Dreceres

dissabte, 29 de març de 2014

La Vallonga de Tivissa

Darrer dia de l'horari d'hivern, encara que seguirem sortint a la mateixa hora fins que faci calor. Els 10 que ens trobat: Josep, JuanLu, Salvador, Carles, Ramon, Miquel, Ignasi, Jose Luis, Jordi R, David E, decidim anar a fer una ruta inèdita per a molts, la Vallonga de Tivissa. Al final ha resultat que molts la coneixien de la darrera cursa de btt que varen fer-hi.
Sortida pel camí dels Frares fins al barranc del Molló, pujada fins la creu de terme de Tivissa pel mas d'en Prior, sendera vora la carretera i un tram de carretera fins al camí que ens baixa al barranc del molí del Rei on prenem el camí de la Cuna, saltant el coll d'Esparigueres i fins arribar al mas de la Cuna on veiem la gran cisterna que hi tenen.
Petit tram de sendera per iniciar la baixa per la Vallonga, preciosa vall tancada plena de bosc. Al fons de la vall tornem per Ginestar, tram de carretera i altra vegada camí dels Frares fins a casa.
Bona matinal amb fort vent de llevant, que ens és força inhabitual, però amb temperatura força agradable.
Distància: 36 km
Desnivell de pujada acumulat: 600 m

dissabte, 22 de març de 2014

La volta al Molló de Porrera

Sortida del mes de març que fem amb dues setmanes de retard, però al final 8: Josep, Salvador, Carles, Xavier, Lluís, David J, Montse R, Jordi M, marxem decidits a passar un bon matí pedalant i esperant veure unes àmplies vistes del Priorat i Baix Camp.
Al arribar a Porrera el dia és gris, hi ha previsió de pluja, però ni tan sols hi pensem. Descarreguem les bicis i il·lusionats ens posem a pedalar tot seguit.
 
Iniciem el recorregut remuntant el riu Cortiella, el camí va pujant poc a poc amb petites rampes seguides de descansos, però sempre pujant de cota. Hi ha un silenci pesat de temps de pluja però ningú ho comenta, ni tan sols quan comencen a caure unes gotes fines que ni ens arriben a mullar. Les ganes de sortir són tantes que ho ignorem amb les esperança ferma que tot millorarà.
Seguim el riu i anem guany cota poc a poc, però quan alguns ja comencem a notar que ens estem escalfant i ens tenim d'obrir el mallot, la Montse encara ens pregunta quan vindrà la pujada!, que ho fas per acollonir-nos? es que no notes que ja fa estona que pugem?.... i tot d'una veiem el ventiladors on hem d'acabar de pujar i ja no es veuen gaire més amunt, per tant és que ja hem pujat força, Montse!!!!!! Travessem el riu i quasi bé fent mitja volta comencem a pujar per l'altra vessant fins al collet dels Feixos, ara sí amb una mica més de pendent però fàcilment pujable.


Just quan carenem ja gaudim d'una amplia vista, encara una mica enteranyinada pels nuvols però amb una bona noticia, per ponent el cel s'ha obert i ja es veu blau i per tant acabarem amb un bon dia. La sortida del coll és pel GR7 amb una rampa fortíssima que ens tira a tots a terra i fins hi tot tenim dificultat per pujar la bici, tot per no aprofitar el cami que el parc eòlic a obert just al costat.
Després es fa molt més suau i fins hi tot ja comença a baixar el que aprofitem per començar a divertir-nos seguint la sendera.
La pujada al darrer moli és altra vegada duríssima per a la majoria dels mortals, solament Salvador i Jordi són capaços de fer-la damunt de la bici, però és que ells entrenen fins hi tot de nit, que tot se sap!!!!!
Des d'aquest punt es contempla una vista magnífica cap a tots els costats, veiem al fons Caro, la mola de Colldejou, Escornalbou, Tot el Camp de Tarragona, el Montsant,... i sempre passant per un bosc d'alzines perfectament conservat i a la vegada estrany per a nosaltres, acostumats sempre a anar entre pins.
El camí per la carena és espatarrant, amb vistes a les dues vessants, amb uns grans masos als peus, les muntanyes amb els alzinars espessos, i el camí ample que ens permet contemplar-ho tot. Es nota per això que estem prop de la civilització doncs comencem a trobar-ho tot amb cadenes, barreres i bolcs de pedra i formigó que impedeixen el pas.
Encara anem pujant, poc o molt, però ja ens sabem prop del Santuari de la Mare de Deu del Puigcerver que ha de ser el punt superior de la sortida, tot d'una apareix després d'un revolt. Una gran construcció ja en terreny habitat doncs aquí trobem a molts ciclistes que han pujat des de Riudecols i ja és un trànsit elevat de gent que va en totes direccions.

Sortim per una sendereta curta que ens porta al camí ample que ens baixa fins al coll d'Alforja, un escens ràpid per un camí ample amb bon terra, solament hem de vigilar de no enportar-nos cap cotxe dels que pugen.
Des del coll d'Alforja continuem seguint el GR7 i comença la diversió, és un sender amb pedres, escalons, corriols,... pràcticament ho fem tot damunt de la bici, sempre per un bosc espés, humit, trobant-nos amb molt escursionistes que estan pujant i que molt amablement ens cedeixen el pas, cosa que els hi agraim. És un tram que és una delicia, prou ràpid i tècnic a la vegada. Tots arribem a baix amb una riatlla a la cara que no es pot dissimular de lo bé que ens ho passem.

Travessem el riu de l'Arbolí i ja planejant per un camí més ample travesem els masos de les Moreres i del Rodés, totalment rehabilitats i recuperats a l'esplendor  que en un temps enrrera varen tenir.


Fem un petit descans a la venta del Pubill amb una conversa animada i iniciem per carretera la pujada al coll de Porrera. A les primeres rampes entenem per que la Montse ens preguntava quan començaria la pujada ja que trenca la cadena de la bici!!!!! i sense fer gaire força, segons ella!!!! Sort en té del Jordi que ràpidament li posa una baula desmuntable i podem continuar. Que bé que va portar un mecànic al grup!!!!!!!!.
La pujada torna a ser amb forta pendent, però el terra asfaltat fa que no sigui cap dificultat i després d'una petita suada ja coronem el coll de les Marrades.
Sortim per un camí a l'esquerra, que després de salvar una tanca, baixem pel mig d'una finca de les més espectaculars del Priorat, amb uns costers tot ratllats per petites terrasses amb vinya que produeix aquests vins tan desitjats.

Fem un descens rapidíssim per un camí amb forta pendent amb revolts tancats i alguna pedra solta, fins que arribem altre cop al riu Cortiella a poca distància de Porrera, que la visitem tot pegant una volta pel nucli més antic i empinat, amb uns carrers estrets i unes cases senyorials.
Quin matí! Solament tenim al cap els companys que no han pogut venir per lesions o altres obligacions per la gran sortida que acabem de gaudir.
Distància recorreguda: 35 km
Denivell de pujada acumulat: 760 m

dissabte, 15 de març de 2014

Serra de Sovarrec

Tenim al grup gent que té ganes de participar amb altres marxes btt i que volen reservar-se una mica pel que fem una sortida amb possibilitat de a mig recorregut poder retirar-se i reservar.se per a demà.
Els 9 que avui estem: Josep, Salvador, Carles, Ramon, Oliver, Sergi A, Ferran, Jordi R i Antoni, marxem cap a la part de Móra d'Ebre per divertir-nos una mica per les sendes de la serra de Sovarrec i Perles.
Sortida per Sovarrec per pujar per Canta-ranes, veure la cisterna de pedra seca i baixar per la sendera més senzilla de Sovarrec fins a estació de bombeig del reg.
Enfilem el barranc de Perles per fer la sendera de la part de dalt. Quan arribem al barranc altre cop, la mitat ens deixa per tenir forces demà i solament en quedem 4 qu marxem cap a Ruixols on fem la sendera de pujada del camí de Ruixols fins al camp de tir i d'allí cap a casa.
No ha estat una sortida gaire dura, amb poc km però molt divertida per les senderes que comencem a tenir la sensació de dominar una mica més.
el dia però ha estat magnífic i la primavera ja està present, amb una mica de fresca a primera hora per acabar amb una temperatura ideal.
Km sortida: 26,5 km
Desnivell de pujada acumulat: 460 m

dissabte, 8 de març de 2014

La Ribera en flor

La previsió avui era fe una sortida fora del terme, però el nostre guia a tingut un contratemps i no podia fer la sortida. En la seva deferència i ja que li feia molta il·lusió fer-la ahir vàrem decidir aplaçar-la fins el proper dia 22, que per altra part no hi ha cap cursa de Btt aquell cap de setmana i així els que segueixen aquestes proves també podran participar de la sortida si volen.
Així que quan ens trobem ho tenim clar, anem a veure l'espectacle de la Ribera en flor, i res millor que pujar al Castellet de Banyoles per gaudir de la panoràmica de la cubeta de Móra tenyida del rosa de les flors del presseguers.
Avui som 15 amb ganes de pedalar: Josep, JuanLu, Salvador, Ramon, Miquel, Oliver, Sergi A, Xavi, Jordi R, Gerard, Lluís, Arturo, JuanJo, Montse R, Jordi M.
Sortida pel camí de Darmós per fer el tram alt de la sendera del barranc de Nolla de pujada fins a la sèquia per anar a trobar el camí de les planes i escalfar-nos amb la pujada sempre exigent del racó de l'obaga.
A la cruïlla amb el camí de Pregonelles ens desviem cap a la Plana del Garrofer i fem la baixada per la sendera del Mas de Bot fins al fons del barranc del Molló. Remuntem el barranc i pel Mas d'en Prior pugem fins a la creu de terme de Tivissa i tot seguit fins al Castellet de Banyoles.
De tronada intentem seguir una sendera per la vora de la carretera que el dia de lacursa de Tivissa estava marcada, trobem algunes senyals però al finals es perdien i no trobem la continuïtat per poder arribar al moli del Rei, pel que decidim tornar i baixar altre cop pel mas d'en Prior fins al Molló i com ja s'ha fet tard per la carretera en arribem a casa.
Matí esplendid de primavera que ens ha fet suar però també em pres una mica el sol, sobretot quan hem tingut de solucionar una punxada per la trencada d'un radi, res si hi ha un bon mecànic, en Jordi M, que és a qui li ha passat.

dissabte, 1 de març de 2014

Puig Roig

Magnífic dia el que ha sortit avui, cel clar, sense núvols amb una mica de vent però sense gens de fred. Ens trobem 11: JuanLu, Salvador, Carles, Ramon, Miquel, Ignasi, Oliver, Jordi R, Hector, Montse R i Albert R, i malgrat que havíem pensat anar cap a Tivissa, com demà ja hi aniran uns quants canviem de destí i ens anem cap a la zona de les Pinyeres.
Sortim pel camp d'aeromodelisme per fer unes quantes senderes fins a Garcia, d'allí anem cap al Molar pel riu Siurana. D'allí baixem al mas de les Puces pel camí del mas de la Nadala. Travessem el Siurana pel gual que va a Bellmunt per agafar immediatament un camí paral·lel al riu i d'aquí emprenem una senda per on hem de pujar la bici espenyen fins al poblat ibèric del Puig Roig.
La senda és totalment vertical, ja veureu les fotos, fins i tot costava puja a peu, però ha estat curiós veure aquest llogaret totalment desconegut per la gran majoria dels que hi hem anat. És la resta d'un carrer amb petits compartiments a ambdos costats.
arribem a les Pinyeres per un camí, d'allí al Masroig per baixar al Siurana pel camí de les Sorts. Encara ens queda humor per arribar-nos a Darmós pels Argatans i per fí baixem tranquil·lament fins a Móra.
Una matinal perfecta, esperem que els qui vagin a fer la cursa de Tivissa s'ho passin al menys tan bé com ho hem fet nosaltres.
Distancia: 40 km
Ascens acumulat: 600 m
Velocitat mitjana en moviment: 14 km/h