Dreceres

dissabte, 6 de maig de 2017

La ruta del Cister

A les 7 del matí ens trobem: Carles, Ignasi, Sergi U. i Roger per anar a fer la ruta del Císter en 2 dies, a Montblanc ens hem de trobar amb el Xavier N i el Lluís que ens acompanyaran i el Jordi i la Montse R. que s'afegiran a Santes Creus, també venen per fer el primer dia de ruta en Josep, Ramon L. i José Luis. El pronòstic del temps és que el primer dia farà una mica de vent de cerç però el segon serà tranquil i amb calor.

Després de deixar les bosses amb roba al lloc on dormirem a Montblanc i esmorzats ens dirigim fins a Rocafort de Queralt per iniciar la ruta. A les 9 ja estem tots a punt i amb ganes de començar a conèixer aquestes comarques per on transcorre el nostre recorregut: Conca de Barberà, Alt Camp i Urgell.
track del 1r dia
El recorregut comença costa avall fins al fons d'un del braços que formen el riu Vallverd, que rep el nom just després de Rocafort, i tot seguit ja comencem a pujar suaument cap a Montbrió de la Marca, que no hi passarem per dins però el voregem. Tot seguit passar el poble comença la pujada continuada cap al coll de Maldà, amb pujada constant i rampes fortes de tant en tant que ens obliguen a treure el millor de cadascú tant en força com en tècnica, ja que el terra està bastant desfet i hi ha molta pedra solta.
La darrera rampa abans d'arribar al coll de Maldà està força desfeta amb una pendent molt forta el que obliga a la gran majoria a fer-la a peu per manca d'adherència a la roda, però un cop superada podem gaudir d'una vista magnífica ja que bufa una mica de vent de cerç que manté una visibilitat idònia, Podem veure el Pirineu amb una mica de neu, el mar a l'altre costat, Les muntanyes de Montserrat i les de Vandellòs a l'altre extrem, una vista amplia que ens omple la vista.


Quan arribem just al Puig de Comaverd, ratllant els 900 m d'altitud, comença el descens, primer suaument fins que trobem una forta rampa que fa que es torni ràpid gairebé vertiginós, tant que a algú li sembla que s'ha quedat sense pastilles per que gairebé no hi havia forma de frenar, que ens deixa al coll de Valls on girem a la dreta per continuar baixant fort fins al torrent de Collmagí, sec en aquest moment. Ha estat una baixada força divertida, en alguns trams semblava una sendera dels escòrrecs que tenia el camí.

Anem entre camps de cereal, verds, onejant amb el vent, per un recorregut suau, solament trobem una mica de pujada per poder superar l'estret del Palatí per a continuar baixant fins a Pont d'Armentera. Tenim un petit incident quan tot d'una al Lluís se li clava un tros de vareta de ferro a la roda que la forada per dos punts, impossible de solucionar, sort que porta una càmera i la instal·lem i a pedalar altre cop.
En seguida arribem a Pont d'Armentera, que el passem pel mig, em sorprèn el pont sobre el Gaia que forma un estret molt vertical en aquest punt. D'aquí al monestir de Santes Creus el camí va paral·lel a la vall mantenint la cota fins al mateix monestir.

El monestir de Santes Creus està totalment reformat, havent millorat la seva imatge des del darer cop que hi havia estat, està molt bonic i ja comences a endevinar l'esplendor que en el seu dia havia de tenir, hi fem una visita ràpida, mentre que uns esmorzen i tots bevem un refresc.


Al sortir de Santes Creus travessem el riu Gaia i remuntem per un camí amb forta pendent fins trobar l'altiplà de l'altre costat que ens portarà fins el Pla de Santa Maria. Hauria estat un passeig si no haguéssim tingut el vent de cara, aquell mateix que ens ha ajudat a pujar el coll de Maldà, però que ara ens ve totalment en contra i encara que no és extraordinàriament fort ens fa sirgar de valent i encara sort que al arribar a Figuerola del Camp quedem al recer de la muntanya i deixa de molestar.
Ara tenim la darrera ascensió del dia, són 300 m de desnivell que tenim de superar, la pista esta força bé i la pujada és força progressiva fins al coll de Coloma, no hi ha cap rampa dura tot i que té un 10% de desnivell mitjà pel que cal pedalar fort durant aquest 3 km per poder gaudir altre cop d'una vista magnifica sobre l'Alt Camp i la Conca de Barberà. A prop veiem les antenes del tossal de la Somerota damunt de Miramar, lloc on vam pujar a la sortida de Picamoixons.

Quan ja hi som tots comencem un ràpid i divertit descens, per una pista ampla, encara que en algun tram esdevé com un sender, també a causa dels escòrrecs i pedres soltes que hi ha, fins arribar a Prenafeta on ens desviem per un sender fins un nou camí que transcórrer entre vinyes i cereal fins a Montblanc.


