El Maestrat guadalopí

Aquest cop tenim una sortida doble, de dos dies, per una zona propera però al mateix temps molt llunyana en el nostre pensament i totalment desconeguda per a la majoria de nosaltres, el Maestrat.

Ens desplacem a Castellote en Ramon C, Josep, Ignasi, Carles, Ramon L, Jose Luis, Roger i Simon a més del Jordi M i Montse R que també ens acompanyen i ens faran una feina molt important i poc reconeguda com portar-nos les pertinences necessàries per passar la nit a Pitarque.

La nostra intenció es resseguir el congost del Guadalope des de Castellote a Pitarque pujant pe seu marge esquerre i tornant pel dret, evidentment per dalt de les muntanyes que el formen ja que és impracticable pel seu interior.

Etapa 1

Quan a les 9 del matí estem tots preparats per sortir el dia està molt tranquil, el cel està ple de núvols però no té cap intenció de ploure i la predicció per avui i demà és bona. Havíem tingut molt dubtes de poder-la fer ja que el dimarts havia nevat en aquesta zona i dijous va ploure i temíem molt poder-ho trobar tot amb molt de fang però com els darrers dies sembla que hagi aguantat al final ens hem animat i esperem poder fer el recorregut sense problemes. Així que, decidits, ens pugem a la bici i cap a major l’aventura fins ara projectada pel grup, 110 km amb 3500 m de desnivell acumulat, sense cap sortida possible.

track del dia

Just comencem a pedalar ja comencem a pujar fortes rampes ja que sortim per la part de dalt del poble per remuntar la serra de los Caballos que ens espera amb una rampa de 2,5 km amb forta pendent. Això és el que ens pensàvem per que la realitat ha estat molt pitjor ja que solament començar la pendent més forta ens trobem que el terra és molt tou i en tant sols 300 m ens quedem amb les bicis plenes de fang que ens obliguen a parar i intentar netejar-les una mica per a que ens permetin rodar. Primer entrebanc greu que gairebé ens obliga a desistir i sort que el Carles ha pogut passar i quan ens adonem ja esta a dalt esperant-nos que ens empeny a continuar i esperar que millori. Aquesta pujada esdevé duríssima, la pendent és realment forta però factible ara que no estem cansats però el fang ens té amb molta tensió i la bici cada cop pesa més.

Al final, amb trams a peu, superem aquesta primera barrera i a dalt el terra està molt millor i podem continuar ara sense problemes. La vista comença a regalar-nos moltes sorpreses com muntanyes nevades en la direcció que ens dirigim. De fet la neu no està tant lluny ja que en aquest altiplà per on circulem ara trobem alguna placa de neu que la trepitgem per gaudir nostre i fer-nos passar l’ensurt el fang.

Ara fem una mica de recorregut amb rapidesa mentre anem entre camps de cereal que tot just acaba de nàixer o encara no ha iniciat la seva crescuda, i que encara s’incrementa molt més quan enfilem la baixada que ens porta a Las Cuevas de Cañart. Les llomes que hi ha al voltant ens mostren la duresa d’aquest territori on no hi ha vegetació amb capacitat d’arrelar-hi.

Quan hi arribem ens parem a recuperar forces i començar a preparar la que serà l'ascensió més forta del dia, ens seiem a menjar el primer entrepà del dia i fem un beure. En acabar anem a visitar les ruines d’un monestir que hi ha al poble i a vall cap a Ladruñan passant abans per un estret sorprenent per on ha de passar tot el desguàs d’aquesta vallada, segur que més d’un cop s’ha endut el camí i no devia deixar ni rastre de per on passar.

Just abans d’arribar a Ladruñan, tan d’hora trobem la carretera, com.encem a pujar, primer per pista asfaltada, fins al poble, i de terra batuda la resta. Fins arribar al desviament de l’Algecira puja suaument i a continuació la pendent s’inclina una mica més però seguim pujant sense problemes, xalant amb les vistes que comencem a divisar als nostres peus i al davant nostre tenim uns penya-segats imponents. Superem un primer coll i continuem per una zona mes o menys plana fins que baixem a un mas, la Tejeria, per trobar-nos a continuació unes rampes impressionants, amb trams que superen el 25%, amb el terra força pedregós -ja no recordem el fang del matí- que ens fa treure tot el que portem per poder-ho superar. Ha estat 1 km que ens ha buidat totalment.

Tram curt de baixada i ens trobem una font, ara no ens diu gran cosa però si arribar a fer calor ens hauria anat de meravella. Aprofitem per beure i continuem pujant i gaudint de la vista del congost que s'endevina als nostres peus i de les impressionants serralades que hi ha al altre costat, per on haurem de passar demà.

Sembla que la pujada no s’hagi d’acabar mai, sort en tenim que de tant en tant hem de parar per que no ens podem aguantar de contemplar l’estens panorama que sens va obrint a cada revolt i contemplar tot el trajecte ja recorregut. A mitja pujada passem per un tram d’obaga on trobem el primer bosc de pins i quan arribem a dalt del Raspador, podem contemplar l’altre vessant on s’obre una esplanada molt gran on segueix sense créixer res, que dur que és aquest territori!

Han estat 10 km llargs, intensos,.. amb una magnifica recompensa, un panorama impressionant i un silenci únic. Estem relaxats o sense forces, però satisfets.

Ara comença un descens llarg però com tot a la vida no dura gaire i anem trobant alguna rampa que cal superar però en arribar a un mas derruït veiem un indicador que ens avisa de descens perillós, i menys mal que ens ho diu per que realment és un descens de vertigen, més d’un ens quedem sense frens i Jose Luis ha de parar com pot amb els peus per terra, al Carles se li acaba la pastilla del darrera i la del devant se li escalfa i deixa de funiconar, però tots baixem sense problemes. A mitja baixada ens adonem que el track que seguim marxa per l’antic camí i cap allà anem, encara molt pitjor que l’anterior ja que la pendent és la mateixa però el terra està ple de pedres que cal anar sortejant i al final acaba amb un corriol pel que sembla mes aviat el llit d’un barranc amb fort escòrrecs, esdevé la diversió del dia!

A baix ens trobem el riu Guadalope i tot seguit un pont medieval molt bonic que ens permet travessar-lo i començar tot seguit a pujar altre cop, son 50 m de desnivell tant sols però ens adonem que les forces ens estan abandonant. Ara anem pel congost del riu i aviat el deixem per continuar seguint el riu Pitarque que també baixa amb molt de cabal.

Passem per vora d’una antiga fàbrica paperera i iniciem la pujada cap a la carretera on el Carles i el Ramon C s’animen a arribar-se fins el mirador de Los Organos de Montoro fent un km extra.

Ara solament ens queden uns 6 km de carretera seguint el riu però encara ens guarda dos trams de congost estret amb túnels inclosos que són una meravella. La pujada final a Pitarque ja ni la notem com tampoc notem les cames quan arribem al poble. Amb quina il·lusió demanem un beure tot recordant la proesa realitzada! Quina felicitat d’haver assolit un repte que creiem gairebé impossible. Ara la pregunta és: com estarem demà? Sabem que l’exigència del traçats és mes o menys com la d’avui i nosaltres molt més madurs...

Solament ens ha mancat avui poder-nos arribar fins el naixement del riu que ens diuen que estat imponent però també ens desaconsellen de fer-ho amb la bici per que està impossible. Demà diu que aniran la Montse i el Jordi i ja ens explicaran com ho veuen i ens portaran la imatge de la ‘Columna’ que s’hi forma.

Distància recorreguta: 54 km

Desnivell de pujada acumulat: 1800 m

Etapa 2

A les ja som a esmorzar, un esmorzar contundent amb un parell d’ous i conserva de carn, un esmorzar de forquila i ganivet contundent que esperem ens dongui suficient energia com per poder fer un bon tram de l’etapa d’avui que encara que no s’espera tan forta com la d’ahir no te gaire a envejar.

A les 9 ja estem neguitosos i ens comencem a preparar les bicis per iniciar la pedalada. El temps està fantàstic, sol, bona temperatura i clama total. Perfecte per anar a fer un gran esforç.

track del dia

Comencem amb 4 km de descens fins al pont on trobem la carretera que puja a Villarluengo, un port de 4 km més que va pujant i el fem amb força tranquil3litat, no pel trànsit que és inexistent, no passa cap vehicle en tota la pujada, com per la pendent que és força uniforme i tot i que cal pedalar ho pugem fàcilment.

Superat el port hi ha un petit tram de falç pla que ens deixa a l’entrada del poble, desèrtic com tots els d’aquí.

Al sortir del poble ens trobem amb el tram més tècnic de tota la ruta, ja mencionat en la informació que disposàvem, és una antiga carrerada amb pedres clavades i formant escalons. Es fa força bé tot i que cal anar en una mica de compte ja que hi ha trams força irregulars. És un tram amb força pendent i aviat som a la part més baixa on trevessem el riuet per un pont.

A l’altre costat ens trobem ara amb la dificultat més forta del dia ja que hi ha la mateixa carrerada amb el mateix tipus de terra, es a dir, amb escalons el que fa que sigui del tot impossible fer-ho dalt de la bici. Això ens obliga a fer un bon tram espenyent-la. Quan la pendent es fa més suau poden pujar i pedalar i llavors tenim un tram molt bonic en sendera per entre carrasques i un terra força agradable de recórrer fins a coronar el port.

Quan hi arribem i ens disposem a fer un mos passa la patrulla forestal i ens informa que a l’Algecira no hi ha pont i que cal travessar el riu a gual i que com baixa molta aigua serà impossible fer-ho pel que ens recomanen que anem a trobar la carretera de Bordón i arribar a Castellote per carretera. Aixó ens deixa molt preocupats però serà una decisió que caldrà prendre per que no podem arriscar-nos a baixa fins al fons de la vall i no poder passar ni tenir ja capacitat de remuntar. Ara mengem una mica i després ja veurem com ho farem.

El tram que ve a continuació és una esplanada molt gran on trobem un parell de tractoristes que tampoc ens saben informar per desconeixença, ja que ho tenen molt lluny, de com pot estar la situació a l’Algecira, pel que decidim no arriscar-nos i canviar la ruta i desvair-nos a trobar la carretera. Hi havia la possibilitat de baixar per passar per una represa però tampoc tenim clar que es pugui passar-hi, per tant, cap a la carretera.

Malgrat tot encara ens queda un bon tram per endavant per prendre l’alternativa i molt desnivell a superar. Ara tenim per endavant un bon tram de descens que com no el fem amb rapidesa, el que ens permet el terra que hi ha força pedra, preocupats per la pujada que ja hem vist que ens ve per tornar gairebé a la mateixa alçada on estem, però gaudim d’unes vistes de la Muela Carrascosa que son un tallats de roca espectaculars que anem resseguit per la part baixa.

El tram de pujada és força exigent però el podem fer amb molt d’esforç o amb la mica de força que ens queda i amb la convicció que ja serà el darrer que ens obligarà a treure tot el que tinguem. Tots ho afrontem amb resignació i poc a poc tots arribem a dalt on ja podem contemplar el tram de descens que ens caldria fer si haguéssim de seguir la ruta prevista. Era un descens vertiginós també, al menys la part més alta però que no farem per que abans d’arribar ens desviem seguin les indicacions d’una altra ruta de BTT que indica a Bordón.

La ruta que prenem ara és amb una pendent favorable continuada amb el terra ben trepitjat que ens permet anar molt ràpidament i fem molta via en poc temps. Solament trobem unes petites rampes en el nostre recorregut que no ens impedeixin que sense dificultat ens plantem a peu de carretera i ara ja segurs de retornar a Castellote ens parem a fer una segona menjada, beure i descansar una estona ja que sabem que ens caldrà remuntar un bon tram fins a Castellote.

El descens per la carretera, tan solitària com tot en aquesta part de mon, el fem de forma vertiginosa ja que la carretera és molt ampla i l’asfalt és nou i totalment llis. En un tres i no res estem ja a l’alçada de l’embassament de Santolea, en un braç, i tenim de remuntar una mica per superar els contraforts que hi anem trobant fins al mirador de l’embassament on ens fem les darreres fotos en un entorn preciós.

Acabem de baixar fins al llit del riu i ara ens queda ja solament remuntar en 2,5 km el desnivell fins a Castellote. Ara tots tenim ganes d’arribar així que cadascú segons les seves forces posa la marxa que li convé i poc a poc ens dirigim fins al punt d’arribada. Quan passem per on passava la ruta inicial ningú té esme de seguir-la i ho deixem per acabat, arribem al poble i ens trobem a Jordi i la Montse que ens estan esperant. Nosaltres estem morts però la felicitat que tenim per haver superat aquesta fita que ens havíem marcat és immensa.

Quan fem un beure tos asseguts al bar la xalera ens surt a cada paraula i som feliços!

Distància del recorregut: 53 km

Desnivell de pujada acumulat: 1500 m