Dreceres

dissabte, 10 de juny de 2017

Xerta al Toscar per senderes

Serà un dia de forta calor, sense núvols, pel que ens llevem d'hora i a les 7 del matí ja ens trobem: Ramon C, Josep, Carles, Ignasi, Sergi U, Xavier N, JuanLu, Ramon L, Sergi A, Sergi E i Jordi F, per marxar cap a Xerta on ens esperen moltes senderes.
Deixem els cotxes a l'estació de la via verda i després de travessar el poble sortim per la vora del canal i al arribar a l'àrea de lleure ens desviem a la dreta per començar tot seguit a pujar pel barranc dels Fornets per un camí ample que aviat es torna sender de gairebé 2 km de llarg amb un desnivell positiu de 100 m, que ens obliga a treballar força salvant algun que altre escaló i sempre espenyen la bici per a que avances.
Arribem al canal de Xerta al Sènia que el seguim cap a l'esquerra travessant un pont i tot seguit tornem a pujar a l'esquerra per un camí que ens porta amb 3 km més fins al pi del Perillo. Per arribar-hi hem tingut de superar alguna rampa forta però el camí es prou bo i ha facilitat el recorregut.
A la sortida fem una petita sendera de baixada fins al camí que remunta tot el descens altre cop per empalmar amb una nova sendera de 0,5 km amb pendent molt pronunciada i diversos girs tancats, amb el terra pedregós que ens fa treure força de les habilitats per superar-la amb èxit.
Seguim una pista que després de passar pel costat d'una gran bassa de reg enfilem a la dreta la pista que ens pujarà fins a l'àrea de la Font Nova que amb 1300 m ens fa pujar 160 m de desnivell, ha estat un tram exigent amb rampes força dures, més del 10% de pendent mitjana.
Aprofitem per descansar una mica, beure aigua i menjar alguna cosa, ja fa 2 h que hem sortit i solament hem fet encara no 10 km, el que demostra la duresa del recorregut. Acabem de pujar fins al refugi de Font Nova i sortim tot seguit per sendera llarga, de 2600 m, amb fort desnivell i molt pedregosa que ens obliga a molts a fer algun tram a peu i a treure el millor de cadascú per poder-la salvar. 
Entrem ara a una pista que tot baixant ens porta ràpidament fins a Alfara de Carles que el deixem a dalt per anar a trobar la carretera que després de superar un petit coll en baixarà fins l'inici de la pista que pujar al Toscar que amb 4 km ens fa pujar més de 200 m, amb rampes fortes sobretot al passar per l'àrea recreativa de Sant Julià i prop del castell de Carles, que amagat que ho tenia el Carles que tenia un poble i un castell!!!!!
La pujada fins al Toscar ha resultat dura sobretot per la forta calor que feia, sort que hi trobem abundància d'aigua i molta ombra que ens recuperar totalment.

Un cop ben hidratats i refets, sabent-nos ja al t punt més alt del recorregut, continuem per camí que esdevé aviat  en la sendera més llarga del dia, 3,5 km, que va per la carena de la muntanya amb unes vistes espectacular tant dels Ports com de la vall per on hem pujat fins al Toscar.
 És una sendera treballosa, amb algun punt que cal fer a peu i algun que altre tram força pedregós, però que en general és força factible de fer anant amb compte i fent servir molta habilitat. Gaudir de les vistes que hi trobem ens compensen l'esforç esmerçat.
Al arribar al coll del Prat, el del fons a l'esquerra, agafem la pista que amb molta pendent ens baixa fins al fons de la vall Cervera, on el riu està sec però baixa aigua per una sèquia que seguim per un nou sender que segueix el fons del barranc.
Al trobar el camí de sortida ara ja solament queda fer km, primer en baixada fins trobar el canal d'abans, que el seguim gairebé 5 km que els fem ràpids ja que comencem a tenir ganes d'arribar al final, sobretot per la forta calor que aquí baix es fa sentir encara més. Quan ens aturem per reagrupar-nos semblem un ramat de xais tots a l'ombra d'un pi de tant agrupats que ens posem.
Ara solament queda per fer una nova sendera de 2000 m de llarg que resulta ser molt bona, ràpida, molt neta i amb el terra molt bo que és la delícia de molts i ens deixa un agradable gust de la sortida.
Fem un petit enllaç fins a Xerta per la via verda i s'ha fet tant tard que ni tan sols ens parem a fer un veure. Carreguem les bicis i tot seguit cap a casa a dinar.
Sortida entretinguda, amb exigència física i sobretot amb molta exigència d'habilitat per poder fer les senderes, aquestes senderes que en els contraforts dels Ports sempre són complicades i molt pedregoses, tot en un dia ardent amb molta insolació.
Distància recorreguda: 44 km
Desnivell positiu acumulat: 1000 m








dissabte, 6 de maig de 2017

La ruta del Cister

A les 7 del matí ens trobem: Carles, Ignasi, Sergi U. i Roger per anar a fer la ruta del Císter en 2 dies, a Montblanc ens hem de trobar amb el Xavier N i el Lluís que ens acompanyaran i el Jordi i la Montse R. que s'afegiran a Santes Creus, també venen per fer el primer dia de ruta en Josep, Ramon L. i José Luis. El pronòstic del temps és que el primer dia farà una mica de vent de cerç però el segon serà tranquil i amb calor.

Després de deixar les bosses amb roba al lloc on dormirem a Montblanc i esmorzats ens dirigim fins a Rocafort de Queralt per iniciar la ruta. A les 9 ja estem tots a punt i amb ganes de començar a conèixer aquestes comarques per on transcorre el nostre recorregut: Conca de Barberà, Alt Camp i Urgell.
track del 1r dia
El recorregut comença costa avall fins al fons d'un del braços que formen el riu Vallverd, que rep el nom just després de Rocafort, i tot seguit ja comencem a pujar suaument cap a Montbrió de la Marca, que no hi passarem per dins però el voregem. Tot seguit passar el poble comença la pujada continuada cap al coll de Maldà, amb pujada constant i rampes fortes de tant en tant que ens obliguen a treure el millor de cadascú tant en força com en tècnica, ja que el terra està bastant desfet i hi ha molta pedra solta.
La darrera rampa abans d'arribar al coll de Maldà està força desfeta amb una pendent molt forta el que obliga a la gran majoria a fer-la a peu per manca d'adherència a la roda, però un cop superada podem gaudir d'una vista magnífica ja que bufa una mica de vent de cerç que manté una visibilitat idònia, Podem veure el Pirineu amb una mica de neu, el mar a l'altre costat, Les muntanyes de Montserrat i les de Vandellòs a l'altre extrem, una vista amplia que ens omple la vista.


Quan arribem just al Puig de Comaverd, ratllant els 900 m d'altitud, comença el descens, primer suaument fins que trobem una forta rampa que fa que es torni ràpid gairebé vertiginós, tant que a algú li sembla que s'ha quedat sense pastilles per que gairebé no hi havia forma de frenar, que ens deixa al coll de Valls on girem a la dreta per continuar baixant fort fins al torrent de Collmagí, sec en aquest moment. Ha estat una baixada força divertida, en alguns trams semblava una sendera dels escòrrecs que tenia el camí.

Anem entre camps de cereal, verds, onejant amb el vent, per un recorregut suau, solament trobem una mica de pujada per poder superar l'estret del Palatí per a continuar baixant fins a Pont d'Armentera. Tenim un petit incident quan tot d'una al Lluís se li clava un tros de vareta de ferro a la roda que la forada per dos punts, impossible de solucionar, sort que porta una càmera i la instal·lem i a pedalar altre cop.
En seguida arribem a Pont d'Armentera, que el passem pel mig, em sorprèn el pont sobre el Gaia que forma un estret molt vertical en aquest punt. D'aquí al monestir de Santes Creus el camí va paral·lel a la vall mantenint la cota fins al mateix monestir.

El monestir de Santes Creus està totalment reformat, havent millorat la seva imatge des del darer cop que hi havia estat, està molt bonic i ja comences a endevinar l'esplendor que en el seu dia havia de tenir, hi fem una visita ràpida, mentre que uns esmorzen i tots bevem un refresc.


Al sortir de Santes Creus travessem el riu Gaia i remuntem per un camí amb forta pendent fins trobar l'altiplà de l'altre costat que ens portarà fins el Pla de Santa Maria. Hauria estat un passeig si no haguéssim tingut el vent de cara, aquell mateix que ens ha ajudat a pujar el coll de Maldà, però que ara ens ve totalment en contra i encara que no és extraordinàriament fort ens fa sirgar de valent i encara sort que al arribar a Figuerola del Camp quedem al recer de la muntanya i deixa de molestar.
Ara tenim la darrera ascensió del dia, són 300 m de desnivell que tenim de superar, la pista esta força bé i la pujada és força progressiva fins al coll de Coloma, no hi ha cap rampa dura tot i que té un 10% de desnivell mitjà pel que cal pedalar fort durant aquest 3 km per poder gaudir altre cop d'una vista magnifica sobre l'Alt Camp i la Conca de Barberà. A prop veiem les antenes del tossal de la Somerota damunt de Miramar, lloc on vam pujar a la sortida de Picamoixons.

Quan ja hi som tots comencem un ràpid i divertit descens, per una pista ampla, encara que en algun tram esdevé com un sender, també a causa dels escòrrecs i pedres soltes que hi ha, fins arribar a Prenafeta on ens desviem per un sender fins un nou camí que transcórrer entre vinyes i cereal fins a Montblanc.


Tenim de fer una altra parada tècnica per inflar una roda que ha perdut aire i aprofitem per veure l'ermita de Santa Anna i després de passeig fins a Montblanc on entrem tot travessant el pont vell sobre el Francolí.


La imatge de Montblanc és preciosa amb aquest pont medieval i les seves muralles molt recuperades que ens donen la benvinguda a una ciutat gairebé medieval ja que encara conserva restes de la darrera festa de Sant Jordi que han fet fins el cap de setmana passat.
Ara ja solament desitgem donar-nos una bona dutxa i a sopar que ja ens el hem guanyat, encara alguns tenim temps de donar un tomb pel meravellós casc urbà d'aquesta vila.
Han estat 55 km amb un desnivell acumulat de 1100 m

track del 2n dia
A les 9 en punt ja estem tots preparats per començar a pedalar, avui el dia està encalmat i la temperatura ja es bona pel que esperem un dia amb molt de sol i bona visibilitat que ens faci gaudir de valent. 

Sortim de Montblanc tot fen la volta a les muralles i iniciem tot seguit el camí cap a Poblet. Esperàvem que seria un trajecte suau amb lleugera pendent però ens hem trobat que tot i ser suau en general hi ha unes fortes rampes que ens han fet treure de bon matí totes les forces. 

Quan hem arribat a Poblet la Montse i el Jordi han decidit de tallar el recorregut i anar directe cap a Rocafort, el altres després de visitar el monestir fins la porta d'entrada on ja s'endevina la seva majestuositat i la riquesa que s'hi guarda, continuem cap a Vallbona.
Des de Monestir de Poblet ens dirigim a l'Espluga del Francolí on passem per la font Major, on es reconeix el naixement del riu Francolí,
i continuem cap a la serra del Tallat, la primera ascensió del dia, on culminarem al santuari. El recorregut va ascendint progressivament sense gaires rampes dures, cada cop però es veu més a prop la serra i sembla que el tram final serà molt dur, però tot d'una flanquegem la serra
fins trobar una pista asfaltada que ens puja fins al Cap del Coll on seguim carenant la serra fins un altre collet on no coincideix el track que seguim amb les indicacions del pals i sense adonar-nos fem dos grups, el primers han seguit el track i ens esperen als altres a la cruïlla de l'hostal del Tallat mentre que els altres seguim les indicacions dels pals i anem per un camí que ens fa fer un sifó i pujar per una sendera molt empinada per que ens porta per un camí més curt fins el santuari del Tallat, total que els que anàvem al darrera arribem abans al santuari i tenim de dir als altres que pugin, de fet ja es pensaven que ens havia passat alguna cosa per que trigàvem massa.

Des del santuari, gens ben conservat i solament queden poques parets, la vista es molt bona i es un mirador privilegiat de l'Urgell i la plana de Lleida.
Ara fins a Vallbona de les Monges ja esperem que sigui una baixada continua però a Montblanquet ens adonem que hem de fer un flanqueig de vall que ens fa remuntar fins a Coll Roig per prendre ja la baixada definitiva fins a Vallbona on arribem per una sendera amb uns quants escalons però en general molt divertida de fer.

El monestir de Santa Maria de Vallbona també esta habitat i es veu amb bon estat de conservació encara que arribem a una hora que no es visitable pel que ens hem de conformar de veure'l per fora i anar a dinar, que les forces ja estan justes.
Després de dinar ens toca tornar a pedalar fort, durant els 3 primers km cal remuntar la serra fins arribar a un fals pla que sempre pica de pujada per anar carenant deixant vallades conreades a ambdós costats. Passem per sobre de Rocallaura que la veiem al fons d'una vall i arribem a Belltall per pistes sempre en perfecte estat.

A Belltall prenem el camí asfaltat que va a Forés tot seguim un parc eòlic i per la vora de la caiguda de la vessant cap a la Conca de Barberà, amb unes vistes espaterrants.
Just abans d'arribar-hi el camí deixa la pista asfaltada per seguir una sendera que en un inici es molt bonica però tot d'una, just quan hem divisat el poble de Forés, la pendent s'incrementa i el terra so'omple de pedres soltes cantelludes que ens fa treure tota l'habilitat de que disposem per poder fer aquest tram sense cap incident. Ha estat una pujada final d'adrenalina que no ens la esperàvem.

Ara si que solament queda passar Forés, seguir una mica la pista d'un altre parc eòlic per arribar a l'inici de la gran baixa fins a Rocafort, aquesta molt ràpida amb un terra força bo que fa que en un no res ens presentem a Rocafort entrant pels rentadors i una darrera rampa per acabar la jornada.
Han estat 2 dies de compartir una ruta força exigent i amb unes vistes amplies amb un paisatge verd variat i amb tres monestirs esplendorosos que segur van tenir una forta  influència sobre tots els seus veïns.
Avui han estat 65 km amb un desnivell acumulat de 1200 m



dissabte, 8 d’abril de 2017

la Noguera cerealista

Avui hem decidit anar a fer un tomb entre camps de sembrat de cereal per la Noguera i ales 7 ja ens trobem Ramon C, Carles, Ignasi, Sergi U, Xavier N, Ramon L, Juan, Jose Luis, Xavi A i Manolo i marxem cap a Balaguer.


Quan arribem a Balaguer fa força fresca, solament 6ºC, així que ens abriguem una mica encara que esperem tenir un molt bon dia ja que tot està encalmat i fa sol.

Sortim fent una petita visita per la ciutat, el Segre, plaça del Mercadal amb el mercat inclòs, i immediatament emprenem una forta pujada pel carrer de la muralla per visitar l'església de Santa Maria des d'on contemplem la panoràmica de la ciutat amb el seu casc antic al nostres peus, les muralles que s'han recuperat, el convent de Santa Clara,... Magnífica vista que ja justifica gairebé el dia.
Des d'aquí ja marxem per una pista de terra molt ampla en direcció a Castelló de Farfanya per entre camps de sembrat verd a tot el que allarga la vista. Just abans d'arribar al poble ens desviem per anar a trobar una sendera molt divertida que segueix el Barranc de la Peixera fins deixar a la vora del riu Farfanya just ja passat el poble.

Anem remuntant el riu Farfanya sempre per la seva riba esquerra sempre amb una certa pendent fins als peus d'Os de Balaguer on tenim una bona rampa fins a entrar al poble, on esmorzem i fem un veure.

A la sortida d'Os comencem la pujada continuada pel camí que va a les Avellanes fins a coronar un collet sempre envoltats per camps de cereal amb tots els colors del verd. 

Quan ja coronem ens desviem a la dreta per prendre gairebé de seguit una llarga sendera que és una delícia pel bon estat en que està i lo transitable que ens resulta i que ens porta a traves de boscos d'alzines  fins a la carretera que va a Àger, que la travessem per un tub de desaiguar i tot seguit en dirigim ja per pista fins al monestir de les Avellanes, totalment reconstruït i que mostra una bellesa harmoniosa.

Sortim del monestir altre cop en pujada per una pista asfaltada que ens porta fins a Vilanova de la sal, i encara en pujada ara per pista de terra seguim pujant fins a la collada de Llorens, just al peu de l'ermita de la Mare de Deu de Montalegre, on no hi pugem per deixar alguna cosa per fer i poder tornar un altre cop. En aquest punt tenim una bona visió del Montsec i del congost de Terradets al Nord.

Des de la mateixa collada ja emprenem la darrera sendera del dia que sabem que tindrà trams complicats. De sortida passar per la vora d'un camp de sembrat que té unes roderes molts marcades que dificulta enormement el trànsit. En general la sendera és molt més practicable del que esperàvem i de ben cert té algun pas complicat que fa que el tinguem que caminar però la majoria la fem gairebé íntegrament pedalant. Ha estat un tram de sendera que ha fet que poséssim tota l'atenció i que ha fet que traguéssim el millor de cadascun de nosaltres, el resultat ha estat un bon tram de diversió i tots arribem eufòrics al seu final.
Quan arribem a una pista de terra ens veiem ja al final i comencem a fer un descens vertiginós amb una parada de precaució quan trobem la via del tren de la Pobla de Segur i després ràpid fins a tornar a trobar el Segre on ens sorprén el paisatge del panta de Sant Llorens al peu de la Paret de l'Ós.

Des d'aquí fins a Balaguer ja sabem que no tindrem cap mes desnivell a superar i solament cal pedalar, això si, més de 10 km pel costat del pantà i després dels canals que en surten.
Les imatges que ens ofereix el tranquil pantà amb la vertical Paret de l'Ós al fons es meravellosa i contemplada des de la presa es grandiosa.

El pas per la presa es esfereïdor ja que le terra es una reixa i es contempla la verticalitat com si estiguessis volant. Superada la presa s'imposa un fort ritme que obliga a agafar la roda del company que tens al davant si no et vols quedar despenjat i mirar d'aguantar fins que algú digui prou. Ho fem ràpid deu ser que ja tenim ganes d'anar a dinar.
Entrem a Balaguer per la vora del riu i contemplem uns altres punts de vista totalment diferent de la ciutat amb unes panoràmiques que fa que ens veiéssim obligats a parar per poder captar tots els seus matisos.

Distància recorregutda: 49 km
Desnivell positiu acumulat: 700 m








dissabte, 11 de març de 2017

El racó desconegut de la Terra Alta

A 2 quarts de 8 del matí en Ramon C, Josep M, Carles Ignasi A, Miquel, Jordi R, Sergi E, Jordi V i Lluís arrenquem cap a la Pobla de Massaluca, racó de la Terra Alta força desconegut per tothom on es va produir l'any 1994 un incendi forestal on varen morir 4 bombers, tràgic accident no gaire recordat però sempre esgarrifós en la memòria.
track del dia
Avui es tracta de seguir la ruta de la cursa del Trenca-torrompers de l'any 2013 i que algú del grup ja havia fet i guardava bon record, tant de la duresa com de les llargues senderes que hi havia.
Així que a les 8:30 ja estem preparats a la Pobla i comencem a pedalar i just entrar al poble ens desviem cap a l'ermita de Santa Madrona just a les afores del poble on ens fem la primera foto oficial de la sortida i tot seguit ja comencem a baixar per una sendera que surt des de la mateixa ermita. No és gaire llarga ni complicada. Al cap de baix ens trobem un camí que planeja però sempre amb pendent favorable fins que esdevé sendera altre cop, també molt practicable, que ens deixa ja al fons de la vall de Coves Fumades, una vall tancada o fonda que continuem seguint i començant a desitja trobar una pujada per escalfar-nos una mica, ja que encara que el dia és i serà molt assolellat la temperatura en aquest moment encara és fresca.
el nostre desig es compleix molt d'hora i tot d'una, al gira una corba tancada a l'esquerra iniciem la primera pujada del dia, el primer tram és força dret però després es va aplanant la pendent i fa que anem guanyant alçada amb certa tranquil·litat.
Al coronar el coll alguns ja ens quedem amb roba curta aprofitant la suada que ja hem fet i que el sol ja escalfa amb timidesa però assegurant un bon confort. Ha estat un preavís del que ens anirem trobant.
Fem un altre tram pla per tot seguit, continuant per pista de terra, fer un ràpid descens fins al fons d'una altra vall, també força tancada encara que aquest cop amb conreus al fons i una masada molt bonica. Sense transició iniciem altre cop un nou ascens per guanyar un desnivell d'uns 100 m  fins al monument que es va erigir en record dels bombers morts a l'incendi forestal del 1994.
Aquí ens trobem amb el Xavi, un ciclista de Nonaspe que s'ha assabentat de la nostra anada i ens espera per pedalar juntament i tenir un dia de companyia, al mateix temps ens farà d'amfitrió i ens permetrà gaudir de la sortida i dels detalls que anirem trobant.
Ara resseguim la part alta d'una carena, amb pendent favorable o plana i amb poc temps ja estem al Castellet de Faió, construcció mig derruïda en un punt estratègic que domina la confluència dels rius Algars i Matarranya, al el poble de Nonaspe just al mig. La vista és preciosa i ens hi recreem una bona estona tot aprofitant que fem un mos.
Tot just tornar a pedalar deixem la pista que seguíem i comencem una llarga sendera, el tram inicial presenta una certa dificultat però que la salvem i després ja podem gaudir un bon ros de la senda entre matolls cada cop enfonsant-nos més en la vall durant un tram molt llarg per sortir una mica remuntant fins saltar una lloma i amb un descens complicat, que la majoria fem a peu, fins al fons d'una nova vall per on coincidim amb la via del tren i gairebé amb el riu Matarranya.
Aquí s'acaba la diversió i comencem una nova remuntada per una pista amb trams molt pedregosos que ens fa treure al màxim la nostra tècnica per poder-los superar i seguir pujant. Al final arribem dalt d'una nova carena amb una vista magnifica sobre unes valls molt estretes amb unes vessants amb pendents molt pronunciades i parets que el barranc a excavat a les roques, una meravella.
Continuem de forma constant però molt més suaument remuntant fins al cim d'una punta des d'on tenim una vista encara molt més magnífica sobre l'aiguabarreig del Matarranya amb l'Ebre, aquí formant l'embassament de Riba-roja. Es veu també l'antic pont i túnel del Bugarroig encastat en una paret altíssima de roca sobre l'embassament i al fons l'Ebre pròpiament.
Just des del mateix punt que hem admirat la vista iniciem el que podem dir la sendera del dia, més de 5 km de sender molt practicable, primer 2,5 km amb pendent a favor fins al fons de la vall passant per indrets molt particulars, com una llosa que reté aigua a sota just d'una alta paret de pedra tallada pel barranc, i quan ja estem a l'altura del riu iniciem encara per sendera ascendent el camí de retorn cap a la Pobla durant 2,5 km més. el tram ascendent és treballós amb algun petit escaló i petites rampes exigents però totalment pedalable per a la majoria.
Al final sortim a un camí que ja de forma més progressiva ens va apropant al destí passant just al entrar al poble per una bassa antiga molt fonda que devia ser la garantia d'aigua de tot el poble.
Una de les sortides més maques que hem fet fins ara, de ben segur que el dia ha ajudat força, amb una temperatura ideal fins i tot una mica de calor al final. Com no al final ens hem refet asseguts i bevent i comentant els moments més bons viscuts. Per tornar-hi!
Distancia recorreguda: 33 km
Desnivell de pujada acumulada: 800 m











dissabte, 11 de febrer de 2017

La serra del Boix

La previsió aquesta vegada era de pluja però quan ens hem llevat el nuvols que hi havia eren molt prims i gairebé es veia el cel pel que hem creut que no ens mullaríem, així que a les 8 hem sortit cap a Rasquera els 19: Ramon C, Josep, Carles, Ignasi, Sergi U, Miquel, Xavier N, JuanLu, Ramon L, Sergi A, Juan G, Jordi R, Jose Luis, Roger, Xavi A, Sergi E, Jordi V, Arturo i Joan C
 track del dia
Un cop deixem el cotxes a l'entrada de Rasquera pugem fins a la plaça de la font per iniciar el recorregut que ens ha de portar a tot el llarg de la serra del Boix, recorregut bastant inèdit ja que no fa massa han obert pistes noves després del darrer incendi del 2012.
Sortim per la carretera vella del Perelló i immediatament agafem el camí indicat cap a la font del Teix que el seguirem un bon tros. Aquest primer tram es força planer fins que arribem a una bifurcació i prenem el menys transitat i que comença a pujar, primer encara és ample i aviat esdevé sendera amb lloses emergents del terra, petits escalons i algun tram amb pendent que es obliga a treballar-la una mica però que la fem sense més dificultat.
Al arribar a la bassa dels Juastrells tornem a trobar pista que ens segueix remuntant encara que aviat la deixem per poder travessar el barranc de la Pedraleta per un camí amb molta pendent tant de baixada com de pujada i que ens deixa a la pista de Mont-redon. Camí asfaltat i ens segueix remuntant cap al peu de la serra del Boix. Al fons tenim el Portell de Cosp i al costat la teixeda amb la seva font i el refugi.
Deixem aviat també aquest camí per dirigir-mos cap al Tossal, turó arrodonit amb un bosc frondós en la seva vessant nord que es va socarrimar una mica en el darrer incendi però que s'ha recuperat perfectament. En el tram que passa pel mig del bosc la pendent s'incrementa i ens obliga a fer un bon esforç, quan sortim i entrem en un espai ple de matolls i fins a coronar dalt del Racó de Set Setmanes la pendent és més suau i permet que amb facilitat superem la carena.
La baixada a l'inici del barranc de Massuà és molt ràpida amb el terra ple de pedres soltes que la fa una mica perillosa. Continuem per la vora del barranc avall per una pista molt bona i ràpida per una vall força tancada fins a trobar una desviació que ens fa entrar al propi barranc per tot seguit iniciar un flanqueig fins al camí dels Eixoriguers que ens portarà fins a la Bassa de la Paret després de remuntar un bon tros del que hem baixat.
En aquest punt fem un reagrupament i reposem forces tot fent un petit mos. A continuació seguim en la mateixa direcció fent una forta baixada per anar a resseguir una carena després del racó de Bitemes i pel camí de mas de Rei ja trenca cap a la zona dels Burgans de Tivissa. Deixem ja definitivament la serra del Boix i tota la seva aspror i també tots els racons i valls que s'endevinen amb molt d'encant.
Travessem tota la plana fins a trobar l'inici del barranc que rebrà el nom de la Riera de Comte, el travessem i passem per la enorme masada de la Feixa que deixa entreveure l'esplendor que en un temps passat va tenir i encara ara llueix.
Seguim ara en direcció nord pel camí de Tivissa al peu de la serra del Burgans, al costat oposat de la plana. La pista està molt bé i fem molta via ja que gairebé és plana i  els barrancs que baixen de la serra no són gaire fondos. 
Rasquera es va apropant encara que es veu llunyana. Al arribar al camí del mas de Solé trenquem radicalment de direcció i ens enfilem cap a Rasquera fins trobar la Riera i havent passat el mas que també és impressionant la riquesa que transmet.
Un cop travessat el barranc seguim el camí de les Roges fins el mas del Comte on ens endinsem cap a la Riera que seguirem durant 1,5 km pel seu interior. Aquest esdevé el tram més dur i amb molta diferencia de tota la ruta, es un graverar que sovint ens deixa la bici totalment clavada i acabem tots amb el màxim desenvolupament carregat i les forces fetes miques. En aqeust tram s'han mostrat molt més solvents les 29" respecte a les 26" al tenir un rodar molt més fàcil. al final o dalt de la bici o caminant tots sortim d'aquesta trampa que ens hem preparat i que ens ha fet prendre força experiència de la duresa que té la grava solta.
Ara solament queda remuntar amb les poques forces que ens queden fins a Rasquera pel camí d'Aiguadins.
Malgrat la previsió de pluja hem tingut un dia molt bo, tapat pels nuvols però amb una temperatura molt bona i sobretot per l'absència absoluta de vent que sempre és temible per aquesta plana. Bones vistes en el seu tram de la serra del Boix i amb la trampa final que ens ha fet treure el millor de tots nosaltres per poder-la superar. Una bona sortida!
Distància recorreguda: 37 km
Desnivell positiu acumulat: 650 m













dissabte, 14 de gener de 2017

Ruta dels Bandolers

Primera sortida de l'any, que estava prevista fer per Rasquera però com la setmana anterior havia fet molta boira gebradora varem decidir canviar d'ubicació per poder gaudir de millor temps i anar a fer el recorregut de la marxa BTT que s'organitza a Sant Carles de la Ràpita i que segons tenim entès hi ha molta sendera practicable. La previsió per avui respecte a la temperatura és encara bona, no fa gens de boira però hi ha anunciat fort vent, esperem que no encertin el pronòstic.
Ramon C, Josep, Carles, Ignasi, Sergi U, Miquel, Xavi N, Ramon L, Jose Luis, Lluís i David J som els que ens proposem passar una bona estona pel racó més meridional de Catalunya.
 track del dia
Quan arribem al punt de sortida, el bufet que hi ha a la variant de la carretera nacional a Sant Carles de la Ràpita on també hi ha una benzinera, bufa una mica d'aire bastant fresc però gens molestós, sort que tothom ha fet previsió i va abrigat, de fet no sobra res.
Comencem a pedalar ja per sendera per anar a trobar el recorregut oficial. Un cop ja som a sobre el track continuem per sendera pel que havia estat o és algun circuit de camp a través de motos o bicis, continuem per sendera fins al poble i just a les seves arets iniciem la pujada fins al monument al Sagrat Cor que domina tot el poble amb una vista preciosa, el sol ens ve de cara i fa un intens reflex sobre la badia, les línies de muscleres ratllen el mar i els vaixells a port fan la nota de color.

La baixada fins al poble també la fem per sendera, fins ara totalment pedalable amb trossos per dins de bosquets que les fan divertides. Un cop al poble baixem pels carrers fins al port per poder-nos fer les fotos amb els vaixells i gaudir de la calma que ara regna. Sembla que tindrem un bon dia.
En lloc de seguir l'antiga carretera fins al moll de la cimentera prenem una variant que ens han passat un company d'aquí Sant Carles i seguint diversos senders , entre camps d'oliveres i camins, passant la carretera per sota a traves d'un tub,  arribem força distrets a prop d'on hi ha la pedrera. Aquí tornem a emprendre el recorregut original i iniciem altre cop un llarg sender amb algun tram treballós però en general força divertit. Ens trobem amb un ciclista en direcció contrària, ja no estem sols.
Quan tornem a trobar un altre sender, després d'un tram de camí ens trobem un altre ciclista, Josep Segura, que ve i resulta que ens està buscant per acompanyar-nos en tot el recorregut i fer-nos d'amfitrió. Ens deixa del tot sorpresos, li agraïm moltíssim aquesta deferència i és tot un luxe seguir fent el recorregut amb una persona que no solament ens guia si no que també ens avisa i aconsella en cada punt el que és més convenient. Coses del facebook però ens va de meravella.
Els senders són llargs, força tècnics ja que son pedregosos encara que molts pedra són lloses clavades al terra que donen seguretat, els escalons són freqüents el que fa que no puguis distreure't ni un moment. 
Fem un sender llarg en pendent favorable fins a un camí i seguim després per una altre sender aquest cop amb pendent sempre amunt fins retornar al mateix punt que havíem sortit, ha estat u volta de senders divertits, treballosos i en part perillosos tot i que tothom ho ha salvat sense cap incident greu.
Continuem per un camí amb pujada clara, algun tram de forta pendent, que ens va enlairant fins al cim d'un turó, el Racó de l'Aljub, que transcorre pel peu del Montsià amb unes vistes esplèndides dels seus graons. Quan coronem el turó la vista és espectacular, la badia dels Alfacs als nostres peus i el Delta de l'Ebre es veu magnífic. 

Sortim per una sendera llarguíssima, amb forta pendent, molta roca i diversos salts el que fa que tinguem d'extremar les precaucions però tothom arribar al final molt content per la diversió que hem pogut gaudir.
Seguim altre cop un camí en ascens cap a les faldes del Montsià per una vall estreta al peu de la Foradada, de fet remuntem fins al parking on es deixen el cotxes per iniciar l'ascensió fins aquesta roca singular que domina el Montsià i té el Delta als peus.

Quan arribem al camí asfaltat iniciem un ràpid descens fins que en un punt ens introduïm a dins del barranc. És un tram de barranc estret, tancat per parets verticals, el que fa que tornem a tenir un bon tram de distracció fins que un cop passada la carretera iniciem l'ascensió fins al punt d'inici.
Ha estat una de les millors sortides que hem fet fins ara, no solament per la diversió que hem tingut durant tot el recorregut si no que per l'amabilitat que han demostrat la gent d'aquest poble que a l'assabentar-se que veníem han tingut la molèstia de trobar-nos i fer que ens ho passéssim millor que mai. Moltes gràcies companys!
Distància del recorregut: 33 km
Desnivell acumulat: 700 m
Fotos del dia