Dreceres

dissabte, 30 de maig de 2015

Corbera

Matí perfecte de temperatura i temps i ens trobem: Ramon C, Josep, Salvador, Carles, JuanLu, Miquel, Ignasi, Sergi A, Xavier N, Montse V i Hector, i marxem cap a Corbera.

Hem sortit direcció a Móra d'Ebre i l'hem creuada per l'avinguda de Comarques Catalanes per anar a buscar el camí de Catatxora per encarar direcció a la Bassa de Rec de Benissanet, a la que no hem pujat ja que hem continuat pel camí per fer un sender que ens ha portat fins al camí de les Comes.
Un cop reagrupats hem resseguit el camí de les Comes fins al camí de Gandesa, per pujar des de la cota 250 msnm fins a la 525, on hem deixat el camí, quan ja començava a baixar, per fer cim al pic de la cota 549 msnm que fa de divisoria dels termes de Benissanet, Gandesa i Corbera 'Ebre. Des d'aquí hem anat seguint per un sender que va pel peu de la cresta d'una lloma que discorre paral·lela a la Serra de Cavalls i fa de límit municipal entre Corbera d'Ebre i Gandesa, aquest combina trams força pedalables amb fortes rampes de baixada i pujada, només aptes per als més forts i valents (de les que agraden a Sergi Anadón), i que ens retorna al camí que porta fins a Corbera d'Ebre. La intenció era agafar un trencall del sender per baixar fins a l'ermita de Santa Madrona, però ens l'hem passat, així que un altre cop serà.
Un cop a Corbera, el recorregut de tornada ha estat força més senzill i planer, primer per una pista asfaltada que porta fins al PK 810+000 de la carretera N-420 i després resseguint aquesta fins a Móra d'Ebre. La tornada ha estat a un bon ritme ja que Carles, que avui fa anys, ha dit que a l'arribar ens pagava la cervesa ... Felicitats i que per molts anys puguis convidar-nos, Carles!!!
Recorregut: 44 km
Desnivell de pujada acumulat: 700 m


dissabte, 23 de maig de 2015

la Torre de l'Espanyol

A un quart de vuit ens trobem els 14 que anem cap a la Torre de l'Espanyol a fer la ruta de la cursa BTT que fa poc varen fer i que ens acompanyarà el que la va organitzar: Ramon, Josep, Salvador, Carles, Miquel, Sergi A, Xavi A, Jordi R, Gerard, Xavi N, Sergi U, Montse R, Jordi M, Lluis i també fa cap l'Àngel Méndez de Tivissa. A la Torre ens esperen el Sergi Bargalló, que serà el nostre amfitrió i organitzador de la cursa BTT i 2 companys seus més.
A les 8 estem a punt per començar a pedalar, acabem de deixar els cotxes al aparcament que hi ha a l'entrada del poble i ens fem la foto del dia amb tots davant del mural que anuncia "la Torre de l'Espanyol".
Sortim pel camí que ens porta a l'ermita de Sant Antoni i abans d'arribar-hi fem una petita marrada pel camí de les Hortes per fer un sender que ens deixa gairebe a l'ermita per continuar per un altre sender de baixada que ens porta a la partida de Diumenges per seguir un camí que ens retorna pràcticament fins al poble. Abans d'arribar-hi prenem una desviació i un nou sender, aquest en pujada, que ens deixa a la bassa del reg. Aquí estem al camí de les Sorts que va pujant, primer suaument però després s'enfila fort fins a la mina d'aigua que anteriorment s'aprofitava per a regar les Sorts. La majoria porta pressa i ni tant sols la miren, solament els darrers li fem una ullada però sense poder recrear-nos-hi que si no ens deixen!
Aquí prenem un sender que en diferència és el que ha agradat més a tothom, és l'antic sender que porta a Santa Magdalena, suposo que l'ermita de Garcia, passant prop del Tormo. Nosaltres el fem però en sentit descendent, és molt divertit, llarg, sense gaire dificultat, el que fa que tots arribem amb molt bon gust altre cop pràcticament al poble.
Prenem el camí de la Figuera que ens porta al coll de la Garganta, primera dificultat important del dia, sort que el terra està molt bé i encara que la pendent en algun tram és important poc a poc hi arribem tots. Aquí altre cop es nota la pressa i l'amfitrió no té previst acabar de pujar a dalt de tot del parc eòlic que hi ha, però mentre esperem que arribi tothom m'escapo a treure el nas a la cresta per poder veure el nostre poble des d'allí dalt. Una vista preciosa que pocs han gaudit! i jo amb prou feines ja que no m'hi he pogut recrear!.
Iniciem el descens fins al transformador del parc eòlic i allí seguim una sendera molt vertical, el primer tram encara practicable però de mig a baix ja amb massa dificultat i la gran majoria la fem a peu. Al arribar a la següent torre de la línia elèctrica la sendera es fa més normal i allí ja podem tornar a pedalar i seguir divertint-nos pel sender que acabar amb una forta rampa que fa que tinguem d'empènyer la burra. A dalt ja per una pista molt perduda comencem un fort descens i a mida que anem baixant el camí ja esdevé més normal el que fa que augmentem la velocitat i amb poca estona ens arribem a la carretera antiga que anava a Cabacés, la seguim cap amunt, travessem la carretera nova i prenem el camí dels Masets, primer també anem pujant suament i quan hem superat una rampa forta ens trobem amb una gran i agradable sorpresa: ens tenen preparat un avituallament amb pastes, cireres i beguda! quin detall!
Un cop recuperats i ben beguts i menjats acabem de pujar la serra dels Auballons i pel camí que unia Vinebre i Cabacés comencem a baixar per damunt de la cresta que et dona una amplia panoràmica tan cap al nord, amb vistes gairebé de la Palma, com cap al sud amb la serra del Tormo d'on venim.
Deixem aquest camí per anar cap als Gorraptes i baixar tota la vall, amb senders inclosos, fins al Toll de l'Estret i la presa d'Animer, per on haviem passat a la sortida de Flix aquest mateix any. Seguim baixant la vall fins travessar-la i de sobte ens trobem després de tot aquesta llarga baixada, amb una forta rampa que ens deixa a tots fosos, tan que fins i tot el Xavi N trenca la cadena de tan forçar la pedalada. 
Quan acabem de superar la serra de Canta-Ranes iniciem altre cop un fort descens que ens deixa al fons del barranc de la Torre, que el seguim pel seu llit engravat que ens recorda el nostre de Nolla. 
Ara solament queda, per camí suau, anar pujant fins al poble on ens espera un piscolabis i una bona tertúlia tot comentant l'esplèndida ruta amb que ens han delectat els nostres companys de la Torre. Aquesta fraternitat que es va creant entre tots els que ens agrada aquest esport ens fa sentir una germanor amb gent que abans no coneixíem i que fan que puguem gaudir de rutes i contrades apassionants. Moltes gràcies Sergi!
Recorregut: 36 km
Desnivell de pujada acumulat: 1100 m

dissabte, 16 de maig de 2015

Senders ermites Móra d'Ebre

Ruta d'uns 35 km i 750 m de desnivell positiu acumulat rodant per camins, pistes i senders del terme municipal de Móra d'Ebre i Garcia.
Des de la plaça Pau Casals sortim cap a Móra d'Ebre on encarem l'Avinguda de les Comarques Catalanes cap amunt fins al semàfor on girem pel carrer de Mestres fins a trobar el camí dels Aiguamolls que remuntem fins al camí de Solanes i encarar-nos cap al pic de Santa Magdalena on, tot just abans d'iniciar l'últim tram d'ascens cap a l'ermita i les antenes, trenquem per un sender de baixada que surt al camí de Santa Magdalena prop de les ruïnes de l'ermita vella. Agafem el camí direcció cap a la carretera N-420, però abans d'arribar-hi tornem a entomar cap amunt ara per la pista de la vall de l'Infern que deixem momentàniament per fer un tram de sender que ens hi ha de retornar al coll on hem agafat el sender de baixada. El camí té una pendent molt forta i el terra esta força desgranat, el que fa que en diversos trams tinguem de posar el peu a terra per que la roda deixar de tenir adherència.
Un cop feta la part més dura de la pujada de la pista ens aturem al peu d'un vell mas per reposar energies i fer un traget, moment que l'Oliver aprofita per canviar la camara de la roda de darrere de la bici, que l'ha punxada en el sender i tota la pujada que va perdent aire.
Fet el descanset entomem amb l'última rampa de la pista, punt on Carles i Lluís deixen el grup per explorar un sender i trobar-nos en el proper sender, el de la Font. Un mal entès fa que no ens trobem a la sortida del sender, així que un cop entaulada la comunicació amb els exploradors quedem per trobar-nos a l'ermita de Sant Jeroni, on ens hi dirigim a través del camí de Solanes.
Un cop reagrupats decidim de pujar cap a Perles tot resseguint el camí i el sender que remunta la Vall de Cebollot pel peu del Parc Eòlic de Barbers. Sortim un moment del Terme de Móra d'Ebre i entrem en el de Garcia per continuar pel sender de baixada pel barranc de Perles fins a trobar-nos amb el camí de Perles. Ara per camí primer de baixada i després de pujada resseguim el barranc de Perles fins a trobar un sender que ens baixa fins al barranc del Mas de Iaro tot just abans que hi tributi el barranc de Perles. A partir d'aquí seguim pel camí/barranc del Mas de Iaro fins a sortir al camí de Sirga, que agafem direcció cap a Móra d'Ebre i d'aquí cap a Móra la Nova on ens espera una cervesa fresca com a recompensa.

dissabte, 9 de maig de 2015

Ametlla de Mar

Sortida a les 8 del matí amb destinació a l'Ametlla de Mar amb retorn amb vehicle. Sortida amb un port mític com és el coll de Monetze, mai pujat per la majoria dels que avui emprenem la marxa: Ramon, Josep, Carles, JuanLu, Miquel, Jordi R, Xavi N, Sergi U, Hector i Roger. A l'inici també ens acompanya fins al coll del Ventall de Tivissa en Francesc X M, però per compromisos ha de tornar.
Ens queden per davant 49 km i unes fortes pendents, el dia és fantàstic, no fa gens de vent, la temperatura és molt agradable i la visibilitat és perfecta, ahir va bufar ponent i ha netejat tota la possible calitja.
Comencem a pedalar amb moltes ganes de poder gaudir d'aquesta sortida que ens portarà lluny de casa, suposo que això fa que sentim un sentim totalment diferent de la resta que sempre són circulars. Aquesta vegada notem la sensació de marxar lluny i sabem que tindrem dificultats fortes per entremig.
Sortim pel camí de Darmós fins al Piló, on remuntem fins la sèquia del Pantà i d'alli fins al racó de les Obagues per pujar pel camí de les Planes fins a la carrasca de Guixo. Allí ens trobem que estan encara acabant de netejar de troncs el camí que travessa el barranc Fondo pel que continuem fins la carretera i anem cap a Tivissa. 
Abans d'arribar-hi però quan ja havem passat el barranc i som a l'alçada del poble, prenem una petita sendera a la dreta que ens porta a la carretera, la travessem i arribem al poble pel mig dels plàtans que adornen l'entrada de Tivissa.
Sortim del poble per la sendera de Sant Blai, aquí ja salvem una petita rampa que ens obliga a posar gairebé tot el desenvolupament. La sendera és pedregosa, bon tros amb pendent positiva, alguns esglaons insalvables, però en general encara la recordava molt més dolenta. La fem prou ràpid i ja som al camí da Sant Blai, hi ens hem "estalviat" la primera i dura rampa si haguéssim anat seguint-lo, en canvi hem fet altres rampes fortes i sender en pujada, però ha estat divertit fer-ho.


Ens arribem a la font i ens hidratem al màxim, reposem aigua als bidons i motxilles ja que és el darrer punt amb aigua. Seguim pujant per les fortes rampes que hi ha fins a Sant Blai i continuem ja per les que són més suaus fins al coll del Ventall. Fins aquí les rampes han pogut estar dures però el terra era molt compacte, quan no formigonat o asfaltat, el que feia fàcil l'ascenció. adalt del coll ens reagrupem i despedim a Francesc X M, llàstima que les obligacions no el deixin acabar d'acompanyar-nos, però no es poden tocar campanes i nar a la processó, com es diu.

Continuem ara amb lleuger u curt descens per tornar a prendre dures rampes fins al coll de Monegret i continuem encara pujant amb rampes cada cop més dretes fins al coll de Llena. El terra aquí ja està molt més solt el que fa que a més de la dificultat de pujar tinguem d'anar escollint els trams millors per no patinar i tenir d'acabar de pujar les rampes espenyent la bici. Ja estem a la cota 550, el que vol dir que ja queda poc tros per poder coronar la dificultat del dia. Quan reprenem la marxa de seguida veiem el coll de Monetze i sabem que sigui com sigui el superarem. El tram inicial planeja però de seguida torna a posar-se molt veritcal el recorregut, cal tornar a posar tota la perícia que disposem per poder pedalar i no haver de baixar involuntàriament de la bici, i després d'na bona suada ja som dalt!

Diuen que és el punt més ventós de la comarca, en aquest moment no fa vent però corre un aire que ens reconforta i fa que en poca estona ens recuperem, i també per l'esmorzar que ens mengem, ja que ens l'hem ben guanyat.
Ara solament queda poder gaudir amb la baixada, així que cap a l'Ametlla!. El camí fa forta pendent però el descens s'ha de fer amb molt de compte, el terra també és molt pedregós i hi ha molt perill de patir una caiguda. Així que molta precaució i anem baixant força ràpids sense perdre la prudència.
A mitja baixada, entre mig d'un bosc molt més frondós del que es podia esperar per una vessant Sud de la muntanya, veiem a Llevant la figura de la Mola de Genesies, tal com si fos una nau al mig d'un mar de muntanyes.

Quan ja solament comptàvem que tot seria una pendent favorable ens trobem que travessem un barranc, el de Jovara, i hem de tornar a fer una petita remuntada, fins al mas d'Aumet, solament són 70 m de desnivell però no hi comptàvem i menys mal que les pendents són suaus. el bosc segueix sorprenent-nos per la seva frondositat i ha estat prodigiós per resguardar-nos del càlid sol que està lluint. 
Fem un tros del camí de Gavadà i quan comença un descens ràpid sortim per l'esquerra just pel Pla de Múrtera on prenem un camí molt desfet, amb molta pedra i fort pendent que fa que tinguem d'anar encara amb més precaució però que al cap de poc ens deixa al fons del barranc de Múrtera que solament cal que seguim cap avall per arribar a l'ametlla.
Es tracta d'un barranc força estret, amb forta vegetació i ens recorda molt el de Capcir ja que l'hem de travessar contínuament d'una part a l'altra passant per arreplecs de grava. El barranc, que com passa sovint va canviant de nom, ara de l'abellar, després de Senen,..., fa diversos estrets, el de Caderneroles i el de Senén, amb el llit totalment formiganat, suposo que farts de refer el camí després de cada avinguda.
En seguida arribem a la pedrera de Senén i el camí esdevé ample, pla i amb el terra totalment compactat que fa que tothom demostri el fort que està i gairebé es converteix amb una cursa per qui arriba primer a l'antiga carretera del Perelló. 
D'ara en endavant ja transitem entre camps d'oliveres amb una gran quantitat de murs de pedra que segur que han fet de recollidors per poder tenir unes finques més fàcil de treballar. els camins aquí els trobem asfaltats i anem baixant amb tota tranquil·litat i amb una forta il·lusió per arribar al mar i fer una bany que ens el hem ben guanyat ara que ja la calor pica i sort en tenim encara de la marinada que ja està bufant en contra nostra.
L'arribada al poble la fem pel camp d'esports, travessem l'autopista per un pas en túnel pel mercat i fins a la Cala on hi ha el port.

Fi de trajecte a la vora del mar, ara solament ens queda pegar-nos un bon bany que és el que el cos demana i tot seguit a fer una paella per poder tenir temps per comentar i reviure la magnífica sortida que acabem de fer.
Dies així ens fan més equip, reforçant la nostra unitat i companyonia, gaudint de l'activitat que tan bones estones ens proporciona, que ho puguem seguir fen molts més cops!.
Distància recorreguda: 49 km
Desnivell de pujada acumulat: 825 m