Dreceres

dissabte, 16 d’abril de 2016

La Fatarella


Aquest cap de setmana no toca sortida fora terme, però el company Xavier Anglada s'ofereix per a fer-nos de guia per una ruta pels voltants de la Fatarella i ensenyar-nos un parell de senders, fet al que no podem negar-nos. Així que sortim amb les bicis carregades als cotxes a les 8 del matí des del Parc Central de Móra la Nova per començar a pedalar a 3/4 de nou des de davant del Casal de la Fatarella, el temps és esplèndid i el cel està ras, pel que serà un matí calorós.




Remuntem pel casc antic on alguns carrers estan "aixecats" per les obres que s'hi estan fent, avui hi ha mercat i estan acabant de muntar les parades, passem pel davant de l'església de Sant Andreu i de l'Ajuntament per sortir a l'alçada del sindicat, on trenquem a la dreta i remuntem cap a l'església de la Mare de Déu de la Misericòrdia, des d'on hi ha un magnífic mirador de la població i els seus entorns. Al baixar se'ns afegeix un company de la Fatarella, Victor, ens dirigim cap a les afores del poble, com si anéssim a trobar la carretera, però abans d'arribar-hi trenquem cap a la dreta per un camí, que al poc es converteix en un sender, tot just en el tram que baixa cap al barranc el ferm empitjora notablement i cal parar una mica de compte.
Al deixar la rampa trenquem cap a l'esquerra per agafar el camí de la Font de Bingaubó que deixem en un trencall cap a la dreta que hi ha abans d'arribar al "Mas de Janela", seguim per un camí que a l'estona es torna sender que discorre pel paratge de "Les Comitjanes", creuant primer el barranc de Bingaubó i després el barranc dels Plans de Gardells, i surt a una pista que agafem de pujada. Al poc tornem a agafar un altre sender per on entrem al terme municipal de Vilalba dels Arcs,... pugem, baixem, tornem a pujar i tornem a baixar, un veritable trencacames,... passem pel "Mas de Ramonet" i al poc sortim a un camí per tornar a agafar un altre sender,... baixem i pugem de nou per sortir de nou a camí tot just passat el "Mas del Ferrer", fem un tram de camí i de nou tram de sender,... i com no, baixada i pujada per salvar el barranc de les Comes... que ens deixa al camí de les Comes, que agafem direcció al paratge de "Damunt la Font", a l'arribar a aquest agafem el camí de la Sesca o de l'Aigua de Font, per on salvem la vall del barranc de les Comes.
Deixem el camí de la Sesca tot just abans de fer la baixada cap el barranc de la Sesca, agafem un camí que trenca cap a l'esquerra i en uns 3,0 km que passant prop del "Mas de l'Estanquer" ens baixa suaument des de la cota +480 a la +400 msnm, fins arribar a un dipòsit d'aigua dels bombers, on ens aturem per fer un mos i reposar forces, des s'aquest punt hi ha unes bones vistes de les valls del barranc de Vallplana.
Reposades les forces fem el sender que ens baixa fins a la cota +320 msnm en un recorregut d'encara no uns 1,2 km, tot crestejant el massís que queda confinat per les traces dels barrancs de Berrús i de les Deveses, tot just en el punt que aquest últim tributa en el primer, passem pel costat d'un camp que no fa gaire han llaurat i sortim al camí de Berrús, per on salvem el barranc del mateix nom, i al poc trenquem cap a la dreta pel camí que passant pel "Mas de Damian" i prop de la "Bassa de Canyola"remunta fins al camí de Sant Joan, i per aquest continuem pujant fins arribar a unes trinxeres de la Gerra Civil que es troben a tocar de l'antic camí de la Pobla de Massaluca. Aturada i foto de grup de rigor.
Al poc ja tornem a estar pedalant per l'antic camí de la Pobla de Massaluca, assolida la cota +405 msnm i abans d'arribar al "Mas de la Mónica" trenquem cap a la dreta per una pista que porta al paratge de "los Barrancs" on troben un divertit sender que passant pel costat d'un refugi de la Guerra Civil, que segurament amb les trinxeres que hem vist fa poc formaria part d'un conjunt defensiu de l'antic camí de la Pobla de Massaluca, baixa crestejant per dins d'una massa boscosa per sortir a la cota +290 msnm en un camí que de baixada creua el barranc de Voravall per entrar al terme municipal de la Pobla de Massaluca, seguim per aquest camí que creua el barranc d'Espartius per anar a trobar l'antic camí de la Pobla de Massaluca tot just en el límit municipal, agafem aquest camí, de manera que retornem al terme municipal de Vilalba dels Arcs, creuem de nou el barranc de Voravall i comencem l'ascens des de la cota 270 msnm fins pràcticament a la cota +400 msnm, per sortir a prop de les trinxeres.
Després de crestejar una estona per l'antic camí de la Pobla de Massaluca trenquem a l'esquerra per baixar per una pista cap al camí de Berrús que seguim de baixada fins arribar a l'alçada del "Mas de Margarito" on trenquem cap a la dreta per agafar una pista que des de la cota +260 msnm i al llarg d'uns 3,0 km ens ha de remuntar fins a la cota +410 msnm, on trobem una cruïlla de camins que naltros hem de seguir direcció a la Fatarella, agafant un camí que descendeix pel vessant del marge esquerre del barranc de la Sesca fins creuar la llera d'aquest barranc, passant pel costat del "Mas dels Gossos", i entrant en el terme municipal de la Fatarella tot creuant el barranc de Sant Francesc, per on fem cap a la pista asfaltada de Sant Francesc, per on remuntem els últims 5,2 km que ens falten per arribar a la Fatarella per la part baixa del poble, passant a tocar de l'Ermita de la Mare de Déu del Carme, en aquest recorregut que ressegueix la traça del barranc de Sant Francesc podem observar tot un seguit de construccions de pedra seca (marges i cabanes), així com nombroses ruïnes d'antics molins.
Una ruta exigent, però amb trams molt xaladors!!!... gràcies als amfitrions per guiar-nos per aquests racons del seu municipi i voltants. 
Distància recorreguda: 40 km
Desnivell de pujada acumulat: 900 m
wink emoticon

diumenge, 10 d’abril de 2016

GR99 de Casp a Móra la Nova: 2a etapa

Tal com vàrem acordar a les 8 del matí som tots al menjador per esmorzar i s'ha de dir que en l'hotel Zaytun, on hem passat la nit, ens han cuidat molt i molt bé, tant al sopar com en l'esplèndid esmorzar que ens trobem.
Ales 9 ja estem tots a punt per començar la segona jornada, les cames es noten una mica pesades encara que esperem que quan s'escalfin amb les primeres pedalades es vagin refent i aguantin tota la jornada.

track del dia
Travessem el pont de l'aiguabarreig del Segre i el Cinca i marxem per la riba esquerra de l'Ebre. Les vistes sobre Mequinença i l'Ebre són precioses, l'Ebre sembla un mirall i Mequinença està totalment il·luminada pel sol que llueix nítidament, el castell està imponent dominant tota la població i ens fa girar tot sovint a contemplar aquest paisatge tan confortant.


El nostre camí passa un bon tram tocant el riu per sota d'uns espadats impressionants de més de 100 m d'alt i sovint culminats per les deixalles de les mines de carbó que encara hi ha a la zona, això ens fa pensar amb l'escriptor Jesús Moncada i el seus llibres sobre Mequinença, l'Ebre i les seves persones.
Quan ja hem deixat enredera la vista del poble arribem a la sortida del barranc de l'Aiguamoll i trenquem perpendicularment el nostre plàcid trajecte per la vora del riu per iniciar la pujada fins Almatret. Primerament la pendent és bastant suau i anem pujant per una pista força bona trobant realment cert punts amb aiguamolls, dels que li deu venir el nom. Quan arribem a la mina Lluc ja ens pensem que som gairebé dalt, però encara ens queda la mitat de la pujada i les pendents més fortes, així que posem el ritme de pujada i pedalada a pedalada anem guanyant nivell. Malgrat tot l'ascensió és bastant còmoda si no es porta pressa però a nosaltres ja ens comencen a tornar a pesar les cames, es nota que no estem acostumats a fer ni tants Km ni fes jornades seguides sense haver recuperat les forces, sort que encara les anques no es queixen gaire hi molesta poc el selló.
Al arribar a la carretera que ve de Maials ens reagrupem i acabem de pujar al poble per la carretera antiga. Quan estem a la plaça d'Almatret tenim la sensació que ja ho tenim superat i ens considerem ja a Móra però encara ens queden 50 km!.
Ens aturem per prendre alguna cosa que ens reposi l'energia, moment en què l'oratge canvia i comença a bufar un aire fresc que fa que ens posem el paravents i alguns fins i tot facin un cafè calent al bar de la Plaça, on ens fan obsequi d'un pin del Club Ciclista i Excursionista d'Almatret. 
Un cop refets una mica de la pujada sortim d'Almatret per un camí que voreja la caiguda cap a Riba-roja amb una vista molt amplia des del seu Mirador, llàstima que aquí el dia ha començat a canviar i bufar la marinada i s'ha posat molta calitja, avui és veu molt més lluny el Montsant que ahir des de dalt de la serra de Rincones a causa de la boirina.
Just passat el mirador deixem la pista principal però seguim per la vora de la vessant fins a la Punta dels Escambrons i d'aquí, encara per una pista ja més bruta de vegetació, fins a la Punta del Puntal on es segueix per una sendera, força practicable encara que hi ha molta pedra i escalons, alguna corba molt tancada i en general amb bastant perill, prova d'això és que Joan Gallego destalona la roda de davant i cau, sort que no s'ha fet res i la roda solament cal inflar-la una mica ja que ella sola s'ha tornat a queda segellada.
