Dreceres

dissabte, 28 de març de 2015

Castellet de Banyoles

Avui sortim: Ramon C, Josep, Miquel, Oliver, Ignasi, Xavi A, Jordi R, Xavi N, Sergi U, Jordi M i Ramon V.
Ruta d'uns 25 km amb +500 i pico m de desnivell possitiu acumulat per anar al balcó de l'Ebre, lo despoblat ibèric de Castellet de Banyoles, a Tivissa.
Tot i la proximitat del nostre "objectiu" hem optat per allargar el recorregut per poder fer els senders del Solà del Molló i de l'Albi, remuntant després el barranc del Molló tot passant per davant d'un arbre singular, l'única alzina surera de la Ribera d'Ebre, per sortir a la Creu de Moià i des d'aquí dirigir-nos al Castellet de Banyoles. On després de gaudir de les vistes del riu Ebre al seu pas pels camps d'ametllers i d'auberginers dels termes de Benissanet i Móra d'Ebre i reposar una mica les forces, el nostre company Ramon Vilàs ens ha mostrat un sender inèdit que baixa des de dalt del roc on es troba el despoblat fins a la carretera d'Hospitalet al Molló, C-44. Un cop a la carretera optem per retornar cap al Molló i pel camí de les Devesses cap a Móra.
En definitiva, un bon matí (amb una mica de vent, sobretot al balcó de l'Ebre al seu pas per Tivissa) amb bona companyia.

dissabte, 14 de març de 2015

Barranc de la Galera i de Lloret

Avui marxem cap a Mas de Barberans per fer un tomb pel Barranc de la Galera i pel de Lloret. Fa vent i Mas de Barberans és un lloc míting pel vent, sempre surt a les notícies per les fortes ratxes que s'hi donen. A 2 quarts de 8 els 9 que hi anem emprenem la marxa: Josep, Carles, JuanLu, Ignasi, Gerard, Xavier N, Jordi M, Guillem i Roger.
Quan arribem al Mas, a la sortida del barranc de Lloret, comprovem que el vent és fort, fa fresca, però el dia està prou bé, solament hi ha un núvol enganxat a Caro però no es veu amenaçador. 

Quan ens posem a pedalar i just abans d'arribar al Mas podem comprovar que quan s'ajunten pujada i vent és un còctel molt perillós i al fer la remuntada al Tossal, amb el vent de cara, es fa tot molt dur. Quan estem a dalt del Tossal contemplant l'amplia vista que es divisa, tota la plana de Santa Barbera i el Delta al fons, gairebé no ens aguantem drets, fins i tot les fotos surten mogudes.

La baixada per una sendereta que segueix un tub d'aigua es fa complicada, tant pel terra de pedres soltes, com per l'estretor com pel vent que pràcticament ens tomba de la bici. Quan som a baix ni ens atrevim a pujar i esperem a aprofitar que el camí gira per tornar a cavalcar-hi i arrecerar-nos entre les cases del poble.
En aquest moment hi ha qui pensa que valdria més tornar als cotxes i deixar-ho per un altre dia, però el Carles és molt dur i diu que el vent no ens pot fer plegar que si plogués quatre gotes ja seria a sopluig però que si no ja podem continuar.
De fet quan deixem el poble i ens arrecerem al peu de la muntanya es fa tot més suportable, però quan enfilem el barranc de la Galera cap amunt el vent torna a ser el protagonista i entre la pujada i el vent acanalat que ens ve de cara a cada pedalada la bici s'aixeca i gairebé ni podem avançar.


Sort en tenim de la preciositat del barranc i l'entorn que l'envolta, amb els espadats que l'envolten i culminat tot pel racó del Capellans o de la cova d'en Marc, amb tot un seguit de monòlits que semblen posats exprés. 
Continuem una mica fins a l'àrea de la Vall on al sol fem un petit descans per emprendre la forta pujada del dia que ens ha de portar al coll de Lloret. Amb tranquil·litat ens posem a fer els 2 km de pista per guanyar 200 m de desnivell que amb el vent de cara esdevé a trossos veritables parets. Quan som al coll la Joca ja no es veu tan alta i el camí de Casetes Velles el veiem que segueix pujant.
Ja hem fet el cim de la sortida, ara ja tot pot ser més fàcil, ens posarem el vent de costat o espenyent-nos el que fa que tot canviï. La pista comença un descens ràpid fins la cova de l'Hospital i després va vorejant sense perdre massa desnivell pel costat d'un tancat reserva de cabres i amb les parets del barranc d'Orió al davant.
Quan arribem al coll Ventós entenem el per que del seu nom, no ens hi podem estar, solament contemplem un instant l'amplia vall de Lloret que s'obre als nostres peus i 
ràpidament prenem la sendera que amb molta dificultat anem baixant fins a una bassa, però a mitja baixada ens trobem amb un ramat de braus que sort que aquí al aire lliure no són agressius. El Jordi els va empenyent i sembla talment com si fos el pastor.
A la dreta tenim la pista que va vorejant la vall pel peu del castell de l'Airosa, fent mes tomb per portar al mas del Cansalader,
però nosaltres baixem per la mateixa pista però per l'esquerra, amb més pendent i molt més curta, per anar a veure l'inici del barranc de Lloret, fins un pont de fusta que el travessa per anar cap a la cova Pintada.
Quan girem cua i emprenem el camí de Lloret tenim el vent que ens espeny, la pista asfaltada i la pendent a favor el que fa que volem, fins i tot els toros que hi ha en un tancat ens volen seguir però els deixem enrere sense cap problema. To d'una comencen a caure quatre gotes que no sabem d'on venen per que no hi ha núvols i quan ja som als cotxes en adonem que als Ports està en aquest moment fent unes cortines d'aigua, ens hem salvat per poc de poder fer tota la sortida secs.
Un matí magnífic, al final el vent no ha estat tant limitant com ens havia semblat a Mas de Barberans, el paisatge magnífic, tot plegat ha fet que hagi esdevingut tot molt curt i ràpid. Ara  solament ens queda anar ha fer un bon dinar i comentar la sortida per acabar d'assaborir la diada.
fotos del dia i més fotos
Distància del recorregut: 29 km
Desnivell de pujada acumulat: 800 m


dissabte, 7 de març de 2015

Miravet

El dia es presenta magnífic i ja comencem a sortir amb roba més fresca per que estem segurs que farà un dia magnífic. També ens ajuntem una gentada: Ramon C, Josep, Carles, JuanLu, Miquel, Ignasi, Jordi R, Xavier N, Sergi U, Jordi M, Lluís, Hector, Ramon V, Guillem i el millor és que Ramon C ha pogut tronar a sortir amb nosaltres el que vol dir que ja ha deixat enrera la lessió que es va fer en una caiguda. Benretornat Ramon.
Avui la decisió d'on anar ha estat fàcil: a veure el riu a Miravet.
El recorregut per anar a Miravet ha estat fent la volta pel cap de terme, entrant a Miravet per darrera.
Aprofitem per fer la sendera llarguíssima (3,4 km) que hi ha paral·lela al camí de la ratlla de terme a Móra d'Ebre, per passar després per 4 camins i remuntar fins a la partió amb el terme del Pinell per Prenafeites.
A Miravet anem per Regalets per poder fer una sendera inèdita per nosaltres que ens baixa del camí de Balitxes fins al de Xesa, amb dos trams una mica complicats, i immediatament a Miravet on podem contemplar el nostre gran riu.
El retorn el fem per Benissanet i per la vora del riu i el camí de les Sènies.
Un matí esplèndid amb molta diversió amb les grans senderes que hem fet i un recorregut que sense ser molt exigent sempre requereix un bon domini de la bici.
Distància del recorregut: 38 km
Desnivell de pujada acumulat: 420 m