Dreceres

dissabte, 28 de setembre de 2013

Antenes de Móra d'Ebre

Quan ens trobem a la plaça sembla que hi hagi una manifestació, fins i tot hi és el municipal, en som 17 amb ganes de pedalar: Carles, David G, Ferran, Joaquin, Jordi E (nouvingut), Jordi R, Josep, JuanLu, Miquel, Montse VR, Oliver, Ramon C, Ramon V, Salvador, Sergi A, Sergi U, Xavi i llàstima que el David E l'han trucat de la feina i ha tingut de marxar abans de començar.
Informació en el moment de trobar-nos ens ha assabentat que avui estava oberta l'ermita de Santa Magdalena de Móra d'Ebre i que per tant la podríem visitar, així que ens hem dirigit cap allà a destrossar-nos les cames.
La sortida ha estat una barreja d'altres ja fetes amb un seguit de varienats i noves propostes inèdits pel grup. Inicialment hem seguit el trajecte que ens varen ensenyar la colla de Móra d'Ebre en la seva trobada de festes majors, repetin la sendera del final del camí de la Ratlla del terme just abans d'arribar als Peçols.
La pujada a Santa Magdalena l'hem fet pel lloc on normalment baixàvem, es a dir per Santa Magdalena de baix, per la sendera de Coll Roig i la vall del Trempat. Ha estat una pujada molt dura i tècnica, sobretot a les fortes rampes que hi ha a les noves pistes obertes just abans i després de la sendera, totalment plenes de pedra solta que feina difícil el rodar, necessitant de tota la perícia d'expert per avançar sense relliscar la roda de tracció i evitant que s'aixequés la roda davantera. El tram més senzill ha estat la sendera, cosa gens habitual.
A dalt ens hem trobat un esmorzar preparat, llàstima que nosaltres no hi estàvem comptats, però tots érem coneguts i hem xerrat una estona amb els parroquians, hem pogut visitar l'ermita refeta i ja malmesa per algun vàndal sense sentit, refer forces amb les nostres menges energètiques i emprendre el retorna cap a Sant Jeroni a omplir el bidons que ja se'ns havien buidat. 
Després de Sant Jeroni hem resseguit la sendera de la Rovellonera i em descobert la sendera que per darrera del mas de Pantoniet ens ha portat als Ruixols, i pel barranc de Perles hem arribat altre cop a Móra.
Sortida magnífica amb una colla que enamora. Feia goig anar amb tan bona companyia.
Distància: 35 km
Pujada acumulada: 550 m


dissabte, 21 de setembre de 2013

La volta al terme

Canvi d'horari que ha fet que recordéssim amb enyorança l'anterior, sobretot a l'hora d'arribar ja que avui se'ns ha fet una mica tard. En el moment de trobar-nos els 12 que hem acudit: Carles, David E, Gerard, Ignasi, Joaquin, Josep, JuanLu,  Ramon C, Ramon V, Salvador P, Salvador T, Sergi A, teniem el propòsit de provar una ruta per poder invitar a altres grups de la comarca a fer una trobada per ensenyar el nostre terme.
Hem recorregut camins i sendes ja moltes vegades pedalats, però amb propostes noves amb sendes inèdites i camins per enllaçar-les poques vegades recorreguts.
Sortida per damunt de l'estació per pujar al camp d'aeromodelisme. Sendera per baixa al circuit de motocròs  pujada al plans pel directe i baixar a la riera de Garcia per la sendera del barranc. Pujada immediata cap al plans per baixar al barranc de l'Ull de l'Asmà per remuntar-lo totalment amb sendera inclosa fins al camí que puja pel pont sobre la via del tren.
Hem anat cap a la sendera del mas de Bot remuntant fins la Serra d'Almos, travessant el barranc de Pegueroles i el quatre camins, fins el cami dels Magrells, d'allí ens hem arribat a veure el barranc Fondo, acabat de cremar i encara fumejant, fins a la Plana de Miquelillo i la del Garrofer.
Del mas de Bot hem baixat directament fins al fons del barranc del Molló pel camí del Frares retornar fins a Sant Pau remuntant pel camí de Sant Pau fins a la granja de Bauló amb la intenció de baixar tota la sendera del barranc.
Com s'ha fet tard i ja estàvem una mica cansats ho hem abortat i hem arribat al poble directament pel camí de les Atarosses.
Matí esplèndid llastima de l'incendi de fa un parell de dies que ens ha deixat una nova cicatriu negra al voltant del terme.
Distancia: 38 km
Desnivell ascendent acumulat: 680 m

diumenge, 15 de setembre de 2013

La serra de Llaberia

A les 8 del matí ens trobem 10 ciclistes: Carles, Joaquin, Josep, JuanLu, Miquel, Oliver, Ramon, Salvador, Sergi U i Xavi A, amb ganes de pedalar, cansar-nos i gaudir d'un matí de bici per la serra de Llaberia.
Decidim deixar els cotxes a l'ermita de Santa Marina de Pratdip, per tant allarguem una mica el recorregut previst, engeguem els GPS encara que no apareix el track i en marxa. Quan arribem a la cruïlla de la carretera de Llaberia ja veiem el track dibuixat a seguir i l'Oliver veu per on passar la carretera, amb les primeres rampes que l'espanten però que quan hi és les passa sense cap dificultat, ans el contrari la dificultat la tenim els altres per poder-lo seguir ni que sigui a distància.
En arribar a dalt del primer canvi de vessant podem veure ja una magnifica vista de la vall de Santa Marina, el dia ens respecta tapant el sol uns quants núvols baixos que no ens fan gens de nosa per veure el paisatge.
La pujada a Llaberia la fem per carretera, doncs és el camí més directe i ja tindrem temps per seguir pistes i senders quan siguem a dalt. A la desviació cap a l'envasadora d'aigua fem el re-agrupament per iniciar el darrer tram de l'ascenció units i poder prendre el desviament, just abans d'entrar al poblet, que ens ha de portar a a Miranda.
Ara ja entrem en el nostre territori, pista de terra amb pedres descarnades, que va pujant suaument fins al coll dels Colivassos, passant pel campament d'estiu que Tivissa té en aquest paratge i que Xavi ens indica. En arribar al coll ens apropem al mirador del racó de la Dòvia amb Pratdip al fons.
D'aquí fins al cim les rampes esdevenen més dures, el terra molt més desgranat però ja hi som i encara que la darrera és molt empinada tots arribem amb molta joia d'haver fet el cim. Les vistes espectaculars de la serra de Llaberia amb la punta del Frares i la creu de Llaberia, Colldejou als peus i la Mola a tocar.


Moment per reposar, reprendre forces, extasiar-se amb el paisatge, la pau que s'hi respira, amb una calma total i la felicitat de la fita aconseguida. Des d'aquí ja veiem el recorregut d'una nova ruta que possiblement farem en un futur més o menys immediat, es que no podem parar!.
Quan iniciem el descens cal anar en compte, el terra està totalment perillós amb les pedres descarnades, es passa sense problemes i trenquem cap al clot dels Arenals, on trobem una petita bassa i un descens ràpid i molt divertit fins empalmar amb el sender que des d'El Portell va a Llaberia. Al començament el terra és perfecte, amb una sorra de platja, per anar empedrant-se i esdevenir llosa pura, amb fortes pendents que fem a peu quan no ho veiem prou clar, una primera fins al clot dels Arenals i la segona encara més forta fins al fons del barranc de Llaberia. Al final arribem al poble en un tram de pujada, pedalable en quasi la seva totalitat.
El poble de Llaberia ens sorprèn, els que hi havíem estat el recordàvem de no fa gaires anys, amb la majoria de cases en runes, els carrers sense cap paviment i pràcticament abandonat. ara el trobem amb els carrers enrajolats, la majoria de cases reconstruïdes i força habitades, encara que solament sigui de cap de setmana. Tot ell dóna la sensació de trobar-nos en un indret turístic de primer ordre. Ens manca però que s'instal·lin les fonts al lloc que tenen previst, al final tenim d'anar a omplir els bidons d'aigua als rentadors, també ben arreglats, situats al peu de la central fotovoltàica del poble.
Retornem per carretera fins a la primera paella on agafem el camí de Capçanes, anem ara per dintre d'un bosc en baixada fins al coll de la Mina, d'on mirem el clot del mas del Ramer i immediatament després l'espectacular salt del Barranc del Portadeix, una fondalada que desemboca a la Fou.

Ara ja hem pres el camí de la Mafla i ens trobem la trampa de la sortida, ja sospitava quan estava baixant aquest tram, amb fortes pendents, que la remuntada podria ser dura però no em pensava que ho tingués de ser tant. Ens trobem amb unes pendents fortíssimes,del 25 i 30%, amb el terra mot desgranat, que feia que tinguéssim d'anar amb compte com pedalar per poder seguir pujant i arribar al coll on arriba el camí que ve del Montalt, al peu dels ventiladors del Motarro.
Aquí s'ha acabat l'esforç, ara ve el gaudi ja que tot es baixada fins a Santa Marina, primer forta pendent fins arribar a la carretera que ve de Fatxes, que ens permet seguir veien unes grans vistes sobre el barrancó de Joanes i el llogaret de Remullà. Una petita remuntada fins a la cruïlla que hem agafat abans i d'allí fins a Santa Marina, on arribem feliços del magnífic dia passat.
Distància: 35 km
Desnivell de pujada acumulat: 1090 m

dissabte, 7 de setembre de 2013

Senders de Subarrec

Nou vingut a les sortides matinals del dissabte, l'Hector. Esperem que tu passis bé amb el grup i que puguis venir moltes vegades, encara que sabem que l'horari de la teva feina no t'ho deixarà fer gaire.
Avui 8 ciclistes: Carles, Ferran, Ignasi, José Luis, Josep, JuanLu, Hector, Miquel. Suposem i sabem que molts s'han reservat per a demà fer la cursa de btt de Móra d'Ebre, esperem que tingueu un bon dia i pugueu fer-la passant un bon dia amb companyia de tos els ciclistes que de segur acudiran.
Sense pensar-ho avui hem fet part del recorregut que demà es farà en la cursa del Camí de Sirga de demà. Hem iniciat el recorregut remuntant el barranc de Perles, fins a dalt de la cresta de Roianos, després volíem baixar per la senda Fàcil de Subarrec, però ens hem equivocat i hem fet la difícil, que resulta que és la que està prevista per a demà a la cursa.
Al final de la senda ens hem trobat al que marcaven el recorregut i ens han indicat que s'havia de pujar la que teniem intenció de baixar, així que sense pensar-mos-ho massa cap allà hem anat i la hem remuntada.
Una vegada a dalt a la cresta hem dit de baixar pel camí de la gran cisterna de pedra seca per torna a pujar pel camí de Roianos i fer aquesta vegada la senda fàcil de baixada.
Aquesta era la intenció, però hem tingut un petit accident amb la caiguda de José Luis, sense cap conseqüència de menció, llevat de les rascades de rigor però suficient per deixar-ho córrer i emprendre el camí de retorn cap a casa.
Sortida suau, però que ens ha permès fer una estona de xerrada per decidir com fer la sortida del proper diumenge segut davant d'un refresc.
Distància: 22 km
Desnivell de pujada acumulat: 310 m
fotos del dia

dimarts, 3 de setembre de 2013

PROGRAMA DE SORTIDES EXTRES 2013-14

Les sortides extres (les que fem agafant el cotxe fins a l'inici) seran sempre el 2n dissabte de cada mes i segons el que varem decidir entre els que hi érem a l'esmorzar seran a:

SETEMBRE: Serra de Llaberia
OCTUBRE: Oliveres mil·lenàries del Godall
NOVEMBRE: La fageda dels Ports i Fredes
DESEMBRE: Els senders de Pratdip
GENER: La serra d'Irta prop de Penyíscola
FEBRER: El GR99 fins al mar
MARÇ: Els ports d'Horta i Arnes
ABRIL: Els castells de la Segarra
MAIG: El Montsec d'Ares prop d'Àger


Com podeu veure és un programa molt atraient, passant per llocs molt bonics, encara que algunes seran exigents, però crec que és variat i que pot complaure a molts del que ens agrada fer turisme i cansar-nos a la vegada.

Evidentment tot pot ser canviat i el temps dirà el que acabarem fent, però aquí està la proposta aprovada. Molta força i a divertir-mos.