Quan la sendera s'acaba la ruta ens porta en direcció contrària al que intuïtivament faríem i després de remunta uns metres per una pista enllacem amb un altre sender que transcorre més o menys planer per la vessant de la muntanya amb un mirador magnífic de Riba-roja, la presa i les valls que cauen ràpides als nostres peus. En el darrer escaló que trobem el Lluís cau, amb tanta mala fortuna que es dona un fort cop al genoll, hem d'anar a recollir la bici que baixat una mica des del sender i sort que encara pot continuar pedalant malgrat el dolor que li fa el genoll, esperem que després de dinar encara el pugui moure un cop hagi reposat una estona.
al poc arribem ja a una pista que baixa molt vertical, es nota que no fa gaire que ha estat oberta, i que ràpidament ens deixa al pont de Riba-roja, seguint sense travessar el riu per la riba esquerra per donar la volta al meandre que forma el riu per anar cap a la reserva de Sebes.
Aquí cada tram de pujada ja es fa llarg, sort que són curts i enseguida tornes a baixar al costat del riu. Al racó de les cigonyes estan plens els nius i és tot un espectacle veure aquest animals tant tranquils.
Continuem per Sebes contemplant el bon treball que han fet en aquesta reserva natural del marge del riu, veiem també els cavalls de la Camarga pasturant pel canyissar i quan arribem a Flix solament tenim ganes de poder dinar i veure per refer-nos, tothom ja té el selló clavat al cul i no sap com posar-se damunt de la bici.
A la braseria del Pont ens tracten molt bé, es nota que en Xavi Anglada és un vell conegut i el tracte és magnífic. Després d'atipar-nos, massa segons els canons dels esportistes, reprenem la marxa pels carrers de Flix per anar a travessar el riu per la barca.
La pujada de la finca del Pla d'Ini esdeve un suplici pel genoll del Lluís però aguanta i amb paciència i esforç superar la cota més alta del que queda de trajecte i a mida que el va movent el va recuperant i pot continuar per la pista ara asfaltada que ens porta fins Vinebre per la vertical vessant que formen el Tossals. Deixem la pista per continuar per la riba del riu fins al pont que ens porta fins Ascó, ara ja es terreny conegut i sembla que ja siguem a casa, de fet les ganes d'arribar es noten per que no sé d'on es treuen les forces els que pedalem però s'incrementa el ritme moltíssim i les rampes que trobem fa que el grup s'allargui com una veritable goma.
El pas de l'Ase el trobem que han posat algunes proteccions a les parts més aèries damunt de la via del tren però el tram de roca està tant malament com sempre essent molt complicat fins i tot el caminar.
El que queda es fa a un ritme vibrant, ja no es respecta res, i sembla que tothom tingui tard, el que passa realment és que tots estem eufòrics de la proesa que acabem de completar, inaudita en el nostre club.
Distància recorreguda: 70 km
Desnivell de pujada acumulat: 650 m

dissabte, 9 d’abril de 2016

El GR99 de Casp a Móra la Nova: 1a etapa

Dissabte a les 8 del matí acabem de fer les darreres preparacions mirant de no oblidar res i sortim cap a l'estació del tren. A 2 quarts de 9 arribem i trobem a tots els companys: Ramon C, Josep M, Carles, Xavi N, Ignasi, JuanLu, Xavi A, Sergi U, Jordi M, Sergi A, Juan G, Lluís, Roger, Montse R, Jose L.
el primer problema ja el trobem en poder encabir totes les bicis al tren. Com som tanta colla no tenim prou lloc al furgó per posar-les totes, així que tenim de col·locar-les com podem entre la plataforma i ocupant lloc dins el vagó, tot gràcies a l'amabilitat de l revisora que trobem, de fet és una noia que havia viscut a Móra la Nova i que al final resulta que alguns la van acabar recordant.
A les 10 ja som a Casp, fa bon temps el cel esta molt lluminós i hi ha una bona transparència en l'aire, segurament ens bufarà el vent que esperem no sigui massa fort i en tots cas que ens afavoreixi.


Sortim de Casp seguint la vall del Guadalope, actualment transformat en un parc urba ja que ha perdut la seva funcionalitat de llera de riu al haver estat desviat més amunt tot travessant un petita serra. Remuntem la vall fins a la presa que barra el riu i alli ja trobem l'aigua del pantà que retorna fins a aquesta vall, preludi de trobar el mar d'Aragó en marea alta, es a dir, ple de gom a gom.
Saltem aquesta petita serra i ja ens posem a seguir la riba dreta del riu fins a perdre el nord de tants tombs que fa el riu, talment com una serp en repòs o que tingui mandra d'allargar-se. Entrem en un terrenys molt divertit, amb senderes llargues que van intentant seguir la vora del riu i que ens obliguem a fer fortes rampes i divertits descens.
quan ja portem una bona estona pedalant ens trobem altre cop davnat dels ulls del Guadalope i ens adonem que el recorregut es farà llarg ja que no acabem de deixar enredera els llocs per on ja hem passat.
Immediatament després d'haver pensat això, la sendera ens porta per una cresta amb caient cap als dos costats que si et despistes sembla que tinguis de caure al riu. Molt divertida amb forta pendent i que t'acaba deixant al final d'una península amb aigua als dos costats i que ens obliga a fer mitja volta i seguir per un camí per sortejar un braç del riu.
Sort que aquí trenquen per un istme que forma un fort meandre, com el de Flix, i ens porta altre cop al costat del riu just davant de la illa la Mediana. Tenim sol i ens ajuda a orientar, el vent també ens diu que tant d'hora anem cap a llevant com cap a ponent, però no tenim pèrdua, el riu sempre a la nostra esquerra.
Tornem a trobar una altra sendera preciosa pel mig d'un bosc, just a la riba del riu, amb un terra molt bo, que és la delícia de tots, la baixem ràpidament i anem seguint per la riba oposada a l'illa, fent tombs a cada braç de riu que entra i tot d'una ens trobem amb una paret al davant, amb la sendera totalment desfeta que ens obliga a fer una cadena per poder remuntar les bicis i després per ajudar a pujar als altres tot estirant-los des de dalt. Diversió continua!
Continuem per una pista que fa mes tombs que el riu com si li dolgués que arribéssim al mas del la Punta i poguéssim descansar una mica tot fent un mos. es tracta d'una àrea de lleure amb taules d'obra molt ben construïdes, és un lloc agradable i espaiós, llàstima que no hi hagi aigua a l'abast, es nota que estem en un desert!. Tot dinant gaudim d'una magnífica vista de l'ermita de la Magdalena, situada dalt d'un turó que quan el riu està ple esdevé una illa, però està a l'altra riba del riu i per tant no la podem visitar, malgrat tot serà un punt de referència que el tindrem a la vista durant una bona estona.
Des del mas de la Punta hi ha un braç del riu que no ens deixa continuar en la nostra direcció i cal que ens arribem fins a la carretera per poder-lo sortejar el que ens obliga a fer un altre sifó pronunciat i quan continuem el cami llavors ens trobem un rotlle d'aiguamoll impossible de passar que ens deixa les bicis fetes un fàstic. Sort que enseguida la cosa s'anima al prendre una sendera molt bonica, bastant plana i fàcil de seguir fins que tot d'una ens trobem el pas barrat per un arbres que havien caigut i ens toca fer de porcs senglars travessant entre les branques ja que no hi ha altra possibilitat.
El GR encara te de fer una altra sortida fins a la carretera per poder passar un altre braç i des d'aquí es va allunyant del riu per anar agafant una mica d'alçada fins a una finca molt gran amb grans construccions on fem una darrera parada per fer un altre mos i tenir una mica de recorregut abans no prendre la forta pujada que haurem de fer per saltar la serra de Rincones que barra el pas per anar a Mequinença.
El refugi de vall de Freixes segueix sent un sostre amb 4 pilars, una estructura que no mereix el nom de refugi i ja que es un final d'etapa si algú caminant confia en passar-hi la nit pot quedar ben decebut i totalment en precari!.
El passar el refugi comença la forta llarga pujada, la pista està força bé però les forces en aquest moment ja estan molt minvades i ens semblen unes rampes com a parets que amb la nostra paciència i pedalada a pedalada les superem sense més problemes fins remuntar tota la serra de Rincones per arribar a un gran altiplà que la corona podent-hi observa una amplia vista de tot el camí recorregut i la llarga serp que dibuixa el riu. Ara ja pedalem i avancem amb més alegria, ja solament cal fer un tram pràcticament pla i després gaudir d'una baixa llarga i ràpida que ens fa gaudir d'allò més.
Quan tornem a ser al riu ja estem gairebé damunt de la pressa que des de dalt no sembla gaire alta però quan la mirem des de baix es veu molt imponent amb una amplada espectacular i ara ja amb alçada molt respectable.
Arribem a Mequinença molt satisfet per tot el camí fet, pels racons de riu que transmetien una gran tranquil·litat, la solitud que es respirava per tot arreu i sobretot per la proesa assolida, ara ja solament queda l'intercanvi de sensacions que fem al voltant de la taula fent un refresc i després sopant.
Bon descans que demà hi tornem!
Distància recorreguda: 75 km
Desnivell de pujada acumulat: 1300 m