Dreceres

dissabte, 12 de desembre de 2015

la Mussara

Ruta d'uns 40,5 km i amb uns 1.100 m de desnivell positiu acumulat rodant pels camins i pistes dels municipis de l'Arbolí, Cornudella de Montsant, la Febró, Prades, Capafonts i Vilaplana.
A les 9:15 hores sortim de l'aparcament que hi ha a l'entrada del poble de l'Arbolí (cota 713 msnm) pel camí asfaltat que porta al Pantà de Siurana un grup de 15 ciclistes dels clubs de Móra la Nova, Riudoms i la Selva del Camp, que deixem al cap de poca estona per agafar un camí que remunta per l'obaga del riu de Siurana que resta al vessant nord de la serra on se troba el "Pic del Gallicant" (1.009 msnm). En aquest camí hi ha punts amb unes bones vistes del Pantà de Siurana amb l'impressionant tall del "Salt de la Reina" i el poble de Siurana al capdamunt, després de fer aquesta primera pujada la fresqueta que feia tot just començar a pedalar ja és história. Bé, cal dir que a causa de la boira baixa d'aquest matí no em pogut veure l'aigua del pantà, però la imatge del poble de Siurana sobre el penya-segat sobresortint com d'un núvol també pagava la pena.
Continuem planejant pel camí, que passa tot just davant del "Mas d'en Ribelles de Baix", fins a una rampa que en un tres i no res ens planta en el riu del Gorgs, que fa de límit municipal amb la Febró, el creuem i de nou pujada fins al camí del Mas dels Frares, que agafem de baixada per dins d'un bosc fins al riu de Siurana, on deixem aquest camí per una dura pista pedregosa que a base d'una sèrie de corba/contra-corba remunta en poc més de 500 m de recorregut un desnivell de 100 m, un cop la pista ja planeja arribem a les runes dels "Masos de Galzeran", on es pot gaudir d'unes magnífiques vistes del Riu de Siurana amb les muntanyes al fons, destacant els pics de "Gallicat" i "la Punta" (982 msnm).
La pista continua per la solana del riu de Siurana tot planejant i baixant per dins d'un bosc, fins que un cop retornats al terme municipal de Cornudella de Montsant torna a remuntar suaument, tot passant pel davant de les runes del "Mas d'en Viles", passat aquest ens aturem prop d'una font per fer un mos i recuperar les forces. La pista va pujant tot entrant i sortint diversos cops d'aquests dos municipis, després d'assolir la cota 1.000 msnm i tot just passat l'encreuament amb el camí de les Critelles, entrem al municipi de Prades, on la pista comença a planejar fins arribar al "Pla de les Deveses" i entroncar amb el PK 34+880 de la carretera T-704, que agafem en direcció a la Febró. Tot just passat el "Coll de Capafonts" (cota 947 msnm) i a l'alçada del PK 33+400 de la carretera T-704, agafem la carretera TV-7041 i tot just fets uns 400 m trenquem a la dreta per agafar un camí que ens retorna al terme municipal de la Febró tot resseguint i en alguns trams trepitjant el terme veí de Capafonts, tot passant per davant de "lo Picorandan" i creuant el barranc de la Cova del Corral, on comença un suau però exigent ascens fins a la creu que hi ha en el punt en què conflueixen els termes de Capafonts, Vilaplana i la Febró, on fem una aturada per reagrupar-nos i reposar forces de nou.
Represa la marxa, es creen dos grups uns que anem per una pista que ascendeix suaument fins al camí dels Motllats i uns altres de més agoserrats que decideixen agafar la pista que passant pel "Collet de la Tina" creua per una tartera que ells anomenen "la batedora" i fa cap també al camí dels Motllats, on ens reagrupem de nou sobre la cota 1.055 msnm, tot just abans de començar una forta rampa de baixada per un terreny pedregós que ens porta fins a una vall de capçalera del riu de Siurana situada als peus del "Puig Pelat" (cota 1.077 msnm) i "la Mussara" (cota 1.056), tot just salvada la vall deixem el camí dels Mollats per agafar una pista que trenca a ma dreta per dins d'una zona boscosa, primer en baixada i després en pujada fins assolir la cota 1.043 msnm, per poc després trencar per un sender PK 21+085 de la carretera T-704, tot just en la cruïlla amb la carretera TV-7093E que porta fins al despoblat de la Mussara, que aprofitem per visitar i gaudir de les impressionants vistes que hi ha des del capdamunt d'aquest llogaret, bé... avui no! ... però alguna cosa es pot intuir.
Durant la baixada cap a la Mussara una incidència mecànica ha fet que ens dividíssim en dos grups, així que un cop reagrupats i com teniem hora reservada per dinar i el temps se'ns tirava a sobre, hem decidit perdonar una trialera per retornar directament a la carretera T-704 i anar a buscar la carretera TV-7092, tot passant pel "Coll de la Negra" (cota 958 msnm) i per davant del que queda del campament militar de "los Castillejos", a l'alçada del PK 5+150 de la carretera TV-7092 trenquem a mà dreta per agafar una pista pedregosa que resseguint la capçalera del riu d'Arbolí ens retorna fins al punt de partida... i cap al restaurant!!!
En definitiva, una gran matinal compartida amb companys ciclistes dels clubs de Riudoms, d'on era el guia que ens ha preparat aquesta magnífica i exigent ruta, i de la Selva del Camp.
Xeics... això s'ha de tornar a repetir!

diumenge, 15 de novembre de 2015

Margalef

A le 8 del matí ens trobem els 9 que avui marxem cap a la zona de Margalef: Ramon, Josep, Carles, Ignasi, Xavi A, Xavi N, Montse R, Jordi M i Montse V. Anem fins a la Bisbal de Falset on deixem el cotxes i a les 9 comencem a pedalar.

Comencem a pedalar des de davant del la cooperativa agrícola de la Bisbal de Falset (cota +373 msnm), direcció al cap damunt del poble per agafar el camí de Bellaguarda que en direcció nord ens porta fins a prop del punt en què es troben els termes municipals de la Bisbal de Falset, Margalef i Flix, on agafem una pista asfaltada que puja de Margalef i que s'ajunta amb la pista asfaltada que uneix la Bisbal amb Bellaguarda i que va resseguint el límit municipal entre Flix i Margalef, trepitjant ara un ara l'altre, fins arribar a tocar del paratge de la" Font de la Pileta de Baix", que es troba a la capçalera del riu de la Cana, on trenquem a ma dreta per agafar un camí que ens porta fins a un llarg i divertit sender que un cop assolida la cota +640 msnm i després de baixar uns 200 m ens retorna al PK 5+575 de la carretera T-713 aprop del "Mas del Celoni". Cal dir que durant el trajecte aprofitem per enretirar 3 arbres que estaven caiguts i impedien el pas pel sender.
Agafem la carretera T-713 direcció a Margalef, resseguint el curs del barranc de les Canyes, i transcorregut encara no 1 km trobem la pista que ens porta fins a l'embassament de Margalef, que remuntem fins a més amunt de la presa, concretament fins a una antiga gravera que hi ha a la riba dreta on ens aturem per gaudir de les vistes i fer un mos, que ja ens l'hem guanyat i ens ha de donar forces per a l'objectiu de la sortida. El paratge rocollós d'aquest tram del riu Montsant és realment capritxós amb coves, baumes, parets de pedra i alguns grans blocs isolats, un paradís per als escaladors que envaeixen aquest espai.
Com que no tenim intenció d'iniciar-nos ara a l'escalada de parets verticals, tot i que el gran nombre d'escaladors que hi ha convida a provar-ho, després del mos reprenem la nostra marxa retornant per la pista de l'embassament cap a la carretera T-713 per la que continuem cap al poble de Margalef on creuem el pont sobre el riu Montsant, cota +370 msnm, per agafar el camí de Sant Salvador, on ens esperen 3,5 km de pujada amb un pendent promig del 8,5% fins a l'ermita, cota +670 msnm. Aproximadament a mig trajecte i abans d'emprendre els pendents més durs del camí, en alguns trams superiors al 15%, fem una visita a la "Cova de Ximet", per on es cola l'aigua del barranc de Sant Salvador.
No sense esforç ni patir una mica assolim tots l'objectiu, aprofitem per visitar l'ermita i tocar la campana, teníem previst baixar per un sender però el fet que haguessin força senderistes transitant-lo i que no ens podíem demorar gaire ja que alguns de natros teníem marcada l'hora d'arribada, fa que optem per l'opció més ràpida, baixar pel camí que hem pujat. En un tres i no res ens plantem al pont de Margalef i continuem pel camí del marge esquerre del riu de Montsant fins a un punt en que salva la llera d'aquest curs mitjançant un gual i surt al PK 11+620 de la carretera T-713 a tocar del poble de la Bisbal de Falset, inici i final d'aquesta ruta.




diumenge, 8 de novembre de 2015

II trobada BTT Móra la Nova

Aquest matí ens hem trobat a Móra la Nova 52 ciclistes, amb representació de diversos clubs de la comarca (Penya Ciclista Ribera d'Ebre, Amics de la Bici de Benissanet, BTT Tivissa, BTTorre,...), per gaudir de la companyonia i passar una bona estona sobre la bici, fent una ruta circular d'uns 32 km amb 560 m de desnivell positiu acumulat, que discorre per senders, pistes i camins dels termes municipals de Móra la Nova, Tivissa i Garcia, amb aturada al poble de Darmós per avituallar-nos, tot menjant un bon tros de coc ràpid i prenent un refresc, i amb "pica-pica" a l'arribada al parc central de Móra la Nova.

Cal dir que tot i no ser un recorregut dificultós, la pluja de començaments de setmana l'ha fet força exigent, ja que en els trams que discorrien per la llera del barranc de Nolla i la riera de l'Ull de l'Asmà s'havien de salvar punts on l'aigua ha excavat fortes erosions en la llera i d'altres on ha acumulat gran quantitat de còdols i grava, així com algun altre punt humit força enfangat, situació que s'ha repetit també en algun tram dels camins, en especial el dels Argatans, que remunta des de la riera de l'Ull de l'Asmà fins als Plans de Garcia. Tot i això, tots els participants han demostrat tenir una sobrada perícia per salvar aquests obstacles, així com els diversos senders del recorregut, que en alguns punts presentaven algunes bones rampes.
A més a més, el temps ens ha acompanyat des de bon començament amb un matí clar i calorós, per l'època de l'any en què som, de manera que esperem que els que han vingut hagin xalat de valent, perquè d'això es tractava.

dissabte, 17 d’octubre de 2015

Beseit

Iniciem una nova tongada de sortides amb una ruta per Beseit, pot ser molt bonica per boscos de pi roig però el que és segur és que ens farà gastar molts esforços, els Ports sempre són durs i aquesta ascensió al Tossal dels Tres Reis és llarga amb un bon desnivell, així que Ramon C, Josep, Carles, Miquel, Ignasi, Jose Luis, Gerard, Xavi N, Montse R, Jordi M, Juan G, Ramon L i Manolo ens trobem a 2 quarts de set per marxar a conèixer una nova contrada tot esperant tenir un gran dia.
El dia esta tapat amb una bona capa de núvols però quan ja arribem a Calaceit superem la llosa que teniem al damunt i veiem que el dia no serà gens dolent, no fa un dia totalment clar però la visibilitat es prou bona, amb sol i núvols.
A les 9 comencem a pedalar després de fer-nos la foto inicial al davant de l'església de Santa Anna que hi ha just al entrar a Beseit tocant al pont sobre el Matarranya. Sortim del poble per la pista asfaltada que porta cap al Parrissal tot seguint el Matarranya. Anem a bon ritme i llevat d'alguna pujada curta aquest tram és força planer amb un terra rodador.
A uns 2 km s'acaba l'asfalt i deixem aquesta pista per travessar el riu i prendre el camí que va a Fredes, també una pista de terra força ben preparada. L'inici es pla, però de seguida s'acaba la bona vida i iniciem una forta pujada que ens dura en poc més de 3 km fins a la cota 850, una pendent mitjana de vora el 10% que ja ens deixa calents i tocats, sort que ara tenim un tram de descens fins al llit del barranc de Formenta en els Estrets de Marraixa, aquí tornem a emprendre una altra pujada, llarga però una mica més suau ja que amb 6 km solament puja uns 450 m, fins el que serà la cota màxima de 1250 m.
Passem per llocs frondosos amb pinars molt poblats i sort que fa fresca per que la suada ja és important avui que ja hem tret de l'armari la roba d'hivern. Quan acabem de passar un indicador cap a Sant Miquel d'Espinalvà que no agafem ens aturem a fer un mos i fer l'agrupament necessari per refer el grup.
En el moment que tornem a prendre la marxa ens posem dins el núvol que tot el matí es veia enganxat a la punta del Ports, entrem en un zona boirosa amb els arbres rajant que semblava que estigués plovent quan el vent movia les branques. Ha estat un moment sublim, d'un aire tardorenc excepcional en un tram que no requeria un gran esforç ja que estàvem en una zona que ja no teniem de guanyar gaire alçada fins el coll de la Creu on seguim cap a Fredes per deixar el camí una mica després per anar per una sendera que va seguint la cara nord del Tossal dels Tres Reis.
Aquesta sendera que seguim és molt bonica, pedalable en la seva gairebé totalitat, el primer tram és de baixada suau fins travessar un petit barranc per iniciar llavors un lleugera pujada que ens fa treballar però sempre per dins d'un bosc espès, sortejant arbres caiguts i de drets, per un terra ple de pinassa força rodador fins que ja sortim a Sant Miquel d'Espinalvà, moment en que també sortim del núvol i es pot veure un bon panorama cap al nord on s'endevina el lloc on hi ha el pantà de la Pena cap a on ens hem de dirigir.
Sant Miquel d'Espinalvà és una antiga masia, actualment en runes on hi havia una ermita. Els seus voltants son una pradera amb l'herba molt curta aflorant la pedra per tot arreu.
A partir d'ara ha de començar la diversió, la baixada constant fins al llit del Pena. La sortida de Sant Miquel és per una petita sendera bastant pedregosa però enllacem amb una pista en bastant mal estat que es converteix en sendera, aquesta una mica més complicada que ens fa caminar algun tros però que és força divertida i que ens porta al mas del frare.
Ara ja estem força avall i seguin una semi pista arribem al fons de la vall del Pena just quan forma l'estret o la gúbia del mas Roig on el riu passa per un tram cimentat ja que se ho devia endur cada cop que plovia. 
Aquí ja comencem a estar tous però ara l'esforç és molt lleuger, solament cal seguir el riu, que ja ha desaparegut  per sota terra, fins que arribem a la cua del pantà que per sorpresa nostra està força ple malgrat la sequera que estem patint. Voregem el pantà fins que trobem el camí asfaltat que ens portarà altre cop a Beseit després de salvar la divisòria de les aigües que sense ser res a algú se li fa una pujada molt llarga.
L'arribada a Beseit és ràpida, ara solament cal anar a canviar-se i a refer-nos amb el bon dinar que ens espera, abans però podem gaudir d'una bona visita al riu per sota el pont que ens ofereix unes vistes insòlites.

dissabte, 19 de setembre de 2015

Mont Caro

A 2 quarts de 8, quan ens trobem hi ha nervis, el repte que tenim per endavant pensem que és important i fins hi tot hi ha dubtes d'assolir-lo, però al mateix temps hi ha molta il·lusió per la nova temporada que comencem.
En Ramon C, Carles, Miquel, Ignasi, Xavi A, Xavi N, Jordi M, Ramon L i Manolo ens desplacem fins Tortosa on deixem els cotxes. El dia és fresquet però a diferència d'ahir i per sort nostra el vent està totalment encalmat. Així que tenim les bicicletes a punt, sortim emocionats per superar el repte.
track del dia
Els primers 10 km ens serveixen d'escalfament, sempre és un falç pla amb una pendent suau que ens porta fins a Lo peu de la Costa. Fins aquí ens mantenim en grup però ja sabem que quan arribi el moment cadascú anirà al seu ritme, sense forçar res que és la millor manera per poder completar la pujada. Punt de reunió per poder menjar una mica a la font del Caragol al costat de la Cabra.
A Lo peu de la Costa, al travessar el barranc de Carreretes, ja som a 250 msnm i aquí podem dir que ja comença la pujada fins al cim. Les primeres rampes, tal com hem pronosticat, ens deixen com un veritable rosari, es fa un grup davanter amb 3 o 4 unitats i després cadascú com pot.
Cal deixar anar passant el temps, procurar fer el mínim esforç i no defallir. La teoria és fàcil ara solament cal que no ens sàpiga greu aplicar-la.
Fem tres paelles i una llarga diagonal amb una pendent uniforme del 10% fins trobar un petit descans entre dues noves paelles, ja hem fet 3 km més i per tant ja som als gairebé 600 msnm. El Miquel hem fa companyia i li ho agraeixo molt, potser podria anar més ràpid però no vull, sé que encara queda molt i vull coronar, per tant ja arribaré.
Tornar a venir una nova diagonal que amb 1,5 km al mateix 10% ens porta fins a la Font del Caragol ens ja estan tots esperant-mos. Som ja a la mitat de la pujada, a 750 msnm, hem fet 14,5 km i ens queda pujar el mateix desnivell amb només 9 km, però crec que això comença a estar controlat. Les sensacions són bones i crec recordar que el tram de paelles lligades resulta més suau, així que ha menjar una mica, veure recollir aigua i a continuar.
El paisatge que contemplem comença a ser meravellós, la vall de l'Ebre als nostres peus es va obrint i aviat ja veurem el Delta la conquesta que ha fet el riu al mar.
Només reprendre el camí fem una parada gairebé obligatòria per fer-nos una foto amb el monument a la cabra salvatge i a continuar. Aquí la pendent és forta i he forçar fins arribar a la primera de les paelles, on ja som a la cota 800 msnm, una nova diagonal llarga de 1 km i la segona paella, 900 msnm.
Ja tan sols queden 5 paelles més i gairebé tindrem els 1000 msnm. Aquest tram és molt bonic per que vas veient per on has passat i quasi t'espantes de veure el que puges, però segueixen havent bones sensacions, el ritme es pot mantenir sense gaires problemes i ja solament queda una nova diagonal per arribar a Lo Portell i endinsar-nos a la part oculta de la pujada. Aquest tram tornar a ser fort fins arribar als 1050 msnm on hi ha una zona de pujada molt més suau fins a la desviació cap a la urbanització i on hem quedat per reagrupar-nos, cota 1100 msnm assolida. Ara solament queden 3,8 km i 350 m de desnivell, ja gairebé ho tenim però sé que hi ha rampes molt dures en aquest tram, així que sense parar continuem cap amunt.
Aquestes primeres rampes són fortes però el paisatge es esplèndid, el bosc és espès amb pins negres i grèvols magnífics, a sota tenim les cases i es va obrint la vista cap al Mascar. Amb uns 2 km i 6 paelles més ens plantem al coll del Vicari, 1300 msnm, el més dur ja està fet i aquí s'obre la vista cap al mar, extensa plana als nostres peus, les antenes es veu molt a prop i encara nes trobem bé. Està sent una pujada espectacular, el dia ens està acompanyant moltíssim, no fa gota de vent i fa sol i encara que la temperatura és fresca nosaltres suem molt. La moral comença a estar pletòrica.
La vista de les agulles de roca a sota nostre fa que l'esforç esdevingui cada cop menys sentit, amb 6 paelles més ja som DALT!!!!!!!!!!!!! 1440 msnm. ESTEM TOTS EUFÒRICS!!!!!!!!!!!!
Les nostres cares no es poden treure el somriure de la boca. No cal dir "Lluís" per poder sortir somrient a la foto, tots hem arribat i crec que tots recordarem aquest dia com una de les millors sortides, no solament per la dificultat que ens esperàvem si no més aviat pel magnífic dia que hem gaudit.
Després d'haver acabat les targetes fent fotos iniciem la baixada, hem d'anar a dinar i celebrar l'èxit. La baixada és fulgurant, fem una curta parada a prendre una beguda al bar de la urbanització i continuem avall cremant els frens a cada corba. ara si que els km passen veloçment i en un no res ja som a Lo peu de la Costa. Hem deixat cotxes al darrera que amablement ens han deixat passar i ja no han pogut tornar-mos a agafar fins que no som a l'entrada de Roquetes, una delícia de descens.
Al final un petit ensurt que acaba al CAP: Al Jordi sembla que li ha picat algun insecte que s'havia introduït al pot de cervesa a la gola i té una mica de dificultat per engolir la saliva, li han posat una injecció antihistamínica, una mica d'observació i a còrrer cap a Tarragona que tenia feina.
Els altres al voltant de la taula, dinant, hem acabat d'assaborir aquesta jornada inoblidable. ESTEM FELIÇOS!
Fotos del dia i més fotos

  

dimarts, 1 de setembre de 2015

PROGRAMACIÓ 2015 - 2016

19 de setembre: MONT CARO

17 d'octubre: Beceit

8 de novembre: II TROBADA BTT FIRA

14 de novembre: MARGALEF

12 de desembre: MUSSARA

9 de gener: ESCORNALBOU

13 de febrer: PERELLO

12 de març: PICAMOIXONS

9 d'abril: CASP - MORA (2 DIES)

14 de maig: SEROS

11 de juny: FONTCALDA







dissabte, 30 de maig de 2015

Corbera

Matí perfecte de temperatura i temps i ens trobem: Ramon C, Josep, Salvador, Carles, JuanLu, Miquel, Ignasi, Sergi A, Xavier N, Montse V i Hector, i marxem cap a Corbera.

Hem sortit direcció a Móra d'Ebre i l'hem creuada per l'avinguda de Comarques Catalanes per anar a buscar el camí de Catatxora per encarar direcció a la Bassa de Rec de Benissanet, a la que no hem pujat ja que hem continuat pel camí per fer un sender que ens ha portat fins al camí de les Comes.
Un cop reagrupats hem resseguit el camí de les Comes fins al camí de Gandesa, per pujar des de la cota 250 msnm fins a la 525, on hem deixat el camí, quan ja començava a baixar, per fer cim al pic de la cota 549 msnm que fa de divisoria dels termes de Benissanet, Gandesa i Corbera 'Ebre. Des d'aquí hem anat seguint per un sender que va pel peu de la cresta d'una lloma que discorre paral·lela a la Serra de Cavalls i fa de límit municipal entre Corbera d'Ebre i Gandesa, aquest combina trams força pedalables amb fortes rampes de baixada i pujada, només aptes per als més forts i valents (de les que agraden a Sergi Anadón), i que ens retorna al camí que porta fins a Corbera d'Ebre. La intenció era agafar un trencall del sender per baixar fins a l'ermita de Santa Madrona, però ens l'hem passat, així que un altre cop serà.
Un cop a Corbera, el recorregut de tornada ha estat força més senzill i planer, primer per una pista asfaltada que porta fins al PK 810+000 de la carretera N-420 i després resseguint aquesta fins a Móra d'Ebre. La tornada ha estat a un bon ritme ja que Carles, que avui fa anys, ha dit que a l'arribar ens pagava la cervesa ... Felicitats i que per molts anys puguis convidar-nos, Carles!!!
Recorregut: 44 km
Desnivell de pujada acumulat: 700 m


dissabte, 23 de maig de 2015

la Torre de l'Espanyol

A un quart de vuit ens trobem els 14 que anem cap a la Torre de l'Espanyol a fer la ruta de la cursa BTT que fa poc varen fer i que ens acompanyarà el que la va organitzar: Ramon, Josep, Salvador, Carles, Miquel, Sergi A, Xavi A, Jordi R, Gerard, Xavi N, Sergi U, Montse R, Jordi M, Lluis i també fa cap l'Àngel Méndez de Tivissa. A la Torre ens esperen el Sergi Bargalló, que serà el nostre amfitrió i organitzador de la cursa BTT i 2 companys seus més.
A les 8 estem a punt per començar a pedalar, acabem de deixar els cotxes al aparcament que hi ha a l'entrada del poble i ens fem la foto del dia amb tots davant del mural que anuncia "la Torre de l'Espanyol".
Sortim pel camí que ens porta a l'ermita de Sant Antoni i abans d'arribar-hi fem una petita marrada pel camí de les Hortes per fer un sender que ens deixa gairebe a l'ermita per continuar per un altre sender de baixada que ens porta a la partida de Diumenges per seguir un camí que ens retorna pràcticament fins al poble. Abans d'arribar-hi prenem una desviació i un nou sender, aquest en pujada, que ens deixa a la bassa del reg. Aquí estem al camí de les Sorts que va pujant, primer suaument però després s'enfila fort fins a la mina d'aigua que anteriorment s'aprofitava per a regar les Sorts. La majoria porta pressa i ni tant sols la miren, solament els darrers li fem una ullada però sense poder recrear-nos-hi que si no ens deixen!
Aquí prenem un sender que en diferència és el que ha agradat més a tothom, és l'antic sender que porta a Santa Magdalena, suposo que l'ermita de Garcia, passant prop del Tormo. Nosaltres el fem però en sentit descendent, és molt divertit, llarg, sense gaire dificultat, el que fa que tots arribem amb molt bon gust altre cop pràcticament al poble.
Prenem el camí de la Figuera que ens porta al coll de la Garganta, primera dificultat important del dia, sort que el terra està molt bé i encara que la pendent en algun tram és important poc a poc hi arribem tots. Aquí altre cop es nota la pressa i l'amfitrió no té previst acabar de pujar a dalt de tot del parc eòlic que hi ha, però mentre esperem que arribi tothom m'escapo a treure el nas a la cresta per poder veure el nostre poble des d'allí dalt. Una vista preciosa que pocs han gaudit! i jo amb prou feines ja que no m'hi he pogut recrear!.
Iniciem el descens fins al transformador del parc eòlic i allí seguim una sendera molt vertical, el primer tram encara practicable però de mig a baix ja amb massa dificultat i la gran majoria la fem a peu. Al arribar a la següent torre de la línia elèctrica la sendera es fa més normal i allí ja podem tornar a pedalar i seguir divertint-nos pel sender que acabar amb una forta rampa que fa que tinguem d'empènyer la burra. A dalt ja per una pista molt perduda comencem un fort descens i a mida que anem baixant el camí ja esdevé més normal el que fa que augmentem la velocitat i amb poca estona ens arribem a la carretera antiga que anava a Cabacés, la seguim cap amunt, travessem la carretera nova i prenem el camí dels Masets, primer també anem pujant suament i quan hem superat una rampa forta ens trobem amb una gran i agradable sorpresa: ens tenen preparat un avituallament amb pastes, cireres i beguda! quin detall!
Un cop recuperats i ben beguts i menjats acabem de pujar la serra dels Auballons i pel camí que unia Vinebre i Cabacés comencem a baixar per damunt de la cresta que et dona una amplia panoràmica tan cap al nord, amb vistes gairebé de la Palma, com cap al sud amb la serra del Tormo d'on venim.
Deixem aquest camí per anar cap als Gorraptes i baixar tota la vall, amb senders inclosos, fins al Toll de l'Estret i la presa d'Animer, per on haviem passat a la sortida de Flix aquest mateix any. Seguim baixant la vall fins travessar-la i de sobte ens trobem després de tot aquesta llarga baixada, amb una forta rampa que ens deixa a tots fosos, tan que fins i tot el Xavi N trenca la cadena de tan forçar la pedalada. 
Quan acabem de superar la serra de Canta-Ranes iniciem altre cop un fort descens que ens deixa al fons del barranc de la Torre, que el seguim pel seu llit engravat que ens recorda el nostre de Nolla. 
Ara solament queda, per camí suau, anar pujant fins al poble on ens espera un piscolabis i una bona tertúlia tot comentant l'esplèndida ruta amb que ens han delectat els nostres companys de la Torre. Aquesta fraternitat que es va creant entre tots els que ens agrada aquest esport ens fa sentir una germanor amb gent que abans no coneixíem i que fan que puguem gaudir de rutes i contrades apassionants. Moltes gràcies Sergi!
Recorregut: 36 km
Desnivell de pujada acumulat: 1100 m

dissabte, 16 de maig de 2015

Senders ermites Móra d'Ebre

Ruta d'uns 35 km i 750 m de desnivell positiu acumulat rodant per camins, pistes i senders del terme municipal de Móra d'Ebre i Garcia.
Des de la plaça Pau Casals sortim cap a Móra d'Ebre on encarem l'Avinguda de les Comarques Catalanes cap amunt fins al semàfor on girem pel carrer de Mestres fins a trobar el camí dels Aiguamolls que remuntem fins al camí de Solanes i encarar-nos cap al pic de Santa Magdalena on, tot just abans d'iniciar l'últim tram d'ascens cap a l'ermita i les antenes, trenquem per un sender de baixada que surt al camí de Santa Magdalena prop de les ruïnes de l'ermita vella. Agafem el camí direcció cap a la carretera N-420, però abans d'arribar-hi tornem a entomar cap amunt ara per la pista de la vall de l'Infern que deixem momentàniament per fer un tram de sender que ens hi ha de retornar al coll on hem agafat el sender de baixada. El camí té una pendent molt forta i el terra esta força desgranat, el que fa que en diversos trams tinguem de posar el peu a terra per que la roda deixar de tenir adherència.
Un cop feta la part més dura de la pujada de la pista ens aturem al peu d'un vell mas per reposar energies i fer un traget, moment que l'Oliver aprofita per canviar la camara de la roda de darrere de la bici, que l'ha punxada en el sender i tota la pujada que va perdent aire.
Fet el descanset entomem amb l'última rampa de la pista, punt on Carles i Lluís deixen el grup per explorar un sender i trobar-nos en el proper sender, el de la Font. Un mal entès fa que no ens trobem a la sortida del sender, així que un cop entaulada la comunicació amb els exploradors quedem per trobar-nos a l'ermita de Sant Jeroni, on ens hi dirigim a través del camí de Solanes.
Un cop reagrupats decidim de pujar cap a Perles tot resseguint el camí i el sender que remunta la Vall de Cebollot pel peu del Parc Eòlic de Barbers. Sortim un moment del Terme de Móra d'Ebre i entrem en el de Garcia per continuar pel sender de baixada pel barranc de Perles fins a trobar-nos amb el camí de Perles. Ara per camí primer de baixada i després de pujada resseguim el barranc de Perles fins a trobar un sender que ens baixa fins al barranc del Mas de Iaro tot just abans que hi tributi el barranc de Perles. A partir d'aquí seguim pel camí/barranc del Mas de Iaro fins a sortir al camí de Sirga, que agafem direcció cap a Móra d'Ebre i d'aquí cap a Móra la Nova on ens espera una cervesa fresca com a recompensa.

dissabte, 9 de maig de 2015

Ametlla de Mar

Sortida a les 8 del matí amb destinació a l'Ametlla de Mar amb retorn amb vehicle. Sortida amb un port mític com és el coll de Monetze, mai pujat per la majoria dels que avui emprenem la marxa: Ramon, Josep, Carles, JuanLu, Miquel, Jordi R, Xavi N, Sergi U, Hector i Roger. A l'inici també ens acompanya fins al coll del Ventall de Tivissa en Francesc X M, però per compromisos ha de tornar.
Ens queden per davant 49 km i unes fortes pendents, el dia és fantàstic, no fa gens de vent, la temperatura és molt agradable i la visibilitat és perfecta, ahir va bufar ponent i ha netejat tota la possible calitja.
Comencem a pedalar amb moltes ganes de poder gaudir d'aquesta sortida que ens portarà lluny de casa, suposo que això fa que sentim un sentim totalment diferent de la resta que sempre són circulars. Aquesta vegada notem la sensació de marxar lluny i sabem que tindrem dificultats fortes per entremig.
Sortim pel camí de Darmós fins al Piló, on remuntem fins la sèquia del Pantà i d'alli fins al racó de les Obagues per pujar pel camí de les Planes fins a la carrasca de Guixo. Allí ens trobem que estan encara acabant de netejar de troncs el camí que travessa el barranc Fondo pel que continuem fins la carretera i anem cap a Tivissa. 
Abans d'arribar-hi però quan ja havem passat el barranc i som a l'alçada del poble, prenem una petita sendera a la dreta que ens porta a la carretera, la travessem i arribem al poble pel mig dels plàtans que adornen l'entrada de Tivissa.
Sortim del poble per la sendera de Sant Blai, aquí ja salvem una petita rampa que ens obliga a posar gairebé tot el desenvolupament. La sendera és pedregosa, bon tros amb pendent positiva, alguns esglaons insalvables, però en general encara la recordava molt més dolenta. La fem prou ràpid i ja som al camí da Sant Blai, hi ens hem "estalviat" la primera i dura rampa si haguéssim anat seguint-lo, en canvi hem fet altres rampes fortes i sender en pujada, però ha estat divertit fer-ho.


Ens arribem a la font i ens hidratem al màxim, reposem aigua als bidons i motxilles ja que és el darrer punt amb aigua. Seguim pujant per les fortes rampes que hi ha fins a Sant Blai i continuem ja per les que són més suaus fins al coll del Ventall. Fins aquí les rampes han pogut estar dures però el terra era molt compacte, quan no formigonat o asfaltat, el que feia fàcil l'ascenció. adalt del coll ens reagrupem i despedim a Francesc X M, llàstima que les obligacions no el deixin acabar d'acompanyar-nos, però no es poden tocar campanes i nar a la processó, com es diu.

Continuem ara amb lleuger u curt descens per tornar a prendre dures rampes fins al coll de Monegret i continuem encara pujant amb rampes cada cop més dretes fins al coll de Llena. El terra aquí ja està molt més solt el que fa que a més de la dificultat de pujar tinguem d'anar escollint els trams millors per no patinar i tenir d'acabar de pujar les rampes espenyent la bici. Ja estem a la cota 550, el que vol dir que ja queda poc tros per poder coronar la dificultat del dia. Quan reprenem la marxa de seguida veiem el coll de Monetze i sabem que sigui com sigui el superarem. El tram inicial planeja però de seguida torna a posar-se molt veritcal el recorregut, cal tornar a posar tota la perícia que disposem per poder pedalar i no haver de baixar involuntàriament de la bici, i després d'na bona suada ja som dalt!

Diuen que és el punt més ventós de la comarca, en aquest moment no fa vent però corre un aire que ens reconforta i fa que en poca estona ens recuperem, i també per l'esmorzar que ens mengem, ja que ens l'hem ben guanyat.
Ara solament queda poder gaudir amb la baixada, així que cap a l'Ametlla!. El camí fa forta pendent però el descens s'ha de fer amb molt de compte, el terra també és molt pedregós i hi ha molt perill de patir una caiguda. Així que molta precaució i anem baixant força ràpids sense perdre la prudència.
A mitja baixada, entre mig d'un bosc molt més frondós del que es podia esperar per una vessant Sud de la muntanya, veiem a Llevant la figura de la Mola de Genesies, tal com si fos una nau al mig d'un mar de muntanyes.

Quan ja solament comptàvem que tot seria una pendent favorable ens trobem que travessem un barranc, el de Jovara, i hem de tornar a fer una petita remuntada, fins al mas d'Aumet, solament són 70 m de desnivell però no hi comptàvem i menys mal que les pendents són suaus. el bosc segueix sorprenent-nos per la seva frondositat i ha estat prodigiós per resguardar-nos del càlid sol que està lluint. 
Fem un tros del camí de Gavadà i quan comença un descens ràpid sortim per l'esquerra just pel Pla de Múrtera on prenem un camí molt desfet, amb molta pedra i fort pendent que fa que tinguem d'anar encara amb més precaució però que al cap de poc ens deixa al fons del barranc de Múrtera que solament cal que seguim cap avall per arribar a l'ametlla.
Es tracta d'un barranc força estret, amb forta vegetació i ens recorda molt el de Capcir ja que l'hem de travessar contínuament d'una part a l'altra passant per arreplecs de grava. El barranc, que com passa sovint va canviant de nom, ara de l'abellar, després de Senen,..., fa diversos estrets, el de Caderneroles i el de Senén, amb el llit totalment formiganat, suposo que farts de refer el camí després de cada avinguda.
En seguida arribem a la pedrera de Senén i el camí esdevé ample, pla i amb el terra totalment compactat que fa que tothom demostri el fort que està i gairebé es converteix amb una cursa per qui arriba primer a l'antiga carretera del Perelló. 
D'ara en endavant ja transitem entre camps d'oliveres amb una gran quantitat de murs de pedra que segur que han fet de recollidors per poder tenir unes finques més fàcil de treballar. els camins aquí els trobem asfaltats i anem baixant amb tota tranquil·litat i amb una forta il·lusió per arribar al mar i fer una bany que ens el hem ben guanyat ara que ja la calor pica i sort en tenim encara de la marinada que ja està bufant en contra nostra.
L'arribada al poble la fem pel camp d'esports, travessem l'autopista per un pas en túnel pel mercat i fins a la Cala on hi ha el port.

Fi de trajecte a la vora del mar, ara solament ens queda pegar-nos un bon bany que és el que el cos demana i tot seguit a fer una paella per poder tenir temps per comentar i reviure la magnífica sortida que acabem de fer.
Dies així ens fan més equip, reforçant la nostra unitat i companyonia, gaudint de l'activitat que tan bones estones ens proporciona, que ho puguem seguir fen molts més cops!.
Distància recorreguda: 49 km
Desnivell de pujada acumulat: 825 m

dissabte, 25 d’abril de 2015

Camins, pistes i senders del terme

Avui som una gentada: Ramon C, Josep, Salvador, Carles, JuanLu, Oliver, Ignasi, Xavi A, Jordi R, Gerard, Xavi N, Sergi U, Montse R, Jordi M, Lluis, Hector, Joel i Ramon V.
Sortim pel camí vell de Darmós per anar a buscar lo sender del barranc de Nolla, des d'on pugem al circuit de motocross del costat de la via del tren, per fer-hi una volteta i tornar cap al barranc,  sortim al camí de Darmós a les Atarosses, que remuntem fins a la sèquia. Seguim un tram pel camí de la sèquia per agafar lo primer camí que puja cap els Aixoliguers, agafem lo sender de carena la serra del front sud de Darmós, primer de baixada i llavors de pujada, per poder fer també lo sender del tallafocs de la línia elèctrica per baixar fins al camí de Darmós a les Atarosses, que aquest cop agafem direcció a Darmós. Creuen la població de Darmós per anar a buscar lo camí que porta fins a l'estació de bombament del reg dels Guiamets, que deixem per fer el sender que carena la serra del front nord de Darmós. Un sender ràpid que ens deixa un altre cop a la sèquia, en el tram que ressegueix el barranc de l'Ull de l'Asmà. Agafem direcció cap a l'estació de bombament per anar a buscar el camí que ressegueix el barranc del Coll del Rei fins a la població de la Serra d'Almós. Creuem aquesta població passant per davant del cementiri per anar cap al camí del barranc de les Pregonelles, que agafem fins a arribar al lligallo dels Plans, per dirigir-nos cap als Eixoliguers i fer la pista de baixada que ens ha de tornar a deixar al camí de la sèquia, el qual resseguim fins a les Atarosses per anar a buscar el camí que remunta fins al coll de Sant Pau i des d'aquest el sender que va pel vessant sud fins al camí que puja a Sant Pau. Un cop amunt els més agosarats han baixat pel sender del vessant nord i des d'aquí cap al poble a fer una cervesa fresca abans de tornar cap a casa.
Ruta d'uns 32,5 km 
Desnivell positiu acumulat 800 m

dissabte, 18 d’abril de 2015

El bosc de Poblet

A les 7 del matí ens trobem amb les bicis carregades al cotxe per marxar cap a Poblet els 11 que sortim d'aquí: Josep, Carles, Miquel, Ignasi, Xavi A, Jordi R, Jose Luis, Gerard, Xavi N, Roger i Joel. Al arribar a Poblet trobem a Jordi M, Juan Carles C, i a David i Jordi (de l'Hospitalet de l'Infant) i a Josep i Joan de Reus (parents de Josep M).
A dos quarts de 9 ja estem a punt per començar a pedalar, tots una mica neguitosos, ja que aquests darrers dies estàvem analitzant la proposta a seguir i ens dona un desnivell acumulat molt superior al que venim fent, però també intuïm un paisatge totalment diferent al que tenim per les nostres contrades, una ruta pel mig del bosc d'un paratge natural amb un gran interès ecològic. Així que a pedalar i intentar tenir un molt bon matí.
track del dia
Sortim de Poblet per la carretera de Prades durant uns 2,5 km per endinsar-nos per la vall de Castellfollit, pista asfaltada també que va remuntant la vall poc a poc però sense parar. Passem Castellfollit i continuem fins la casa forestal entre mig d'un bosc que cada vegada és va tancant més. La pendent és molt uniforme i quan parem ja hem fet la meitat de la primera ascensió. 
Ens agrupem i continuem ara ja per una pista de terra fins al fons de la vall i quan comença a empinar-se una mica més la pendent el terra esdevé remogut, com si l'acabessin de repassar i tenim d'anar triar la part més dura per a que la bici llisqui millor. Pugem per una obaga preciosa començant a canviar el tipus d'arbres de pi roig cap als roures i alzines, fins que assolim l'era de Nogués, on la pendent canvia totalment i segueix amb lleuger descens i plana. Primer però parem a fer un mos, contemplar l'ampli paisatge que ja es veu i reparar la bici del Jordi M que a trencat un radi.
Tenim ara un bon tram de tranquil·litat, per aquesta pista plana per una obaga frondosa que ens porta al Tillar amb una esplèndida casa forestal, on comença la darrera pujada del dia.
Sortim altra vegada a la carretera de Prades, per seguir-la 2 km més fins al coll de les Masies on prenem a l'esquerra una nova pista que va pujant gairebé per la divisòria d'aigües i que amb algunes rampes una mica més fortes ens porta a dalt del Tossal de la Baltasana, punt culminant de la contrada amb 1202 m.
Tenim Prades als peus i el Montsant al davant. El dia no es de tot clar però la vista es molt àmplia i no trobem el moment per tornar a emprendre el camí. Ara ja ens toca gaudir del dia doncs el camí és pràcticament pla, de fet passem pels Plans del mas d'en Pages, i seguim el camí de Rojals fins al coll d'en Perroi. La gent vol fer senders i quan en veu un no es pot estar de seguir-lo, però quan som al coll s'acaba la pista i el sender esdevé totalment impedalable i hem de continuar un bon tros a peu amb la bici a braços.
Després de poc més de 1 km ja tornem a trobar el camí vell de Prades que ens porta al coll que reculant ens dur fins a dalt de la Mola dels Quatre termes , la taula dels 4 Batlles i a la Mola d'Estat on trobem una vista espaterrant amb la vall del riu Brugent al nostres mateixos peus i Capafons i Farena al fons.
Ens hi passaríem hores contemplant aquest paisatge amb la tranquil·litat que s'hi respira, fa una temperatura molt confortable, no fa gens de vent i el sol brilla, però cal continuar doncs encara ens queda un bon tros a recórrer.
Abans d'arribar al coll de la Mola tenim de fer algun tram de sender molt empinat i amb molta pedra, que seguim sense cap problema, amb compte però es pot baixar i d'aquí en endavant tot és preciós, tant el camí com els senders que trobem amb el terra molt fi i ple de pinassa. És un tram que tardarem en oblidar pel distret que és fer-lo.
L'arribada al mirador de la Pena és espectacular, primer pel sender que seguim per un bosc molt dens i de sobte s'obre una vista magnífica amb Poblet a sota, gairebé en vertical.

El descens des del mirador és la cirereta del pastís, primer per un sender amb forta pendent però totalment pedalable i quan arribem a la pista ens dividim en dos grups, els senderistes que continuen per un altre sender magnífic entre mig del bosc i els que prefereixen camí ample que fan un descens rapidíssim fins a Poblet parant primer a contemplar el pou de gel que hi ha al costat de la pista.
Al arribar a Poblet tothom està feliç per la diada de bici, paisatge i harmonia que hem tingut tots plegats. Ara solament queda, com fa l'Asterix, celebrar-ho al voltant d'una taula i fer un bon àpat per acabar de fer tots els comentaris i allargar una mica més aquesta inoblidable jornada.
Distància recorreguda: 45 km
Desnivell de pujada acumulat: 950 m
Fotos del dia

dissabte, 11 d’abril de 2015

Capçanes

Avui sortim: Ramon C, Josep, Carles, Miquel, Ignasi, Sergi A, Xavi N, Sergi U, Salvador P, Ramon V, Xavi L.
Visita a la font de Santa Rosalia de Capçanes, amb una ruta d'uns 41 km amb +700 m de desnivell positiu amb un recorregut "classic" d'anada per retornar pel Masroig per fer algun sender extra.
Recorregut: 41 km
Desnivell de pujada acumulat: 600 m
Fotos del dia

dissabte, 4 d’abril de 2015

Pas de l'Ase

Avui sortim: Ramon C, Josep M, Salvador T, Carles, Miquel, Oliver, Ignasi, Xavi A, Gerard, Xavi N, Salvador P, Josep G, Xavi L i Roger.
Ruta d'uns 38 km amb +700 m de desnivell positiu acumulat pedalant per camins, pistes i senders dels termes de Móra d'Ebre, Benissanet, Ascó i Garcia.
Com sempre sortim de la plaça Pau Casals de Móra a les 9.00 h per anar a buscar el camí de la Colada de les Planes, d'aquest cap al camí de les Salvaterres, i tot seguit cap al de les Gandioles, que resseguim fins al barranc de la Torre, on agafem el tram de camí que creuant el riu Sec, que avui portava un bon cabal d'aigua, ens porta fins al PK 816+320 de la carretera N-420, on remuntem pel camí que ressegueix la Vall de Lladres fins al camí del Mas del Pi del Rano, al peu de la serra on se troba el Parc eòlic de Barbers i que ressegueix la vall de Xarcums des del seu començament. Després de prendre un mos per reposar les forces, baixem fins a trobar l'enllaç amb el camí de Mas de Prades que ens porta fins a l'ermita de Santa Paulina d'Ascó. On ens aturem un moment i reprenem la marxa, ja que alguns encara han d'anar a buscar "mones" i temen que se'ls faci tard. Baixem ràpidament pel camí que amb unes bones vistes del riu Ebre ens porta fins al punt on el barranc de Barbers creua amb la línia de ferrocarril de Barcelona a Saragossa. Aquí entomem el sender que passa pel Pas de l'Ase i ens ha de retornar cap a Móra d'Ebre pel camí de Sirga i d'aquí a bon ritme cap a casa ... bé, per a alguns, cap al bar a fer una birreta ben fresqueta, que ens l'hem ben guanyada.
Una bona sortida per cremar "ferodo" en les ràpides baixades i patir una miqueta en les llargues pujades.

dissabte, 28 de març de 2015

Castellet de Banyoles

Avui sortim: Ramon C, Josep, Miquel, Oliver, Ignasi, Xavi A, Jordi R, Xavi N, Sergi U, Jordi M i Ramon V.
Ruta d'uns 25 km amb +500 i pico m de desnivell possitiu acumulat per anar al balcó de l'Ebre, lo despoblat ibèric de Castellet de Banyoles, a Tivissa.
Tot i la proximitat del nostre "objectiu" hem optat per allargar el recorregut per poder fer els senders del Solà del Molló i de l'Albi, remuntant després el barranc del Molló tot passant per davant d'un arbre singular, l'única alzina surera de la Ribera d'Ebre, per sortir a la Creu de Moià i des d'aquí dirigir-nos al Castellet de Banyoles. On després de gaudir de les vistes del riu Ebre al seu pas pels camps d'ametllers i d'auberginers dels termes de Benissanet i Móra d'Ebre i reposar una mica les forces, el nostre company Ramon Vilàs ens ha mostrat un sender inèdit que baixa des de dalt del roc on es troba el despoblat fins a la carretera d'Hospitalet al Molló, C-44. Un cop a la carretera optem per retornar cap al Molló i pel camí de les Devesses cap a Móra.
En definitiva, un bon matí (amb una mica de vent, sobretot al balcó de l'Ebre al seu pas per Tivissa) amb bona companyia.

dissabte, 14 de març de 2015

Barranc de la Galera i de Lloret

Avui marxem cap a Mas de Barberans per fer un tomb pel Barranc de la Galera i pel de Lloret. Fa vent i Mas de Barberans és un lloc míting pel vent, sempre surt a les notícies per les fortes ratxes que s'hi donen. A 2 quarts de 8 els 9 que hi anem emprenem la marxa: Josep, Carles, JuanLu, Ignasi, Gerard, Xavier N, Jordi M, Guillem i Roger.
Quan arribem al Mas, a la sortida del barranc de Lloret, comprovem que el vent és fort, fa fresca, però el dia està prou bé, solament hi ha un núvol enganxat a Caro però no es veu amenaçador. 

Quan ens posem a pedalar i just abans d'arribar al Mas podem comprovar que quan s'ajunten pujada i vent és un còctel molt perillós i al fer la remuntada al Tossal, amb el vent de cara, es fa tot molt dur. Quan estem a dalt del Tossal contemplant l'amplia vista que es divisa, tota la plana de Santa Barbera i el Delta al fons, gairebé no ens aguantem drets, fins i tot les fotos surten mogudes.

La baixada per una sendereta que segueix un tub d'aigua es fa complicada, tant pel terra de pedres soltes, com per l'estretor com pel vent que pràcticament ens tomba de la bici. Quan som a baix ni ens atrevim a pujar i esperem a aprofitar que el camí gira per tornar a cavalcar-hi i arrecerar-nos entre les cases del poble.
En aquest moment hi ha qui pensa que valdria més tornar als cotxes i deixar-ho per un altre dia, però el Carles és molt dur i diu que el vent no ens pot fer plegar que si plogués quatre gotes ja seria a sopluig però que si no ja podem continuar.
De fet quan deixem el poble i ens arrecerem al peu de la muntanya es fa tot més suportable, però quan enfilem el barranc de la Galera cap amunt el vent torna a ser el protagonista i entre la pujada i el vent acanalat que ens ve de cara a cada pedalada la bici s'aixeca i gairebé ni podem avançar.


Sort en tenim de la preciositat del barranc i l'entorn que l'envolta, amb els espadats que l'envolten i culminat tot pel racó del Capellans o de la cova d'en Marc, amb tot un seguit de monòlits que semblen posats exprés. 
Continuem una mica fins a l'àrea de la Vall on al sol fem un petit descans per emprendre la forta pujada del dia que ens ha de portar al coll de Lloret. Amb tranquil·litat ens posem a fer els 2 km de pista per guanyar 200 m de desnivell que amb el vent de cara esdevé a trossos veritables parets. Quan som al coll la Joca ja no es veu tan alta i el camí de Casetes Velles el veiem que segueix pujant.
Ja hem fet el cim de la sortida, ara ja tot pot ser més fàcil, ens posarem el vent de costat o espenyent-nos el que fa que tot canviï. La pista comença un descens ràpid fins la cova de l'Hospital i després va vorejant sense perdre massa desnivell pel costat d'un tancat reserva de cabres i amb les parets del barranc d'Orió al davant.
Quan arribem al coll Ventós entenem el per que del seu nom, no ens hi podem estar, solament contemplem un instant l'amplia vall de Lloret que s'obre als nostres peus i 
ràpidament prenem la sendera que amb molta dificultat anem baixant fins a una bassa, però a mitja baixada ens trobem amb un ramat de braus que sort que aquí al aire lliure no són agressius. El Jordi els va empenyent i sembla talment com si fos el pastor.
A la dreta tenim la pista que va vorejant la vall pel peu del castell de l'Airosa, fent mes tomb per portar al mas del Cansalader,
però nosaltres baixem per la mateixa pista però per l'esquerra, amb més pendent i molt més curta, per anar a veure l'inici del barranc de Lloret, fins un pont de fusta que el travessa per anar cap a la cova Pintada.
Quan girem cua i emprenem el camí de Lloret tenim el vent que ens espeny, la pista asfaltada i la pendent a favor el que fa que volem, fins i tot els toros que hi ha en un tancat ens volen seguir però els deixem enrere sense cap problema. To d'una comencen a caure quatre gotes que no sabem d'on venen per que no hi ha núvols i quan ja som als cotxes en adonem que als Ports està en aquest moment fent unes cortines d'aigua, ens hem salvat per poc de poder fer tota la sortida secs.
Un matí magnífic, al final el vent no ha estat tant limitant com ens havia semblat a Mas de Barberans, el paisatge magnífic, tot plegat ha fet que hagi esdevingut tot molt curt i ràpid. Ara  solament ens queda anar ha fer un bon dinar i comentar la sortida per acabar d'assaborir la diada.
fotos del dia i més fotos
Distància del recorregut: 29 km
Desnivell de pujada acumulat: 800 m