Dreceres

dissabte, 10 de juny del 2017

Xerta al Toscar per senderes

Serà un dia de forta calor, sense núvols, pel que ens llevem d'hora i a les 7 del matí ja ens trobem: Ramon C, Josep, Carles, Ignasi, Sergi U, Xavier N, JuanLu, Ramon L, Sergi A, Sergi E i Jordi F, per marxar cap a Xerta on ens esperen moltes senderes.
Deixem els cotxes a l'estació de la via verda i després de travessar el poble sortim per la vora del canal i al arribar a l'àrea de lleure ens desviem a la dreta per començar tot seguit a pujar pel barranc dels Fornets per un camí ample que aviat es torna sender de gairebé 2 km de llarg amb un desnivell positiu de 100 m, que ens obliga a treballar força salvant algun que altre escaló i sempre espenyen la bici per a que avances.
Arribem al canal de Xerta al Sènia que el seguim cap a l'esquerra travessant un pont i tot seguit tornem a pujar a l'esquerra per un camí que ens porta amb 3 km més fins al pi del Perillo. Per arribar-hi hem tingut de superar alguna rampa forta però el camí es prou bo i ha facilitat el recorregut.
A la sortida fem una petita sendera de baixada fins al camí que remunta tot el descens altre cop per empalmar amb una nova sendera de 0,5 km amb pendent molt pronunciada i diversos girs tancats, amb el terra pedregós que ens fa treure força de les habilitats per superar-la amb èxit.
Seguim una pista que després de passar pel costat d'una gran bassa de reg enfilem a la dreta la pista que ens pujarà fins a l'àrea de la Font Nova que amb 1300 m ens fa pujar 160 m de desnivell, ha estat un tram exigent amb rampes força dures, més del 10% de pendent mitjana.
Aprofitem per descansar una mica, beure aigua i menjar alguna cosa, ja fa 2 h que hem sortit i solament hem fet encara no 10 km, el que demostra la duresa del recorregut. Acabem de pujar fins al refugi de Font Nova i sortim tot seguit per sendera llarga, de 2600 m, amb fort desnivell i molt pedregosa que ens obliga a molts a fer algun tram a peu i a treure el millor de cadascú per poder-la salvar. 
Entrem ara a una pista que tot baixant ens porta ràpidament fins a Alfara de Carles que el deixem a dalt per anar a trobar la carretera que després de superar un petit coll en baixarà fins l'inici de la pista que pujar al Toscar que amb 4 km ens fa pujar més de 200 m, amb rampes fortes sobretot al passar per l'àrea recreativa de Sant Julià i prop del castell de Carles, que amagat que ho tenia el Carles que tenia un poble i un castell!!!!!
La pujada fins al Toscar ha resultat dura sobretot per la forta calor que feia, sort que hi trobem abundància d'aigua i molta ombra que ens recuperar totalment.

Un cop ben hidratats i refets, sabent-nos ja al t punt més alt del recorregut, continuem per camí que esdevé aviat  en la sendera més llarga del dia, 3,5 km, que va per la carena de la muntanya amb unes vistes espectacular tant dels Ports com de la vall per on hem pujat fins al Toscar.
 És una sendera treballosa, amb algun punt que cal fer a peu i algun que altre tram força pedregós, però que en general és força factible de fer anant amb compte i fent servir molta habilitat. Gaudir de les vistes que hi trobem ens compensen l'esforç esmerçat.
Al arribar al coll del Prat, el del fons a l'esquerra, agafem la pista que amb molta pendent ens baixa fins al fons de la vall Cervera, on el riu està sec però baixa aigua per una sèquia que seguim per un nou sender que segueix el fons del barranc.
Al trobar el camí de sortida ara ja solament queda fer km, primer en baixada fins trobar el canal d'abans, que el seguim gairebé 5 km que els fem ràpids ja que comencem a tenir ganes d'arribar al final, sobretot per la forta calor que aquí baix es fa sentir encara més. Quan ens aturem per reagrupar-nos semblem un ramat de xais tots a l'ombra d'un pi de tant agrupats que ens posem.
Ara solament queda per fer una nova sendera de 2000 m de llarg que resulta ser molt bona, ràpida, molt neta i amb el terra molt bo que és la delícia de molts i ens deixa un agradable gust de la sortida.
Fem un petit enllaç fins a Xerta per la via verda i s'ha fet tant tard que ni tan sols ens parem a fer un veure. Carreguem les bicis i tot seguit cap a casa a dinar.
Sortida entretinguda, amb exigència física i sobretot amb molta exigència d'habilitat per poder fer les senderes, aquestes senderes que en els contraforts dels Ports sempre són complicades i molt pedregoses, tot en un dia ardent amb molta insolació.
Distància recorreguda: 44 km
Desnivell positiu acumulat: 1000 m








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada