Dreceres

dissabte, 14 de gener de 2017

Ruta dels Bandolers

Primera sortida de l'any, que estava prevista fer per Rasquera però com la setmana anterior havia fet molta boira gebradora varem decidir canviar d'ubicació per poder gaudir de millor temps i anar a fer el recorregut de la marxa BTT que s'organitza a Sant Carles de la Ràpita i que segons tenim entès hi ha molta sendera practicable. La previsió per avui respecte a la temperatura és encara bona, no fa gens de boira però hi ha anunciat fort vent, esperem que no encertin el pronòstic.
Ramon C, Josep, Carles, Ignasi, Sergi U, Miquel, Xavi N, Ramon L, Jose Luis, Lluís i David J som els que ens proposem passar una bona estona pel racó més meridional de Catalunya.
 track del dia
Quan arribem al punt de sortida, el bufet que hi ha a la variant de la carretera nacional a Sant Carles de la Ràpita on també hi ha una benzinera, bufa una mica d'aire bastant fresc però gens molestós, sort que tothom ha fet previsió i va abrigat, de fet no sobra res.
Comencem a pedalar ja per sendera per anar a trobar el recorregut oficial. Un cop ja som a sobre el track continuem per sendera pel que havia estat o és algun circuit de camp a través de motos o bicis, continuem per sendera fins al poble i just a les seves arets iniciem la pujada fins al monument al Sagrat Cor que domina tot el poble amb una vista preciosa, el sol ens ve de cara i fa un intens reflex sobre la badia, les línies de muscleres ratllen el mar i els vaixells a port fan la nota de color.

La baixada fins al poble també la fem per sendera, fins ara totalment pedalable amb trossos per dins de bosquets que les fan divertides. Un cop al poble baixem pels carrers fins al port per poder-nos fer les fotos amb els vaixells i gaudir de la calma que ara regna. Sembla que tindrem un bon dia.
En lloc de seguir l'antiga carretera fins al moll de la cimentera prenem una variant que ens han passat un company d'aquí Sant Carles i seguint diversos senders , entre camps d'oliveres i camins, passant la carretera per sota a traves d'un tub,  arribem força distrets a prop d'on hi ha la pedrera. Aquí tornem a emprendre el recorregut original i iniciem altre cop un llarg sender amb algun tram treballós però en general força divertit. Ens trobem amb un ciclista en direcció contrària, ja no estem sols.
Quan tornem a trobar un altre sender, després d'un tram de camí ens trobem un altre ciclista, Josep Segura, que ve i resulta que ens està buscant per acompanyar-nos en tot el recorregut i fer-nos d'amfitrió. Ens deixa del tot sorpresos, li agraïm moltíssim aquesta deferència i és tot un luxe seguir fent el recorregut amb una persona que no solament ens guia si no que també ens avisa i aconsella en cada punt el que és més convenient. Coses del facebook però ens va de meravella.
Els senders són llargs, força tècnics ja que son pedregosos encara que molts pedra són lloses clavades al terra que donen seguretat, els escalons són freqüents el que fa que no puguis distreure't ni un moment. 
Fem un sender llarg en pendent favorable fins a un camí i seguim després per una altre sender aquest cop amb pendent sempre amunt fins retornar al mateix punt que havíem sortit, ha estat u volta de senders divertits, treballosos i en part perillosos tot i que tothom ho ha salvat sense cap incident greu.
Continuem per un camí amb pujada clara, algun tram de forta pendent, que ens va enlairant fins al cim d'un turó, el Racó de l'Aljub, que transcorre pel peu del Montsià amb unes vistes esplèndides dels seus graons. Quan coronem el turó la vista és espectacular, la badia dels Alfacs als nostres peus i el Delta de l'Ebre es veu magnífic. 

Sortim per una sendera llarguíssima, amb forta pendent, molta roca i diversos salts el que fa que tinguem d'extremar les precaucions però tothom arribar al final molt content per la diversió que hem pogut gaudir.
Seguim altre cop un camí en ascens cap a les faldes del Montsià per una vall estreta al peu de la Foradada, de fet remuntem fins al parking on es deixen el cotxes per iniciar l'ascensió fins aquesta roca singular que domina el Montsià i té el Delta als peus.

Quan arribem al camí asfaltat iniciem un ràpid descens fins que en un punt ens introduïm a dins del barranc. És un tram de barranc estret, tancat per parets verticals, el que fa que tornem a tenir un bon tram de distracció fins que un cop passada la carretera iniciem l'ascensió fins al punt d'inici.
Ha estat una de les millors sortides que hem fet fins ara, no solament per la diversió que hem tingut durant tot el recorregut si no que per l'amabilitat que han demostrat la gent d'aquest poble que a l'assabentar-se que veníem han tingut la molèstia de trobar-nos i fer que ens ho passéssim millor que mai. Moltes gràcies companys!
Distància del recorregut: 33 km
Desnivell acumulat: 700 m
Fotos del dia