A les 7 del matí ens trobem amb les bicis carregades al cotxe per marxar cap a Poblet els 11 que sortim d'aquí: Josep, Carles, Miquel, Ignasi, Xavi A, Jordi R, Jose Luis, Gerard, Xavi N, Roger i Joel. Al arribar a Poblet trobem a Jordi M, Juan Carles C, i a David i Jordi (de l'Hospitalet de l'Infant) i a Josep i Joan de Reus (parents de Josep M).
A dos quarts de 9 ja estem a punt per començar a pedalar, tots una mica neguitosos, ja que aquests darrers dies estàvem analitzant la proposta a seguir i ens dona un desnivell acumulat molt superior al que venim fent, però també intuïm un paisatge totalment diferent al que tenim per les nostres contrades, una ruta pel mig del bosc d'un paratge natural amb un gran interès ecològic. Així que a pedalar i intentar tenir un molt bon matí.
Sortim
de Poblet per la carretera de Prades durant uns 2,5 km per
endinsar-nos per la vall de Castellfollit, pista asfaltada també que
va remuntant la vall poc a poc però sense parar. Passem
Castellfollit i continuem fins la casa forestal entre mig d'un bosc
que cada vegada és va tancant més. La pendent és molt uniforme i
quan parem ja hem fet la meitat de la primera ascensió.
Ens agrupem i
continuem ara ja per una pista de terra fins al fons de la vall i
quan comença a empinar-se una mica més la pendent el terra
esdevé remogut, com si l'acabessin de repassar i tenim
d'anar triar la part més dura per a que la bici llisqui millor.
Pugem per una obaga preciosa començant a canviar el tipus d'arbres
de pi roig cap als roures i alzines, fins que assolim l'era de
Nogués, on la pendent canvia totalment i segueix amb lleuger descens
i plana. Primer però parem a fer un mos, contemplar l'ampli paisatge
que ja es veu i reparar la bici del Jordi M que a trencat un radi.
Tenim ara un bon tram de
tranquil·litat, per aquesta pista plana per una obaga frondosa que
ens porta al Tillar amb una esplèndida casa forestal, on
comença la darrera pujada del dia.
Sortim altra vegada a la
carretera de Prades, per seguir-la 2 km més fins al coll de les
Masies on prenem a l'esquerra una nova pista que va pujant gairebé
per la divisòria d'aigües i que amb algunes rampes una mica més
fortes ens porta a dalt del Tossal de la Baltasana, punt culminant de
la contrada amb 1202 m.
Tenim Prades als peus i
el Montsant al davant. El dia no es de tot clar però la vista es
molt àmplia i no trobem el moment per tornar a emprendre el camí.
Ara ja ens toca gaudir del dia doncs el camí és pràcticament pla,
de fet passem pels Plans del mas d'en Pages, i seguim el camí de
Rojals fins al coll d'en Perroi. La gent vol fer senders i quan en
veu un no es pot estar de seguir-lo, però quan som al coll s'acaba
la pista i el sender esdevé totalment impedalable i hem de continuar
un bon tros a peu amb la bici a braços.
Després de poc més de 1
km ja tornem a trobar el camí vell de Prades que ens porta al coll
que reculant ens dur fins a dalt de la Mola dels Quatre termes ,
la taula dels 4 Batlles i a la Mola d'Estat on trobem una vista
espaterrant amb la vall del riu Brugent al nostres mateixos peus i
Capafons i Farena al fons.
Ens hi passaríem hores
contemplant aquest paisatge amb la tranquil·litat que s'hi respira,
fa una temperatura molt confortable, no fa gens de vent i el sol
brilla, però cal continuar doncs encara ens queda un bon tros a
recórrer.
Abans d'arribar al coll
de la Mola tenim de fer algun tram de sender molt empinat i amb molta
pedra, que seguim sense cap problema, amb compte però es pot baixar
i d'aquí en endavant tot és preciós, tant el camí com els senders
que trobem amb el terra molt fi i ple de pinassa. És un tram que
tardarem en oblidar pel distret que és fer-lo.
L'arribada al mirador de
la Pena és espectacular, primer pel sender que seguim per un bosc
molt dens i de sobte s'obre una vista magnífica amb Poblet a sota,
gairebé en vertical.
El descens des del
mirador és la cirereta del pastís, primer per un sender amb forta
pendent però totalment pedalable i quan arribem a la pista ens
dividim en dos grups, els senderistes que continuen per un altre
sender magnífic entre mig del bosc i els que prefereixen camí ample
que fan un descens rapidíssim fins a Poblet parant primer a
contemplar el pou de gel que hi ha al costat de la pista.
Al arribar a Poblet
tothom està feliç per la diada de bici, paisatge i harmonia que hem
tingut tots plegats. Ara solament queda, com fa l'Asterix,
celebrar-ho al voltant d'una taula i fer un bon àpat per acabar de
fer tots els comentaris i allargar una mica més aquesta inoblidable
jornada.
Distància recorreguda:
45 km
Desnivell de pujada
acumulat: 950 mFotos del dia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada