Matinada
fresca, gairebé freda, la que es
presenta, amb el cel tapat per possible boira alta, el que fa
complicat encertar la roba que caldrà posar-se per afrontar el dia
en terres llunyanes, normalment més fredes que les nostres, sabent
que tindrem molts de trams amb forta pujada i segurament que
apareixerà el sol a mig matí. En general els que hi anem: Josep,
Carles, Sergi U, JuanLu, Ramon L, Sergi A, Juan, José Luis i Manolo;
opten per roba d'hivern, val més passar calor que refredar-nos.
Quan
arribem a Cornudella fa molta fresca pel que muntem ràpidament les
bicis ens preparem i comencem a pedalar per entrar en calor i tant
que hi entrem doncs tot seguit comença la pujada cap a l'ermita de
Sant Joan del Codolar. Iniciem el recorregut travessant el poble de
Cornudella, per la plaça de la Vila i per carrers estrets i ombrius,
i tot seguit ja pel camí formigonat que ens ha de pujar a l'ermita
del poble.
Entrem
immediatament en una bona temperatura corporal que ja no deixarem en
tot el dia i comencem també a xalar amb la vista de les parets del
Montsant vers on ens dirigim directament. En una raconada veiem ja
els xiprers de l'ermita i com sempre ens trobem un seguit de
giravolts amb unes fortes rampes que anuncien que ja hi som. A la
plaça de l'ermita ens parem tots per poder observar l'amplia vista
que tenim als nostres peus i emprendre tot seguit una sendera que
surt ascendent i que cal treballar força fins assolir un estrat
rocós per damunt del qual ja anirem circulant gairebé en pla fins a
Albarca.
Aquesta
sendera es senzillament espectacular, va sempre per la vora del
tallat de la llisera el que fa que tinguem d'anar totalment
concentrats per on posem la bicicleta i sort en tenim que de tant en
tant hi ha un petit replà formant un balcó que aprofitem com a
mirador de tota la fondalada que tenim als nostres peus. És un dels
millors moments dels dia ja que a més de la immillorable vista que
gaudim ens impregnem d'una pau superba donada per una manca absoluta
de vent, que fa que els sons més ínfims i llunyans ens retronin a
les orelles fins fer-nos mal, sembla que ens sàpiga greu parlar per
la por de trencar el silenci que respirem.
Molt
més de pressa del que esperàvem, ja que la sendera ha estat molt
rodadora, ens trobem a la vora d'Albarca on ens hi arribem per
conèixer el llogaret i esmorzar tot prenen el sol en una balconada
que hi ha darrera l'església.
La
sortida d'Albarca implica un canvi radical del recorregut, entrem a
la vessant nord del Montsant, es nota amb la temperatura i amb la
vegetació que ja es molt més intensa formant inclús bosc de pi. Ja
no hi ha sendera, és pista ampla encara que amb dificultats pels
escòrrecs que s'hi han format, però en general és molt ràpida i
fem força via fins a les ermites d'Ulldemolins. Mirant a la nostra
esquerra anem contemplat els espadats del Montsant umbrivols i
grisos.
A
l'ermita de Santa Magdalena tornem a entrar en una sendera molt
rodadora que sense perdre cota va flanquejant la vessant fins damunt
de l'ermita de Sant Antoni, on primer per camí i després per
sendera amb trams amb pendent i escalons rocosos baixem fins al fons
del barranc de Sant Antoni en el punt en que conflueix amb el riu
Montsant.
Fins
aquí hem tingut bons moments, el tram de pujada tot i que intens ha
estat curt i després molts trams de diversió planejant i amb
pendent sempre favorable, però aquí comença la pujada llaga en que
haurem de salvar un desnivell de mes de 400 m amb 10 km de
recorregut, així que posem la marxeta i amunt que fa pujada.
Al
passar per Ulldemolins aprofitem per fer un passeig pel seu interior
i fer-nos una idea del poble entrant per la plaça de l'església i
sortint per l'ermita que hi ha a l'altra punta del poble. Continuem
per un tram de camí asfaltat amb pendent sostinguda i quan ja portem
la mitat del desnivell que tenim de pujar el deixem per continuar per
pista de terra. El primer que observ em és el canvi de terreny que
hi trobem, aquí la roca que apareix és totalment diferent de la que
hi havia a l'altra part de la vall, a la falda del Montsant. La pedra
és com pissarra i les pedres són anguloses i el terra és sorrenc,
la vegetació que anem trobant és també totalment diferent i en
general són alzines, sembla que ens hagem desplaçat a un indret
llunyà. Que diferents les dues vessants de la vall!.
Quan
travessem la carretera que puja a Prades seguim per pista, anem a
contemplar una vista de la fondalada on hi ha Cornudella i continuem
pujant, primer per pista i després per sendera treballosa fins
situar-nos sota d'una línia elèctrica que haurem de seguir sempre
per sendera amb pujada que ens farà treballar força. És uns línia
recta, al fons tenim la muntanya de Prades culminada pel Pla de la
Guàrdia, on vàrem ser-hi fa uns anys, i la sendera va fent
escalons, un d'ells totalment infranquejable pedalant, i la resta ens
obliga a treure el millor de cadascú per poder-los superar.
Espremuts arribem al coll d'en Salvadoret on un cop recuperat el
ritme cardíac ja solament ens quedarà baixar fins a Cornudella.
El
que pensàvem que seria un descens ràpid per pista de terra esdevé
un descens molt treballós per pista sí però amb un terra totalment
desfet, ple de pedres anguloses, amb forts escòrrecs i trams amb
pendent forta que fa que tos tinguem de treure la màxima habilitat
per poder baixar sense cap incident. Tos pensem que sort que ho fem
en aquest sentit perque pujar-ho hauria estat mortal.
Malgrat
tot la baixada és preciosa, sempre per dintre de bosc força espiés,
vessant nord humida i sense haver de pedalar gaudint de la velocitat
i agilitat en les traçades. A final de la baixada deixem el camí
principal per enfonsar-nos al barranc de l'Argentera per trobar una
sendera molt ràpida i fàcil de circular que ens torna a portar al
camí per on baixàvem però amb una dosis de diversió extra.
Quan
a la fí travessem el barranc ja solament queda remuntar una mica
fins trobar la pista de Ciurana i la carretera que ens torna en poc
tros a Cornudella.
Un
dia excepcional, tots estem eufòrics per les vistes que heu pogut
fruir, el temps esplèndid que hem tingut i sobretot pel recorregut
que en general ha estat sensacional. Per acabar-ho de rematar el lloc
on hem dinat ha estat una elecció extraordinària, on en taula
rodona hem pogut assaborir bons plats i compartir la meravellosa
experiència viscuda aquest matí.
Distància
del recorregut: 38 km
Pujada
acumulada: 1050 m
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada