Al segon dia de l'estada al Pirineu ens dirigim cap a Portainé amb la fita principal de culminar un pic de muntanya de més de 2.400 m, la Torreta d'Orri.
Quan arribem al parking de l'estació d'esquí de Portainé 1675 l'Ignasi s'adona que s'ha deixat les sabates de la bici a l'hostal i no li queda cap més remei que tornar a recollir-les, quedem que pujarà fins a Portainé 2000 i tots els altres anirem pujant mentrestant pedalant i allí dalt ens trobarem tots per iniciar l'ascensió final al pic.
Sortim doncs tots plegats del parking de Portainé 1675 per la carretera asfaltada que puja a l'hotel i estació superior a 2000 m, estem al mig del bosc i la pista pujada de forma continuada amb una forta pendent constant, la vista és amplia cap al nord, la vall de Montenartró als peus, més enllà tota la vall del Noguera Pallaresa que s'enfila cap a Esterri d'Aneu i ben marcada també veiem la vall del Cardós que es desvia cap a la nostra dreta des de Llavorsí.
Quan arribem a la cota 2000 l'Ignasi encara no ha tornat, som ràpids pujant! i no ho sembla o es que era lluny Sort i no troba les sabates. Al poc de ser-hi adivinem el seu cotxe que està pujant i l'anem seguint pel camí que ja hem fet, quan arriba tot està en ordre, li preparem la bici mentre ell es calça i en poc temps tots ja estem a punt per fer la foto inicial i començar la conquesta de la Torreta que la tenim al nostre davant, impressionant, i amb molt de respecte comencem a pedalar desitjant poder completar-ho amb èxit tots els que hi som.
Les primeres pedalades son fàciles per una zona planosa però de seguida, quan passem a l'altre costat de la coma, la pendent s'incrementa força i veiem una rampa que ens espanta per que creiem que serà infranquejable, però quan ja estem al seu inici ens adonem que la pista de pujada gira a la dreta i amb una pendent més assequible ens permet anar guanyant alçada.
ara deixem la coma de l'estació d'esquí i ens anem desviant cap a ponent per dintre de bosc encara fins arribar als rasos de l'Orri on els arbres s'acaben i al girar un revolt pronunciat ja veiem la nostra fita a dalt de tot. Anem remuntant pel crestall divisori d'aigues i poc a poc ens anem apropant gairebé com disimulant per a no espantar-la i quan no ens adonem ja hi som, Pic de l'Orri CONQUERIT!!!!!.
Estem a 2.430 m i la panoràmica és molt amplia, a l'est veiem la vall del Segre, al sud la serra de Boumort, a l'oest i nord la vall del Noguera Pallaresa amb els cims més emblemàtics de Catalunya, el monteixo, la Pica d'Estats, el Montroig, ... a sota veiem les pistes d'esqui i el punt des d'on hem sortit. ara ens adonem de tot el que hem fet i ens sentim feliços, sens nota a tots a la cara amb un somriure que reflexa la felicitat interior.
Des d'aquí sabem que ja tot es fàcil, comencem a baixar camp a través, pel mig del prat, fins a trobar el camí que cap a llevant ens portarà a Sant Joan de l'Erm.
Estava preparat per trobar un camí en mal estat però contrariament al previst trobem una pista força bona, amb pendent que fa que les bicis volin, sobretot les de la gent jove que gaudeixen amb la velocitat.
Ràpidament estem ja a la cruïlla de la pista que va cap a la coma de Rubió però que nosaltres seguim en direcció contrària per anar al nostre destí. A mig camí ens parem en un mirador des d'on veiem la seu d'Urgell al fons de la vall i ens preparem per tornar a entrar al bosc per anar cap a Sant Joan.
En arribar al coll de la Culla ens dividim ens dos grupets, uns quants segueixen per la pista i seguin el track fins a Sant Joan, la majoria volem una mica de sendera i sabem que des d'aquí es pot baixar directament a Sant Joan pel mig del bosc per un corriol que no sabem com serà però que esdevé molt fàcil, ràpid i molt divertit, sortejant arbres, arrels,... tot ell molt net i de bon fer el que fa que en un no res arribem a Sant Joan i tinguem d'esperar a la resta per anar a dinar.
Després de menjar el temps ha canviat, està fosc i sembla que pot ploure en qualsevol moment. Sortim pel camí que ens durà a Sant Joan de l'Erm vell que en un principi és pla, que que gairebé no hi ha diferència de cota fins al punt des d'on hem sortit al matí i podriem dir que així és encara que ens trobem fortes rampes que ens fan apretar forts els pedals però en general podem gaudir del bosc espès que hi ha en aquesta vessant nord de la muntanya.
Sant Joan de l'Erm vell resulta ser unes ruïnes que solament deixen entreveure la importància que podeia tenir en un passat.
Fem aquest flanqueig del massís muntanyos amb certa facilitat i rapidesa, entrant i sortint segons les diverses valls o barrancs fins trobar la carretera que hem pujat al matí i que cal que remuntem un parell de km fins arribar al punt sortida i final de la jornada.
Distància recorreguda: 33 km
Desnivell acumulat: 900 m
Podriem dir que aquesta jornada ha estat del tot diferent de la d'ahir ja que hem anat pràcticament sempre per dins del bosc, hem fet un cim i hem vist diverses valls. En general aquesta estada ens ha resultat més asequible que la de l'any passat, serà que estem més forts? serà que les pendents no eren tant pronunciades? serà que feia una tempertura més suau?... el que ha estat és una estada magnifica en que tots els que hem participat ens ho hem passat d'allò més bé, amb una harmonia perfecta, formant un grup molt compacte.
SENSACIONAL!!!!
Des d'aquí sabem que ja tot es fàcil, comencem a baixar camp a través, pel mig del prat, fins a trobar el camí que cap a llevant ens portarà a Sant Joan de l'Erm.
Ràpidament estem ja a la cruïlla de la pista que va cap a la coma de Rubió però que nosaltres seguim en direcció contrària per anar al nostre destí. A mig camí ens parem en un mirador des d'on veiem la seu d'Urgell al fons de la vall i ens preparem per tornar a entrar al bosc per anar cap a Sant Joan.
En arribar al coll de la Culla ens dividim ens dos grupets, uns quants segueixen per la pista i seguin el track fins a Sant Joan, la majoria volem una mica de sendera i sabem que des d'aquí es pot baixar directament a Sant Joan pel mig del bosc per un corriol que no sabem com serà però que esdevé molt fàcil, ràpid i molt divertit, sortejant arbres, arrels,... tot ell molt net i de bon fer el que fa que en un no res arribem a Sant Joan i tinguem d'esperar a la resta per anar a dinar.
Després de menjar el temps ha canviat, està fosc i sembla que pot ploure en qualsevol moment. Sortim pel camí que ens durà a Sant Joan de l'Erm vell que en un principi és pla, que que gairebé no hi ha diferència de cota fins al punt des d'on hem sortit al matí i podriem dir que així és encara que ens trobem fortes rampes que ens fan apretar forts els pedals però en general podem gaudir del bosc espès que hi ha en aquesta vessant nord de la muntanya.
Sant Joan de l'Erm vell resulta ser unes ruïnes que solament deixen entreveure la importància que podeia tenir en un passat.
Fem aquest flanqueig del massís muntanyos amb certa facilitat i rapidesa, entrant i sortint segons les diverses valls o barrancs fins trobar la carretera que hem pujat al matí i que cal que remuntem un parell de km fins arribar al punt sortida i final de la jornada.
Distància recorreguda: 33 km
Desnivell acumulat: 900 m
Podriem dir que aquesta jornada ha estat del tot diferent de la d'ahir ja que hem anat pràcticament sempre per dins del bosc, hem fet un cim i hem vist diverses valls. En general aquesta estada ens ha resultat més asequible que la de l'any passat, serà que estem més forts? serà que les pendents no eren tant pronunciades? serà que feia una tempertura més suau?... el que ha estat és una estada magnifica en que tots els que hem participat ens ho hem passat d'allò més bé, amb una harmonia perfecta, formant un grup molt compacte.
SENSACIONAL!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada