja vessant que ens dona unes magnifiques vistes sobre tota la vall.
Vallfogona es veu gran i imperial, amb un castell al seu bell mig imponent, totalment restaurat i habitat. Cal visitar-la per poder contemplar el seu esplendor.
Guimerà el trobem de sobte, amagat després d'un revolt de la vall, penjat per la seva vessant solana i ens tornar a meravellar amb les seves cases esglaonades per tot el vessant.
 
Magnífica diada que l'acabem, com no, recuperant-nos i xerrant a taula tot dinant. 
Distància: 44 km
Desnivell de pujada acumulat: 1450 m
IBP: 135

dissabte, 4 de maig de 2013

Pinell de Brai

Matí de sol radiant encara que a primera hora feia una mica de fresca.
Avui feia dies que no anàvem cap a l'extrem sud de la comarca i hem decidit anar al Pinell de Brai.

15 Ciclistes: Alex, Carles, Cristina i Carles Mascarreras, Ferran, Gerard (amb problemes mecànics), Jose Luis, Josep, JuanLu, Lluis R, Miquel B, Montse Vinaixa (benvinguda), Ramon V, Salvador, Sergi U.
Sortida tranqil·la encara que amb uns bons desnivells, sobretot prop de la serra de Cavalls i per arribar a la bassa del Pinell.
Alguns es tenien de reservar per a la marxa de Btt de demà a Sant Carles de la Ràpita i per tant han anat tranquil·lets o han escurçat el recorregut.
Ha estat agradable anar la major part del recorregut agrupats a un ritme que la majoria podíem seguir.
Distància. 40 km
desnivell de pujada acumulat: 980 m
IBP: 80

dimecres, 1 de maig de 2013

Les Olles dels Guiamets

Aquesta nit ha tornat a ploure i s'ha afegit a la pluja d'aquests darrers dies, per tant la finalitat ha estat no posar-nos de fang fins les orelles. Que millor que un recorregut pujant i baixant dels Plans i arribar-nos a les Olles per veure si baixa aigua i rememorem el seu esplendor.
S'ha notat que el cap de setmana va ploure contínuament que avui ens hem presentat una gernació.
19 ciclistes: Albert Rovira, Àngel Gasca, Carles Sastre, Cristina Macarreras, David Escalera, Francesc Loran, Gerard Margalef, Josep Monclús, JuanLu Anson, Maite del Pino, Marc Miravete, Mili Beltran, Miquel Bladé, Miquel Escolà, Miquel Pino, Oliver Mellado, Salvador Trias, Sergi Usach, Xavier Anglada.

Un dia de ciclisme magnífic, amb una temperatura ideal, un sol que ja escalfava i cap al final uns núvols que per poc deixen anar unes gotes.
El millor ha estat trobar-nos al Sergi Anadon esperant-nos al parc ja bastant refet de l'ensurt que va representar la seva operació per extreure-li la melsa com a conseqüència de la topada amb un piló a la via verda de la vall de Zafan. Enhorabona Sergi i que puguis tornar aviat a agafar la bici. Ja t'enyorem, avui hem pensat molt en tu a les senderes.
Distància: 40 km
Desnivell de pujada acumulat: 780 m