Dreceres

dissabte, 10 de març del 2018

Ermites de la Dreta de la Cubeta Sud de la Ribera

Quan ens llevem per preparar la sortida veiem que la nit passada ha plogut i ara hi ha boira, encara que una mica alta, i esperem que el pronòstic del temps es compleixi i faci un matí amb sol i si torna a ploure ja sigui ben entrada la tarda quan ja tornem a ser a casa. De moment la temperatura és força bona pel que ja decideixo posar-me gairebé d’estiu amb pantaló  i mallot curts, encara que també em poso la jaqueta prima per està bé a primera hora. Així havia hi ha una forta variació de vestimenta entre els que ens trobem: Ramon C, Josep, Ignasi, Miquel, Carles, Ramon L, Sergi A, Jose Luis, Joan, Xavi A i Simon, uns de curt i altres encara d’hivern. És la primavera!
Quan a les 8 comencem a pedalar els que coneixem el recorregut tenim una mica de precaució, sabem el repte que tenim per endavant, mai hem considerat la pujada a l’ermita de Garcia com un entremès de la resta de sortida, sempre ha estat el plat principal i després els postres suaus, per tant avui hem de dosificar al màxim per poder  acabar amb garanties.
Amb suavitat comencem a pedalar cap a l’estació i als plans per iniciar la sendera del barranc de Garcia i malgrat les consideracions fetes fins ara ens proposem no estalviar-nos res, així que quan som al poble pugem cap al cementiri i anem a trobar el camí de l’ermita per l’obaga. Una primera pujada potent que ens acaba de despertar, sort que és curta i amb paciència tots la superem sense cap problema.
Quan ja som al camí de l’ermita de Santa Magdalena de Garcia cadascú pren el seu ritme i als que no hi han estat mai els aconsellem que ho facin tot sense esforçar-se gaire que ja arribarà el moment que caldrà posar tot el que tinguem. Així anem fent fins a l’inici de l’últim tram on cadascú ho fa com pot  però tots arribem dalt i contents per haver superat aquesta fita que és de les més dures de la comarca.

 Pujant ja ha sortit el sol i hem deixat la boira al nostres peus, alguns ja ens posem de curt per gaudir del dia. Un mosset per recuperar forces i ens tirem cap avall però tot seguit ens desviem cap a una llarga sendera que no havíem fet mai i que resulta força pedalable, de fet alguns l’han feta tota dalt de la bici. Ens deixa gairebé a la carretera prop del poble. Ha estat una bona estona ben merescuda després de l’esforç que hem fet.
La intenció ara era passar pel pas de barca però resulta que el riu baixa una mica més fort que el normal pel que hem de travessar-lo passant pel pont del tren, la gran majoria pedalant però jo  no hi puc, quan passo per damunt de l’aigua em dona la sensació que em desviaré i caure, pel que em toca com sempre fer-ho a peu.
Un cop superat aquest tràngol ens dirigim cap a les ermites de Móra d’Ebre pujant pel camí de Roianos, és una pujada que no és gaire exigent ja que va fent rampes seguides de trams molt suaus i aquest cop que sabem que la ruta és llarga encara ens ho prenem amb més paciència pel que sense adonar-nos anem pujant i a la fi ja som al cap damunt. Baixem al barranc de Perles per la sendera que segueix el GR7 i un cop superat ens dirigim a trobar la sendera que acaba amb el descens vertical a un circuit de motocross. Sendera senzilla encara que la major part del recorregut cal pedalar fort ja que s’ha de remuntar un petit desnivell.
Al baixar de Perles fem també la sendera de la Rovellonera que, com sempre, també ens fa passar una bona estona i d’allí cap a Santa Madrona i Sant Jeroni. En arribar fem un altre avituallament per anar refent forces i a més podem agafar aigua. Aquí ens deixen el Juan i el José Luis que tenen compromisos.


Al sortir d’aquestes ermites tenim un altre petit tram de pujada i al coronar trobem la cisterna de pedra que hi ha sota la Picossa.
Ara ja directes cap a la següent ermita, la de Santa Magdalena – per variar- de Mucoró, amb el tram de pujada final que també resulta complicat per les pedres soltes que hi ha. 

Sortim d’aquesta ermita per la sendera que hi ha a la cresta i que ens deixa a la vall de l’Infern, amb un primer tram molt tècnic entre pedres i escalons que cal remuntar i una segona part amb fort pendent i corbes tancades que cal negociar bé i encara resulta més complicada la pista de la vall que ens porta a la carretera per la forta pendent i les pedres soltes que hi ha, malgrat tot arribem tots perfectament a l’antiga carretera per dirigir-nos immediatament cap a la vall de la Torre travessant el riu Sec, que aquesta vegada porta aigua. 
Ens dirigim cap a Quatre Camins amb una pujada semisenderosa al cap de dalt de la vall de Peçols. En arribar-hi en Josep i el Xavi A decideixen retornar cap a casa, la rsta enfilem la sendera del cremat, els dos trams, que avui més que mai es mostren amb rampes exigents i descensos que ens tornen a fer xalar de debò.
Al capdavall ens dirigim cap a Miravet per arribar-nos fins al Castell templer. La pujada és exigent però també sabem que és curta i que seran les darreres rampes fortes del dia. Després d’un quart d’hora d’esforç ja som tots a dalt satisfets d’haver gairebé assolit el repte i saber a prop la recompensa d’un descans a la terrassa d’un bar a l’Arenal.

La baixada la fem pel sender mig preparat i el tros pedregós el fem caminant però en un no res ja som a la Sanaqueta on hi ha l’antiga església de Miravet, la Nativitat de la Mare de Deu,
foto i a fer un beure, un mos i sobretot a descansar una mica a l’Arenal.

Ara ja solament queda retornar cap a casa per terreny gairebé pla. Llastima que per anar cap a Benissanet solament hi ha la possibilitat de fer-ho per carretera fins al camí de la Senda per acabar baixant fins a l’ermita del Pilar al costat del cementiri.
Continuem a trobar el camí de les Sénies i l’altra ermita, la de Sant Roc, que ens era desconeguda però que sense pensar-nos-ho podem visitar per gentilesa del propietari que molt amablement al saber que és el que estàvem fent ens ho ofereix de forma totalment desinteressada.

Continuem pel camí de les Sénies fins móra d’Ebre on encara ens queda per visitar una ermita, la del Calvari, a la Mare de Deu dels Dolors
i el castell.

Ja tothom estem descomptats del monuments que hem visitat, entre ermites, castells i edificis d’interés però tots estem molt satisfet del repte assolit ara ja totalment i tot d’una ens adonem que el temps està amenaçant amb una pluja imminent, així que ràpidament descendim cap a l’embarcador, el pont i cap a casa de pressa que si no farem salat.

Dia magnífic passant per llocs mil cops visitats però una visió totalment diferent al enllaçar-los tots a la vegada. Satisfets i totalment compenetrats fent una pinya immillorable.
Distancia recorreguda: 69 km
Desnivell de pujada acumulat: 1500 m

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada