Dreceres

diumenge, 21 de desembre de 2014

Jornada solidaria

Una bona forma d'acabar l'any ha estat la col·laboració en la pedalada per la Marató 2014, enguany dedicada per a les malaltiesdel cor. 
Hi han participat una quarantena de ciclistes de totes les edats, que han fet un recorregut d'uns 10 quilòmetres pel casc urbà de Móra la Nova i per camins del terme municipal.
Segur que alguns dels que avui han participat d'aquí a poc seran el futur del nostre grup.
Que puguem gaudir molts anys més amb un bon ambient i força diversió.
Bon Nadal i Feliç 2015.

dissabte, 20 de desembre de 2014

Diada de germanor de comiat d'any

Com marca la tradició avui, última sortida de l'any, els cicloturistes hem quedat per fer una volta pel terme i acabar amb un esmorzar "lleuger". Hem sortit pel camí vell de Darmós per pujar als Plans de Tivissa per la rampa del barranc de Nolla i baixar pel sender de l'Albi. Un cop fet aquest hem remuntat pel camí del barranc del Calapetar per tornar a pujar fins als Plans, aquest cop per dirigir-nos, tot vorejant el vessant sud de l'abocador de Tivissa cap al sender del Solà del Molló, per baixar a trobar el camí de les Deveses.

I d'aqui rapidet, rapidet, cap a la Tasca "Ka Korasson" on ja teniem preparada la taula per esmorzar ... res! alguna cosa "light", que hem de cuidar-nos, per recuperar les forces perdudes.
Ruta d'uns 21 km amb 250 m de desnivell positiu acumulat i ... 2.000 Kcal, guanyades!!!

dissabte, 13 de desembre de 2014

Boscos de Tarragona

Un bon grapat marxem cap a Tarragona a dos quarts de vuit amb molta boira, però amb l'esperança de tenir bon temps a la rodalia de Tarragona: Josep, JuanLu, Salvador, Carles, Ramon, Miquel, Ignasi, Sergi U, Sergi A, Xavi A, Jose Luis, Gerard, Xavi N, Lluís, David J, Jordi M, Juan G i Joan Carles Cerrato que ens ha fet de guia.
Hem sortit dels Pallaresos, vorejant la urbanització de Manous en sentit sud fins arribar als Alts de la Bassa Closa on ens hem endinsat per una zona boscosa, resseguint diversos trams de pista i sender per fer cap al fons del barranc de la Móra, en el paratge de la Guinardera. Durant el recorregut hem tingut la primera incidència, una branca ha saltat dins la roda del darrere de la bici del company David i li ha rebentat dos radis, vaja! ... ara que semblava que estava de ratxa i ja havia deixat al darrere les incidències ... Un cop salvat els descens, una bona rampa amb alguns "esgraonets" hem resseguit per sender, tot passant a tocar de la urbanització Pinalbert i el camp de Golf "Costa Daurada-Tarragona" per fer cap a la urbanització Escorpí i des d'aqui anar cap a la Torre dels Escipions, on ens hem aturat per fer la foto de rigor.
La propera aturada programada ha estat la pedrera del Mèdol, on hem fet cap a través de més sender i salvar la autopista AP-7 mitjançant el pas elevat situat a tocar del Mas del Mèdol. Aquí hem fet un "kit-kat" per reposar una mica les forces i hem continuat per sender i pista cap a la població de Ferran, tot passant pel paratge de les Hortes del Molí, a tocar de l'àrea de servei de l'AP-7 "el Mèdol", aquí al salvar un xaragall el company "Gerard" ha punxat les dues rodes, el líquid segellador sortia espectacularment de les rodes com si fos un "geiser", però al final ha fet la seva feina i segellat les dues punxades. El recorregut ens ha portat fins a la població de Ferran, que hem vorejat per anar a trobar el riu Gaià, que hem remuntat tot passant a tocar de la població de La Riera de Gaià fins a arribar al poble d'Ardenya, que hem creuat en direcció nord per anar cap a l'embassament de Gaià, tot passant pel costat de la urbanització La Cativera. Creuem per la Presa i entomem una pista que ens ha de retornar cap el punt de partida, tot passant per més pista, sender i un parell de zones urbanitzades, que inclouen un parell de tramets del GR-7-2. En un d'aquests senders ha saltat un tercer radi de la roda del darrere de la bici del company David, ... és que era d'esperar, ha anat a fondo pels senders amb dos radis de menys, i això que li ho hem dit ... no corris!!! ... bé, més feina per a Jordi.
Magnífic dia amb una enormitat de recorregut per sender totalment pedalable que ens ha fet gaudir d'allò més. 
Gràcies Joan Carles per la bona feina que sempre ens has ofert triant aquests recorreguts entre mig del bosc!!!
Recorregut: 41 km
Desnivell de pujada acumulat: 450 m

dilluns, 8 de desembre de 2014

Divertiment local

Avui hem fet un extra aprofitant que era festa i hem sortit a divertir-mos pel terme Carles, Ramon, Ignasi, Gerard, Joaquin, Xavi N, Xavi Ll, Alex i el seu amic Fusté de Móra d'Ebre.
Ruta per les senderes del terme, començant pel camp d'avionets, el segon tram del barranc de Nolla, la nova de Sant Pau i la traca final per la del Solà del Molló.
Un divertiment per aprofitar el dia que ens ho ha fet passar d'allò més bé.



dissabte, 6 de desembre de 2014

La Fou de Capçanes

Quan aquest matí ens trobem Josep, JuanLu, Salvador, Carles, Ramon, Miquel, Ignasi, Oliver, Sergi U, Xavi A, Jose Luis, Gerard, Xavi N, Josep G, Xavi Ll i Juan G ja sabiem que avui anavem a la Fou de Capçanes per poder contemplar l'abundància d'aigua que hi rajava.
track del dia
sortim per Darmós i pel camí del Costers ens arribem a la Serra d'Almos. Alli baixem per la carretera dels Guiamets i abans de travessar el pont remuntem el barranc de Tartacó per anar a trobar la sendera que segueix la linea electrica al camí del Mas d'en Brunet. Ens dirigim a Capçanes pel camí ral que fa una bona pujada formigonada. Quan arribem a la font de Santa Rosalia fem el primer pas per l'aigua, aquí baixa molt laminar i no tenim cap problema.
Però a partir d'aquest punt l'aigua i el riu esdevé protagonista ja que just a l'emprendre el camí de Collet tenim de travessar la riera de Capçanes que baixa potent. Desmuntem de la bici i anem saltant de piló en piló, carregant la bici per que se'ns l'emporta l'aigua. Uns 300 m més amunt s'ha de travessar l'aigua que baixa de la Fou pel barranc de la Vall, primera mullada ja que la podem passar damunt de la bici però al pedalar suquem els peus a l'aigua.
Aquest vegada pugem pel camí del Coll Prim, amb una pendent uniforme formant una escala amb les corbes enllaçades, fins que trobem en un petit pla el camí que ens baixa a la Fou. Aquí fem un mosset per recuperar les forces.
La baixa fins la Fou és ràpida ja que la pendent és forta però a l'arribar a la Fou en trobem que hi ha una gran quantitat d'aigua al camí que fa impossible travessar-lo damunt de la bici, com tampoc ens veiem en coratge de recular, ens toca descalçar, arremangar-nos i travessar caminant amb la bici a coll. Sort que l'aigua no estava freda, al menys no més que l'ambient.
A partir d'aquí ha estat un gaudi, primer per contemplar la Fou tant exuberant d'aigua, després per la sendera que ens baixa fins gairebé fins on haviem deixat el camí de Collet. La sendera estava preciosa, es molt entretinguda, amb trams que pugen i altres amb pedra forman unes lloses que sembla que estigui asfaltada, però també amb trams bastant complicat amb rocs i escalons. total, per divertir-se.
Quan hem tingut de tornar a travessar el barranc de la vall, dues vegades, sobretot a la segona que era la que ja havíem fet a la pujada, ens hem acabat de mullar bé el peus i així fresquets cap a casa.
De Capçanes fins a casa hem tirat per carretera que ja s'havia fet tard i havíem d'arribar a dinar. Matí fantàstic gaudint de l'aigua i la bici. Que en vinguin molts més d'aquests!!!
Recorregut: 46 km
Pujada acumulada: 900 m
fotos del dia

divendres, 28 de novembre de 2014

Corbera d'Ebre per la vall de la Torre

Els 13 que ens trobem avui: Josep, JaunLu, Salvador, Carles, Ramon, Ignasi, Sergi U, Sergi A, Jordi R, Xavi N, David E, Hector i Sico M decidim a proposta de Salvador i Sergi A anar a Corbera.
track del dia

Com de costum iniciem la marxa des de la Plaça de la Verdura de Móra la Nova direcció a Móra d'Ebre, per anar a trobar el camí de la Cataxora que ens porta fins al camí de la Ratlla del terme, on agafem el sender del bosc del Comuns de les Planes o del Pinar del Comte que ens retorna al mateix camí de la ratlla del terme, just on s'entronca amb el camí de Salvaterres. Aquest sender tot ique des de l'inici al final no puja gaire ens deixa a tots fosos, les rampes que hi ha ens van esgotant i fan que al final ja no sàpigues ni per on vas.

Recorreguts uns cents de metres entomem el sender d'Escoda que ens torna al camí de Salvaterres tot just abans d'agafar un camí que creua pel paratge dels Peçols i ens portarà fins al camí de les Gandioles, que encarem cap al barranc de la Torre. A l'arribar al barranc de la Torre remuntem pel camí del Mas d'Alvarés fins al coll de la Roca del Pebre, on assolim la cota +394 msnm i saltem del terme municipal de Benissanet al de Corbera, després de la dura pujada per un tram cimentat toca fer un mos per reposar l'energia gastada, i començar a gaudir de la baixada fins pràcticament a la població de Corbera on carreguem d'aigua els bidons abans de continuar per la carretera vella que ens portarà fins al PK 809+962 de la carretera N-420. Anem per la carretera al llarg d'uns 5,5 km fins arribar al camí de Santa Magdalena que ens portarà fins lo camí de los Aiguamolls que agafem direcció a Móra. Com "guinda" final tot just abans d'arribar a Móra fem la rampa de la gasolinera que ens baixa fins a la zona esportiva del Mas de la Coixa.
Ruta d'uns 43 km
amb 700 m de desnivell posititu acumulat 
fotos del dia i més fotos

dissabte, 15 de novembre de 2014

Senders de Santa Magdalena i Perles.Móra d'Ebre

Avui Salvador ens ha marcat la ruta, al 11 que ens hem trobat: Josep, JuanLu, Salvador, Carles, Ramon, Oliver, Sergi U, Gerard, Xavi N, David E i Lluís, per les pistes i senders de Móra d'Ebre.
 Al sortir hem encarat cap lo camí dels Aiguamolls que hem resseguit fins trobar lo camí de les Solanes, que ens ha remuntat fins a l'ermita de Santa Magdalena, on hem fet el primer sender de baixada que ens ha portat fins a l'inici de la Vall de l'Infern, que hem pujat per tornar al camí de Solanes per tal d'anar a buscar el segon sender també de baixada, que ens ha portat fins a la Vall de Lladres, que hem remuntat fins sortir al capdamunt de tot de la Vall de Xarcums, just on comença el Parc Eòlic de Barbers. La intenció era pujar-hi però la ventada que feia en aquest indret ens ha fet decidir per anar cap a l'ermita de Sant Jeroni. Un cop avituallats d'aigua de Sant Jeroni hem emprès la marxa per anar a buscar el camí de Perles i d'aquest al camí de los Roianos, tot aprofitant per fer dos senders més de baixada, l'últim dels quals ens ha portat fins al camí de Sirga, tot just al punt on el Barranc de Perles tributa al riu Ebre, que hem pres direcció Móra d'Ebre tot aprofitant per passar pel l'albereda deSubarrech.
Ruta: 30 km
Desnivell positiu acumulat: 840 m
Fotos del dia

dimarts, 11 de novembre de 2014

El cor del Priorat

Sortida a les 8 del mati cap al Cor del Priorat, ruta per les Vilelles, Escala Dei i pels peus de ls Serra Major fins a la barraca de Creuetes. Els 11 que sortim: JuanLu, Salvador, Carles, Ramon, Ignasi, Oliver, Xavi A, Xavier N, David G, Jordi M i JaunJo, quan arribem a la Vilella Baixa ens trobem a l'Andreu Toldrà que ens està esperant per fer-nos d'anfitrió i despres s'afegeix un amic seu, l'Enric per acabar d'acompanyarnos!!! quin honor!!!
L'Andreu ens aconsella sortir cap a Gratallops, una mica de carretera, per desviar-nos molt aviat per camins dels Socarrats fins arribar just al coll per emprendre tot seguit la pujada a l'ermita de la Consolació amb unes vistes meravelloses sobre tot el Priorat, el dia està una mica tapat però la visibilitat és magnífica. Ja hem fet 250 m de desnivell i solament portem 5 km.
La sortida cap a la Vilella Alta la fem per una sendera que ràpidament ens porta a un camí que segueix la carena de la serra i ens portar a fer unes rampes que cap de nosaltres podem superar, però ho intentem i ens divertim. Passem per damunt de la Vilella Alta, ja per la carena i sense deixar-la i anant remuntant poc a poc ens arribem a Escala Dei. Aquí ens trobem a Joan Carles que quedem ens prepararà la propera sortida pels voltants de Tarragona.
La pujada per la Cartoixa i les fortes rampes fins l'ermita de la Trinitat ens deixen ja tous, però ens tornem a divertir amb la petita sendera que porta a la Trinitat i sobretot al tornar que aquesta sendera costa amunt esdeve molt tècnica.
Acabem de pujar fins al camí dels Cartoixans i ens desviem fins a font Pregona a esmorzar que allí hi ha aigua per proveir-nos. No sé com ens ho fem però d'anada fins a font Pregona hem de posar el plat petit, però de tornada tenim de tornar a posar el plat petit, no sé com ens ho fem però sempre ens emboliquem.
Continuem pel camí dels Cartoixans passant pel mas de Sant Antoni, prop del mas Blanc (el punt més alt del recorregut), baixem al mas de Forçans amb molta velocitat però gaudint de la seva magnificiència, i ens dirigim cap a Mas Deu (el mas del Jordi?).
Abans d'arribar-hi l'Andreu ens indica una sendera que planejant cap amunt ens porta fins al coll que separa de la Canaleta, força distreta bonica de fer. Quan arribem al coll ja tothom té ganes de començar a baixar doncs les cames estan notant molt les continues rampes que ens hem trobat. Hi ha un ràpid descens per pista fins la Guixera i enseguida som a Mas Deu i ens parem al mirador del coll de la Guixera per acabar de contemplar tot el recorregut que acabem de fer. És espaterrant la vista que es veu des d'aquest punt.
Ja solament queda el rapidíssim descens fins la barraca de Creuetes i la llarga sendera que per les Planes ens porta just damunt del pont de Cavaloca. És una sendera molt divertida, amb molta pedra, la majoria són lloses clavades i per tant segures, però que cal anar amb precaució per a no tenir cap incident. Els que van de pressa acaben amb els braços desfets però tos ens ho passem molt bé jugant amb l'equilibri.
Ara solament ens queda seguir el camí de Cabacés a la Vilella, bona part és una sendera bonica de fer, i passejar el poble de la Vilella Baixa que sorprèn a molts dels qui no el coneixien.
Estem molt contents de la bona companyia que hem tingut amb els nostres amfitrions, Andreu i Enric, i esperem que hagueu tingut també un dia agradable amb la nostra companyia. Per la nostra part hem acabat molts però amb molta satisfacció per la sortida que ha estat una de les millors que hem fet, dura però gratificant.
Distància recorreguda: 32,5 km
Desnivell de pujada acumulat: 932 m





diumenge, 19 d’octubre de 2014

I trobada de BTT per Fira de Móra la Nova

Fa dies que estem esperant i desitjant que arribi aquest dia per que hem posat tot el grup una gran il·lusió en la seva organització i volem que tothom que hi participi s'ho passi d'allò més bé.
A 2 quarts de 8 del matí ja estem tots en dansa, acabant d'organitzar l'avituallament i a les 9 tothom a la sortida sabent que tindrem un temps perfecte, en aquest moment amb boira però amb la tota seguretat que tindrem un dia molt plàcid i amb molt de sol.
A un quart de 9, ja hi som tots fem la foto de germanor i donem la sortida.

Sortim pel mig del poble, per fer goig, ja que en som una bona colla, gairebé 50 ciclistes, amb tantes ganes de compartir que ja ha estat difícil l'arrencada ja que tothom estava parlant i ningú s'atrevia a ser el que estirés del grup.
Fem tot el carrer Major fins damunt de l'estació i marxem cap al circuit dde motocross a fer una petita sendera cara amunt i avall i pujar al Plans.
Aquí hem tingut pràcticament la primera i darrera caiguda, res d'importància però. continuem per la sendera del barranc de Garcia, que està preciosa amb la boira i tot xorrant, la fila índia s'allarga i al final ens agrupem per començar a pujar el camí de les Moles, on encara ens allarguem més per la diferència de forces entre tots els participants. Els dedavant s'esperen a que tothom arribi i a continuar pels Plans per tornar a baixar al camí del Argatans pel la bassa d'Argilaga, i d'allí fins al barranc de l'Ull de l'Asmà pel Sequer d'Anguera. Descensos ràpids on hem pogut apreciar el bonic que feia veura la cua llarga que tots plegats formàvem.
La sendera de l'Ull de l'Asmà ha estat la primera novetat per a molts del que hi han participat, com tot el que hem fet senzilla però amb algun pas entre les pedres que a requerit una certa habilitat.
L'ascens pel camí de Rovires fins a Darmós ha fet que el grup es tornés a fragmentar però entrem a Darmós tots plegats havent fet un reagrupament al cap damunt de la pujada, i allí trobem l'avituallament i un moment per poder continuar amb l'intercanvi d'experiències de tots els que hi participem.
Reprenem la marxa pel camí de les Valls per anar a trobar la sendera del barranc de Nolla que també la trobem humida, fresca i la fem ràpidament fins al Coscoller i pujar per la vall de la Gota i decantar cap a les Atarosses i pujar al coll de Sant Pau per fer la sendera planejadora pel solà del turò. Nova descoberta per a molts, a la força ja que solament fa uns setmana que l'hem recuperat.
Baixem fins al barranc de Brull, al seu inici i pel camí de les Deveses ens arribem fins al camí dels Frares per pujar altra vegada als Plans per la coma del Cabo, bonica pujada per un camí desgranats però molt transitable amb una rampa final que cal saber negociar.
Els que som del club estem neguitosos per poder ensenyar a tots els altres la perla que hem recuperat, la sendera del solà del Molló. Realment és una sendera on tothom s'ha ha passat molt bé ja que tot hi ser senzilla en la major part del recorregut, no deixa de tenir algun punt tècnic i que cal saber negociar per fer-la totalment pedalant. 
En el tram final de la baixada dues noves caigudes pels Xavis del club, res una rebolcada que ens ha divertit a tots.
Ja el retorn al poble pel camí dels Frares l'hem fet ràpid, suposo que tots teniem ganes d'arribar i l'entrada al poble amb el municipal i la sirena sonant ha estat triomfal. 
Al final, tot fent un petit refrigeri, la tertúlia amb tots els participants ens ha acabat de convèncer, si és que no ho estàvem, que aquest tipus d'actuacions són les que ens agraden a tots fer, ja que a més de gaudir fent l'activitat ens omple i cohesiona com a grup amb interès comú.
Sortida a recordar!!!!
Distància del recorregut: 34 km
Desnivell de pujada acumulat: 520 m

dissabte, 4 d’octubre de 2014

Solà del Molló

Dia boirós que és l'inici d'un bon dia i així esperem que puguem passar una bona estona pedalant. Els 15 que ens trobem: Josep, JuanLu, Salvador, Carles, Ramon, Miquel, Ignasi, Sergi U, Sergi A, Joel, Xavier N, David E, Arturo, JuanJo i Sisco marxem a provar la ruta que pesem fer el dia de la trobada de BTT prevista pel 19 d'octubre.
La ruta sembla que ha agradat i ha estat un dia fantàstic, llàstima que el Sergi U ha caigut solament començar i ha tingut de tornar cap a casa, res greu però una bona patacada.
Hem aprofitat per netejar alguna sendera entre tots i sobretot fer la inauguració de la del Solà del Molló. Ha quedat una xulada, molt tranqil·la en la major part del recorregut però amb algun pas que es necessita un bon control de la bici. En general tothom ha arribat al final amb la rialla a la boca.
Distancia: 33 km
Desnivell de pujada acumulat: 550 m


dissabte, 27 de setembre de 2014

Barranc de Fogassos

Amb el començament de la tardor oficial canviem l'horari i a les 9 del mati ens trobem: Josep, Salvador, Carles, Ramon, Miquel, Ignasi, Oliver, Sergi U, Sergi A, Xavi A, Jose Luis, Jordi, Xavier N; i marxem cap a Tivissa per anar cap el barranc de Fogassos.
Ruta quasi inèdita per a molts i que surt una mica llarga per fer-la a l'hivern, encara que l'exigència del recorregut i l'espectacularitat del barranc s'ho val. 
La pujada al coll de Maula sempre resulta llarga i cal prendre-la amb la tranquil·litat requerida per poder-la superar sense patir massa. Acabar de pujar al coll de Monegret és ja fàcil i després la baixada pel barranc del Fogassos ha estat tan divertida com sempre. Cal però anar molt en compte de no menjar-se la cadena que hi ha al mig d'una forta pendent per on es baixa molt ràpid.
Llàstima que al final del barranc ha desaparegut amb l'incendi d'enguany tot un bosc que era preciós. Ara s'està traient els pins cremats i tot queda molt obert. 
Recorregut força noble amb una primera part ascendent per poder fer una baixa llarga i prolongada fins a Ginestar.
Distància: 42 km
Desnivell de pujada acumulat: 700 m



dissabte, 20 de setembre de 2014

Gandesa

Iniciem una nova temporada amb les mateixes ganes de veure coses que fins ara. Una bona colla ens reunim per anar a conèixer els voltants de Gandesa: Josep, JuanLu, Salvador, Carles, Ramon, Miquel, Oliver, Sergi, Xavi A, Jordi R, Jordi E, Joan Carles A, Xavi N, Juan G i Albert S.
A 2 quarts de 8 del matí ja marxem cap a Gandesa per posar-nos a pedalar el més aviat millor no sigui cas que la cosa es compliqui ja que ahir va tornar a ploure i està prou núvol.
sortim de Gandesa en direcció a Batea pel camí de la Creu de la Saboga, pista asfaltada que aviat deixem per anar entre vinyes i camps de conreu cap a la serra de la Font de l'Aubà on fem el primer tram de sendera, una mica amatollat però sense cap complicació. Continuem altra vegada per entre camps de conreu, les vinyes ja les trobem gairebé totes veremades, fins a la vall on hi ha la font de l'Aubà, i tot seguit per una forta pendent pugem al coll del Moro.
Quina magnífica vista que podem apreciar des d'aquí dalt, amb tota la vall de Bot i Horta de Sant Joan al fons, amb el terra vermell que s'endevina entre les pampes de les vinyes, tot ressaltat per la humitat aportada per les darreres pluges. Ens arribem a veure les restes de poblat ibèric del Coll del Moro i ens fem les fotos de record.
El descens pel solà del Calars és per una sendera, un PR, perfecta, molt neta, ampla amb un terra sense cap mena d'entrebanc, el que fa que tothom la baixi a alta velocitat i que al final hagi semblat curta malgrat tenir més de 600 m de longitud.
Travessem la carretera de Bot i anem a trobar el camí vell de Bot a Gandesa, que el seguirem una mica per desviar-nos cap a la serra i per una sendera, també molt bona, anem fins al fons de la vall de la Guardia, amb un fort salt que deu seu espectacular quan baixa aigua. La remuntada també és per sendera amb forta pendent que ens obliga a espènyer un tros la bici, sort que ha estat un tram curt.
Avaria!!! un altre que ha trencat la cadena! és que estem molt forts!!!
Retornem a Gandesa pel camí de les Pedreres, però encara no hem acabat, ara ens queda el tros de la serra de de Puig Cavaller.
Des de Gandesa fins al Puig Cavaller hi ha una forta pujada sort que la pista és molt ampla i en perfecte estat que fa que després d'una petita suada poguem contemplar un bon paisatge amb Gandesa als peus. Aquí comença la diversió del dia amb la sendera de Puig Cavaller, famosa per a molt BTTeros, 2,7 km per la cara nord de la serra, amb un pas entre roques que pràcticament no es pot passar ni amb la bici al costat, altres per unes roques amb fort pendent amb risc prendre mal si es rellisca, però en general, malgrat tenir una mica més de dificultat, prou pedalable que ha fet que els més canyeros s'ho passin d'allò més bé.
Quan arribem al final de la sendera tenim de remuntar una mica fins les Guardioles i pel seu camí ens en tornem fins a Gandesa, passant abans per una escultura dedicada a l'Espant.
Al final s'ha fet tard però el temps ens ha permès gaudir d'un dia esplèndid, sense gaire calor ja però amb bona visibilitat. 
Distancia: 32 km
Desnivell de pujada acumulat: 620 m


dissabte, 30 d’agost de 2014

PROGRAMACIÓ 2014 - 2015

A la reunió del dia 29 d'agost es va decidir les sortides extraordinàries que fem mensualment.
Els llocs escollits són:

SETEMBRE: Gandesa
OCTUBRE: Flix (Riba-roja - Almatret)
NOVEMBRE: La Vilella Baixa
DESEMBRE: Tarragona
GENER: Mont-roig del Camp - Escornalbou (17/1)
FEBRER: Mas de Barberans (la Vall)(14/2)
MARÇ: Mora - L'Ametlla (14/3)
ABRIL: Conca de Barberà (11/4)
MAIG: Batea (16/5)
JUNY: Ascenció a Caro (13/6)

ESTIU: un cap de setmana al PIRINEU

Les sortides, per regla general, les farem el segon dissabte de cada mes.

Nota: al setembre serà el 3 dissabte (20/9)

Regalets de Miravet

Ciclistes: Carles, Ramon, Miquel, Ignasi, Sergi U, Xavi, Hector, Salvador P i Esther.
Encara que alguns notàvem les cames de l'esforç del dia anterior ens trobem puntualment a la cita setmanal i marxem cap a la part entre Miravet i el Pinell.

La sortida ha estat una mica com donar la benvinguda a una nova companya, l'esther, i que esperem es pugui integrar i participar a gaudir de les activitats que fem. 
Com feia molt temps que no ens apropàvem a la zona de Miravet en hi encaminem i per arribar-hi fem una petita marrada per fer les senderes de Benissanet a la vall dels Corrals i després pel camí de Prenafeites ens arribem fins a la partió dels termes de Miravet i Pinell de Brai.
El retorn el fem per Regalets, el camí de darrera el Castell i Miravet.
Matí senzill, amb molt bon dia i ho fem tot tan ràpid que a 2 quarts de 12 ja som al poble, fins i tot ens ha semblat poca cosa, però és que hem anat molt seguit.
Distància recorreguda: 36 km
Ascenció acumulada: 400 m




divendres, 29 d’agost de 2014

Volta a la Mola de Colldejou

Encara que no és dissabte uns quants que teniem festa laboral ens hem parlat i ràpidament ens hem organitzat per fer una sortideta matinal per passar el dia.
Els 6 vagorosos: Salvador, Ignasi, Carles, JuanLu, Jose Luis i Juan Gallego ens hem desplaçat fins a la Torre de Fontaubella per poder pegar una volta a la Mola de Colldejou.

El matí no ha estat amb un temps gaire bo, sempre encapotat i a les parts altes amb boira que no ens han permès veure gens de vista, inclús ens ha fet una plujeta molt fina suficient per deixar-nos les bicis fetes una pena.
La sortida des de la Torre de Fontaubella cap a Pradell ja ens ha escalfat de valent, fins hi tot hi ha qui s'ha queixat que aquestes sortides tant explosives no li anaven gens bé, però per a la pujada forta calia que estiguèssim ben calents ja que encara era més explosiva, tant que ens ha deixat a tots caminant, ben cert que en gran part ho ha provocat l'estat del terreny, totalment desgranat.
Així que caminant una estoneta i quan es podia, gairebé sempre, pedalant hem coronat el parc eòlic de Trucafort, uns dels primers de la zona i que ara els aerogeneradors es veuen petits respecte al que estan col·locant darrerament. Quan hem arribat en veiem una filada i sentiem voltar-ne uns quants, però al cap de poc s'ha posat la boira i els hem perdut tots de vista.
Hem seguit la pista del parc eòlic fins que hem trobat el GR que ve de l'Argentera que l'hem anat a veure per si un dia ens decidim baixar-lo. Hem seguit el GR en direcció contrari un trocet per després continuar per les pistes del parc fins que els més nerviosos per les senderes ja no s'han pogut aguantar i quan han vist un sender que marcava Colldejou ens han fet seguir-lo. El sender ha resultat força pedregós, malgrat tot es podia pedalar en quasi tota la seva llargada.
Al final altra vegada a la pista del parc i de baixada cap al Coll. Al poc hem pres un camí que ens ha portat mig planejant o pujant i baixant fins al que puja, ara si, al coll del Guix. La pujada ha estat força exigent però aquesta vegada el terra era molt bo i amb esforç però sense problemes l'hem coronat.
Temps per prendre forces, xerrar una mica i menjar fins que la boira humida a començat a deixar anar llàgrimes que ja no ens mullaven per que estàvem totalment xocs de suar que no s'evaporava però que ens han fet tornar a agafar les bicis i iniciar el descens, llarg, ràpid i per una paratge frondós que és una meravella. Encara que la pluja ha durat poc ha deixat el terra relliscós pel que hem tingut d'anar amb molt de compte.
Al final de la baixada tenim de creuar un rierol que ens acaba de mullar i al poc deixem el camí cap a la dreta per anar directament a la Torre, però com sempre hi havia la trampa que ens posa el Carles, una remuntada amb unes rampes que ens han clavat totalment després del preciós descens.
Quan ja ens quedava poc per deixar-nos caure tot seguint lapista fins la Torre veiem una nova sendera que ens anuncia la Torre a 3 km. La sendera és en molts trams de pedra, prou clavada que ha fet que es pogués fer encara bastant tros pedalant, però amb algun tram que la nostra prudència ha fet que els féssim caminant. Ens ha deixat al fons d'un barranc i quan ens pensàvem que hauriem de remuntar altre cop fins al poble ens adonem que ja hi érem.
Abans de marxar hem passat una estona al bar prenen unes tapes i recordant l'esforç exigit i lamentant-nos per la manca de visibilitat que no ens ha deixat gaudir de lees magnífiques vistes que hi ha. Matí rodo fent allò que més ens agrada: MENJAR!!!
Distància recorreguda: 23 km
Desnivell de pujada acumulat: 750 m




dissabte, 23 d’agost de 2014

Trobada de BTT a Móra d'Ebre

Ens trobem 12: Josep, Salvador, Carles, Ramon, Ignasi, Oliver, Sergi,  Montse V, Xavi, Jose Luis, Gerard i Joan Carles A amb la intenció de participar amb la trobada ciclista que organitza la Penya Ciclista de Móra d'Ebre.
Com no surten fins les 9, aprofitem per fer un tomb fins Garcia pujant directament al camp d'aeromodelisme i per la sendera del barranc dels Plans. Un cop a Garcia passaem el riu pel pont del tren i arribem exactament a l'hora de sortida a la plaça de baix de Móra d'Ebre.
Ens trobem a Móra d'Ebre que hem acudit uns 50 ciclistes amb ganes de gresca. Aquesta vegada han muntat dos grups, un per iniciats i un altre per a aquells que no desitjaven fer-ho massa llarg, però tots dos ens teniem de trobar en el punt més llunyà i més alt per fer l'avituallament de fruita que cada any ens preparen.
Hem fet uns quants tombs per camins de Móra d'Ebre entre la carrera de Gandesa i el camí de Sant Jeroni per acabar en aquest darrer per pujar fins al parc eòlic on fem l'esmorzar.
La baixada la fem per una sendera que desconeixíem, que surt del mateix parc, molt bonica, molt neta i gens complicada de seguir. El retorn el fem per Perles i després de cercar una sendera que no estava en condicions acabem baixant al camí de Subarrec pel camí de Canta-Ranes.
Al arribar a la plaça un altre refrigeri que ens ha entrat molt i molt bé, doncs les reserves d'aigua ja estaven quasi esgotades i la calor començava a picar.
Bona passejada pel poble veí i amb bona companyia.
Distància del recorregut: 43 km
Desnivell de pujada acumulat: 753 m

dissabte, 16 d’agost de 2014

Senders de Tivissa

A l'hora habitual en el lloc de sempre ens troben Ignasi A, Xavier Ll, Ramon C, Xavier A, Salvador T i Oliver M, sembla ser que el pont del 15 d'agost i les festes majors en la meitat dels pobles de la comarca han fet efecte en els cicloturistes. Així que passats els 5 minuts de rigor comença la sortida matinal. Al final decidim dirigir-nos cap a Tivissa sense cap pla prefixat, a mesura que avancem decidim que anirem fent.

Creuem el barranc de Nolla i passem per darrere de les pistes esportives i piscines municipals per agafar el camí del cementiri en direcció Sant Pau, creuem el barranc de Manou i el camí dels Magrells que porta a l'abocador, continuem pel camí de terra tot creuant ara el barranc del Brull per enfilar el camí de les Deveses fins al polígon industrial del Molló, on Xavier Ll ens mostra dos nous trams de sender que permeten arribar al camí del barranc del Molló sense haver de sortir a la rotonda de la C-44, tot i que cal dir que s'hauria d'avisar a la brigada per fer "netejar-lo" una mica de vegetació. Remuntem un tram d'aquest camí fins agafar el pujador que ens ha de portar fins a la Creu de Molló.

Un cop a dalt, fem un glop d'aigua i creuem la carretera C-44 just per davant de l'entrador que porta al despoblat ibèric del "Castellet de Banyoles" i on comença l'últim sender de la cursa de "A per la cabra" de Tivissa, el qual fem fins arribar a un camí que no sabem on fa cap, i decidim "explorar" ... el que vol dir fer uns 2,8 km d'anada fins a un camp sense sortida a tocar de la llera del barranc de Banyoles i retornar al començament del camí, tot baixant uns 80 m que després pujarem. Finalment per evitar nous contratemps decidim seguir el traçat de la cursa "A per la cabra" fins a Tivissa.

Al arribar al poble de Tivissa parem per avituallar-nos a la font de l'esglèsia, on aprofitem per reomplir los bidons. Després de fer un mos a les "barrites" encarem cap al Coll de Maula i lo pujem, des de dalt podem gaudir d'unes magnifiques vistes de Tivissa i voltants. Sense demorar-nos gaire i un cop decidida la ruta a seguir agafem un altre dels senders de la cursa "A per la cabra", tot just passat el coll i on comença el camí de Pena-Roja, aquest no per alçada i és força pedregós, però a excepció d'un parell de trams pràcticament es pot fer tot sobre la bici, encara que per precaució els menys agosarats posem el peu a terra algun altre cop ... no sigui que per fer-nos ara los valents ens emportem un morat a casa ... el sender surt just davant d'un aljub que esta a prop del Mas de la Cuna i del camí de la Vallonga.

Dubtem entre agafar el camí de Valllonga en sentit Ginestar o bé sentit Tivissa, però com que hi ha força ganes d'anar a fer el sender d'Enagas decidim agafar el trajecte més curt que ens ha de portar directament al camí de Ginestar (que naltros farem en sentit Tivissa) per anar a buscar el sender d'Enagas que agafarem per baixar fins al fons del barranc de Banyoles. Realment, avui el sender està sec i les pedretes que resten sobre l'argila seca del terra dificulten terriblement les rampes, un excés de frenada i la bici surt disparada!!! ... encara que entre els cicloturistes d'avui hi ha veritables professionals que fan que la baixada sembli cosa de nens ... cara avall en rampa empinada amb xaragalls plena de pedretes i corba tancada de dretes i pedalant!!! Xavier Ll, ole, ole, ole!!! ... si no ho hagués vist no m'ho creuria ... els altres no som tant professionals i la salvem com podem la rampa amb la corba xaragallada i més avall ... sembla que algú ha decidit fer servir un pinet per aturar la bicicleta, ... aneu massa forts nois!!! ... i així que deies que avui anaves de “tranqui” per reservar-te per als 150 km de demà amb pujada al Caro. Bé, també s'ha de dir que és una bona manera d'aturar la bici que quasi tots em fet servir algun cop, no? ... (jo almenys en un parell de cops, si).

Res! ... un cop salvat el sender d'Enagas, hem anat a buscar la C-12 i entomar-la cap a Móra, havia qui avui tenia moltes ganes d'acabar al Ferran per refrescar-se una miqueta, i així ho em fet, agafant un altre cop el camí de les Deveses i desfent el tram inicial de la sortida.

dissabte, 9 d’agost de 2014

Nocturna i matinal per la Serra d'Almos

La nit anterior vàrem fer una sortida nocturna, molt desitjada per uns quants i que Gerard ha preparat amb molt entusiasme. Els 14 que hi participem: Josep (cotxe d'assistència), Carles, Ramon, Miquel, Ignasi, Xavi, Jose Luis, Gerard, Guillem, Joan Carles A, Xavi Llauradó i 4 més arrenquem a pedalar a 2 quarts de 9 del vespre.
El recorregut és senzill, cap a Darmós, la Serra d'Almos i retorn per Pregonelles, sèquia fins les Atarosses i a casa, però la dificultat ha estat principalment en les baixades, que els que portaven bona llum les feien rapidíssimes i els que no com podiem, amb la precaució suficient com per a no fer-nos mal.
Podem dir que la sortida ha estat un èxit encara que el millor indiscutiblement ha estat el sopar que ens hem pegat tot comentant les sensacions viscudes.
Pocs han sigut capaços de llevar-se el dia següent per fer la sortida del dissabte, solament ens hem trobat 6: Josep, JuanLu, Carles, Ramon, Oliver i Jordi R.
Malgrat que no havíem tingut gaire temps per recuperar-nos sortim forts, pels dipòsits de l'aigua cap als plans per fer les senderetes cap al camp de motocròs i la que ens porta a Garcia. Després hem fet un autèntic trencacames, passant pel Masroig, Guiamets i la Serra d'Almos i retornant per la cas de bombes, sèquia i camp de tir per baixar pel difícil camí que va al pas a nivell.
track del matí
Distància recorreguda amb les dues sortides: 65 km
Desnivell de pujada acumulat: 700 m

dissabte, 26 de juliol de 2014

Esmorzar de Festa Major

Amb l'excusa i la motivació de fer un bon esmorzar sortim a fer una mini matinal els 16 que hem acudit: Josep, JuanLu, Salvador, Carles, Ramon, Miquel, Ignasi, Oliver, Sergi U, Sergi A, Jose Luis, Jordi R, Gerard, David E, Salvador P i Sisco M.
volta típica d'entrenament sortint cap a Darmós, La Serra d'Almos pel mas d'en Pla, Mas d'Alerany i tornada per la drecera del mas de Bot.
Puntuals i després de 2 hores de pedalar ens hem entaulat per fer un bon esmorzar de forquilla. El comentari que hem fet més sovint es que avui ens refèiem de la darrera sortida on ens vàrem esgotar.
el que ens ha costat aquesta vegada ha estat aixecar-nos de la cadira després de l'esmorzar. No hi ha res com una bona estona amb els companys de patiment i diversió.
Bona Festa Major que ja la tenim a tocar!!!!


dissabte, 19 de juliol de 2014

Ruta de l'Auberge 2014

15 ciclistes: Josep, JuanLu, Salvador, Carles, Ramon, Miquel, Ignasi, Oliver, Sergi U (Benretornat), Sergi A, Gerard, Hector, Arturo, Salvador P i Sisco.
Dia amb forta calor, molt de públic... serà per la proposta que s'ha llençat? Anem a seguir la ruta de la cursa de l'Auberge 2014.
El jovent a fet la proposta d'ensenyar-nos la ruta de la cursa de l'Auberge que van fer fa dures setmanes, sabem que és dura però ens anem cap allà a resseguir-la.
Anem cap a la Catatxora per anar a trobar el camí de cap de terme, on al cap de poc agafem una sendera nova per la dreta del camí  que és llarguíssima, molt bonica, encara que al final a alguns se'ls hi ha creuat ja que tenia unes fortes pujades que es tenien de fer a peu, però sempre eren trams molt curts. En general ha estat una llarga i distreta sendera amb trams tècnics i trams molt divertits sortejant pins.
Un altre tram temut ha estat el de la vall de la Torre i l'ascensió final a la serra de Cavalls. Aquest sens dubte ha estat el tram més dur per les fortes pendents, però per la vall de la Torre hem fet una sendera molt ràpida que he estat molt divertida.
Des de la serra de Cavalls hem tirat per avall per una altra sendera amb algun tram molt vertical que alguns l'han fet dalt de la bici però altres més conservadors els han fet a peu.
Quan ja pensàvem que tot era costa avall encara hem tingut de remuntar per fer altra sendera llarga, amb trams tècnics i en general molt agraïda de fer.
Després d'aquí ja hem emprés el camí de retorn altre com pel del cap de terme fins al karting i Móra d'Ebre.
En general ha estat una magnífica sortida, llàstima de l'ambient tant calorós que ens ha estregat i ha fet que esgotessim totes les reserves d''aigua.
Distància: 39 km
Desnivell de pujada acumulat:700 m




dissabte, 28 de juny de 2014

Variant de les Ermites de Móra d'Ebre

Ciclistes: Josep, JuanLu, Carles, Ramon, Miquel, Ignasi, Oliver, Jordi R, Montse R, Jordi M.
Avui toca passar el pont i fer alguna cosa per Móra d'Ebre, fa dies que ja no hi anavem.

track del dia
Fem una nova variant pel terme de Móra d'Ebre, aquesta vegada pugem pel barranc de Perles per enfilar la sendera que en torna altra vegada al barranc per prendre el camí nou que ens puja a Ruixols. Fem la sendera costa amunt per emprendre el camí de Sant Jeroni i d'allí a Santa Magdalena per poder fer la sendera que baixa a Santa Magdalena de Baix.
Anem cap al circuit per travessar la carretera i fem la sendera de l'abocador també de pujada i pel camí de cap de terme tornem a Móra.
Ha estat un dia perfecte, amb calor que pica ja de bon matí però ens hem divertit força per les senderes i sobretot amb el sentit que els hi hem donat, que era totalment inèdit. A poc a poc fins i tot ens acabaran agradant!.
Distància recorreguda: 31 km
Desnivell de pujada acumulat: 500 m


dissabte, 21 de juny de 2014

Bassa de pedra del Masroig

Ciclestes: JuanLu, Salvador, Carles, Ramon, Miquel, Ignasi, Oliver, Montse V, Jordi R, Gerard, David E, Montse R.
Objectiu: anar a coneixer una bassa excavada a la pedra a prop del Masroig. Ens en va parlar el Salvador i avui que és el dia més llarg de l'any decidim que és un bon dia per a que ens hi porti.

Sortim per damunt de l'estació cap a Garcia per la sendera que baixa dels Plans. Per la Riera, el Ciurana, pugem fins al Masroig on prenem el camí ral a Falset, que surt de la cruïlla de la pista que va a les Pinyeres però en un altre sentit i ascendint fins trobar un seguit de cabanes de pedra seca molt ben conservades, suposo  que en part refetes.
El camí esdevé una sendera molt maca, amb pedra o roca fixa, escalons,..., però pedalable totalment fins trobar una altre camí que ens porta a una nova sendereta que ens acaba de portar per una gran roca marès on s'ha excavat la mateixa bassa.
El retorn el fem pels Guiamets, moli de la Bleda, la Serra d'Almos, barranc de Pregonelles per anar a trobar la sendera del Solà del Molló, i pel camí dels Frares a casa.
Distància recorreguda: 41 km
Desnivell de pujada acumulat: 620 m

dissabte, 14 de juny de 2014

La Fatarella

Ens desplacem a la Fatarella a 2 quarts de vuit del matí, els 10 que avui pensem que gaudirem d'una bona sortida per senderes llargues i practicables: Josep, Salvador, Carles, Ramon, Miquel, Sergi, Montse VR, Xavi, Montse R i Jordi M. Només arribar a la Fatarella ens trobem al Bernat, nebot del Josep i fill del poble, que ens està esperant per acompanyar-nos, fer-nos d'amfitrió i ajudant de guia.
Comencem a pedalar a les 8 del matí des del Casal i travessem tot el poble, amb una forta pujada ja per començar, per sortir per la carretera que ve de Camposines fins just abans d'arribar a la bassa de reg, on prenem un camí que ens porta fins a la cresta de la serra de la Fatarella on comencem a contemplar la cubeta de Flix als nostres peus.
Seguim tota la cresta en direcció nord, travessem la carretera que puja d'Ascó, i ens hem de parar diverses vegades per poder contemplar les magnífiques vistes que es van obrint de la Ribera, primer amb el pas de l'Ase, després amb Ascó i Flix als nostres peus, tota la serra del Tormo al nostre davant,..., una vista amplia que sembla que no s'hagi d'acabar, amb una lleugera calitja però que no dificultar el reconèixer els diferents pobles i indrets tantes vegades trepitjats.
Al principi el camí és bastant planer, sempre pujant, no representa cap esforç, però després ens trobem un tobogans que sense ser res fan que ens tinguem d'esforçar per arribar a la Punta de l'Home, on ja sens obre la part de Riba-roja, el pantà de Flix i amb la serra d'Almatret al davant.
Continuem pels Motserrats i tot seguit prenem una sendera, la de l'Hedra, una meravellosa sendera de 2,5 km de longitud amb un descens de 300 m, molt i molt pedalable, alguns en certs punt de fort desnivell hem preferit fer-la a peu, però en general ha estat una sendera que ens ha omplert de joia, hi han bastants escalons, algun tram amb forta pendent, amb pedres però tota ella seguint la carena dels Montserrats i les Modorres amb unes vistes esplendides tot i anant pel mig del bosc.
Quan arribem tots al final de la sendera ens trobem a la carretera que va a Riba-roja, la seguim una mica per sortir amb forta pendent per anar al racó de les Foradades, on tenim una pujada exigent de 2 km per remuntar 200 m. Som al cap damunt de la carena del Valencians, ens dirigim tot seguit per damunt de la carena, amb la Pobla de Massaluca al fons, a l'inici de la segona sendera que ens ha de portar fins a Sant Francesc, que amb un recorregut de 1,6 km i un descens de més de 200 m per la mateixa divisòria d'aigües ens fa passar un estona molt divertida. La sendera és totalment neta, i pedalable de punta a punta, amb un llom de camell al mig que ens obliga a remuntar-lo amb esforç. Arribem a Sant Francesc amb una eufòria total, amb gana i ganes de explicar-nos les aventures personals dels trams recorreguts. Hora d'esmorsar i xerrar.
El retorn cap a la Fatarella el fem pel camí asfaltat que seguint la vall de Sant Francisco va pujant amb petits escalons fins al mateix poble. La vall es fonda i vas travessant el riu diverses vegades, passes pel costat de la cisterna del Tirol, construcció que recull l'aigua de pluja perfectament reconstruïda i amb una aigua totalment neta.
Quan arribem a la vista del poble, pràcticament a toca de les cases, la calor es fa notar, les forces han anat desapareixent i el Xavi, el nostre guia d'avui, ens proposa una sorpresa final que ens fa dubtar ja que ens diu de fer una rampa duríssima per anar a trobar el cap damunt de la darrera sendera. Ja ens l'havíem saltat la darrera vegada que havíem vingut per aquesta contrada, així que sense dubtar-ho massa, encara que sense massa convicció, tots tirem amunt i descobrir la vista de la Fatarella des de el mirador que hi ha just a l'inici de la sendera val la pena l'esforç realitzat. És una visió del poble que ens meravella, ja que el mostra com si nosaltres estiguéssim volant i el contempléssim des de l'aire. Preciosa la vista!!!
La sendera és un antic camí empedrat, la costa de Mirantfont, que et baixa directament a les primeres cases del poble i de cap al Casal a fer una beguda i poder compartir les experiències viscudes entre tots.
Cal felicitar al Xavi per preparar-nos amb tot el seu bon saber aquesta ruta i per l'elecció de les senderes, que han estat una pura delícia de poder-les seguir. La Fatarella és terra dura, de pedra aflorant per tot arreu, amb magnífiques construccions amb aquest material, terreny abrupte amb vall fondes amb vessant aspres o amb incipient frondositat segons l'orientació, que sempre ens ha fet passar una bona diada quan l'hem visitat. Fins la propera!
Distància recorreguda: 35 km
Desnivell de pujada acumulat: 800 m


dissabte, 7 de juny de 2014

El Molar

A les 8 del matí ens trobem8 per sortir a fer el tomb fins el Molar: Josep, JuanLu, Salvador, Carles, Miquel, Sergi, Ramon V i Hector.
Sortida entretinguda amb una pujada al Molar pràcticament inèdita, per la sendera que puja pel fons de la vall per on transcorre la carretera que va de Garcia al Molar.
Ens hem sorprès com som capaços de pujar senderes i el distret que ha estat fer tota la pujada.
El retorn l'hem fet per Darmós i un tros de sèquia del pantà fins a sota Sant Pau, on com a vol d'estornells hem atacat un albercoquer que ens ha sabut a glòria.
Distància recorreguda: 35 km
Desnivell de pujada acumulat: 450 m


dissabte, 31 de maig de 2014

Coll d'Esparigueres

Tot acomiadant l'horari de les 9 del matí, ens trobem 9 per sortir amb la bici: Josep, JuanLu, Salvador, Carles, Ramon, Oliver, Xavi, Jordi i Lluís.
Avui decidim anar a fer el tomb per Tivissa retronant pel coll d'Esparigueres i la bassa de Ginestar.
track del dia
Dia plàcid de primavera que ja ens ha avançat l'estiu que s'apropa. Sortida amb fresca però amb bon sol que ja no ens ha deixat en tot el matí.
Els joves ja comencen a manar i ens han portat a l'inici per les senderes que ens han portat fins a sota de Darmós per després ja anar cap a Tivissa i pel Moli del Rei remuntar fins el coll d'Esparigueres per fer tot seguit la llarga baixada fins a l'indret on hi ha la captació d'aigües del reg de Ginestar.
Retorn per carretera amb el petit incident d'una punxada per carretera!
Distància recorreguda: 36 km
Pujada acumulada: 580 m
fotos del dia

diumenge, 25 de maig de 2014

La senda del Trempat

A les 9 del mati hi som 10 ciclistes: Josep, JuanLu, Salvador, Carles, Ramon, Miquel, Oliver, Sergi, Ramon V i Hector.
No tenim clar cap on anar i al final sortim sense gaire ruta feta però en direcció a Benissanet per fer unes quantes senderes.
Quan surts sense una direcció concreta pot passar dues coses, o que no facis res o que t'emboliquis a fer coses i al final arribis mort. I com quan dues opcions sempre acabem fent la pitjor, es dir, comencen a enllaçar traçats, a enllaçar les senderes de Benissanet que coneixem amb les de Móra d'Ebre, per acabar pujant a Santa Magdalena per conèixer la sendera de la vall del Trempat i acabar fent cap a Sant Jeroni.
Valdrà més que un altre dia tinguem clar cap on tirar per que al final molt hem acabat petats, però que bé que ens ho hem passat.
Distància: 39 km
Desnivell de pujada acumulat: 690 m

dissabte, 17 de maig de 2014

Els Castells de la Segarra

Són les 7 del matí, estem mig morts de son, la temperatura és fresqueta i la il·lusió és forta per descobrir un paisatge molt diferent del de la nostra comarca.
Al final ens trobem 10: Josep, JuanLu, Salvador, Carles, Ramon, Sergi, Xavi, Jordi R, Montse R i Jordi M, i ens encabim en 4 cotxes i cap a Montcortés de Segarra a esperar tenir un bon dia.
A les 9 del matí ja som a Montcortés de la Segarra a punt per començar a pedalar sota el monumental castell situat a sobre d'un petit turó. Castell superb que domina una bona plana i d'on veiem a poca distància el castell de l'Aranyó, el darrer que visitarem en el nostre recorregut.
track del dia
Sortim amb direcció a Cervera, passem per la Cardosa on també s'aprecia un altre castell i església, encara que no ens criden gaire l'atenció, i després de pujar una mica arribem tot seguit a Cervera on hi fem una passejada en bicicleta. Que ràpid que es volta un poble amb la bici i no sé si som a temps de pair tot el que veiem, la universitat, llàstima que hi han obres a la seva façana, el carrer major amb els pòrtics, la plaça de l'ajuntament amb l'església al darrera, un mirador de la Segarra, les muralles,... tot ho veiem en un no res. Quan veiem la Universitat pensem en la manera de fer que tenien els castellans atorgant aquesta institució a una petita ciutat, en definitiva estaven destinant un munt de recursos a perdre's i per altra part a evitar que la cultura arribes a la major part de persones quan el normal hauria estat situar el centre cultural al mig de la major aglomeració de població. Tot això no treu contemplar aquesta ciutat amb l'admiració que es mereix i gaudir de la seva bellesa.
El tram entre Cervera i Guissona és el que té les ondulacions més elevades amb dues rampes que ens fan suar i que salvem sense dificultat per arribar al castell de Meià amb l'ermita de la Mare de Deu de la Llet al seu davant. Preciós el castell amb una impressionant torre rodona guardant l'entrada de la casa.
A Llor contemplem la església de Sant Julià del segle XIII, molt coquetona, i ens enfilem cap a Guissona a recuperar forces. Guissona té un nucli antic que obligatòriament l'hem de fer a peu. La seva plaça major és majestuosa amb una plaça que recorda que cal parlar correctament!!!. Es conserven restes de les muralles i de banys romans... Fem un petit mos i continuem.
D'ara en endavant el trajecte és més obert amb ondulacions molt suaus i el castells els veiem de lluny. El primer és el de les Sitges, espectacular per la seva robustesa, amb potents contraforts i diverses construccions enrunades al seu voltant, d'aquí a Florejacs, poble amb castell sobre la pedra que forma tot un carrer, les cases perfectament reconstruïdes donen un encant especial al poble. és un poble amb molts de racons i tots ells encantadors.
La sortida és per una sendera senzilla però estreta que tots la fem ràpidament per dirigir-mos cap a les Pallargues amb un castell que té un arc imponent al mig de la seva façana de tres cossos amb una alçada imponent.
Al passar per Sisterò ens desviem cap a Pelagalls per contemplar l'església de Sant Esteve amb un molt treballat pòrtic. Després de passar per damunt del canal Segarra-Garrigues arribem al castell més magnífic dels que hem visitat, el de Ratera, tots ens quedem meravellats per l'esveltesa de les línies, emmarcat amb torres rodones que li donen una harmonia quasi perfecta, a part de l'enjardinat que el voreja. Un conjunt encantador.
Comencem a tenir gana i estar una mica cansats però encara ens queda un bon tram a fer. Continuem per les ondulacions de la Segarra contemplant les ondulacions del cereal quan el belluga el vent fent que els verds esgrogueïts de l'ordi i els verds més foscs del blat vagin movent-se i et facin dubtar si és que estàs marejat.
Al mig del no res trobem les restes del que havia estat durant la darrera guerra l'aeròdrom de militar de l'Aranyó i el seu refugi que està obert i hi baixem per veure com era, s'està frec i anem veient com està construït per evitar les anes expansives de les explosions, fins que tot d'una ens trobem que estem amb els peus a l'aigua, està inundat!!.
Quan reprenem la ruta ja ens queda poc, veiem el castell de Montcortés i ja tenim ganes d'acabar però no ens en volem perdre'n cap i anem abans a l'Aranyó i val a dir que s'ho valia doncs també és grandiós i a més és la casa natal d'en Manuel de Pedrolo del que molts hem llegim algun llibre seu.
Una baixada i ja som altre cop a Montcortés quan el rellotge ens diu que si volem dinar ens hem d'espavilar doncs ja és tard.
Un matí agradable tot coneixent paratges que per a molt eren inèdits, totalment diferents dels que habitualment recorrem. Esperem que aquestes amplituds de vistes les recordem molt de temps i que puguem tornar-hi a visitar-les amb la calma que es mereixen i que s'hi respira.
Distància: 59 km
Ascenció acumulada: 490 m
Fotos del dia