Dreceres

dissabte, 17 d’octubre de 2015

Beseit

Iniciem una nova tongada de sortides amb una ruta per Beseit, pot ser molt bonica per boscos de pi roig però el que és segur és que ens farà gastar molts esforços, els Ports sempre són durs i aquesta ascensió al Tossal dels Tres Reis és llarga amb un bon desnivell, així que Ramon C, Josep, Carles, Miquel, Ignasi, Jose Luis, Gerard, Xavi N, Montse R, Jordi M, Juan G, Ramon L i Manolo ens trobem a 2 quarts de set per marxar a conèixer una nova contrada tot esperant tenir un gran dia.
El dia esta tapat amb una bona capa de núvols però quan ja arribem a Calaceit superem la llosa que teniem al damunt i veiem que el dia no serà gens dolent, no fa un dia totalment clar però la visibilitat es prou bona, amb sol i núvols.
A les 9 comencem a pedalar després de fer-nos la foto inicial al davant de l'església de Santa Anna que hi ha just al entrar a Beseit tocant al pont sobre el Matarranya. Sortim del poble per la pista asfaltada que porta cap al Parrissal tot seguint el Matarranya. Anem a bon ritme i llevat d'alguna pujada curta aquest tram és força planer amb un terra rodador.
A uns 2 km s'acaba l'asfalt i deixem aquesta pista per travessar el riu i prendre el camí que va a Fredes, també una pista de terra força ben preparada. L'inici es pla, però de seguida s'acaba la bona vida i iniciem una forta pujada que ens dura en poc més de 3 km fins a la cota 850, una pendent mitjana de vora el 10% que ja ens deixa calents i tocats, sort que ara tenim un tram de descens fins al llit del barranc de Formenta en els Estrets de Marraixa, aquí tornem a emprendre una altra pujada, llarga però una mica més suau ja que amb 6 km solament puja uns 450 m, fins el que serà la cota màxima de 1250 m.
Passem per llocs frondosos amb pinars molt poblats i sort que fa fresca per que la suada ja és important avui que ja hem tret de l'armari la roba d'hivern. Quan acabem de passar un indicador cap a Sant Miquel d'Espinalvà que no agafem ens aturem a fer un mos i fer l'agrupament necessari per refer el grup.
En el moment que tornem a prendre la marxa ens posem dins el núvol que tot el matí es veia enganxat a la punta del Ports, entrem en un zona boirosa amb els arbres rajant que semblava que estigués plovent quan el vent movia les branques. Ha estat un moment sublim, d'un aire tardorenc excepcional en un tram que no requeria un gran esforç ja que estàvem en una zona que ja no teniem de guanyar gaire alçada fins el coll de la Creu on seguim cap a Fredes per deixar el camí una mica després per anar per una sendera que va seguint la cara nord del Tossal dels Tres Reis.
Aquesta sendera que seguim és molt bonica, pedalable en la seva gairebé totalitat, el primer tram és de baixada suau fins travessar un petit barranc per iniciar llavors un lleugera pujada que ens fa treballar però sempre per dins d'un bosc espès, sortejant arbres caiguts i de drets, per un terra ple de pinassa força rodador fins que ja sortim a Sant Miquel d'Espinalvà, moment en que també sortim del núvol i es pot veure un bon panorama cap al nord on s'endevina el lloc on hi ha el pantà de la Pena cap a on ens hem de dirigir.
Sant Miquel d'Espinalvà és una antiga masia, actualment en runes on hi havia una ermita. Els seus voltants son una pradera amb l'herba molt curta aflorant la pedra per tot arreu.
A partir d'ara ha de començar la diversió, la baixada constant fins al llit del Pena. La sortida de Sant Miquel és per una petita sendera bastant pedregosa però enllacem amb una pista en bastant mal estat que es converteix en sendera, aquesta una mica més complicada que ens fa caminar algun tros però que és força divertida i que ens porta al mas del frare.
Ara ja estem força avall i seguin una semi pista arribem al fons de la vall del Pena just quan forma l'estret o la gúbia del mas Roig on el riu passa per un tram cimentat ja que se ho devia endur cada cop que plovia. 
Aquí ja comencem a estar tous però ara l'esforç és molt lleuger, solament cal seguir el riu, que ja ha desaparegut  per sota terra, fins que arribem a la cua del pantà que per sorpresa nostra està força ple malgrat la sequera que estem patint. Voregem el pantà fins que trobem el camí asfaltat que ens portarà altre cop a Beseit després de salvar la divisòria de les aigües que sense ser res a algú se li fa una pujada molt llarga.
L'arribada a Beseit és ràpida, ara solament cal anar a canviar-se i a refer-nos amb el bon dinar que ens espera, abans però podem gaudir d'una bona visita al riu per sota el pont que ens ofereix unes vistes insòlites.