Improvisació pel Delta

Avui ha estat una improvisació final ja que havíem de fer una ruta per Tortosa, però Ramon C que l’havia preparat la setmana anterior es va trencar un tendó de la ma i està de baixa. Per aquest motiu hem decidit ajornar-la fins que ja estigui recuperat i passar a la següent sortida prevista q ue hem organitzat en un parell de dies.

Ens trobem a 3 quarts de 8 per sortir cap a Amposta, Josep, Ignasi, Sergi U, Carles, Ramon L, Sergi A, Jose Luis i Xavier A, amb molta temença per que alguns pronòstics indiquen vent moderat però quan arribem al punt de sortida comprovem que la temperatura és força agradable, molt millor que al nostre poble, assolellat i sense gens de vent el que fa preveure un dia espectacular.

Track del dia

Comencem a pedalar just a les 9 del matí i sortim en direcció cap als Ullals de Baltasar pedalant tranquil·lament per pistes amples i contemplant els reflexes que el sol va fent als camps d’arrossars. En arribar als Ullals fem una petita parada per contemplar i fer-nos càrrec del que són, unes surgències d’aigua dolça, provinent de les muntanyes veïnes, que brollen al Delta. La quantitat d’aigua que hi neix és força important i és totalment clara.

Continuem cap a l’Encanyissada on pugem a un observatori i podem contemplar una gran quantitat d’aus, principalment ànecs que ara estaven tots aparellats, veiem també alguns flamencs encara que aquests darrers estaven força lluny. El que més ens ha impressionat han estats les vistes que es podien contemplar en totes les direccions, els colors que adquirien les muntanyes del Montsià amb incidir-los-hi els rajos de sol tan horitzontalment, adquirint unes tonalitats groguenques rarament vistes, i els reflexos del sol a la llacuna i els ocells i...

Seguim vorejant la llacuna fins arribar a la seva obertura cap al mar on contemplem l’art de pesca en forma d’embut que hi ha instal·lat i no ens podem estar de contemplar la imatge tan estètica que s’hi forma.

Continuem fins al Poble Nou i travessem l’Encanyissada pel Pont del Través, amb pujada al mirador inclosa per seguir contemplant vistes sensacionals. Ara toca apropar-nos fins a la llacuna de la Tancada on també entrem al mirador per seguir gaudint de la contemplació d’una gran quantitat d’aus i tot seguit cap al Muntells en volem aturar-nos una mica a fer un veure i al mateix temps esmorzar. Just abans d’arribar-hi podem contemplar una visió de reflexos impactant que ja justifica el desplaçament fins aquest indret.

Aquí girem cua i és el moment de comprovar si el vent ens molesta però realment el dia està encalmat i podem avançar sense cap problema fins a Sant Jaume on passem el pont del Passador, el port de muntanya del dia, fins a Jesús i Maria on anem remuntant per la vora del riu veient com acaba i comença la darrera illa que el riu forma, la de Gràcia.

El darrer punt d’interès és l’ermita de la Mare de Deu de l’Aldea, lloc on els altres desplaçament que havíem realitzat no havíem visitat mai i podem afirmar que ens ha sorprès per la seva grandiositat i l’àmplia vista que hem pogut contemplar des de dalt de la Torre medieval que hi ha a tocar. Ens dona la sensació que abans de formar-se el Delta aquest llogaret devia ser una illa ja que està totalment envoltat per superfície d'al·luvió.

Com a traca final solament queda entrar a Amposta pel pont penjat amb els seus dos grans pilars a banda i banda del riu.

Dia sensacional amb una ruta totalment rodadora que ha fet la delícia dels amants de sortides sense rampes.

Recorregut del dia: 55 km

Desnivell acumulat: insignificant.

Ermites de l'Esquerra de la Cubeta Nord de la Ribera

Quan ens trobem a les 8 del matí al Parc Central el dia està tapat encara que no hi ha previsió de pluja, fa una temperatura fresca però agradable, el que tot fa pensar que tindrem un bon dia per pedalar. Aquest cop solament som 7 ciclistes: Ramon C, Josep, Ignasi, Carles, Ramon L, Simon i Ramon A.

Comencem a pedalar a Vinebre amb l'objectiu de conèixer els llocs emblemàtics dels pobles situats a l’Esquerra de la Cubeta Nord de la Ribera d’Ebre.

track del dia
Sortim per la zona de les illes a trobar el pont per creuar l’Ebre ja que ens aproparem primer a Flix per un camí que ens porta a l'entrada de la central Nuclear d’Ascó, remuntar per la vora del desviament i canalització del barranc de Potxos, i per continuar pel camí de les hortes de Flix.

Entrem al poble just per la resclosa del canal que es va habilitar per permetre el trànsit fluvial quan es va construir la presa de Flix, al costat mateix de la central hidroelèctrica per on es desvia tot el cabdal del riu tot travessant l’istme per un túnel. Una visió del poble i totes aquestes infraestructures insòlita per a la majoria de tots nosaltres.

Travessem el casc antic del poble i ens dirigim al primer objectiu, el Castell Nou, de fet ha estat una reconstrucció tant important que les indicacions així ho mencionen. La pujada fins al cim es pronunciada i ens exigeix el primer esforç important. La recompensa es agraïda ja que la vista que es domina és molt amplia apreciant-se tot el meandre que forma el riu. A aquesta hora es respira una tranquil·litat màxima ja que al no moure’s res hi ha un silenci absolut que fins i tot sap greu trencar-lo al parlar.

El descens altre cop cap el poble és ràpid, tornem a travessar el riu, per sobre la

presa, i tot seguit agafem un sender que va seguint el riu fins arribar a la desembocadura del riu de la Cana on seguim la seva vall fins trobar el camí que ens puja molt progressivament fins l’ermita de la Mare de Déu del Remei on arribem per una sendera curta però força tècnica.

Primer punt d’avituallament tot contemplant l’ermita, l’edificació adjunta i el llogaret per seguir amb baixada rapidíssima fins al pont de la Palma i prendre immediatament cap al racó del Millars on al final de la vall ens trobem unes rampes molt fortes que ens obliga a treballar fort. Quan arribem al fons de la vall cal fer una remuntada a peu per saltar un petit coll fins a la vall de Vingalis que la travessem i seguim pujant per l’altra vessant fins a trobar la pista que va de Flix a la Palma d’Ebre. Ha estat un tram dur que ens ha obligat a pedalar amb força per assolir gairebé la cota més alta de la jornada.

El que podria haver estat un tram pla, ja que fins a la Palma no hi ha diferència de nivell, esdevé un trenca cames total ja que travessem un seguit de valls, Comadevaques, Tormells, Comitjanes i Quarterades, per poder arribar a la següent fita, el Pi de Cal Pino, un arbre monumental catalogat. Esta la punta més alta del dia, el que vol dir que ara ens queda un llarg descens o això esperem.

Abans passem pel poble, que està a tocar, on visitem les restes de l’antic Castell, l'església romànica del Segle XII-XIII, i l'església nova i parem a reprendre forces menjant un entrepà que a tots ens senta a glòria.

Sortim del poble per la font, construïda pels àrabs, on ara hi ha un àrea recreativa i per sendera força divertida que ens porta fins a la carretera que va a Vinebre que seguim un tram de 3 km i desviar-nos travessant el barranc del Toll de l’Estret per un camí ample que deixem aviat per enfonsar-nos al fons del barranc que travessem altre cop a gual.

Després de remuntar un marge per que està inundat el camí anem seguint el rierol que corre pel fons de la vall per un camí gairebé inexistent al principi i per una pista molt millor que ens porta ràpidament al Toll de l’Estret.

Aquí comença el darrer ascens important del dia fins culminar la serra del Rovelló per una pista ampla amb un bon terra el que fa que sense excessiva dificultat ho superem malgrat que l’acumulació de km comença a fer estralls a les cames. Des del coll es contempla una amplia vista amb la Torre de l’Espanyol al fons i la resta de la cubeta.

Si dur ha estat l’ascens més ràpid encara és el descens, per pista asfaltada, i en un no res ja estem al fons del barranc de la Torre i gairebé planejant ens arribem fins el poble on ens apropem a veure la façana de l'església de Sant Jaume. Ara ja tenim ganes de completar la volta, pel que continuem sense descans cap a l’ermita propera.

La sortida de la Torre és en baixada curta i continua planejant fins prop de l’ermita, solament és al tram final que hi ha una mica de pendent per arribar a la petita ermita de Sant Antoni.

La sortida la fem per una sendera que encara puja una mica, de bon fer, i tot seguit esdevé amb una sendera amb trams plans i d’altres amb forta baixada molt divertida per mig del bosc que ens deixa just al damunt del poblat ibèric de Sant Miquel de Vinebre.

Fem una visita ràpida del poblat i contemplem la magnifica vista sobre el pas de l’Ase abans de continuar fins a l’enorme ermita de Sant Miquel de Vinebre.

Ja solament queda el retorn fins al poble per camins interns fins el d’Esclapés per continuar per pista asfalta fins el poble.

Ha estat un gran dia i fent recompte dels punts d’interès visitats són: Castell de Flix, ermita de la Mare de Déu del Remei, El Pi de Cal Pino, església romànica de la Palma d’Ebre, Font vella de la Palma, ermita de Sant Antoni de la Torre, Poblat ibèric i ermita de Sant Miquel. Una bona col·lecció.

Distancia recorreguda: 61 km

Desnivell positiu acumulat: 1.300 m

V Trobada BTT de Fira

Després del episodi de pluges que hem tingut els darrers dies ens hem vist obligats a canviar l’itinerari de la trobada de BTT de la comarca. Havíem pensat en un recorregut força exigent i molt divertit amb senderes de tots els nivells però amb la pluja i que teníem de passar per llocs molt argilosos han fet del tot imprescindible trobar una nova ruta que ens permetés, malgrat fer 2 dies que ha parat de ploure, fer íntegrament un recorregut sense acabar completament enfangats i amb perill de trencar les bicicletes.

De fet ahir vam anar ha comprovar el nou traçat que proposem i el vam aprovar amb nota ja que malgrat haver estat plovent el dia anterior el vàrem poder fer totalment sense acabar bruts de fang.

Quan ens trobem tots a les 9 del matí, tenim una molt agradable sorpresa, serem una gentada! Quan fem recompte d’assistents comprovem que gairebé som 80 ciclistes, és difícil determinar exactament el nombre.

Track de la trobada

En aquesta trobada volem imposar el caire propi del nostre club que no té una finalitat competitiva, ens agrada molt més l’intercanvi personal d’experiències que cadascú ha anat realitzant durant la temporada.

Podríem dir que en bona part ho hem assolit i en general hem rebut bones vibracions i comentaris en aquesta direcció. Podem dir, doncs, que tots ens ho hem passat força bé tant fent allò que ens agrada i a la vegada fent-ho amb companyia.

El recorregut ha estat ple de punts d’interès, com la sortida amb una rampa per superar un marge que té la seva dificultat tècnica i de força, la sendera de la vall d’en Calabé, senzilla i divertida amb un descens final ràpid, la sendera del barranc de Garcia, fàcil per a tothom, i la sendera de tornada per la vessant del barranc, en pujada, per camí de ramat i amb una rampa tècnica al final per continuar amb un passeig per dintre el poble, pel cas antic i dirigir-nos a l’embarcador on hi ha un petit avituallament.

Posteriorment pugem a l’ermita, on sempre cal una bona dosi de força per superar les pendents d’accés, la sendera optativa de baixada, pujada al Coscoller i la seva sendera curta i sinuosa, i per acabar ensenyem la nova sendera després de netejar el camí vell de Darmós i el descens per unes coves obertes durant la guerra civil.

Al final el recorregut ha demostrat la seva duresa ja que al final el refrigeri que hem preparat ha estat rebut amb gran delit.

Un cop més quedem satisfets pel comportament de tots els participants que segueixen les indicacions que anem fent-los-hi i sobretot per la companyonia que si crea per poder superar les dificultats.

Vall-de-roures i el riu Tastavins

En una jornada entre dues festes, fresca a primera hora quan ens trobem a les 7 del matí, amb una previsió de bon temps, assolellat i sense vent, marxem: Josep M, Ignasi A, Miquel, Carles, Ramon L, Jordi R, Simon i Jordi A cap a la comarca del Matarranya, a Vall-de-roures,a fer un exploració de la vall del Tastavins amb la recança de que trobarem altre cop el Salt sense gens d’aigua.

Track del dia

A les 8 del matí ja estem tots preparats per començar a pedalar i deixem Vall-de-roures pel camí que porta a l’ermita i com sempre amb una pujada important, sobretot ara que encara estem freds. Ràpidament guanyem alçada i podem contemplar una vista general del poble molt impactant, amb el seu castell-casa senyorial i església dalt del turó amb tot el poble a sota.

Ens adonem que sense saber-ho anem seguint el camí eqüestre que va cap a Fontespatla, i havent superat un centenar de metres de desnivell ja comença a planejar entre boscos de pins i camps de conreu.

Vorejant la Moleta ens dirigim ja directament cap a la vall del riu Tastavins a coincidir amb el Salt, passant abans per una sendereta que serà l’excepció del dia. El Salt està sec tal com el vam trobar l’altre cop que hi vam ser en aquest mateix lloc i ens sap molt greu ja que amb aigua ha de ser espectacular, com ho és també les canals que ha anat forjant l’aigua a la llisera que hi ha al llit del riu.

Seguim tot remuntant la vall anant sempre per la vora i entre mig del bosc que hi ha a les seves vessants. És una vall ampla, amb el fons amb oliveres, silenciosa, solitària, respirant molta pau. Passem per la capella de Sant Pere Màrtir on hi ha també les restes d’un antic molí, travessem el riu en un punt que hi ha un toll amb aigua i arribem tot seguit a la carretera, pista asfaltada, que ens acabarà pujant al poble de Ràfels, on parem a esmorzar. El poble està dormint i ni tan sols el bar està obert. És un poble dens amb pretensions de tenir un casc històric, molt reconstruït i amb un petit racó que és digne d’admirar.

La sortida la fem encara pujant cap a les Planes Altes, seguir per uns trams de boscos de pins i acabant baixant altre cop a la vora del riu per continuar remuntant-lo altre cop per una petita pista asfaltada que condueix cap a Fontespatla, fins que travessem el riu, on deixem l’asfalt i continuem per pista de terra pujant fins al poble. En tot aquest territori sorprèn trobar aquí i allà unes masies perfectament reconstruïdes amb aires d’allotjaments turístics al mig del no res, amb un fort contrast amb la resta d’edificacions de la zona amb usos agrícoles i ramaders.

Fontespatla és també un poble situat a les vessant d’un turó on ens arribem fins a la plaça principal i continuem, sense gaire descans, a donar el tomb a la serra que tenim al nostre davant per iniciar el retorn cap a Vall-de-roures. És un tram que sempre va picant cap amunt, amb pendent constant, sense gaire dificultat, que a poc a poc ens va situant al coll divisori entre la vall del Tastavins i del Pena, deixant sempre la serra a la nostra esquerra.

Superat el coll ara ja solament ens queda deixar-nos caure amb un descens ràpid que ens deixa a la vora de l’embassament de Pena que caldrà vorejar-lo totalment. El trobem bastant buit, a diferència de l’altre cop que hi vam ser per aquesta zona que estava al complert. La volta és força agraïda i aviat ja som a la cruïlla amb el camí que ve de Beseit i on havíem quedat en trobar-nos amb el Jordi M i la Montse R. No hi són i no hi ha forma de comunicar-nos-hi pel que pensem que ja han degut passar i estaran ja al poble esperant-nos.

La presa de l’embassament està situada en un congost molt estret amb unes crestes rocoses a cada costat imponents, amb vegetació abundosa, amb fort contrast d’aquesta part obagosa amb el costat solà on es situa l’embassament.

Des d’aquest punt fins al final ja és un pur tràmit, amb baixada gairebé constant per pista asfaltada i carretera el darrer km. En arribar al poble ens trobem al Jordi M i la Montse R que ens esperen després d’haver una volta força divertida per Beseit.

Una sortida molt assequible per a tots nosaltres, encara que al final ens ha sorprès el desnivell acumulat , deu ser que estem més forts del que ens pensem.

Jornada magnífica per unes contrades ondulades sense desnivells importants, amb un temps ideal i uns indrets que desprenen tranquil·litat i serenor.

Distància recorreguda: 54 km

Desnivell de pujada acumulat: 1050 m

Les valls de l'Algars i el Canaletes

Bon inici de temporada amb un grup molt nombrós de ciclistes: Ramon C, Josep, Ignasi, Sergi U, Miquel, Carles, Ramon L, JuanLu, Xavier N, José Luis, Juan, Sergi E, Xavier A, Lluís A, Cristina G i Simon, i amb la companyia de Pedro, Josep Mª C i Ramon A. Tots a 2 quarts de 8 del matí ja tenim les bicis carregades i marxem cap a Bot.

Track del dia

A 2 quarts de 9, quan ja hem deixat els cotxes a l'estació de Bot, ens posem a pedalar. Pugem cap al poble per iniciar la ruta a la plaça de l'ajuntament i l'església. 

Sortim del poble pel camí d'Almudefer, ample i amb un bon terra, amb una pujada constant que ens porta fins al cap damunt de la serra dels Pesells per on passem pels peus d'uns aerogeneradors. Ja hem superat el desnivell més important del dia i ara podem contemplar una ampla vista amb el Ports al fons.

Després de crestejar una mica, agafem un camí més secundari amb forta baixada, ràpid, tot vigilant escalons i corbes tancades però xalant froça, fins al fons de la vall i ja seguint amb pendent favorable fins a l'antic poblat d'Almudefer ("El victoriós").

Seguim pel mateix camí i arribem immediatament a Caseres, visita, esmorzar i foto obligada a la plaça de l'església contemplant el llit sec del riu Algars.

A la sortida del poble, sense pensar-nos-ho, formem dos grups al no trobar clarament el lloc traçat prèviament. Uns continuen per camí ample seguint el llit del riu en direcció a Arenys de Lledó i els altres remuntem gairebé pel llit del riu a trobar el sender introduït al track que resulta ser força distret, inicialment i fins a superar la cresta amb constant pujada molt pedalable i un cop superada amb una baixada  molt més tècnica que ens obliga un parell de cops a caminar uns metres.

 Quan tornem a ser al camí que segueix la vall del riu Algars, intentem contactar amb l'altre grup però no tenim senyal als mòbils, pel que continuem i al poc de pedalar els veiem al nostre davant i tot seguit ens reagrupem abans d'arribar a Arenys de Lledó on fem la visita i foto obligada.

Continuem seguint el riu Algars, remuntant la vall eixuta, encara que a partir d'aquí es van trobant tolls amb aigua, però el que sorprèn més és la solitud que es respira a tota la contrada. 
Trevessem dos cops el llit eixut del riu, trobem un ramat de cabra blanca i a tall de comiat del riu fem un sender molt distret per la mateixa vora del riu i iniciem l'ascens cap a Horta de Sant Joan passant per sobre la via verda que altres cops hem seguit.

En el poble d'Horta pugem fins al cap damunt de tota la vila per carrers molts empinats amb una bellesa extraordinària, cases de pedra, carrers estrets i molts atzucacs. Sembla ben be que fos un poble construït en l'interior d'una fortificació encara que no hi trobem cap resta evident de muralles.
Passem per la plaça de l'ajuntament i de l'església, sempre junts, i sortim per un camí asfaltat que ens porta cap al convent de Sant Salvador, que no visitem per que se'ns està fent just per arribar a l'hora concertada per dinar. Es un camí molt ràpid, amb pendent molt favorable i que un cop superat la cruïlla del convent continua baixant fins a trobar la vall del riu Canaletes que el seguim fins a les Olles, banyeres que el riu a excavat en un congost de roca que troba al seu pas.

Solament ens queda fer un darrer tram fins arribar a Bot, que per treure'l de l'asfalt el fem pel costat dret del riu i amb la darrera pujada del dia per arribar a l'estació on havíem deixat els cotxes. Canviats i nets ens apropem a dinar i seguir comentant la sortida que hem trobat preciosa, no massa exigent en general i amb l'únic mal gust de la manca d'aigua en el rius que li ha tret encant.
Distància recorreguda: 44 km
Desnivell positiu acumulat: 900 m

PROGRAMACIÓ CAMPANYA 2018/19

08 Setembre: Bot
13 Octubre: Vallderoures

21 Octubre: Trobada FIRA

10 Novembre: Ermites Ribera Nord 1

15 Desembre: Tortosa

22 Desembre: Esmorzar de fi d'any

12 Gener: Delta de l'Ebre

09 Febrer: Escala Dei - Cardó

09 Març: Ermites Ribera Nord 2

13-14 Abril: (2 dies) Pantà de Rialp

11 Maig: Prades

08 Juny: Fraga

13-14 Juliol: (2 dies) Vall de Boi

Estada a la Cerdanya

Ens desplacem a Bellver de Cerdanya 11 socis per fer-hi una estada fent dues sortides per tenir un petit contacte amb aquesta part del Pirineu i serra del Cadí: Josep M, Miquel, Carles, Ramon L, Sergi A, José Luis, Lluís S, Sergi E, Manolo, Cristina G i Simon.

Dissabte, 14 de juliol de 2018. Els Estanys de la Pera

Un cop esmorzats ens arribem a Lles de Cerdanya, amb cotxe, on comencem la sortida per la carretera que ens puja fins al Refugi de Cap del Rec, amb 7 km superem 500 m de desnivell.

Track del dia

La carretera va pujant sense rampes extremadament dures, tot i que hi ha dos trams que ens toca pedalar fort, però com el terra té molt bona adherència ho anem fent sense problemes. Malgrat tot, quan arribem a l’estació d'esquí de fons, una estona de descans és d’agrair.

A partir del refugi s’acaba l’asfalt i seguim amb forta pendent per pista de terra ben compactada durant 2 km per superar 200 m més de desnivell, fins al coll de la Mata on la nostra ruta segueix flanquejant la vessant de la muntanya de forma plana o amb pendent favorable durant 2,5 km fins al refugi del Pradell i continua encara durant 3,5 km igual fins a les Pollineres. Aquest tram el fem amb molta facilitat i esdevé un gaudi total per les amplies vistes que es contemplen de la vall i la serra del Cadí al fons.

En aquest punt ens trobem la zona d’aparcament de tots el cotxes que han pujat per Arànser però prèviament ens desviem per una pista tancada al trànsit que és la que ens pujarà amb 3,5 km fins al estanys de la Pera i finalment al Refugi salvant encara uns desnivell de 200 m per una pista amb un estat no tan bo, amb pedra més solta, però sense cap dificultat especial per a tots nosaltres.

Quan tots som a dalt la satisfacció és alta i ens l’anem transmetent dels uns als altres mentre mengem l’entrepà que portem. Tenim la sensació d’haver fet una proesa arribant a la cota 2357 que indica una placa a la porta del refugi.

A l’iniciar el descens ens desviem a la primera corba cap a l’Estany Gran, el que està més amunt, espenyent la bici entre blocs de granit. A part de veure’l, fer

les fotos corresponents i conèixer aquest raco, també volem fer una sendera que hem vist tot pujant però que a l’hora de baixar-hi resulta ser molt 

complicada pel que l’acabem fent-la també a peu fins a trobar la pista just per damunt de l’Estany Petit.

Ha estat un racó molt impressionant, amb la Serra de Perafita i el Tossal de la Truita dominant l’estany. Solament ens ha mancat veure-hi alguna marmota, però amb la quantitat de gent que hi hem trobat deuen estar ben amagades.

Acabem de descendir fins a les Pollineres per la mateixa pista per on hem pujat i continuem tot seguit per la pista que ens duria fins Arànser ara amb un lleuger ascens fins superar el Pla de la Pera on iniciem un ràpid descens fins a un refugi forestal, Prat Miró, on la deixem per continuar per una altra de secundària que

puja força, al 10%, fins al coll de Dalt on tronem a baixar per una pista encara més secundària tot el que acabàvem de remuntar fins al coll de Queralt, on altre cop amb forta pujada, 10%, acabem d’arribar-nos fins al mirador que hi ha al Pla de Llet amb una vista neta i en primera línia de la Serra del Cadí.

Estem molt contents però no estem tant eufòrics, aquestes dues darreres pujades ens han deixat força fosos i ens acabem de menjar les restes del que portàvem.

Ara ja solament ens queda baixar fins Arànser, i ho comencem a fer entre un bosc de pins molt frondós, per pistes forestals, gairebé senderes, que amb força

gaudi ens baixen fins a l’estació d’esquí de fons d’Arànser on trobem la carretera asfaltada per on ens llencem de forma vertiginosa fins arribar a Arànser.

Quan ja creiem que arribaríem a Lles per carretera ens adonem que la ruta continua per un camí que es pren des del cementiri i que a poc a poc es va

perdent esdevenint una sendera treballosa amb lleugera pujada per on superem encara 50 m de desnivell fins a trobar una nova pista que ja ens baixa al punt de sortida.
En general ha estat una magnífica ruta, més transitada del que esperàvem, el que indica que el lloc s’ho valia. Ha estat una sortida força exigent que ens ha propiciat racons i vistes esplèndides.

Distància recorreguda: 46 km

Desnivell de pujada acumulat: 1200 m

Diumenge, 15 de juliol de 2018. Pic de Roca Foradada

Si ahir era una ruta oberta amb vistes amplies i grans altures per camins amples i amb molt bon terra avui la ruta es totalment al contrari, la major part d’ella transcorre per el fons de valls i tot i que al final remuntem força per passar d’una vall a l’altra sempre tenim la vista entre arbres i amb parets de roca a prop, no vol dir però que passi per llocs amb poc atraient, tot el contrari, és precisament aquest recorregut intimista que inclou una sorpresa el que li dona un encant especial.

Track del dia

Sortim directament des de Bellver de Cerdanya perpendicularment a la Serra del Cadí-Moixeró per la vall de l’Ingla per pista amb bon estat però més estreta que les d’ahir, aviat es posa pel fons d’una vall molt tancada, amb vessant molt altes cobertes de bosc espès, amb una pendent no excessiva que fa que anem guanyant altura sense notar-ho encara que el grup es va allargant, sobretot per

que s’ens ha afegit un ciclista de la zona que passava quan estàvem preparant-nos i li ha fet il·lusió anar amb companyia però que resulta que tenim un ritme diferent i sense voler ens anava estirant, al final decideix continuar per 

que se li fa tard i llavors fem reagrupament i a partir de la font d’Ingla, just on comença a empinar-se una mica més la ruta ja marquem un ritme que ens va més adequat a les nostres intencions, contemplar el paisatge i endur-nos records amb fotografies.
Quan deixem a l’esquerra la pista que puja a Cortals d’Ingla, just on hi ha el monument a la vall d’Ingla que és una roca amb una anella que sembla un

penjoll, la pista comença a fer un seguit de corbes tancades que ens fa guanyar altura ràpidament, el que vol dir increment de pendent i d’esforç, fins assolir el coll Baixer.

Quan tots hi som i descansats, continuem, ara per una zona plana que amb 1,5 km ens porta fins un altre collet on la ruta fa una canvi sobtat de sentit i pren 

una sendera en pujada que amb menys de 700 m ens fa guanyar mes de 60 m. És una sendera que ens fa sirgar fort però que resulta molt pedalable i divertida. En arribar a un altre coll canviem de vall seguint per la vessant sense gairebé perdre nivell, iniciem un petit descens però aviat torna a seguir pujant, anant sempre flanquejant per una pendent molt pronunciada que ens fa estar amb tensió total ja que per cua d’ull veiem el fons de la vall lluny als nostres peus.

Tot d’una en un altre canvi de pendent ens parem i tenim una visió magnífica de la roca Forada, que recorda moltíssim a la que hi ha a Cardó. 

Aprofitem l’estona de contemplació d’aquest fenomen per reprendre forces menjant una mica de grana i continuem per la sendera que passa just per sota del Pic de Roca Foradada i que ens acaba baixant fins a la pista del Torrent del Pi, passant abans per altres passos una mica aeris que superem sense cap problema.

Han estat gairebé 3 km de sendera treballosa i divertida, amb passos que et demanaven tota la concentració, amb solament uns trams que calia superar a peu, i que ens ha proporcionat una estona de gaudi suprem, solament per això ja valia la pena de venir fins aquí.

En aquest punt el grup es divideix i la meitat decideix retornar per la pista fins a Bellver mentre que els Sergis, Lluís, Simon i Carles decidim continuar la ruta tal com estava prevista i remuntar altre cop fins al Pradell del Pi i d’aquí fins

al refugi del Gònec, 1,5 km amb forta pendent però que un cop superat ens deixa a la boca d’una nova sendera que sabem que serà molt llarga, 5 km.

Aquesta nova sendera resulta ser molt divertida i variada ja que podríem dir sempre és amb baixada, encara que anem trobant algun tram de remuntada que ens fa treballar una mica, quan no empènyer la bici en algun tram molt curt. En general és una sendera totalment pedalable amb algun punt també aeri però a la vegada amb trams molt ràpids amb un terra força apte per gaudir.

Quan al final de la sendera ens reagrupem la rialla ens arriba d’una orella a l’altra, ens felicitem tots plegats d’haver continuat la ruta prevista i haver pogut assaborir aquesta sendera espectacular que ens ha delectat amb vistes verticals d’aquesta vall tan profunda.

Quan ja creiem que ja solament ens quedava continuar per pista fins a Bellver la ruta torna a fer un gir sobtat per prendre un camí que esdevé sendera, aquesta resultarà ser la més complicada ja que, sense ser difícil, el terra està molt descompost i ens posa en tensió fins que assolim la pista de la vall per on han baixat els nostres companys. Sort que solament han estat 600 m.

Ara si que ja per pista ens arribem en un no res fins al Pedró i d’allí a Bellver on trobem als altres que ja s’han dutxat i comencen a carregar les bicis als cotxes.

Tothom coincideix que ha estat una ruta molt complerta que ens ha proporcionat unes estones molt llargues de diversió total amb uns paisatges espectaculars de boscos i muntanyes molt verticals.

Distància recorreguda: 27 km

Desnivell de pujada acumulat: 800 m