Tenim de fer una altra parada tècnica per inflar una roda que ha perdut aire i aprofitem per veure l'ermita de Santa Anna i després de passeig fins a Montblanc on entrem tot travessant el pont vell sobre el Francolí.


La imatge de Montblanc és preciosa amb aquest pont medieval i les seves muralles molt recuperades que ens donen la benvinguda a una ciutat gairebé medieval ja que encara conserva restes de la darrera festa de Sant Jordi que han fet fins el cap de setmana passat.
Ara ja solament desitgem donar-nos una bona dutxa i a sopar que ja ens el hem guanyat, encara alguns tenim temps de donar un tomb pel meravellós casc urbà d'aquesta vila.
Han estat 55 km amb un desnivell acumulat de 1100 m

track del 2n dia
A les 9 en punt ja estem tots preparats per començar a pedalar, avui el dia està encalmat i la temperatura ja es bona pel que esperem un dia amb molt de sol i bona visibilitat que ens faci gaudir de valent. 

Sortim de Montblanc tot fen la volta a les muralles i iniciem tot seguit el camí cap a Poblet. Esperàvem que seria un trajecte suau amb lleugera pendent però ens hem trobat que tot i ser suau en general hi ha unes fortes rampes que ens han fet treure de bon matí totes les forces. 

Quan hem arribat a Poblet la Montse i el Jordi han decidit de tallar el recorregut i anar directe cap a Rocafort, el altres després de visitar el monestir fins la porta d'entrada on ja s'endevina la seva majestuositat i la riquesa que s'hi guarda, continuem cap a Vallbona.
Des de Monestir de Poblet ens dirigim a l'Espluga del Francolí on passem per la font Major, on es reconeix el naixement del riu Francolí,
i continuem cap a la serra del Tallat, la primera ascensió del dia, on culminarem al santuari. El recorregut va ascendint progressivament sense gaires rampes dures, cada cop però es veu més a prop la serra i sembla que el tram final serà molt dur, però tot d'una flanquegem la serra
fins trobar una pista asfaltada que ens puja fins al Cap del Coll on seguim carenant la serra fins un altre collet on no coincideix el track que seguim amb les indicacions del pals i sense adonar-nos fem dos grups, el primers han seguit el track i ens esperen als altres a la cruïlla de l'hostal del Tallat mentre que els altres seguim les indicacions dels pals i anem per un camí que ens fa fer un sifó i pujar per una sendera molt empinada per que ens porta per un camí més curt fins el santuari del Tallat, total que els que anàvem al darrera arribem abans al santuari i tenim de dir als altres que pugin, de fet ja es pensaven que ens havia passat alguna cosa per que trigàvem massa.

Des del santuari, gens ben conservat i solament queden poques parets, la vista es molt bona i es un mirador privilegiat de l'Urgell i la plana de Lleida.
Ara fins a Vallbona de les Monges ja esperem que sigui una baixada continua però a Montblanquet ens adonem que hem de fer un flanqueig de vall que ens fa remuntar fins a Coll Roig per prendre ja la baixada definitiva fins a Vallbona on arribem per una sendera amb uns quants escalons però en general molt divertida de fer.

El monestir de Santa Maria de Vallbona també esta habitat i es veu amb bon estat de conservació encara que arribem a una hora que no es visitable pel que ens hem de conformar de veure'l per fora i anar a dinar, que les forces ja estan justes.
Després de dinar ens toca tornar a pedalar fort, durant els 3 primers km cal remuntar la serra fins arribar a un fals pla que sempre pica de pujada per anar carenant deixant vallades conreades a ambdós costats. Passem per sobre de Rocallaura que la veiem al fons d'una vall i arribem a Belltall per pistes sempre en perfecte estat.

A Belltall prenem el camí asfaltat que va a Forés tot seguim un parc eòlic i per la vora de la caiguda de la vessant cap a la Conca de Barberà, amb unes vistes espaterrants.
Just abans d'arribar-hi el camí deixa la pista asfaltada per seguir una sendera que en un inici es molt bonica però tot d'una, just quan hem divisat el poble de Forés, la pendent s'incrementa i el terra so'omple de pedres soltes cantelludes que ens fa treure tota l'habilitat de que disposem per poder fer aquest tram sense cap incident. Ha estat una pujada final d'adrenalina que no ens la esperàvem.

Ara si que solament queda passar Forés, seguir una mica la pista d'un altre parc eòlic per arribar a l'inici de la gran baixa fins a Rocafort, aquesta molt ràpida amb un terra força bo que fa que en un no res ens presentem a Rocafort entrant pels rentadors i una darrera rampa per acabar la jornada.
Han estat 2 dies de compartir una ruta força exigent i amb unes vistes amplies amb un paisatge verd variat i amb tres monestirs esplendorosos que segur van tenir una forta  influència sobre tots els seus veïns.
Avui han estat 65 km amb un desnivell acumulat de 1200 m



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada