Dreceres

dissabte, 28 de desembre de 2013

Sendera del barranc de Banyoles

Darrera sortida de l'any i ens proposem anar cap a Tivissa per fer la baixada de la sendera que ens porta al barranc de Banyoles i remuntar després fins al Castellet.
Els 13 que avui ens hem trobat: Carles, Cristina, Josep G, Josep M, JuanLu, Lluís S, Miquel, Montse VR, Oliver, Ramon C, Salvador, Sergi A, Xavi A, sortim en direcció a les Atarosses, per pujar cap als plans, Travessar el barranc a la carrasca de Guixo i enfilar cap a Tivissa.
Dallí hem baixat per Pixavaques fins a la sendera del barranc de Banyoles, que avui està perfecta, humida i amb un terra que agafa i no et deixa rellisca gens.
Al arribar a baix fem la pujada directa cap al Castellet per veure la vista i fer-nos les fotos de record d'aquesta darrera sortida de l'any que no ha estat cap innocentada encara que el dia s'ho prestava.


El retorn és per la baixada del mas d'en Prior i pel camí del Frares fins al barranc de Nolla on seguim el seu tram inferior fins al Pavelló.
Distància: 38 km
Desnivell de pujada acumulat: 650 m

Molt bon any 2014 a tothom

i que puguem seguir xalant tots plegats amb la bici i veient contrades que ens facin sentir vius.
Que molts anys ho puguem seguir fent!!!!!


dissabte, 21 de desembre de 2013

Esmorzar de fi d'any

Avui fem el comiat oficial de l'any, encara que no ho sigui, ja que després amb les festes nadalenques potser molts faltaríem, i com en anys anteriors anem cap als Guiamets per fer un bon esmorzar i poder xerrar tranquil·lament del que ha estat aquest any i de nous projectes.
Així que ens hem trobat 21 ciclistes amb moltes ganes de pedalar i xerrar: Carles, Ferran, Guillem, Ignasi, Joan M, Joaquin, Joel, Jordi P, Jordi R, José Luis, Josep M, JuanLu, Lluís, S, Miquel, Montse, Ramon C, Salvador, Sergi A, Sergi U, Sisco, Xavi M. 

Fem 2 grups, un que per problemes diversos van per carretera (4) i la resta anem al lloc de l'esmorzar pels camins.
Un com als Guiamets la tertúlia és fa immediata, es respira molta companyonia i les hores passen ràpidament, primer esperant l'esmorzar-dinar, després esmorzant i més tard relaxats i fent-la petar, però tot d'una ens adonem que cal tornar i se'ns ha fet tard, així que tornem ha agafar la bici i aquest cop tots per carretera tornem diligentment cap al poble.
En moments cop el passat notem que ja hem fem una pinya i que ens ho passem bé tots plegats, que pugui ser així molts anys més!!!!!!!!!!!
Bones festes i feliç any 2014, i que ens pugui portar moltes  estones com les passades aquest any!

dissabte, 14 de desembre de 2013

Els senders de Pratdip

Els 13 que hem carregat les bicis al cotxe per anar a Pratdip (Carles, David J, Gerard, Guillem, Ignasi, Joel, Jordi, Josep, Miquel, Ramon C, Salvador, Sergi A, Xavi) estavem una mica espantats pel fred que feia al moment de trobar-nos, però el pronòstic era que tindriem una gran dia, amb sol i bona temperatura.
 La ruta proposada és un compendi de  la cursa btt que allí s'ha organitzat en el darrers tres anys. Hem fet una barreja dels tres traçats mirant d'aprofitar els senders que semblaven més bonics.
Deixem els cotxes davant del poliesportiu de Pratdip, ens fem la foto històrica a les escales del jardí del castell i sortim cap a la pista que porta a Colldejou. Al poc d'iniciar la pujada deixe la pista asfaltada i prenem el camí antic que portava a Colldejou i..., la primera sorpresa, una cadena! Com pot ser que es posin cadenes en camins antics i per tant de via pública, sorprenent!!!
Seguim pujant amb forta pendent fins els 400 m on podem contemplar una preciosa vista de la vall de Pratdip
Iniciem un divertit descens, ràpid per pista en bon estat, encimentada, revirada fins que tornem a trobar la pista asfaltada que va a Colldejou. Ens dirigim cap el coll de la Llena per després començar a baixar cap a les vessants que ens portem a Mont-roig. Aquí ens trobem la segona sorpresa del dia fruit de persones miserioses que han llaurat uns sendera per intentar evitar el pas, una sendera que ve de lluny, que passa pel mig d'un bosc i quin tresor deuen tenir que eviten el pas, un pas ja barrat anteriorment per una cadena, senyals de prohibició, i al final una pila de rames tallades que tampoc eviten res.
Puc entendre que algú eviti el pas per dintre de la seva propietat, però que es vagin tallant camins antics, senderes pel bosc que uneixen camins,... es del tot incomprensible i fins i tot amb un cert grau de malaltís, no es pot justificar per evitar robatoris, simplement és per evitar el pas de persones per llocs que algú es vol fer seu.
Sort que aquí es varen acabar els impediments, potser es que varem sortir del terme de Pratdip? si és així potser caldria que es reviséssim l'hospitalitat d'aquest poble, esquerp al contacte amb les persones.
Seguim el camí vell que porta a Mont-roig amb ràpid descens limítrof al bosc fins que arribem al fons on comencem a fer un seguit de zigui-zagues planejant que ens ho fan passar molt i molt bé.
En un punt deixem el camí per enfilar una sendera de pujada que ens va enfilant al la cresta d'un turó i quan arribem a dalt, amb el solet que tenim, la vista que es veu i la gana que ja hem fet decidim recuperar forces i treure'ns una mica de roba, que ja la portem tota amerada de suor.
Just després de reprendre la marxa tenim un tram de forta baixada per una sendera pedregosa però que resulta fàcil de fer i inclús divertida, que en porta al fons d'un barranc. Tot seguint el camí comencem el retorn, de moment enfilem a Nord de cara a la serra però ràpidament girem cap a Ponent per recular seguint un camí per la vora del bosc.
Després d'un tram de forta pujada ens trobem el tram més divertit del dia tot seguint el barranc de la Porquerola

per un senderó que el travessa diverses vegades i que és la delícia de tothom.
Quan s'acaba la diversió torna l'esforç i això vol dir remuntar fins al coll de Llena per anar a trobar la darrera sendera que ens portarà a Pratdip pel barranc de les Valls, magnífic sender que fent un corriol va baixant de forma ràpida i divertida fins al mateix poble.

Molt bona sortida que ens ha premés acabar de conèixer en poc temps un tros del territori que ens era quasi desconegut, cal recordar que en menys d'un any hem recorregut el termes de Vandellòs, Llaberia i Pratdip. Les sensacions totes les vegades han estat magnífiques.
Distància: 30 km
Desnivell de pujada acumulat: 800 m


dissabte, 7 de desembre de 2013

Santa Magdalena de Garcia


Avui hem estat pocs els que estàvem a l'hora per sortir, solament 6: Ignasi, Joel, Josep, JuanLu, Oliver i Ramon C.

Com es diria "pocs però valents", ja que feia fred de veritat i per escalfar-nos res millor que una bona pujada com la que hem decidit fer fins l'ermita de Garcia passant per la sendera de damunt de Garcia.
Al final quan hem arribat a l'ermita el fred ja no existia i amb el solet que feia Ramon fins hi tot tenia calor.