Iniciem
un nou projecte, en part ambiciós, de crear una ruta que uneixi les
ermites de la Ribera. Aquesta és la primera etapa en que unim les
ermites de la cubeta Sud de la Ribera situades al seu marge esquerre,
excepció feta de la de Garcia, que formarà part de la propera ruta.
Serà
una ruta llarga, pràcticament amb una distància similar a dues
rutes habituals, el que potser ha fet que alguns s’ho plantegessin
el sortir, però al final som 10 amb ganes de pedalar: Ramon C,
Josep, Ignasi, Carles, Sergi A, Cristina M, Roger, Montse V, Simon i
Xavier L.
El
matí és fred, gairebé està gelant i hi ha boira, el que amb
l'elevada humitat produeix una major sensació de fredor, però si
mirem el costat positiu ens assegurar un dia en que suarem el mínim.
A
2 quarts de 9 iniciem la pedalada des del punt habitual de trobada
setmanal i es dirigim cap al primer punt significatiu del dia,
l’ermita de Sant Pau de Móra la Nova, la nostra ermita i la més
moderna de totes les que passarem. La pujada que cal fer per
arribar-hi ens assegura un bon escalfament, són 200 m molt intensos,
encara que avui com sabem el que tenim per endavant ens ho prenem amb
molta calma i es supera sense gaire dificultat.
La
sortida la fem per la sendera que flanqueja tot el turó, que inicia
amb una baixada tècnica i el tram ja més pla, actualment té molt
canviada la seva rodalia ja que han modificat la finca fent un
anivellament i un tros de la sendera queda just al costat del tallat
el que la dota d’una certa perillositat.
Un
cop al camí acabem baixant i ens dirigim travessant l’inici del
barranc de Brull cap al Molló pel camí dels frares. Tornem a estar
dins la boira i seguim pedalant amb suavitat per que ja tindrem temps
per cansar-nos.
Al
barranc del Molló arribem pel camí del Calapatar, inèdit per a
molts de nosaltres encara que sembli impossible, suposo que és degut
a les cadenes que barren el pas que sempre havíem respectat.
La
pujada al Castellet de Banyoles, segon punt d'interès de la sortida,
la fem pel mas d’en Prior, que també ens la prenem amb força
tranquil·litat sobretot les rampes més dures, però al cap damunt
estem força escalfats i a més sortim per damunt de la boira i podem
tenir l'esperança de poder gaudir de bona vista, cosa que no es
compleix ja que just abans d’arribar al poblat ibèric tornem a
entrar al núvol i poca cosa veiem des del mirador de la cubeta.
A
la sortida hem d’incrementar una mica el ritme ja que sembla que
ens haguem adormit amb tanta boira i guardar forces, així que per
l’altiplà ens posem a estirar una mica i la baixa cap al barranc
de Banyoles el fem ja amb força alegria i diversió.
Un
cop altra vegada a la vora del riu -ens deixen les dues noies- ens
dirigim a Ginestar per l’illa de Magrinyà i per l'antic camí de
la barca. L’ermita de Ginestar, de Sant Isidre, està just al
costat del cementiri, fet força curiós i just en aquest punt fem ja
un primer mos i comencem a entreveure el sol que comença a vèncer
la boira.
Cap
a Rasquera anem per les Planes, la font d’Aiguadins, travessem la
Riera de Comte i enfilem cap a Rasquera. Aquest tram es força suau,
sense pendent fortes el que fa que tinguem temps de recordar com
vàrem patir l’any passat fent el tram de la riera de Comte just
fins el punt per on hem travessat ara, i riguem una mica de
l’ensarronada que va ser.
La
pujada a l’ermita de Rasquera, a Sant Domènec o Domingo, com diuen
els rasquerans, té un inici fort però després la pendent es
suavitza i tots ho arribem amb força facilitat.
Ja
gairebé som a mig camí de la ruta del dia, encara que ara ve el
tram més dur amb el temible barranc del Fogassos, però abans cal
gaudir de la vista que tenim al nostre davant i de la baixada fins
Rasquera per les escales i sendera amb escalons del camí vell. A
Rasquera parem a fer un altre mos, aquesta vegada amb un beure
inclòs. Aquí ens deixen Josep i Xavier que marxen cap a Móra.
El
trànsit de Rasquera cap a Tivissa el fem pels Burgans, terreny mes o
menys favorable fins travessar la Riera de Comte, per començar a
pujar suaument fins al Mas de Biscorn, passant prop del mas de Soler
on contemplem la gran cisterna coberta amb volta que hi ha.
Just
abans d’arribar al mas de Biscorn -aquí ens deixen Sergi i Roger-
ens desviem a la dreta per iniciar la pujada cap al barranc del
Fogassos, la pendent en bona part del tram inicial és molt suau,
podríem que dir fins a la cova de Vilella, 5é lloc d’interès, on
hi ha pintures rupestres, però d’aquest lloc en endavant ens
trobem rampes molt fortes que ens obliguen a fer peu a terra,
sobretot a causa de la pedra solta que hi ha a tot el camí i per que
negar-ho per la duresa d’algun tram.
L’entorn
que hi trobem en aquest barranc aspre és espectacular, amb trams
formant congostos, estret del Gat, i la sensació de solitud que s’hi
respira en aquest dia gris li dona un encant especial.
Quan
per fi arribem al coll de Montnegret ja ens sabem amb totes les
dificultats superades, als nostres peus hi tenim l’ermita de Sant
Blai de Tivissa, darrer punt especial de la ruta, encara que abans
hem de superar el coll del Ventall. Ara sí que amb ràpid descens
ens hi arribem.
Sabent-nos
ja amb les dificultats superades ens prenem un petit descans i fem un
darrer mosset i ràpid continuem fins Tivissa per continuar fins a
Móra pels plans a trobar la sendera del cap de terme i el barranc de
Nolla on fem el primer i darrer tram de sendera pel seu interior fins
al parc Central de Móra.
Ruta
exigent però amb un recorregut força distret i molts punts
d’interès.
Distància
del recorregut: 70 km
Desnivell
de pujada acumulat: 1400 m