Dreceres

divendres, 29 d’agost del 2014

Volta a la Mola de Colldejou

Encara que no és dissabte uns quants que teniem festa laboral ens hem parlat i ràpidament ens hem organitzat per fer una sortideta matinal per passar el dia.
Els 6 vagorosos: Salvador, Ignasi, Carles, JuanLu, Jose Luis i Juan Gallego ens hem desplaçat fins a la Torre de Fontaubella per poder pegar una volta a la Mola de Colldejou.

El matí no ha estat amb un temps gaire bo, sempre encapotat i a les parts altes amb boira que no ens han permès veure gens de vista, inclús ens ha fet una plujeta molt fina suficient per deixar-nos les bicis fetes una pena.
La sortida des de la Torre de Fontaubella cap a Pradell ja ens ha escalfat de valent, fins hi tot hi ha qui s'ha queixat que aquestes sortides tant explosives no li anaven gens bé, però per a la pujada forta calia que estiguèssim ben calents ja que encara era més explosiva, tant que ens ha deixat a tots caminant, ben cert que en gran part ho ha provocat l'estat del terreny, totalment desgranat.
Així que caminant una estoneta i quan es podia, gairebé sempre, pedalant hem coronat el parc eòlic de Trucafort, uns dels primers de la zona i que ara els aerogeneradors es veuen petits respecte al que estan col·locant darrerament. Quan hem arribat en veiem una filada i sentiem voltar-ne uns quants, però al cap de poc s'ha posat la boira i els hem perdut tots de vista.
Hem seguit la pista del parc eòlic fins que hem trobat el GR que ve de l'Argentera que l'hem anat a veure per si un dia ens decidim baixar-lo. Hem seguit el GR en direcció contrari un trocet per després continuar per les pistes del parc fins que els més nerviosos per les senderes ja no s'han pogut aguantar i quan han vist un sender que marcava Colldejou ens han fet seguir-lo. El sender ha resultat força pedregós, malgrat tot es podia pedalar en quasi tota la seva llargada.
Al final altra vegada a la pista del parc i de baixada cap al Coll. Al poc hem pres un camí que ens ha portat mig planejant o pujant i baixant fins al que puja, ara si, al coll del Guix. La pujada ha estat força exigent però aquesta vegada el terra era molt bo i amb esforç però sense problemes l'hem coronat.
Temps per prendre forces, xerrar una mica i menjar fins que la boira humida a començat a deixar anar llàgrimes que ja no ens mullaven per que estàvem totalment xocs de suar que no s'evaporava però que ens han fet tornar a agafar les bicis i iniciar el descens, llarg, ràpid i per una paratge frondós que és una meravella. Encara que la pluja ha durat poc ha deixat el terra relliscós pel que hem tingut d'anar amb molt de compte.
Al final de la baixada tenim de creuar un rierol que ens acaba de mullar i al poc deixem el camí cap a la dreta per anar directament a la Torre, però com sempre hi havia la trampa que ens posa el Carles, una remuntada amb unes rampes que ens han clavat totalment després del preciós descens.
Quan ja ens quedava poc per deixar-nos caure tot seguint lapista fins la Torre veiem una nova sendera que ens anuncia la Torre a 3 km. La sendera és en molts trams de pedra, prou clavada que ha fet que es pogués fer encara bastant tros pedalant, però amb algun tram que la nostra prudència ha fet que els féssim caminant. Ens ha deixat al fons d'un barranc i quan ens pensàvem que hauriem de remuntar altre cop fins al poble ens adonem que ja hi érem.
Abans de marxar hem passat una estona al bar prenen unes tapes i recordant l'esforç exigit i lamentant-nos per la manca de visibilitat que no ens ha deixat gaudir de lees magnífiques vistes que hi ha. Matí rodo fent allò que més ens agrada: MENJAR!!!
Distància recorreguda: 23 km
Desnivell de pujada acumulat: 750 m




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada