Sortida a les 8 del matí amb destinació a l'Ametlla de Mar amb retorn amb vehicle. Sortida amb un port mític com és el coll de Monetze, mai pujat per la majoria dels que avui emprenem la marxa: Ramon, Josep, Carles, JuanLu, Miquel, Jordi R, Xavi N, Sergi U, Hector i Roger. A l'inici també ens acompanya fins al coll del Ventall de Tivissa en Francesc X M, però per compromisos ha de tornar.
Ens queden per davant 49 km i unes fortes pendents, el dia és fantàstic, no fa gens de vent, la temperatura és molt agradable i la visibilitat és perfecta, ahir va bufar ponent i ha netejat tota la possible calitja.
Comencem a pedalar amb moltes ganes de poder gaudir d'aquesta sortida que ens portarà lluny de casa, suposo que això fa que sentim un sentim totalment diferent de la resta que sempre són circulars. Aquesta vegada notem la sensació de marxar lluny i sabem que tindrem dificultats fortes per entremig.
Sortim pel camí de Darmós fins al Piló, on remuntem fins la sèquia del Pantà i d'alli fins al racó de les Obagues per pujar pel camí de les Planes fins a la carrasca de Guixo. Allí ens trobem que estan encara acabant de netejar de troncs el camí que travessa el barranc Fondo pel que continuem fins la carretera i anem cap a Tivissa.
Abans d'arribar-hi però quan ja havem passat el barranc i som a l'alçada del poble, prenem una petita sendera a la dreta que ens porta a la carretera, la travessem i arribem al poble pel mig dels plàtans que adornen l'entrada de Tivissa.
Sortim del poble per la sendera de Sant Blai, aquí ja salvem una petita rampa que ens obliga a posar gairebé tot el desenvolupament. La sendera és pedregosa, bon tros amb pendent positiva, alguns esglaons insalvables, però en general encara la recordava molt més dolenta. La fem prou ràpid i ja som al camí da Sant Blai, hi ens hem "estalviat" la primera i dura rampa si haguéssim anat seguint-lo, en canvi hem fet altres rampes fortes i sender en pujada, però ha estat divertit fer-ho.
Ens arribem a la font i ens hidratem al màxim, reposem aigua als bidons i motxilles ja que és el darrer punt amb aigua. Seguim pujant per les fortes rampes que hi ha fins a Sant Blai i continuem ja per les que són més suaus fins al coll del Ventall. Fins aquí les rampes han pogut estar dures però el terra era molt compacte, quan no formigonat o asfaltat, el que feia fàcil l'ascenció. adalt del coll ens reagrupem i despedim a Francesc X M, llàstima que les obligacions no el deixin acabar d'acompanyar-nos, però no es poden tocar campanes i nar a la processó, com es diu.
Continuem ara amb lleuger u curt descens per tornar a prendre dures rampes fins al coll de Monegret i continuem encara pujant amb rampes cada cop més dretes fins al coll de Llena. El terra aquí ja està molt més solt el que fa que a més de la dificultat de pujar tinguem d'anar escollint els trams millors per no patinar i tenir d'acabar de pujar les rampes espenyent la bici. Ja estem a la cota 550, el que vol dir que ja queda poc tros per poder coronar la dificultat del dia. Quan reprenem la marxa de seguida veiem el coll de Monetze i sabem que sigui com sigui el superarem. El tram inicial planeja però de seguida torna a posar-se molt veritcal el recorregut, cal tornar a posar tota la perícia que disposem per poder pedalar i no haver de baixar involuntàriament de la bici, i després d'na bona suada ja som dalt!
Diuen que és el punt més ventós de la comarca, en aquest moment no fa vent però corre un aire que ens reconforta i fa que en poca estona ens recuperem, i també per l'esmorzar que ens mengem, ja que ens l'hem ben guanyat.
Ara solament queda poder gaudir amb la baixada, així que cap a l'Ametlla!. El camí fa forta pendent però el descens s'ha de fer amb molt de compte, el terra també és molt pedregós i hi ha molt perill de patir una caiguda. Així que molta precaució i anem baixant força ràpids sense perdre la prudència.
A mitja baixada, entre mig d'un bosc molt més frondós del que es podia esperar per una vessant Sud de la muntanya, veiem a Llevant la figura de la Mola de Genesies, tal com si fos una nau al mig d'un mar de muntanyes.
Quan ja solament comptàvem que tot seria una pendent favorable ens trobem que travessem un barranc, el de Jovara, i hem de tornar a fer una petita remuntada, fins al mas d'Aumet, solament són 70 m de desnivell però no hi comptàvem i menys mal que les pendents són suaus. el bosc segueix sorprenent-nos per la seva frondositat i ha estat prodigiós per resguardar-nos del càlid sol que està lluint.
Fem un tros del camí de Gavadà i quan comença un descens ràpid sortim per l'esquerra just pel Pla de Múrtera on prenem un camí molt desfet, amb molta pedra i fort pendent que fa que tinguem d'anar encara amb més precaució però que al cap de poc ens deixa al fons del barranc de Múrtera que solament cal que seguim cap avall per arribar a l'ametlla.
Es tracta d'un barranc força estret, amb forta vegetació i ens recorda molt el de Capcir ja que l'hem de travessar contínuament d'una part a l'altra passant per arreplecs de grava. El barranc, que com passa sovint va canviant de nom, ara de l'abellar, després de Senen,..., fa diversos estrets, el de Caderneroles i el de Senén, amb el llit totalment formiganat, suposo que farts de refer el camí després de cada avinguda.
En seguida arribem a la pedrera de Senén i el camí esdevé ample, pla i amb el terra totalment compactat que fa que tothom demostri el fort que està i gairebé es converteix amb una cursa per qui arriba primer a l'antiga carretera del Perelló.
D'ara en endavant ja transitem entre camps d'oliveres amb una gran quantitat de murs de pedra que segur que han fet de recollidors per poder tenir unes finques més fàcil de treballar. els camins aquí els trobem asfaltats i anem baixant amb tota tranquil·litat i amb una forta il·lusió per arribar al mar i fer una bany que ens el hem ben guanyat ara que ja la calor pica i sort en tenim encara de la marinada que ja està bufant en contra nostra.
L'arribada al poble la fem pel camp d'esports, travessem l'autopista per un pas en túnel pel mercat i fins a la Cala on hi ha el port.
Fi de trajecte a la vora del mar, ara solament ens queda pegar-nos un bon bany que és el que el cos demana i tot seguit a fer una paella per poder tenir temps per comentar i reviure la magnífica sortida que acabem de fer.
Dies així ens fan més equip, reforçant la nostra unitat i companyonia, gaudint de l'activitat que tan bones estones ens proporciona, que ho puguem seguir fen molts més cops!.
Distància recorreguda: 49 km
Desnivell de pujada acumulat: 825 m
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada