Primera sortida que com a grup fem al Pirineu per passar 2 dies gaudint de l'alta muntanya.
Ramon C, Carles, Miquel, Ignasi, Salvador, Sergi A i Lluís ens desplacem a Bielsa ja divendres per fer una estada de tot el cap de setmana per aquestes valls tan tancades i a la vegada amb un paisatge sorprenent a cada racó.
El primer dia el dediquem a resseguir la vall de Viadós.
De bon matí ja fa una forta calor, suposem que no ens deixarà en tot el dia encara que esperem que a mida que augmentem altura es faci més suportable.
Comencem el recorregut a Plan, travessem el Cinqueta i prenem la pista de la serra de Chia. Solament travessar el riu comencem la pujada, constant i amb una pendent considerable, malgrat que va per la cara obaga de la muntanya i que anem pel mig de bosc la calor és intensa i el sol escalfa més del que .voldríem. La pisat fa diverses paelles i després de 8 d'enllaçades i superar mes de 500 m de desnivell arribem a un petit pla que forma una vall que baixa del coll de la Cruz, on fem un primer descans.
Just reiniciar, sense gairebé guanyar més altura, deixem la pista i seguim un camí totalment cobert d'herba amb forta baixada fent unes noves paelles que ens fan divertir una bona estona fins que arribem al fons d'un barranc de Simierre que hem de travessar a gual i a peu per fer un petita remuntada fins arribar a una nova pista, prop de l'ermita de Sant Mamés, que ens anirà pujant a la serra de l'Estiveta i flanquejarem la Peña Lisa sempre ascendint. Aquí les vistes son senzillament espectaculars: Plan, San Juan de Plan, Gistaín, ... i tota la vall als nostres peus.
L'ascensió ara torna a ser llarga, constant i forta. Simplement amb la constància del nostre pedaleig suau però constant anem guany poc a poc alçada i la vista es va obrint encara més descobrint les muntanyes i les valls per sobre Gistaín. Seguim pujant fins que fem un petit descens per creuar un barranc que forma el salt de l'Engrotà, i seguir ascendint amb un llarg flanqueig fins a les basses de l'Abet, on trobem aigua fresca que ens ve de meravella per refer-nos hídricament, descansem una mica, mengem, bevem i continuem.
De seguida el camí comença a baixar amb forta pendent, el terra és bastant pedregós el que ens obliga a anar amb molt de compte, però la velocitat és alta i xalem. Quan arribem al fons de la vall de Viadós estem a la vora del pont de l'Hospital i decidim tirar una mica amunt fins com a mínim l'ermita de la Verge Blanca o un camping que anuncien, però quan hi som encara ens queden forces i ens proposem arribar fins al refugi de Viadós per poder contemplar el Posets des de sota. La darrera rampa abans d'arribar al refugi de Viadós és molt dura però la vista de les bordes i de les pastures que s'obren al nostre davant al peu del Posets ens deixa plens de satisfacció i considerem que l'esforç ha estat molt ben recompensat.
A la baixada parem al refugi del camping i fem un mos o dinem, segons com es vegi, bevem, ens refresquem i prenem forces per continuar encara que d'ara en endavant poca cosa gastarem ja que solament ens resta baixar i baixar. La pista és molt bona i amb forta pendent pel que tot i no perdre gens el control de la bici xalem d'allò més amb la baixada. Són més de 12 km de gaudir, passar cotxes que baixen amb dificultat, trobem gent que pujar que passem amb molt de respecte i continuem el descens amb una rialla a la boca.
Quan arribem a Plan ens sorpren la forta calor que hi fa, 35º marquen els termòmetres. Ara ningú es recorda de l'esforç que ens ha tocat fer per poder contemplar aquests paisatge d'alta muntanya que avui hem pogut contemplar, la satisfacció ens omple tots els racons de la nostra persona.
Recorregut: 47 km
Desnivell de pujada acumulat: 1500 m
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada