Dreceres

dissabte, 11 de febrer de 2017

La serra del Boix

La previsió aquesta vegada era de pluja però quan ens hem llevat el nuvols que hi havia eren molt prims i gairebé es veia el cel pel que hem creut que no ens mullaríem, així que a les 8 hem sortit cap a Rasquera els 19: Ramon C, Josep, Carles, Ignasi, Sergi U, Miquel, Xavier N, JuanLu, Ramon L, Sergi A, Juan G, Jordi R, Jose Luis, Roger, Xavi A, Sergi E, Jordi V, Arturo i Joan C
 track del dia
Un cop deixem el cotxes a l'entrada de Rasquera pugem fins a la plaça de la font per iniciar el recorregut que ens ha de portar a tot el llarg de la serra del Boix, recorregut bastant inèdit ja que no fa massa han obert pistes noves després del darrer incendi del 2012.
Sortim per la carretera vella del Perelló i immediatament agafem el camí indicat cap a la font del Teix que el seguirem un bon tros. Aquest primer tram es força planer fins que arribem a una bifurcació i prenem el menys transitat i que comença a pujar, primer encara és ample i aviat esdevé sendera amb lloses emergents del terra, petits escalons i algun tram amb pendent que es obliga a treballar-la una mica però que la fem sense més dificultat.
Al arribar a la bassa dels Juastrells tornem a trobar pista que ens segueix remuntant encara que aviat la deixem per poder travessar el barranc de la Pedraleta per un camí amb molta pendent tant de baixada com de pujada i que ens deixa a la pista de Mont-redon. Camí asfaltat i ens segueix remuntant cap al peu de la serra del Boix. Al fons tenim el Portell de Cosp i al costat la teixeda amb la seva font i el refugi.
Deixem aviat també aquest camí per dirigir-mos cap al Tossal, turó arrodonit amb un bosc frondós en la seva vessant nord que es va socarrimar una mica en el darrer incendi però que s'ha recuperat perfectament. En el tram que passa pel mig del bosc la pendent s'incrementa i ens obliga a fer un bon esforç, quan sortim i entrem en un espai ple de matolls i fins a coronar dalt del Racó de Set Setmanes la pendent és més suau i permet que amb facilitat superem la carena.
La baixada a l'inici del barranc de Massuà és molt ràpida amb el terra ple de pedres soltes que la fa una mica perillosa. Continuem per la vora del barranc avall per una pista molt bona i ràpida per una vall força tancada fins a trobar una desviació que ens fa entrar al propi barranc per tot seguit iniciar un flanqueig fins al camí dels Eixoriguers que ens portarà fins a la Bassa de la Paret després de remuntar un bon tros del que hem baixat.
En aquest punt fem un reagrupament i reposem forces tot fent un petit mos. A continuació seguim en la mateixa direcció fent una forta baixada per anar a resseguir una carena després del racó de Bitemes i pel camí de mas de Rei ja trenca cap a la zona dels Burgans de Tivissa. Deixem ja definitivament la serra del Boix i tota la seva aspror i també tots els racons i valls que s'endevinen amb molt d'encant.
Travessem tota la plana fins a trobar l'inici del barranc que rebrà el nom de la Riera de Comte, el travessem i passem per la enorme masada de la Feixa que deixa entreveure l'esplendor que en un temps passat va tenir i encara ara llueix.
Seguim ara en direcció nord pel camí de Tivissa al peu de la serra del Burgans, al costat oposat de la plana. La pista està molt bé i fem molta via ja que gairebé és plana i  els barrancs que baixen de la serra no són gaire fondos. 
Rasquera es va apropant encara que es veu llunyana. Al arribar al camí del mas de Solé trenquem radicalment de direcció i ens enfilem cap a Rasquera fins trobar la Riera i havent passat el mas que també és impressionant la riquesa que transmet.
Un cop travessat el barranc seguim el camí de les Roges fins el mas del Comte on ens endinsem cap a la Riera que seguirem durant 1,5 km pel seu interior. Aquest esdevé el tram més dur i amb molta diferencia de tota la ruta, es un graverar que sovint ens deixa la bici totalment clavada i acabem tots amb el màxim desenvolupament carregat i les forces fetes miques. En aqeust tram s'han mostrat molt més solvents les 29" respecte a les 26" al tenir un rodar molt més fàcil. al final o dalt de la bici o caminant tots sortim d'aquesta trampa que ens hem preparat i que ens ha fet prendre força experiència de la duresa que té la grava solta.
Ara solament queda remuntar amb les poques forces que ens queden fins a Rasquera pel camí d'Aiguadins.
Malgrat la previsió de pluja hem tingut un dia molt bo, tapat pels nuvols però amb una temperatura molt bona i sobretot per l'absència absoluta de vent que sempre és temible per aquesta plana. Bones vistes en el seu tram de la serra del Boix i amb la trampa final que ens ha fet treure el millor de tots nosaltres per poder-la superar. Una bona sortida!
Distància recorreguda: 37 km
Desnivell positiu acumulat: 650 m